Primera visita al Piteu

Aquest setembre, després de les múltiples lesions que he anat patint, vaig quedar amb l'Aleix per anar a fer rodatge a Montserrat.

El lloc escollit va ser El Piteu. A priori motivat pels comentaris que he anat llegint de que el grau era molt suau. En el fons tenia ganes de pujar-me la moral ;)

Al grà, no vem fer gaires vies perquè ens hi vam posar tard i haviem de plegar d'hora, el Barça és el Barça:

Vam començar amb la Niña Bonita, un V que sembla més fàcil des de sota. Placa tècnica (gairebé d'adherència) amb un passet per xapar la reunió que et posa les piles. Em va semblar dificil i a l'Alba li va costar també lo seu.

La següent ja va ser un V+, la Via Gra. Carai amb els cinquens-sup del Piteu, però aqui no deien que regalaven el grau?! O sóc jo que estic fluix? Pas intens a meitat de via i una tibadeta per superar un bombet abans d'arribar a la R. La linia no m'ha desagradat, està prou ben trobada.

Seguim amb la progressió del grau i passem a un 6a, la No me siento las yemas. Aquest ja em sembla més ben graduat i a part, la via és bastant bona. Ressegueix un esperó amb bon cantell i passos xulos, amb aleje final (però fàcil).

Bé, tot ha anat bé fins aquí, així que toca posar-nos amb la "famosa" Larry, el 6b+ del Piteu. Hem aprofitat que comparteix reunió amb la via anterior per deixar-hi les cintes posades. M'hi poso motivat a vista i sorprenentment encadeno. Té una entrada que resolc dinamicament, seguit d'un parell de passos llargs amb bon cantell. Aleshores hi ha un pas finet de dits que et deixa sota el bombo on cal encertar per on passar-lo. Amb prou feines li donaria 6b.

L'Aleix també triomfa en les mateixes vies alternant-nos el torn. L'Alba ha aprofitat per llegir més que escalar i jo vaig tornar a casa motivat. Llàstima que la motivació va durar poc degut a la mossegada que em va cardar un gos a la mà i me la va deixar inservible per trepar durant 3 setmanes més... per sort ja hem tornat a trepar i em sento amb motivació de tornar a fer alguna piada al blog ;)

Cerdà-Riera a l'Agulla de l'Arbret

Aquest passat dissabte, tot i intentar buscar amb qui anar a escalar acabo desistint i me'l passo fent dissabte, valgui la redundància. Diumenge ho tinc malament per escalar tot el dia ja que el meu germà celebra el quart de segle i tenim dinar familiar. Quedo amb l'Ivan ben d'hora i ens n'anem cap a Agulles.

Saca Gran, Arbret, Bessones...

Ell fa temps que no fa cap via de més d'un llarg i jo no vull apretar gens, així que ens n'anem d'excursió a l'agulla de l'Arbret per fer l'Aresta Brucs y lo que surja. Un cop som al Coll de les Portelles decidim anar pel camí llarg, cap a la Saca Gran remuntant/destrepant alguna canal i algun tram amb cordes fixes. D'allà fins l'agulla de l'arbret, ja només són 5 minuts seguint les marques vermelles.

L'Arbret

Començo jo, només cal anar navegant entre còdols. Les 5 o 6 assegurançes que hi ha (spits i parabolts) estàn on fan falta. Reunió en la característica bauma.

El segon llarg l'enceta l'Ivan, sortint per l'esquerra de la bauma i tornant a navegar entre còdols, primer més vertical fins que es va ajaient arribant a la reunió. Ens podem saltar una reunió antiga d'un spit amb eslabó de cadena i parabolt amb xapa i seguir fins al replà, on al costat d'un arbust, hi ha una reunió més nova i còmode.

L'Ivan a la 2na reunió, amb bones vistes de les Bessones i la Miranda de les Bohïgues

El tercer llarg és una grimpadeta fàcil sense cap assegurança fins l'arbret. Aprofito un parell de còdols per entaforar-hi un tascó mitjà, ja que els porto, que queda a caldo. Al costat de l'arbret hi ha dos bolts on farem reunió.

Jo arribant al cim

Ens donem 15m de corda cada un i acabem de pujar al cim de l'agulla. Quines vistes :) Xerrem i gaudim del moment.

Per baixar, podem fer un rappel per la cara est des d'una instalació de cadena amb anella entre el cim i l'arbret o bé rappelar la via en dos ràppels: el primer des de l'arbret a la R1 i el segon fins a terra.

Com que estem sols a la agulla i estem del plan romàntic-love-climber, baixem pel bell mig de l'agulla.

Unes vistes increïbles

Per tornar, acabem l'excursió circular fins al refugi i d'allà de nou a Can Massana.

La veritat és que hem anat lents i haguéssim pogut aprofitar i fer alguna altra via, però estem de reentrè... poc a poc :)

Tarda fugaç columpiant-nos al Faraó de baix

Acabat de pintar el pis, muntar mobles i tota la pesca, em queden 3 dies de vacances. Sortim el Xavi i jo dilluns a la tarda direcció Cervera, a L'Ametlla de Segarra, amb intenció d'anar a escalar a algun lloc de la zona de Lleida o de la zona de Prades, tot depenia del temps ja que en principi voliem anar cap a Cavallers però amb el temps tonto que va fer, vem desistir.

Fem una primera parada a Montserrat, al Faraó de baix, on provem tres vies:

• Killdafly, 6a+. La munta el Xavi per escalfar i jo l'encadeno amb les cintes posades. Boníssima! Amb uns passets al principi, bons forats al mig i uns passets a la placa final. Surt a la primera no sense els meus dubtes al principi i un "ara no caiguis!" mental arribant a la reunió ;D

El Xavi es posa amb el Sr Pivot, 6c+ i se la deixa a punt amb un parell de parades.

• Sestao 0 Barakaldo 6, 6b. M'hi poso per sota i les marques de magnesi em tiren cap a la roca vermellosa. A la 3ra xapa em penjo i és que m'he desviat massa a la dreta, m'ho miro i veig que va més per l'esquerra. Tot i així passo de seguir amunt, que es fa fosc i en Xavi té opcions per encadenar. La desmonto destrepant i azerant a la inversa. Hi tornaré.
  

Abans de marxar, el Xavi aconsegueix encadenar la via mig a les fosques. Anem a sopar al Bruc, veiem el Barça i cap a Cervera. El nostre camp base dels propers dos dies.

6ena setmana d'afternoon sessions

Aquesta setmana la començo amb el dijous passat. Amb el Marc vam anar al Diafragma de Sant Llorenç un dia molt boirós i humit. Allà hi havia el Xavi F. amb un company, repassant les vies de la banda dreta.

Nosaltres ens vem quedar una mica més a l'esquerra

• Llepòlia, 6b. El Marc la fa per escalfar i jo li faig un tiento a vista i no surt. De fet, vaig escalar fatal i amb males vibracions. Al baixar, si li hagués fet un 2n intent l'hagués pogut encadenar però tenia un mal rotllo a dins i vaig decidir no escalar més. A part, queien gotes... bufff nose, no tenia el dia.

Ens movem una mica més a l'esquerra a intentar una via que pel què sabem, encara no estava encadenada:

• Madam Chatarrilla, 7a. Al primer intent, el Marc fa un petit saque i se la va controlant i quedant amb els passos. Al 2n intent no perdona i s'emporta la 1ra ascensió de la via, proposant-la de 7a. A veure si es repeteix i el grau es va consensuant :)

---

Dilluns d'aquesta setmana, ara si, vaig estar pel Gruyère de Sant Llorenç. La intenció era provar, a vista, una via que encara no havia provat d'allà.

• Quan farem grau?, 6b. La començo prou bé però arribo al pas dur i a la que pujo peus per posar la cinta, el bidit se'm fa dolent i no ho veig clar... Ho torno a intentar i em passa el mateix, torno a baixar i li demano al Marc si em pot posar la cinta, que amb la cinta posada ho veig més clar. Al 3r intent ja puc xapar-la i arribo a la cadena sense més problemes :)

El Marc s'ha anat barallant amb la Rèquiem, 7a. Però es queda amb la R a la cara i no la pot xapar, quina putada!
A més, aquella tarda som testimonis d'un rescat del GRAE al Gruyère. Un noi ha tingut una caiguda descontrolada i ha caigut de cap per avall, colpejant-se el genoll fent-se un tall, i no podia caminar. Des de la meva opinió, no calia mobilitzar un helicòpter. Pujant un cotxe i fent venir dos persones amb una camilla n'hi havia prou, o anant a peu coix ajudat dels seus 2 amics.
Això va fer-me reflexionar...

---

Dimecres amb el Marc i el David anem al Prohibitivo de Montserrat, per variar de Santllors. Jo arribo més tard que ells i em tenen el que seria el meu projecte del dia muntat.

• Riss, 6b+. Començo fent-li un top-rope, per escalfar i veure si és viable o no... Arribat al bombo flipo amb colors, em penjo a cada pas i em costa molt treure la bona seqüència. Li faig un 2n top-rope controlant molt més bé però caic en un dinàmic en el bombo, això fa que al baixar estigui més tranquil i decideixi treure la corda. Al 3r intent i ja anant per sota encadeno! Buaaa! Que content! :D

Entre pegue i pegue, el David es baralla i encadena la X, 7c. I el Marc s'ha estat barallant i de poc encadena la Diagonal de la X, 6c+/7a.

---

Dijous sant tornem-hi al Gruyère on em trobo amb el Marcel i el Marc, que ja fa rato que hi són. Busco gent i em trobo al Tranki al Silenci. Quan acaba el seu pegue a la Zigger-Zagger em ve a assegurar al meu projecte del dia:

• Ganyon, 6b+. La monta l'Oriol descalç de xapa a xapa. Jo li faig fins a 3 top-ropes en tota la tarda. El primer em serveix per enrecordar-me de lo durs que eren els passos de baix, el segon per memoritzar bé la seqüència intermitja i veure clar la sortida roma fins la R. Finalment al 3r, encadeno amb la corda per dalt. El proper dia cal posar-li el punt vermell!
  

Estrena a la Nord de Montserrat

El dia: 30 de maig. El company: el Marsi. La paret: la Miranda de Santa Cecilia. La via: la STAE. (ressenya1, ressenya2)

Miranda de Santa Cecília

Semblava difícil trobar company per aquell cap de setmana, ja que era dels desafortunats que el dilluns treballaven. La meva idea principal era anar a la Dent d'en Rosell però no vaig trobar parella de ball, així que l'únic que em volia acompanyar a fer algo era el Marsi amb la condició d'estar a les 15h a Manresa. La via ja la va mig-triar ell, i a mi em va anar perfecte, pq havia vist la piada al blog del Gatsaule, al del Xavi Díez i al del Joan Asín i es veia d'aquelles vies de disfrutar sense patir massa i realment la via em va sorprendre gratament i va agradar-me moltíssim!

Ens trobem a les 9h al pàrquing de Santa Cecília i començem a perdre temps: van arribant noies a unes proves d'accés al curs de tecnificació per dones i el Marsi coneix a tot Déu, també als monitors, en Pep Climent i en Ferran Caranorte. Entre pitos i flautes aqui perdem 30mins ben bons.

La segona pèrdua de temps està en l'aproximació. Jo m'havia llegit una bona piada al fòrum de la FEEC que indicava com arribar sense problemes. Tot i que ell havia fet El vianant a la mateixa paret, ens liem i acabem pujant per una canal fins que la vegetació i la roca ens barren el pas. Reculem i trobem la fita que no haviem vist. D'allà a peu de via ens resta una aproximació una mica selvàtica. Es nota que no es repeteixen gaire aquests itineraris.

Arribats a peu de via el Marsi enceta el primer llarg, ara retro-equipat. A la primera fisura hi queda un pitó i s'hi han afegit 2 parabolts. La supera en artificial amb l'àlien vermell i el camalot del 0,75. Després la dificultat baixa i l'escalada a base de matoll-tracció puja. Cada buril ha estat substituït per un parabolt (encara hi queden els burils) i a la reunió hi ha dos parabolts amb anella.

El començament de la via

El segon llarg (un llarg de 5 estrelles) em toca a mi, i tot i escalar amb molta lentitud acabo arribant a la R equipant aquell diedre fisurat a base de tots els friends grossos que dúiem (hagués molat dur el 2 repetit), un tac de fusta podridot sense cordino, un pont de roca i un àlien. Hi ha un parabolt al principi, per evitar el factor-2 i un parabolt al final abans d'arribar a la R2; molt còmode, amb anelles i amb molt bones vistes.

Espectacularment bo!

El tercer llarg surt cap a l'esquerra per pujar per unes plaques de IV equipades amb 3 bolts. El Marsi segueix amunt empalmant amb el L4, una placa molt bona de V equipada amb burils, dobles burils i 2 o 3 parabolts intercalats.
El L5 consisteix en una rampa de III i un pas de V (a bloc). En Gatsaule va dir que era fàcil pels alts... jo el vaig solventar amb un A0. Potser va dir-ho per això ;)

Jo arribant a la reunió i en Marsi encadenant el pas!

A partir de la R5 ve la tonyina de la via. El sisè llarg va per una placa de roca blanquinosa típica de la cara nord, fisurada de dalt abaix, equipada amb algun pitó, burils, un tac i un parell de parabolts. Amb els friends que dúiem, en Marsi va poder protegir bé algun pas intermig i a sobre va encadenar a vista. Jo vaig fer festival d'A0 i tot i així algun pas com el d'enfilar-te a la primera repisa va costar-me bastant :S

El llarg amb més duresa

La R6 es fa en un parabolt, un pont de roca i algun buril, però el Marsi va decidir tirar-li amunt empalmant amb el setè llarg. Que comença per terreny més descompost equipat amb un parell de pitons i segueix per una xemeneia espectacularment bonica. Allà va posar-hi el camalot del 2 ben endins.

En Gaspar sortint de la xemeneia i jo cap a la meitat (la motxilla penjant!)

L'arribada a la comodíssima R7 és espectacular, quines vistes de la nord d'Ecos! Massa vies i massa poc temps! ;(

El vuitè llarg comença amb un pas equilibrista assegurat amb un parabolt i amb tota la timba als peus. La dificultat és decreixent: de V+ molt fi de nyapes assegurat amb 2 o 3 burils més, fins a arribar a un parabolt on la cosa ja tomba i s'arriba caminant a la R8 que el Marsi va fer a un arbre.

Els primers passos del 8è llarg

D'allà ni ens vem reunir, vaig grimpar directe amunt per una mena de canal desequipada (novè llarg), allà vaig llaçar un arbre que fa de R9 i vaig seguir desè llarg amunt per una placa de IV+ amb bona presa i equipada amb un spit fins al cim.

La canal fàcil del L9

Allà podem fer reunió de dos caps de burí sense xapa o arribar-nos a la instal·lació de la ferrata i fer reunió allà. Si així ho fem compte amb les pedres!

El vedell i el bou!

Aqui ja no vam fer com el Mohawk i en Gatsaule (per manca de temps, no de ganes!), i vam començar el llarg descens per la ferrata. No ens va caldre fer cap ràppel però les mans van quedar tocades ;P Al cotxe vam arribar-hi a una hora no-acordada i en Marsi va fer tard a la cita, no es pot tenir tot!

Marsi, va molar tornar a fer cordada junts! Hem de repetir més sovint! (Passa'm les fotosssss! hehe)
Gràcies Gaspar i companya per la paciència. Sorry, sóc un escalador lent :P

Dilluns de pasqua a Can Jorba

El dilluns 10 d'Abril del 2009 era el meu últim dia de les vacances de Setmana Santa i feia bon temps! Aquella setmana el temps ens va jugar una mala pasada i la majoria de nosaltres ens vam haver de resignar mirant com plovia quasi a diari...

Quedo amb el Dani al bar Anna del Bruc. Al arribar me'l trobo tancat i vaig al Xicu, on hi ha el Salva, el Zombi i companys esmorzant. Esmorzo amb ells mentre arriba en Dani. Mirem ressenyes i parlem una mica fins que marxem cap a Can Jorba.

• Bego-Miguel-Kush (croquis)
  

Aquesta via, juntament amb la Sol Solet, és de les més fàcils de Can Joba. Amb l'alicient que la Bego-Miguel-Kush arriba al cim de l'Agulla de Can Jorba, permetent-nos escalar uns 240m en un grau de dificultat molt assequible i amb la seguretat del seu actual equipament.

Em fa una mica de mandra comentar cada llarg, ja que ja l'han piat molts companys (escalatroncs, trabalon, flx, geam...), així que només en faré quatre pinzellades i afegiré algun comentari.

Nosaltres vam empalmar els 2 primers llargs: Amb una corda simple de 70m s'arriba just (molt just!) sense haver de sortir al ensamble. Alerta! (ja ho veuen) Cal planificar-ho bé i dur cintes prou llargues per evitar el roçament. Recordo que el Dani no va xapar la R1 i va posar cintes molt llargues a la última xapa del L1 i a la primera del L2. Crec que duiem unes 17 cintes express.

Jo arribant a la R2

El tercer em va tocar a mi i es notava que feia temps que no feia cap via llarga, quina lentitud escalant, llàstima que a la que li agafava de nou el gustet a les distàncies entre assegurances vaig arribar a la R3, 2 parabolts amb anella situats en una bona repisa.

En Dani muntant la R4 i jo recuperant el llarg

El 4t llarg el va fer el Dani i el 5è i 6è els vaig empalmar en un de sol. A destacar la sortideta de la R4 que té un passet finet finet.

Jo al L5 i en Dani arribant al cim

Al acabar la via vem acabar de fer cim a l'Agulla de Can Jorba i vam fer un curt ràppel des d'un arbre a la cara est. Per tornar al cotxe vem fer-ho pel camí de la Palomera, tardant aproximadament 1h i 10 minuts.
La idea inicial era fer dues vies, al acabar aquesta posar-nos a la Drac Gos, però jo tinc dinar familiar i amb els horaris que dúiem ens va ser impossible. Queda pendent!

del Castell a la Desdentegada

El 7 de Març teniem tot el dia per trepar amb el Marc i l'Alba, amb tant temps per endavant ens vem acabar aixecant a quarts de quinze... necessitavem dormir!

Dubtavem entre anar a la concorreguda Gelida o al Castell, a la sud de Montserrat.
El Marc havia escalat feia uns mesos al Castell i se'n havia endut un bon record, així que vem optar per aquesta opció.

Aparquem, ens carreguem les motxilles i començem a caminar per aquella riera. A mig camí ens fotem de lloros amb la dura realitat: un cartell explicatiu ens recorda que la zona del Castell està dins de les prohibicions temporals i no s'hi pot escalar. Resignats i veient la hora que era, optem per seguir endavant fins a la Desdentegada, no escalariem massa però almenys caminariem!

Passant pel Castell sentim xivarri i veiem gent escalant. No entenem perquè la gent es salta les restriccions, el cartell era ben visible! :/

Arribats a la Desdentegada anem cap als sectors del final i allà començem a escalar:

• #53, 6a. El Marc encadena de primer i jo m'hi poso amb les cintes posades. Pateixo una mica però acabo encadenant! Bon començament.

• #54, 6a+. Aqui ja no tinc tanta sort i un xapatge em menja el coco i m'acabo agafant de la cinta per xapar, a partir d'allà em paro a cada cinta... ufff quin coco :S

El sol se'n va així que decidim perseguir-lo i anar cap a la sud del Vermell, allà fem:

• Ciencia fricción, 6a. La intento de primer però a la 2na xapa em baixo veient les distàncies entre assegurances, el Marcus l'encadena i li faig un top-rope (encadenant). I resulta que és una via molt bona amb les xapes a lloc. Queda pendent...

Jo al principi i el marc sortint de la xemeneia final

I entre pitos i flautes, anem recollint que tenim una bona patejada fins al cotxe.
Nota mental: el proper dia llevar-se d'hora, consultar les restriccions i anar a la idea des del principi!

Al cap d'un any tornem a la Placa de la Pluja

El primer i últim cop que havia anat a la Placa de la Pluja m'havia agradat molt i havia triomfat força.

Així que decideixo tornar-hi amb l'Alba, el Marc i altres companys com el Jordi, un ex-company de la uni que arriba amb dos amics, el Ferran i l'altre Ferran. A la sortida s'apunten també l'Aleix (encantat!) i la Bàrbara, una altre ex-companya de la uni. Fèia 6 anys que no ens vèiem!

L'Aleix, el fotògraf del dia!

Jo els hi recomano la zona central i triomfen tots bastant. Allà amb el Marc en tenim bastantes de fetes i decidim fer tot el sector esquerra, que té noves vies.

• Esperó del Corb V. Començem per la fàcil i ja es veu que el tipus d'escalada no és de l'estil de la zona sinó que és una típica via montserratina. Arribo a la reunió amb els bessons cansats. Com costa la primera del dia!

• Billy the Kid 6a. M'hi poso amb les cintes posades i encadeno a vista. Passos durs a l'inici i un final més fàcil però depsar-s'hi bé.

• Fiord V+/6a. Faig una patinadeta només començar, kk! Sant-tornem-hi i encadenada. Una mica més facileta que l'anterior però cal controlar bé els peus.

• Tomahawk 6b+/c. El Marc te ganes a aquesta curta via bloquera que finalment per consens arribem a la conclusió que el 6c li queda una mica gros, 6b+ li escau més. El Marc encadena al 2n intent i jo, la Barbara i un dels Ferrans li fem un intent en top-rope. Qui se'n surt millor dels tres és la Bàrbara tot i que jo acabo satisfet del meu pegue :P

Diverses instantànies de la Tomahawk.
Nota: O jo sóc molt gros o la via és petitona.

• Helpers V. Abans d'anar cap a la placa, ens sap greu deixar una via sense fer i l'encadenem sense problemes el Marc i jo. A l'estil de les seves vies veínes però amb millors preses de peu.

Foradets pels peuets

A la placa l'Aleix, la Barbara i el Jordi han triomfat encadenant vies com la número 3, la número 4, el clan de la púa...

En Jordi al Clan de la púa ( 6a/+)

Amb el Marc dubtem entre la South Dekoting o Els SinXampú com a última via del dia. Finalment optem per la primera i al ser la més dura (i amb bons alejes), jo prefereixo provar-la en top-rope.

• South dekoting, 6a+. Tram inicial fàcil fins la repisa, i després una placa vertical de forats guapíssima i amb aire entre assegurançes. Encara que ho sembli des de sota el diedre no es toca. El Marc l'encadena a vista. Jo en top-rope també l'encadeno a la primera i n'acabo content i a l'hora trist (sentiments oposats) per no haver-m'hi posat de primer.

Afrontant la placa final

El proper cop que torni a la placa, caldrà posar-s'hi de primer per acabar d'encadenar totes les vies del sector! Ja en queden menys, la fissura i les de la dreta (sense contar la Tomahawk i el 6b+ rissss de la meitat de la placa, clar :P).

Retornant a Montserrat, Els graus

El 13 de Desembre, amb el MSN anem a fer una matinal als Graus de Collbató. Jo no hi havia estat mai i em va semblar una bona zona per fer una rentreé a Montserrat.

Buscant el nou sector de l'Indi, i no trobant-lo, ens posem a una via esportiva en una agulla entre els Totxos Cam i els Graus.

• Crema!, 6b+. El Marc encadena a vista, jo esbufego i reposo en un parell de xapes. Massa dura per començar: passos de presa petita, peus petits... Calla! Que estàs a Montserrat!

Vist el percal, decidim anar cap a la Roca del Sioux, als Graus.

• Rhinoceroscript, V+. Surt a vista posant cintes i escalant bastant lent. Desconfio de tots i cada un dels còdols. El Marc la treu en un plis.

• Poma, poma. 6a+. És d'aquelles vies que té trucs i cantos amagats. El Marc encadena a vista. Jo faig un intent de primer però em baixo a mitja via, prefereixo intentar-la en top-rope després. Més tard tampoc hi ha sort, m'he de parar en un pas.

• Tsunami sobre bono, V+. També m'hi poso en top-rope (m'entra la negativitat desprès de la via anterior). En el moment del flanqueig m'agafa una mica de basarda i m'agafo a una express... Perico que malament que estem!!!

• Soldado azul, 6a. El Marc la treu bé a vista i m'hi poso en top-rope. Ja escalo millor i en top l'encadeno a la primera.

Ha estat un dia de sensacions rares. Feia molts dies que no escalava a Montserrat i m'ha costat molt readaptar-me... caldrà anar-hi anant!

I no, no hi ha fotos :P

Pastereta, Diedre Bonington

A l'endemà d'escalar la Homedes amb el Quim, vaig quedar amb l'Ivan per anar a fer una mica més de via llarga a prop de Terrassa, Montserrat. La via escollida va ser el Diedre Bonington, al Serrat de la Pastereta.

Deixem el cotxe, fem el material i la pixadeta de rigor. Veient l'experiència anterior i sabent que hem de rappelar 50m, agafem dues cordes simples (quin putu horror, m'he de comprar cordes de 8,5mm ja!). Escalarem en simple i la 2na corda a la motxilla.

Enfilem la pujadota del mal. Fa molta humitat i arribem bastant xops al peu de via. Ens repartim els llargs, la idea és que jo faci el 1r i el 3r i l'Ivan el 2n (tràmit) i el 4t. Com sempre, la pràctica és totalment diferent a la teoria.

• Ll1, V. Comença enfilant-se per una rampa de 3r i ja tenim el primer problema: xapar el 1r parabolt. Esta alt i fotre's un pinyo allà implica fer-se mal. M'ho miro, m'ho remiro i al final l'aconsegueixo xapar. Salvat! Malgrat tot, mentalment m'he quedat tocat i encara més al veure les distàncies entre les següents assegurançes... així que preferixo cedirli el llarg a l'Ivan i pujar-lo de segon. L'Ivan no té problemes malgrat les distàncies entre bolts, també llaça un merlet i posa un parell d'aliens en foradets. Jo de segon em trobo en que sembla que no sàpiga escalar, la motxilla pesa molt i fer els passos em van costant. Tot i així arribo a la reunió (un parell de bolts amb anella) sense haver-me de penjar enlloc però déu n'hi do com allunyen!

• Ll2, II. Canviem torns i el faig jo.... res a dir, només és un canvi de reunió caminant per una repisa i fent uns passos de Tarzán entre unes branques que ens deixaràn a una reunió, de dos bolts sense anella, al peu d'unes plaques espectaculars.

L'ampla repisa del 2n llarg

• Ll3, V. L'Ivan em demana si vull tirar jo de primer, però altre cop veig els seguros a Cancún. Ja he canviat el xip i acabaré la via de segon de cordada. Aquest llarg segueix amb la tònica del 1r, assegurançes lluny, però encara és més vertical. De segon amb la motxilla em costa però també l'acabo treient, és un llarg molt bo. Altre cop els aliens ens han ajudat a minimitzar les distàncies entre seguros.

L'Ivan gaudint de les excelents plaques montserratines de la cara sud.

• Ll4, V. Com l'anterior, amb la diferència que als últims metres ja progressem una mica en diedre-bavaresa. Altre cop l'Ivan segueix gaudint de primer i jo gaudint de segon.

Per baixar, unim les dues cordes i fem un ràppel de 50m fins una mica més avall de la R2, on un nou ràppel de 15m, des d'un arbre amb unes bagues, ens deixarà al terra. L'altre opció és desfer el LL2 per tornar a la R1 i rappelar des d'aquella instal·lació.

Primer ràppel

Ha estat un cop dur, pensava que aniria més sobrat i m'he trobat que vaig cagat com sempre a la que els seguros allunyen. Igualment he disfrutat però no ha estat el mateix, me'n vaig amb un regust agredolç de vacances... a desconectar, a descansar el colze i gaudir de les platges i del sol!

La Saca Gran - Itaca

Quin solet més bo... de fet jo ja m'estava adormint fins que el Dani em diu:

- Pere, la Itaca de la Saca Gran no la tinc feta i si la féssim avui ja seria la hòstia. Com vas amb els estreps?
- Ostres... amb aquest solet tant bo ara anar a fer una cara est? Els estreps, weno... algo farem!

I ens n'anem cap a la Itaca mentre el Marsi i el Guillem fan una migdiada de campions.

Itaca.

• 1r llarg. A2e, IV+ (obligats). Começa el Dani amb un estrep i la fifi, cap problema el 1r desplom. Al acabar-lo em passa el seu estrep i segueix en lliure. Jo, al recuperar el llarg, tinc els meus problemes al artifical, però acaba sortint amb els 2 estreps i una express com a fifi. Al acabar el tram de desplom, venen uns passets de IV fins a un parabolt on la ressenya antiga marca un A0. Obviament, si abans marcaven un A0, jo faig un A0. És de calaix! Passat aquest pas, ve una fisura cega amb un tronquet una mica defectuós al principi, que el Dani ha xapat, i un pitonaco molt gros. Aquest tram es supera fent diedre uns quants metres per finalment xapar un parabolt i sortir per la placa de l'esquerra, on s'arriba a la R1 per cantos més bons.

Algun que altre A0 ha caigut... això de barrejar els pedals amb el lliure em deixa tocat :S

Acabant el diedret del L1

La R1 és bona i prou còmode, sobre uns bolos grossos que fan de repisa. Miro amunt i no ho veig massa clar, només veig els 2 primers parabolts i llavors... res. El Dani em diu que s'ho ha estat mirant abans i que tampoc ha vist més xapes.

M'acollono i li cedeixo el llarg al Dani. Ell, un cop a la 2na xapa, després de navegar una mica a esquerra i dreta, veu la 3ra xapa (aleje!) i dedueix per on cal seguir.

• 2n llarg. V+ (V,A0 obligat). Es surt recte des de la R1 per una mena de fisura on xapem un parabolt i de seguida tenim un minisostret. Anem per la dreta a xapar el 2n parabolt i un cop xapat hem de flanquejar uns 3m a l'esquerra (V+) per pujar per terreny més fàcil (V, IV+) i xapar un parell de parabolts abans d'arribar a la R2, que es fa en una altra bona repisa.

Aquí el vent ja està donant bastant pel cul, hem de cridar per sentir-nos. El Marsi i en Guillem s'han llevat de la seva becaina de campions i han decidit fer l'Aresta Brucs de la Saca Gran, mentre nosaltres estem a la via veïna. Ens atrapen ràpid al empalmar el seus 1r i 2n llargs.

Arribant a la R2

• 3r llarg. IV. Al arribar a la R2, miro amunt i veig els alejes... -Uf!- Penso. Tot i això li dic al Dani: -Tiro amunt, que si m'ho penso gaire, faré el llarg de 2n-. Dit i fet! Fins a la primera xapa és fàcil però està lluny i fa un vent que converteix aquest llarg fàcil en una important gesta alpinística (hehehehe broooma). En total hi ha 3 expansions. Tampoc em costa massa i arribo bé al cim on hi ha 2 parabolts per fer reunió. El Dani tarda poc a reunir-se amb mi però abans arriben el Guillem i el Marsi, que van amb el coet al cul ;)

Rapelem per la instalació de la cara nord/oest (20m) i baixem per la canal fins a peu de via.

Bons amics, bones vies, bon dia, què més es pot demanar? Només una sola cosa: acabar el dia amb una cerveseta al Bruc ;)

Miranda de les Boïgues - Montpart

El dissabte 19 d'Abril, el plan era anar amb el Dani cap a l'Alt Urgell a fer la Bàlsam del Tigre o la Cafè, copa i puro. Ambdues ens cridaven molt l'atenció però el temps ens va fer canviar de plans i ens vem decidir per una aposta segura, Montserrat.

- Quina via vols fer? - Em pregunta el Dani.
- Portis on em portis, segur que no l'he fet o sigui que tu manes.
- Et sembla bé fer la Montpart a la Miranda de les Boïgues? No l'he fet encara i tots els meus colegues ja la tenen feta i no trobo mai amb qui anar-la a repetir.
- No se'n parli més, a més no he estat mai per Agulles!

Doncs cap al pàrquing de Can Massana falta gent. Al arribar, sorpresa: en Marsi i en Guillem!

- Hombre Cuyàs!!! Quant de temps!
- Hehehe, primer cop a Agulles! Ja em val! :$

Al cap de res arriben en Martí i la Cristina. El CAU nunca muere!

Parlem dels plans d'avui, en Martí i la Cristina al final decideixen anar a la cara Sud. En Marsi i en Guillem ens acompanyaran fent vies paral·leles. Perfecte, estaré rodejat de manresans... quin mal karma! ;P

Montpart.

A peu de via

Guiats pel Marsi arribem a peu de via sense problemes. Mitja horeta, més o menys, des del pàrquing. El Marsi i en Guillem es posen a la Garcia-Vidal, aconsellats pel Dani, i jo començo el primer llarg.

• 1r llarg. V+ (V obligat). Nosaltres sortim recte a buscar la primera xapa, suposo que devien entrar per un flanqueig més fàcil una mica més a la dreta, però s'hi arriba bé. Es segueix recte amunt (5 xapes en total) fent uns passos de V+ molt fins. Al penúltim parabolt he hagut de fer un elegant A0 perquè m'estava fonent. Passat allò, la dificultat baixa una mica. Xapo l'últim parabolt de la via amb una cinta ben llarga i ja només em queda el més fàcil/exposat: un flanqueig en diagonal sense seguros cap a la R1 dins la baumeta característica. Tot i tenir la R a 10m (aprox) em tranquilitzo i vaig mirant-m'he molt els peus per anar progressant cap a la bauma. De tant en tant miro de reull l'ultima assegurança... -uff que lluny- penso! Finalment, xapo un parabolt d'una via que creua la nostra (Jumpi'n Jack Flash) just abans de la R (psicològic total, perquè tenia la reunió als nassos) i faig reunió. Salvat!
  

Començant el 1r llarg

A mig flanqueig del 1r llarg

En Dani es treu el 1r llarg en lliure i de seguida està al meu costat. Al cap de res ja està manxant-li amunt pel 2n llarg.
Buff, tot i el sol, el vent m'està congelant. Hauria d'haver tret la jaqueta de la motxilla. Bé, dels errors se n'aprèn :P
- Això està cosit!- Sento que diu. -Millor!- penso. Al cap de res ja el sento: -Reunió!-. Em recupera les cordes i començo el 2n llarg.

1ra reunió

• 2n llarg. 6a (V obligat). Primer un petit flanqueig cap a l'esquerra per posar-se sota del diedre. Allà burro de mi, m'agafo un moment al mosquetó de la 1ra cinta per colocar-me bé. Un cop ben colocat vaig recuperant el llarg: primer un pas de tibar de bons cantos i després anar seguint anar fent una mica de diedre o pujant per la placa quan els cantos ho permeten. Al cap de 6 o 7 parabolts, s'ha de flanquejar una mica cap a la dreta per acabar pujant per el tram més fàcil. El flanqueig i el pas per remuntar cap al tram fàcil va ser el que em va costar més, tot i així vaig fer tots els passos en lliure. Llàstima d'haver utilitzat la 1ra cinta que m'invalida el rotpunkt.

Com a mínim les reunions d'aquesta via són molt còmodes. Quin solet més bo que hi fa, no com al diedre del 3r llarg, que es veu hombrívol, fosc, dur... Segur que m'espera per menjar-se'm! Me'l miro. Me'l torno a mirar i em dic: -què coi?! Amunt!-

• 3r llarg. 6a (V, A1e obligat). M'equipo amb els tascons, els friends, els aliens, un estrep i 12 express. Primer objectiu, el 1r parabolt. Uns passos de IV i xapat. Bien! Així vaig progressant fins que arribo a un pitó, que és on venen els passos de 6a. Faig un A0 del pitó sense tibar massa, només l'utilitzo per equilibrar-me i xapar l'spit de sobre. Allà decideixo penjar-me d'una express al budrier i mirar-m'ho. -Collons que xungo! I ara com faig el pas?- Mmm.. treuré l'estrep! I si, amb l'estrep aconsegueixo xapar el següent parabolt i m'hi torno a penjar. Visca els A1e! Vaig progressant a base d'estrep durant 3 o 4 xapes, crec recordar (el que dura el tram difícil). En algun pas, no he tingut més ous que fer una sortida en lliure... quin yuyu! Però tot i així me'n ensurto. El Dani m'anima i això ja està coll avall. Toca el tram final on ja s'ajeu una mica més i a la roca li van sortint preses. Tot i això, no hi ha cap xapatge que no el faci pillat a la express a partir de la pedalada :$. Als últims metres xapo un arbre i ja surto a dalt. -Reunió!-

Imponent 3r llarg

Ufff, que content! M'he zampat el llarg de la Montpart i malgrat els problemes tinguts, he mantingut el cap fred i me n'he sortit. Que content i quin viote! :) Al cap de poc arriba en Dani al cim i ens felicitem mútuament. Un parell de minuts més i el Marsi ja ha recuperat l'últim llarg de la via que feia amb en Guillem. Ja som tots a dalt.

Mengem alguna cosa, baixem de l'agulla i anem en busca d'un racó arrasat i amb solet per decidir què fem...

Els bonys de Collbató

Dissabte, com va sent habitual, quedo amb el Marcel i amb 2 amics seus. Decidim anar cap als Totxos CAM Nou Barris, a l'esquerra dels Graus de Collbató.

Com també va sent habitual, he sortit a fer la copa divendres (sopar amb els de la feina) i els llençols se m'enganxen i el mal de cap està allà donant pel... sac.

Després de fer l'aproximació llarga passant pel Jardinet, Graus i finalment als Totxos, ens posem amb un parell de vies a l'esquerra del Totxo Pinotxo. Vies curtes i poc interessants, però que van bé per escalfar i agafar rodatge de primer.

• L'home del sac, V/V+. Té un parell de passos interessants a l'entrada i al final, la resta és facil i discontinua. L'encadeno bé a vista mirant-m'ho una mica al final.
• ?, V+/6a. És la via nova a la dreta de l'home del sac. És més interessant i més difícil que l'anterior, té una placa final bastant guapa però que s'ha de mirar bé. M'acabo penjant per muntar-la.

Acabant aquesta via, arriben en Pere i en Joan d'un intent frustrat al Pedraforca. Ja és bo veure cares conegudes :)

Representació de la blogesfera escaladora del vallès

Decidim pujar amb ells mentres fan la via Amistat infinita, i fem la de la seva dreta. Una via facileta per seguir amb la reentré climberiana de primer.

• ?, IV+. Via curta equipada amb 3 spits. Divertida però curta. Ens despenjem de la reunió bona, ja que el descuelgue d'aquesta via és un sol spit amb anella.

Acabant aquesta, el Marcel ens ve a buscar (jo feia cordada amb un dels seus amics, en Joan) i ens recomana que provem les vies del Totxo de l'Estel, que estan molt bé. Jo no les tinc totes de posar-m'hi de primer però despres que el Joan topropegi la via nova del Pere Forts, em decideixo i tiro la corda avall...

• Quanta cabra!, 6a. Via molt contínua i molt bona! L'encadeno així mig al flash amb les cintes posades (patint en un parell de llocs pero vaja, es va fent bé). Perfecte! Ja me'n puc anar content cap a casa amb els deures fets :D
• ?, 6b. Ja per acabar, aprofito que hi ha el top-rope muntat i m'hi poso. Va sortint bé (hi ha un aleje important a mitja placa però hi ha molt bona presa...) fins que arribo sota el desplom . Allà comencen els dubtes, però hi ha bon canto. El Marcel em canta la seqüència, faig les dues remades importants i a la que estic desxapant l'última cinta, em patina un peu i caic.

Llàstima pq si m'arriba a sortir me n'hagués anat encara més content cap a casa. Tot i així, el regust del dia ha estat molt bo. Poc a poc i bona lletra, anar agafant rodatge que d'aqui no res vindrà la temporada de la Font Soleia i s'ha d'agafar pila... :)

Trobareu més piades d'aquest sector als blogs d'en Groinket i d'en Jaumegrimp 1, i 2.

Cap a la sud de Ca la Montse

Nota: per fer el bèrru passant les fotos de la càmera al pc, vaig borrar les fotos d'aquesta sortida. Miraré si les puc recuperar amb algun programa i penjar-les de seguida.

El divendres vaig fer excés de festa anant a dormir a les 4 i el dissabte, al llevar-me a les 8 per anar a Montserrat amb el Marcel, ho vaig pagar.

Arribem al Bruc i anem directes cap al pàrquing del Vermell on deixem el cotxe, agafem els trastos i enfilem cap a l'Agulla dels Cartutxos on fem la majoria de vies del dia:

V+: El Marcel la monta per escalfar i jo m'hi poso amb les cintes posades. Peco de peus i em penjo en un pas. La via és molt bona! S'ha d'escalar més amb els peus que amb les mans...

6a: El Marcel l'encadena i jo ja m'hi poso en top-rope. Un pas se'm rebota i per poc no em surt amb la corda per dalt. Passos prou guapos i tècnics a baix..

Va arribant gent i ens passem cap a la canal de la dreta, que fà de mal assegurar i on la guia del Luichy marca 2 vies. En realitat n'hi ha 3. El marcel és baralla amb la del mig, que li surt al 2n intent i creu que ronda el 6c. Jo aprofitant el descuelgue comú, provo la de la dreta.

6b: Entrada on cal remar fort amb peus quasi inexistents (aparteu la bardissa de la dreta i trobareu un peu salvador). A partir del 2n parabolt es disfruta molt. No surt pas però hi veig color per properes ocasions...

Decidim abandonar l'agulla dels Cartutxos i anar cap al Vermell del Xincarró on ens trobem varis terrassencs a la zona de la 45 Aniversari.

Cara est del Vermell. Gràcies Jortx ;P

Seguim fins que ens trobem el Jordi i el Ramón i ens quedem amb ells. Aquí el Marcel té varis 6c's de deures i es posa amb:

Nos puk, 6c. Abans estava cotada de 6b+... i collons com els gastaven abans! El Marcel cau al mateix lloc als dos intents que li fa. Llàstima pq semblava que avui se l'enduia. Per part meva poc a destacar ja que no he arribat ni a mitja via. Que dur!

Amb aquesta escalada matinal que encara que no ho sembli m'ha deixat un bon regust de boca, em menjo l'entrepà i cap a Girona, que m'esperen per anar a comprar un conill!!!! :P