Nosaltres ens vem quedar una mica més a l'esquerra
- Llepòlia, 6b. El Marc la fa per escalfar i jo li faig un tiento a vista i no surt. De fet, vaig escalar fatal i amb males vibracions. Al baixar, si li hagués fet un 2n intent l'hagués pogut encadenar però tenia un mal rotllo a dins i vaig decidir no escalar més. A part, queien gotes... bufff nose, no tenia el dia.
- Madam Chatarrilla, 7a. Al primer intent, el Marc fa un petit saque i se la va controlant i quedant amb els passos. Al 2n intent no perdona i s'emporta la 1ra ascensió de la via, proposant-la de 7a. A veure si es repeteix i el grau es va consensuant :)
---
Dilluns d'aquesta setmana, ara si, vaig estar pel Gruyère de Sant Llorenç. La intenció era provar, a vista, una via que encara no havia provat d'allà.
A més, aquella tarda som testimonis d'un rescat del GRAE al Gruyère. Un noi ha tingut una caiguda descontrolada i ha caigut de cap per avall, colpejant-se el genoll fent-se un tall, i no podia caminar. Des de la meva opinió, no calia mobilitzar un helicòpter. Pujant un cotxe i fent venir dos persones amb una camilla n'hi havia prou, o anant a peu coix ajudat dels seus 2 amics.
Això va fer-me reflexionar...
Dimecres amb el Marc i el David anem al Prohibitivo de Montserrat, per variar de Santllors. Jo arribo més tard que ells i em tenen el que seria el meu projecte del dia muntat.
Dijous sant tornem-hi al Gruyère on em trobo amb el Marcel i el Marc, que ja fa rato que hi són. Busco gent i em trobo al Tranki al Silenci. Quan acaba el seu pegue a la Zigger-Zagger em ve a assegurar al meu projecte del dia:
Dilluns d'aquesta setmana, ara si, vaig estar pel Gruyère de Sant Llorenç. La intenció era provar, a vista, una via que encara no havia provat d'allà.
- Quan farem grau?, 6b. La començo prou bé però arribo al pas dur i a la que pujo peus per posar la cinta, el bidit se'm fa dolent i no ho veig clar... Ho torno a intentar i em passa el mateix, torno a baixar i li demano al Marc si em pot posar la cinta, que amb la cinta posada ho veig més clar. Al 3r intent ja puc xapar-la i arribo a la cadena sense més problemes :)
A més, aquella tarda som testimonis d'un rescat del GRAE al Gruyère. Un noi ha tingut una caiguda descontrolada i ha caigut de cap per avall, colpejant-se el genoll fent-se un tall, i no podia caminar. Des de la meva opinió, no calia mobilitzar un helicòpter. Pujant un cotxe i fent venir dos persones amb una camilla n'hi havia prou, o anant a peu coix ajudat dels seus 2 amics.
Això va fer-me reflexionar...
---
Dimecres amb el Marc i el David anem al Prohibitivo de Montserrat, per variar de Santllors. Jo arribo més tard que ells i em tenen el que seria el meu projecte del dia muntat.
- Riss, 6b+. Començo fent-li un top-rope, per escalfar i veure si és viable o no... Arribat al bombo flipo amb colors, em penjo a cada pas i em costa molt treure la bona seqüència. Li faig un 2n top-rope controlant molt més bé però caic en un dinàmic en el bombo, això fa que al baixar estigui més tranquil i decideixi treure la corda. Al 3r intent i ja anant per sota encadeno! Buaaa! Que content! :D
---
Dijous sant tornem-hi al Gruyère on em trobo amb el Marcel i el Marc, que ja fa rato que hi són. Busco gent i em trobo al Tranki al Silenci. Quan acaba el seu pegue a la Zigger-Zagger em ve a assegurar al meu projecte del dia:
- Ganyon, 6b+. La monta l'Oriol descalç de xapa a xapa. Jo li faig fins a 3 top-ropes en tota la tarda. El primer em serveix per enrecordar-me de lo durs que eren els passos de baix, el segon per memoritzar bé la seqüència intermitja i veure clar la sortida roma fins la R. Finalment al 3r, encadeno amb la corda per dalt. El proper dia cal posar-li el punt vermell!
6 comentaris:
Felicidades por los encadenes.
Escalar en El Gruyere esta emocionante este año. Lástima lo del accidente.
Respecto al prohibitivo, si me puedes informar sobre si tiene un acceso fácil, vamos muy fácil, o una ginkama.
Eps Fernando, gràcies! Hehehe jo crec que és un tema de provabilitats, a més gent que hi escala, més possibilitats a que passin coses :P
L'accés al Prohibitivo és súper fàcil: Has de deixar el cotxe al pàrking de Santa Cecília, agafar el camí asfaltat de sota el refu i anar-lo seguint. S'arriba a un bloc enorme rotllo Sílfides (el Totxo del Rasta), segueixes endavant fins que surt el camí d'accés a mà esquerra sota les plaques de roca evidents.
La companya del Salva, estava equipant un parell de línies aquell dia, va comentar-me que el nom autèntic del sector és el Cíngle del Marro (no vaig entendre si pronunciat màrro o marró).
Pere, enhorabona pels encadenaments! així m'agrada que ja vagis tibant els 6b's! Jo també ho trobo exagerat un helicòpter per baixar una cama avariada! el risc que suposa un vol d'helicòpter no val la pena per una lesió així, però clar, és el més còmode...encara tinc present la mort d'un bon amic, bomber, i tot els seus companys, per baixar un tio amb la cama trencada del Cadí....
Osti, la Llepolia precisament la vaig provar per primer cop el dissabte passat i em va semblar molt dura pel grau i bastant expo fins la primera xapa. De fet vaig acabar fent primer la Bagatel·la, per mi més assequible, per poder posar les cintes a la Llepolia i fins i tot la corda per la primera cinta. Tot i així no la vaig encadenar!
Molt bé Pere,progressant a tope.Aviam si em descongestiono de tant estudiar i aquesta setmana que entra et faig un truc per seguir les afternoon sessions.
Jaume, a part del risc que suposa un vol amb helicòpter també són els diners que costa aixecar-lo!
Una cosa és que et treguin d'una paret, l'altra d'un sector d'esportiva... exagerat! :S
Pietro, cal entrar una mica per l'esquerra. A tota la via hi ha bastant canto excepte de la 2na a la 3ra, que és on hi ha el crux. Ara que ja el tinc dominat i sé que sobre la xapa hi ha el canto de xapar... el proper dia no puc perdonar! :P
Així que la Batagel·la la vas trobar més fàcil? A vere si faig el doblete quan hi torni doncs :)
Quimi, ja tens el meu telèfon! ;)
Publica un comentari a l'entrada