Miranda de Santa Cecília
Semblava difícil trobar company per aquell cap de setmana, ja que era dels desafortunats que el dilluns treballaven. La meva idea principal era anar a la Dent d'en Rosell però no vaig trobar parella de ball, així que l'únic que em volia acompanyar a fer algo era el Marsi amb la condició d'estar a les 15h a Manresa. La via ja la va mig-triar ell, i a mi em va anar perfecte, pq havia vist la piada al blog del Gatsaule, al del Xavi Díez i al del Joan Asín i es veia d'aquelles vies de disfrutar sense patir massa i realment la via em va sorprendre gratament i va agradar-me moltíssim!
Ens trobem a les 9h al pàrquing de Santa Cecília i començem a perdre temps: van arribant noies a unes proves d'accés al curs de tecnificació per dones i el Marsi coneix a tot Déu, també als monitors, en Pep Climent i en Ferran Caranorte. Entre pitos i flautes aqui perdem 30mins ben bons.
La segona pèrdua de temps està en l'aproximació. Jo m'havia llegit una bona piada al fòrum de la FEEC que indicava com arribar sense problemes. Tot i que ell havia fet El vianant a la mateixa paret, ens liem i acabem pujant per una canal fins que la vegetació i la roca ens barren el pas. Reculem i trobem la fita que no haviem vist. D'allà a peu de via ens resta una aproximació una mica selvàtica. Es nota que no es repeteixen gaire aquests itineraris.
Arribats a peu de via el Marsi enceta el primer llarg, ara retro-equipat. A la primera fisura hi queda un pitó i s'hi han afegit 2 parabolts. La supera en artificial amb l'àlien vermell i el camalot del 0,75. Després la dificultat baixa i l'escalada a base de matoll-tracció puja. Cada buril ha estat substituït per un parabolt (encara hi queden els burils) i a la reunió hi ha dos parabolts amb anella.
El començament de la via
El segon llarg (un llarg de 5 estrelles) em toca a mi, i tot i escalar amb molta lentitud acabo arribant a la R equipant aquell diedre fisurat a base de tots els friends grossos que dúiem (hagués molat dur el 2 repetit), un tac de fusta podridot sense cordino, un pont de roca i un àlien. Hi ha un parabolt al principi, per evitar el factor-2 i un parabolt al final abans d'arribar a la R2; molt còmode, amb anelles i amb molt bones vistes.
Espectacularment bo!
El tercer llarg surt cap a l'esquerra per pujar per unes plaques de IV equipades amb 3 bolts. El Marsi segueix amunt empalmant amb el L4, una placa molt bona de V equipada amb burils, dobles burils i 2 o 3 parabolts intercalats.
El L5 consisteix en una rampa de III i un pas de V (a bloc). En Gatsaule va dir que era fàcil pels alts... jo el vaig solventar amb un A0. Potser va dir-ho per això ;)
Jo arribant a la reunió i en Marsi encadenant el pas!
A partir de la R5 ve la tonyina de la via. El sisè llarg va per una placa de roca blanquinosa típica de la cara nord, fisurada de dalt abaix, equipada amb algun pitó, burils, un tac i un parell de parabolts. Amb els friends que dúiem, en Marsi va poder protegir bé algun pas intermig i a sobre va encadenar a vista. Jo vaig fer festival d'A0 i tot i així algun pas com el d'enfilar-te a la primera repisa va costar-me bastant :S
El llarg amb més duresa
La R6 es fa en un parabolt, un pont de roca i algun buril, però el Marsi va decidir tirar-li amunt empalmant amb el setè llarg. Que comença per terreny més descompost equipat amb un parell de pitons i segueix per una xemeneia espectacularment bonica. Allà va posar-hi el camalot del 2 ben endins.
En Gaspar sortint de la xemeneia i jo cap a la meitat (la motxilla penjant!)
L'arribada a la comodíssima R7 és espectacular, quines vistes de la nord d'Ecos! Massa vies i massa poc temps! ;(
El vuitè llarg comença amb un pas equilibrista assegurat amb un parabolt i amb tota la timba als peus. La dificultat és decreixent: de V+ molt fi de nyapes assegurat amb 2 o 3 burils més, fins a arribar a un parabolt on la cosa ja tomba i s'arriba caminant a la R8 que el Marsi va fer a un arbre.
Els primers passos del 8è llarg
D'allà ni ens vem reunir, vaig grimpar directe amunt per una mena de canal desequipada (novè llarg), allà vaig llaçar un arbre que fa de R9 i vaig seguir desè llarg amunt per una placa de IV+ amb bona presa i equipada amb un spit fins al cim.
La canal fàcil del L9
Allà podem fer reunió de dos caps de burí sense xapa o arribar-nos a la instal·lació de la ferrata i fer reunió allà. Si així ho fem compte amb les pedres!
El vedell i el bou!
Aqui ja no vam fer com el Mohawk i en Gatsaule (per manca de temps, no de ganes!), i vam començar el llarg descens per la ferrata. No ens va caldre fer cap ràppel però les mans van quedar tocades ;P Al cotxe vam arribar-hi a una hora no-acordada i en Marsi va fer tard a la cita, no es pot tenir tot!
Marsi, va molar tornar a fer cordada junts! Hem de repetir més sovint! (Passa'm les fotosssss! hehe)
Gràcies Gaspar i companya per la paciència. Sorry, sóc un escalador lent :P
