Terra de dinosaures a la Bucòlica

El diumenge del pont de l'1 de Maig no pintava bé per fer més l'alpinettis i ens va motivar més anar-nos-en a fer roca. Des de la Cerdanya baixem fins l'Alt Urgell. Fem una parada obligada als Embotits Ubach d'Organyà (llonganissa de muntnya SEMPRE!) i ens n'anem cap a la Paret Bucòlica. En Marcel i la Núria es vàren posar al Bàlsam del Tigre i el meu mestre i jo a la Terra de Dinosaures (ressenya)

Començo jo, pertant em toquen els llargs imparells:

• L1, V. Placa amb un passet una mica fi a la que es posa vertical. Arribant a la reunió prefereixo assegurar el tiro i poso l'àlien groc. Aquella R és potser la més incòmode de tota la via.
  

Arribant a la R1

• L2, 6a. Alguns el coten de V+ i d'altres de 6a. Per mi 6a dur. Malgrat arribo bé als cantos, les vires horitzontals són massa poca cosa per les meves falanges hiperlàxes i em costa bastant superar el tramet de placa de després del sostre.

En Dani encadenant a l'orsai el L2 i en Marcel arribant a la R1 del Bàlsam.

• L3, V+. Surt per un tram verticalillu i ben assegurat fins que va perdent inclinació i arriba a una repisa intermitja a la paret. Allà la lio i faig R a la de la Olaya, triangulant un alien groc amb l'spit que hi ha. El Dani ho soluciona ràpid fent un canvi de R a la bona, que no havia vist al pujar :S

• L4, V+. Comença vertical amb cantos laterals i bons peus, es va fent fins que s'arriba a la reunió on uns passos més llargs i més aeris ens faràn tibar una mica més. Per mi bastant més senzills que el L2.

En Dani a la placa del L4

• L5, V+. La sortida de la reunió és fineta i cal anar bé de peus. Hi ha dos o tres cantos bons trencats (segueixen sent bons però no tant). Després ja tomba i per terreny una mica descompost i herbós s'arriba a un gran arbre al final de la paret on farem la última reunió.

No ens van donar entrepà de nocilla!!!

Bona via i bona companyia! :)

Paret del Grau: Àfrica

A l'endemà de l'escalada a Perles, amb el Marc i l'Alba vem anar a skiar a Ordino. Vem tenir un molt bon dia amb molt bona neu. Vem disfrutar molt! El pitjor va ser la tornada on vem haver de suportar cues infinites a la frontera per culpa dels tricornis.

PGB - MSN - Alba

El dia següent, vam intentar i complir l'objectiu de la sortida: FER VIA LLARGA!
Com marquen els rituals, esmorzar al Thaussà i cap als titolos on deixarem el cotxe i farem repartiment de material, cordades i vies.
L'Oriol i l'Ane faràn la via Cainejo, de 2 llargs de cinquè. El Marc, l'Alba i jo farem la Àfrica de 3 llargs de cinquè també.

La troupe!

De la via poc més us puc dir que no hàgin dit els seus múltiples repetidors. No arriba a 100m, està equipada amb parabolts i spits i té 3 tirades de cinquè grau bastant sostingut.

Va començar el Marc, empalmant el 1r amb el 2n llarg ja que feia fred i el cel amenaçava amb pluja a la mínima. Surt una bona tirada que et deixa bastant cansat. A destacar un pas sortint de la R1 que vaig haver de remirar-me'l mil vegades i una diagonal taronja cantelluda abans de la R2. També dir que la R1 no em va donar massa confiança :S

El Marc arribant a la R2 i l'Alba a mig llarg.

El 3r llarg és molt bonic i em va tocar a mi. Recordo un flanqueig amb bones bústies només sortir de la R2, i uns passos de placa atlètics cap a la segona meitat del llarg.

El Marquitus tibant dels bons cantos del 3r llarg

Per baixar, amb dos rappels fem: el primer de 30m fins la R2 i el segon de 50m (amb dues cordes) fins a terra.

L'Alba al 2n i últim ràppel.

Coincidim en acabar les vies a la mateixa hora. Així que tornem tranquilament fins al cotxe, d'allà a cal Culí a dutxar-nos, plegar els trastos i cap a casa, que el pont s'ha acabat!

Un dia grisot, ennuvoladot, fredot....

Perles: L'agulla de l'Alba

Quina manera millor d'enganyar a l'Albeta per anar a escalar que: assegurar-li solete, bones vistes i portar-la a un sector que porta el seu nom ;) Bé això últim tant feia, però pintava ideal per la jornada de love-climbing que tenia pensada.

Tot començava una setmana abans, on jo tenia la intenció d'anar a fer via llarga (tb de love-climbing) i apuntar-me a una sortida que feien els kutre's, la lu, la raquel and company...
Finalment vem triar una opció que assegurés més el tanto (cal recordar les pringades i aprendre dels errors!), així que ens vem ajuntar el Marc, l'Oriol, l'Ane, l'Alba i jo per anar a escalar per l'Alt Urgell pel pont de la Constitució.

Per dormir, vem escollir uns apartaments a Organyà com a camp base: Cal Culí (973383194 - 650963890)
Habitacions dobles, lavabos complerts i nets, calefacció, aigua calenta, cuina equipada, menjador amb TV, sala de jocs amb futbolín i billar... i tot per 15€ per persona/nit!

Allà ens vem fotre uns bons tiberis culinaris

Els dos pinxes (el gran xeff era jo, és clar!) i el resultat: Filet al fôie

I també algunes partides recreatives :P

Els asos del billar i del futbolín!

Nosaltres vem pujar de nit i a l'endemà al matí ens vem trobar al Thaussà de Coll de Nargó amb l'Oriol i l'Ane. Vem esmorzar bé i cap a Perles.

Accedir al sector és senzill, es veu des del mateix poble de Perles i el caminet és molt agradable i ben fressat.
Pel que fa a escalada, n'hi ha que van triomfar més que d'altres :P Les vies que vaig escalar jo són:

• Central, 5b. Via una mica "alpina" amb passets "difícils" concentrats a la part inferior. Només hi trobarem 3 químics però no en faran falta més. El primer està una mica amunt. Jo la trec a vista i l'alba en top.

Inici (jo), meitat (Ane) i passos finals (jo altre cop).

• L'Hermes, 5c. La orientació de la paret fa que estigui a l'ombra. No em noto les mans degut al fred i faig una volada inesperada. De poc no em trenco les cames amb la repisa de sota! Superat el moment d'adrenalina, m'hi torno a posar i la puc encadenar i superar la por del moment. L'Alba l'encadena en top sense problemes la tia!

L'alba a mitja Hermes, l'Oriol a l'Hermes i el Marc a la Kòmics.

• Baixa'm baixa'm, 6a+. El pas bloquero se'm resisteix i xapo agafat de la cinta, després venen un parell de passets on no et veus els peus però un cop superats s'arriba a la R. Quin cangueli!

Jo patint al pas bloquero i l'Oriol encadenant a vista

• Llum d'estiu, 6a+. Es feia tard i començava a fer fred. L'Alba la fa en top-rope amb una o dues parades i jo li faig un top-rope express i l'encadeno! Adherència, equilibri i passos tècnics. Almenys me'n vaig amb una mica de bon regust de boca :)

El Marc encadena, entre d'altres, les vies Kòmics (que et puja fins a dalt de l'Agulla de l'Alba), la Punguina (6b) i la Perla Persa (6c). Totes a vista.
L'Oriol també s'endú, al seu torn, la Perla Persa a vista. Aquest vespre ho celebrarem!!!

El Marc tibant de no-res

Sobre el sector dir que és molt familiar. L'accés és còmode, les vies son curtetes, els graus assequibles i el peu de via ampli.

El dinar i el peu de via.

Marxem que comença a fosquejar amb ganes de tornar, però per enfilar-nos per l'Amistades Pelirrojas, la Putes Mosques, la Tos de Gos i tantes d'altres...

Els Roures d'en Marcel

La 2na escalada de Setmana Santa, va ser amb el Marc F.
El plà teòric, era anar a passar 2 dies fanàtics a l'Alt Urgell però la pluja ens ho va escurçar a un.

Després del tour pel Maresme [1] i [2], a l'endemà recullo al Marc i cap a Coll de Nargó. Allà esmorzem al Thaussa i anem cap a Perles, en concre als Roures, on escalarem força tranquils acompanyats només d'una parella.

Els Roures... quin sector més ben parit! Bona roca, bones vies, bon equipament, bon peu de via... i l'aproximació en pujada ja fa de filtre perquè no es massifiqui (espero). Enhorabona als equipadors per aquest sectoràs!

Mirem les ressenyes i decidim començar per les vies de la dreta, fem:

• Boira, 5c. M'agafa fred i les 2 primeres xapes em costen, la resta (gandes a partir de la meitat) surt bé i encadeno a la primera.
• Míkonos, 5c. La trobo un pèl més difícil que l'anterior i estic a punt de fotre un bon saque a dalt, ja que em patina un peu però aguanto i encadeno. Al baixar li poso les cintes a la via de l'esquerra.

• Corfú, 6a. AL posar-li les cintes, vaig veure un tram llis que em va cagar. Em decideixo a top-ropejar i també surt a la primera... Cagundena aquestes pors que m'agafen a baix! ;( Com a mínim tinc excusa per tornar-hi...

Hora de fer un mos i descansar, que el tute maresmeny del dia anterior, la pujadeta fins a peu de via i les vies piloses m'estan deixant fet caldo. El Marc però, no vol parar i toca pujar de grau:

• Patufet, 6a+. Ja que el Marc aquí es penja al pas de la via, torno a tirar en top-rope i faig el pas amb un petit A0. La resta es deixa fer bé. Arribat a la reunió només pensava en posar-li les cintes al 6b del costat i deixar que el Marc s'esplaiés però al anar-li posant cintes, aquella via m'anava atraient...

• Fort, 6b. Tal com baixo li dic al Marc que no es tregui el gri-gri que la provaré fins on arribi en top-rope... i resulta que arribo fins a la reunió del tirón! Tot i que la via m'ha semblat 6a+, i més fàcil que la anterior, baixo ben content. Li faig una bona flashejada al Marc, que ell s'hi torna a posar de primer, i encadena. Quin bou! Un 10 de via!

Amb aquestes vies fetes decidim anar cap al cotxe i acabar de matar la tarda a algun altre lloc com ara les Malles Tremendes o la Placa d'en Marcel.
Debatint-ho pel cotxe mentre anem direcció La Seu, ens passem la zona i hem de fer una petita infracció (controlada en tot moment sense posar en perill a ningú ni a nosaltres) per tornar cap al pàrquing de la Placa d'en Marcel.

Pujadeta relliscosa i ja som a peu de via. A veure si el temps aguanta, que mentre veníem, es veien cortines d'aigua.

• La senyo no xirula, 5b. Bonica i divertida via d'adherència en roca calcària. No per això la fa menys agònica ja que hi ha algun passet que costa. A la que arribo a la R comença a ploure, passo la corda i avall! El Marc però, tot i les gotes que cauen, vol provar-la i s'hi posa en top-rope encadenant-la, és clar.

A la que el Marc torna a tocar de peus a terra la pluja ja és forta (en part ens puteja però també ens n'alegrem que plogui!). Toca recollir i marxar per potes!!!
Sortosament cap dels dos pateix cap relliscada i arribem d'una peça al cotxe.

Primera parada: Organyà. On anem cap a la xarcuteria i ens firem a base de llonganisses de muntanya. Ufff que bones! Quan les vaig provar per primer cop, ara farà uns 5 anys, em van enamorar de lo bones que eren! Si hi aneu compreu-ne! Buà, que golafre que sóc :P

Segona parada: el Thaussa. A celebrar el bon dia que hem passat tot fent 3 voll's per cap, fullejant el llibre de ressenyes i piant al de piades ;)

Acabades les birres toca trobar un lloc per anar a passar la nit. Acabem als titolos de Coll de Nargó on ens preparem un juampa (Juan Palomo, pels amics) i devorem una de les llangonisses de muntanya entre els dos... nyam nyam!



- On dormim? Bivac o dins del cotxe?
- Millor dins del cotxe que hi ha boira i ens llevarem molls...



Sort! Ja que durant la nit fot un diluvi i a l'endemà, de dia, segueix. Putada, ja que l'objectiu del 2n dia era fer un parell de vies a la Paret del Grau (almenys una com a mínim): l'Àfrica i la Manelet, de V+ i 6a respectivament, eren les escollides.



Tot i l'imprevist plujós, som gent com cal i sabem acceptar les derrotes. I encara més si és per pluja! Agafem el cotxe i tornem cap a Terrassa, a acabar de petar-nos al plafó.
Rai, que hi ha més dies que llangonisses! ;)