El poca-pila d'Ogassa

A l'endemà de la retrobada amb els estadencs, vem anar tots a fer esportiva a Ogassa.

Ogassa m'agrada molt, és un sector ideal per l'hivern amb vies de continuïtat amb canto decent (fins a 6b -que no he provat res més dur-). El problema d'aquell dia va ser que venia en molt baixa forma, i on el cap tirava, el cos no responia. Vaig dedicar-me a fer més vida social que penjar-me a la paret.

Tot i així alguna cosa vaig provar. Vam començar amb un 6a anomenat Per sika akàs. M'hi poso a vista i a mitja via no veig clar el pas, el provo recte per la linia de xapes i la mala caiguda sobre repisa em fa desistir. Després em dirien que hi ha uns cantos més a la dreta i la via sortia bastant més fàcil. Què hi farem...

Mentalment aquest fiasco m'ha deixat tocat i anem amb l'Albert a fer algo més fàcil. Ens posem amb la Niu de falcons, una via de V o V+ amb caràcter alpí, amb bons alejes però sempre amb bon cantell. Va bé per recuperar les sensacions.

Com que la gent diu que és fàcil, anem a per la King Kong, de 6b a les ressenyes però a mi m'ha semblat 6a/+, encadeno amb les cintes posades després de veure varis companys fent-la bastant sueltos. Baixo bastant inflat!

Paro una mica per ganyipar i fer vida social. Al cap d'una estona em poso amb la última via que escalaria aquell dia i és que tinc la pila sota mínims: Churrimangui. Un 6a bonic però amb un aleje a mitja via que em fa vibrar una mica i m'acabo petant intentant buscar un canto còmode per xapar ( a tots la mà se m'obria). Xapo agafat de la cinta, reposo i acabo la via.

Abans de marxar, asseguro a l'Albert a una de les vies que més m'agrada d'aquesta escola, Els Ulls de la Gemma. Un 6a preciós que recomano a tothom!

Ogassa revisited

Ja feia molt de temps que havia visitat l'escola d'Ogassa i tenia moltes ganes de tornar-hi. No va ser fins el diumenge 17 de Maig que no vam fer-hi una segona visita.

Espero a l'Aleix al bar del poble fent una coca-cola i un entrepà de butifarra que em servirà d'esmorzar i de dinar. Més tard, bastant més tard, arribarien l'Ivan i la Carol :P

Arribats al sector, començem per una via fàcil per escalfar.

• Les arenes, V. Segons la guia V+ però no li veig el "sup" per enlloc. Molt maca i disfrutona, amb els cantos brillants però francs.

Un cop escalfats, tenim ganes de provar el 6a de més a la dreta però està ocupat, ens mirem el Gran diedre però no fa massa bona pinta i així que ens posem una altra via de la zona.

• Via del gat mesquer, 6a. IV+/V tota la via a excepció d'un diedre desplomat i aeri amb passos llargs. L'Aleix l'encadena a vista i jo al darrera, fent el pas d'una manera diferent a ell. Al baixar li comento que no em sembla que sigui un 6a gaire sòlid, però arribem a la conclusió que l'embergadura ajuda.

Ja ha quedat lliure la via que voliem provar, i es que una familia de grimpaires la tenien ocupada ;) Mentrestant, també hem anat comentant la jugada amb uns nois de Vic que li estan apretant a la Pajaro Ryobi.

• Els ulls de la Gemma, 6a. Quin viote! L'Aleix se la curra a l'orsai posant cintes i jo me'n torno a aprofitar per encadenar-la al seu darrera. 15m ben bons que començen verticals i van tirant lleugerament enrera, bons cantells i molta continuïtat.
  

Miro l'hora i quasi toca anar plegant veles ja que m'esperen a La Bisbal... dubto entre anar-me'n amb un bon regust de boca provant un dels V+ que estan provant els Grimpaires o arriscar-me a anar-me'n una mica decebut (o molt content) cap a casa després de provar algo una mica més difícil. Finalment l'Aleix em convenç i em poso amb la última via del dia.

• Aprèn a volar, 6a+. Vaig posant cintes i a la que arribo al crux flipo, tinc la xapa sota els peus i no arribo a posar la següent, intento destrepar però em costa. Vaig aguantant de la repisa plana on estic fins que em decideixo a pujar els peus bastant oberts fins que ajudat de la cama esquerra puc aguantar l'equilibri per posar la cinta i xapar. Això m'ha desgastat bastant i a la fissura final les passo putes, i més encara un cop xapat l'últim bolt, on veig que arribar la reunió és difícil de collons! Merda Pere, ara no caiguis!!! Vaig aguantant fins que veig el que seria el meu canto salvador, pujo peus, el trinko i si... és boníssim! Amb un somriure xapo la cadena i baixo ben feliç.

Feta aquesta via toca despedir-me de tots i anar cagant llets cap a La Bisbal, que vaig mitja hora tard! Ogassa m'ha tornat a deixar amb les ganes de tornar-hi, i és que té un estil d'escalada molt agradable i fàcil. I malgrat els cantos estàn bastant sobats, no es nota massa ja que són bons.