30.12.06

Un senyor regal!

Avui a Solius hi ha aparegut una via nova :)


Ahir anava boig buscant companys per anar avui a escalar... ni l'Aniol, la meva última esperança del que estava quasi segur que no fallaria, no podia.. Fins que, parlant per telèfon, li vaig dir: "i el teu pare què fa demà?". Després d'estar parlant i contemplant possibilitats, en Josep Maria em va fer una oferta a la que era impossible dir que no.
Això és un regal i lo altre són tonteries: Equipar una nova via, batejar-la i fer la 1ra ascensió :D

A les 10:15 he quedat amb ell al parquing de Solius. No hi havia gaire gent... 6 cotxes contant els nostres 2. Hem carregat els trastos cap a l'Agulla Central i hem començat provant la futura via en top-rope des de la reunió de la via El petit princep. Val a dir que m'ha deixat els honors de fer-ho quasi tot :P Escalar la futura ruta en top-rope, escollir la posicio dels anclatges, catar la roca (hi havia algun tram que no tenia un bon so), fixar cordes, i amuuuunt! Ell s'ha encarregat de fer els forats amb el taladro i jo anava posant els bolts. Ens ha costat tot el matí decidir on anava tot (som uns perfeccionistes hehe) i també hi ha hagut un parell de fiascos que resoldrem en un futur fent manualidades-Disney... (dos forats un pel màssa justos on el parabolt entrava i sortia com si res).

La nova via és La llum de l'Alba, V-. 5 parabolts inox M10 i reunió de cadena amb anella i parabolts M12. Aproximadament 15m. Entre les vies El Petit Princep i Taladro.
Equipada per Josep Maria Bosch i Pere Cuyàs el dia 30 de Desembre del 2006. (Després de deliberar mooooolta estona)
Primera ascensió per Pere Cuyàs.

Ho sento.... ho havia de dir :P



Ha quedat una via força maca i estètica, en un lloc assoleiat i arraserat del vent, per que tothom la disfruti! Ja direu què us sembla ;) Ah! i aneu collant el grau... per si tira més cap a IV+ o cap a V.

I moltes gràcies Josep Maria!

22.12.06

Bones Festes!

Molt bones festes i bon any nou a tots! Espero que passeu uns bons dies amb la familia i si el temps ho permet, uns bons dies a la roca ;) I ja posats, a veure si a algu de nosaltres li toca la loteria i ens regala algo de material a tots xD

Malhauradament, ho tindre una mica dificil per sortir a trepar aquests dies, ja que no estare per aqui, pero alguna cosa intentarem fer els dies que corri pel pais (et dic algo Mohawk!).

I be, com que en aquestes dates la gent es fa regals... us deixo un primer regal en format video. Exacte! Es tracta del nou video del Petzl Rock Trip a Kalymnos. El segon regal vindra en format ressenyes de Sant Llorenç quan ho tingui tot ben enllestit ;)

Aqui teniu l'enllaç al video. No us perdeu tampoc les galeries de fotos! Hi ha sequencies brutals que valen molt la pena!



Fanatisme i bones festes!

20.12.06

Primer contacte amb Malanyeu

Per motius de feina m'ha estat impossible penjar la piada del dissabte abans, pero que hi farem! Aqui la teniu:

Dissabte vem quedar en Gatsaule i jo per anar a coneixer (mes aviat, que ell em dones a coneixer) zones del Bergueda. El lloc escollit va ser Malanyeu amb idea de fer algo d'esportiva combinat amb via llarga, o a l'inreves.

Malanyeu esta a escassos 20 minuts de Berga, anant en direccio Tunel del Cadi i un cop passada la Central de Cercs, cal estar a l'aguait per un trencall que surt a ma dreta amb un cartell que inidica Malanyeu (curva molt pronunciada). Seguirem per una carretera estreta i esfaltada, passant per uns paratges molt bonics fins arribar a Malanyeu. Alla aparcarem a una petita esplanada al costat del Camp de Futbol. Les parets son evidents i el cami tambe. En poc menys de 15 minuts serem als peus de les vies.


Nosaltres aquell dia vem fer 3 vies:

  • Supergatzotapioca, V. 22m. Em surt a vista tot i els bons alejes que te. Primer contacte amb els forats de Malanyeu. S'ha de tocar molt fins trobar la bona presa que et permet continuar. En Gatsaule encadena sense problemes i disfrutant d'escalar amb les cintes posades.
  • Recipient del pecat, V+. 28m. Comença flanquejant en diagonal a l'esquerra per despres pujar recte amunt. A la part final es molt vertical. He de parar-me a mitja via per descordar-me els gats ja que els peus m'estan a punt d'explotar (massa apretats i escalava lent). Llastima de la parada sino tambe hagues encadenat a vista. Una via molt guapa i llarga! El Gatsaule demostra qui mana al Bergueda i torna a encadenar (amb les cintes posades, que tant li agrada).
  • Karina, 6a?. 30m. Aquesta via la comença el Gatsaule que encadena a la primera (era a vista o ja l'havies fet?). Te un inici durillo, despres un flanqueig estrany creuant una via llarga de la paret equipada amb spits. Llavors primer pas dur (peus en adherencia i preses dolentes de mans) on desisteixo i el Joan la torna a muntar. Hi torno en top rope ja fent-la fins dalt... (no havia vist el peu clau :-( llastima) Te un altre pas durillo a l'hora de creuar un minisostret i fer el canvi de paret (la via te tendencia a la dreta a buscar la mateixa reunio de la via anterior). La part final es molt atletica amb passos llargs de bones mans. A la guia la coten de V, jo l'he trobat mes dificil que la seva via veina i crec que es mereix el 6a tranquilament.
Anavem amb la Guia del Bergueda del Catx, i llastima d'aquest sector! No queda molt clar quina via es quina. Despres de molt deliberar i fer deduccions, vem arribar a la conclusio que les vies escalades eren les que hem dit.

Tornant al cotxe el Joan em parla de bons sectors del Bergueda per anar-hi amb l'Alba, llocs idilics amb vies maques.... tambe retratem les dues cordades que estan a l'Stoc de coc (i que una de les components d'una de les cordades, ha postejat al blog del Joan).
Finalment ens fotem un petit homenatge a casa seva (ara ja puc dir que he compartit taula amb un alpinista! hehehehe) amb una ensaladilla que ha preparat ell, i un pollastre del bergueda a la brasa. Bonissim tot!

Abans de marxar, mirem el video que va fer un company seu d'una de les escalades a les Dolomites on ell es un dels 3 protagonistes. Em va agradar molt el video!

Percert, si hi ha algun lector mes jove que jo, solter i vol un bon partit de noia... el Joan busca gendre! hahahah

PD: Les fotos despres ;)

12.12.06

Poca escalada per la "Puri"

Dimecres havia quedat amb l'Ivan per anar a fer un parell de vies al Pic del Martell abans d'anar cap a Girona... pluja. Així que me'n vaig a dinar paella a casa l'Alba :P (no hi ha mal que per bé no vingui, que diuen...)

Divendres ens animem per anar fins a Sabassona a fer bloc, comença a ploure just al arribar... ens contentem amb la Fira Medieval de Vic. Molt maca i xula, però amb més gent que a la Fuixarda un matí de cap de setmana....

No va ser fins diumenge (el bon temps de dissabte ens va enganxar per sorpresa) que vem poder fer una matinal (curta) a Llafranc. Dues vies, la número 9 (6a) que a la primera em va sortir amb una parada al pas finet de dalt (i sort que sóc alt i llarg) i la número 7 (6c?) que en top-rope em va sortir a la primera escaquejant una mica per la dreta... 6a+ com a molt. Potser el 6c és anant ben bé recte sense tocar la fisura... Igualment vaig marxar amb un bon sabor de boca, llàstima de la tramuntana que ens va glaçar. A l'altre banda de les roques (cara sud) no feia gens de vent! Quina ràbia!








Igualment, el pont ha estat profitós per fer compres nadalenques, sopars amb amics + cervesetes i billars, sopars amb amigues + cigarrets del riure + partides al SingStar de la Playstation (un karaoke), cues al MediaMarkt per comprar-nos la Wii ben d'hora dissabte pel matí.... i MOLT VICI a la Wii! (sóc un putu friki! xD)

Fotos 1, 2 al principi de la via núm 9.
Foto 3 al crux de la via núm 9.

Foto 4 superant el desplom (escaquejant) a la via núm 7.

4.12.06

From lost to the river

Dissabte passat (dia de perros) vem decidir, l'Alvaro, l'Alba i jo, d'anar a fer la via Cap Passarell (de 3 llargs) a La Foca amb l'opció d'empalmar-la amb la via Aresta Brucs i fer en total, uns 200m d'escalada. L'idea en principi era genial, ja que és una via ideal per iniciar-se en la via llarga: no té gens de pati, està equipada amb spits (reunions rappelables) i la dificultat dels llargs és baixa.

Per arribar a La Foca, vem seguir les indiacions de la guia de la Cara Sud de Montserrat: Aparcar el cotxe a les oliveres d'El Castell, seguir el camí del Clot del Tambor (marques vermelles cada pocs metres) fins arribar a una bassa característica on agafem el camí de l'esquerra (el de la dreta ens porta al Clot del Boixar) fins arribar a sota les parets de La Proa. Allà seguim les parets cap a la dreta passant per sota l'Agulla del Senglar direcció l'Agulla fina dels naps de baix on ja finalment, remuntant un petit tram del torrent de la Coma dels Naps, just abans del Pas dels Ferros, hi ha una fita molt grossa a mà esquerra. Amb una petita grimpada arribem al peu de via.



Abans d'arribar al Pas dels Ferros però, surrealisme! Ens trobem al Gerard, al Marsi i la Lara del CAU que feien el barranc en sentit descendent... mira que Montserrat és gros i ens els hem de trobar allà i amb el dia què fotia... vaia tela! Intercanviem 4 paraules i ens comenten l'anècdota, vandàlica, d'arribar al claustre del monestir rappelant (ejem ejem amb l'ensigalada, hehehe).

Al peu de via vem fer un petit mos i ens vem posar a fer feina... El primer llarg (i en principi tota la via) em tocava a mi de primer, així que vaig improvitzar un estrep amb dues bagues per poder arribar a xapar la 2na assegurança i vaig trampejar el tram d'A1e com vaig poder (6a en lliure). Un cop s'acabava el petit diedre la via segueix per la paret de l'esquerra, on és més fàcil i no hi ha problemes.

Els problemes van venir a l'hora de que pujéssin els 2ns, el tram d'Ae els hi va costar horrors i vem perdre molt de temps. A la primera reunió... morros, experiencia negativa i JA EREN LES 4! Preparo els rappels i baixem (amb una corda de 70 no hi ha problemes per rappelar el primer llarg). Recollim el material i fem un petit mos tot baixant.








Ja comença a fosquejar així que ens hem de donar pressa... però de cop "ostres, aquest camí ja no em sona", i és que ens hem saltat el camí que ens porta cap a la Proa! Estem baixant pel barranc de la Coma dels Naps!!



Decidim anar baixant per intentar de seguida que poguem tirar a mà dreta per agafar el camí bo però el boscatge o la roca no ens ho permet i seguim baixant... blocs a esquivar, cordes fixes per les que baixar a pols, muntem un parell de rapels (un d'ells en un arbre) i finalment arribem al Clot del Boixar. Allà s'acaba el mal trangol del barranc, i il·luminats per la lluna plena arribem al cotxe....



Ja ho deia jo... excursió d'aventura! :D

Sort que l'Alvaro duia frontal i vem poder apanyar-nos per baixar el torrent, llàstima que al arribar al camí del Clot del Boixar, al treure'ns el casc, li caigués el frontal el perdés :(

PD: Vaig haver de pagar un bon sopar a un italià de Terrassa...
PD2: Avui hem dormit més de 12h (comptant la migdiada). Tenim unes agulletes infinites!

Foto 1: L'Alvaro sota l'Agulla del Senglar i l'Alba sota l'Agulla fina dels naps de baix.
Foto 2: Alba a la còmoda R1 amb morros.
Foto 3: Alvaro arribant a la R1, mala experiència.
Foto 4: Els 3 tornant cap al cotxe (abans d'equivocar-nos de camí).
Foto 5: Baixant trams del barranc (abans d'equivocar-nos de camí, un cop equivocats no vem fer fotos...).
Foto 6: Montserrat des del cotxe a les 19:20 (el Photoshop fa miracles de fotos negres)