Dilluns de pasqua a Can Jorba

El dilluns 10 d'Abril del 2009 era el meu últim dia de les vacances de Setmana Santa i feia bon temps! Aquella setmana el temps ens va jugar una mala pasada i la majoria de nosaltres ens vam haver de resignar mirant com plovia quasi a diari...

Quedo amb el Dani al bar Anna del Bruc. Al arribar me'l trobo tancat i vaig al Xicu, on hi ha el Salva, el Zombi i companys esmorzant. Esmorzo amb ells mentre arriba en Dani. Mirem ressenyes i parlem una mica fins que marxem cap a Can Jorba.

• Bego-Miguel-Kush (croquis)
  

Aquesta via, juntament amb la Sol Solet, és de les més fàcils de Can Joba. Amb l'alicient que la Bego-Miguel-Kush arriba al cim de l'Agulla de Can Jorba, permetent-nos escalar uns 240m en un grau de dificultat molt assequible i amb la seguretat del seu actual equipament.

Em fa una mica de mandra comentar cada llarg, ja que ja l'han piat molts companys (escalatroncs, trabalon, flx, geam...), així que només en faré quatre pinzellades i afegiré algun comentari.

Nosaltres vam empalmar els 2 primers llargs: Amb una corda simple de 70m s'arriba just (molt just!) sense haver de sortir al ensamble. Alerta! (ja ho veuen) Cal planificar-ho bé i dur cintes prou llargues per evitar el roçament. Recordo que el Dani no va xapar la R1 i va posar cintes molt llargues a la última xapa del L1 i a la primera del L2. Crec que duiem unes 17 cintes express.

Jo arribant a la R2

El tercer em va tocar a mi i es notava que feia temps que no feia cap via llarga, quina lentitud escalant, llàstima que a la que li agafava de nou el gustet a les distàncies entre assegurances vaig arribar a la R3, 2 parabolts amb anella situats en una bona repisa.

En Dani muntant la R4 i jo recuperant el llarg

El 4t llarg el va fer el Dani i el 5è i 6è els vaig empalmar en un de sol. A destacar la sortideta de la R4 que té un passet finet finet.

Jo al L5 i en Dani arribant al cim

Al acabar la via vem acabar de fer cim a l'Agulla de Can Jorba i vam fer un curt ràppel des d'un arbre a la cara est. Per tornar al cotxe vem fer-ho pel camí de la Palomera, tardant aproximadament 1h i 10 minuts.
La idea inicial era fer dues vies, al acabar aquesta posar-nos a la Drac Gos, però jo tinc dinar familiar i amb els horaris que dúiem ens va ser impossible. Queda pendent!

Com els quicos!

El divendres ens vem reunir 4 terrassencs i una terrassenca i mitja per anar a Can Jorba, Montserrat.

Un cop a Can Jorba, l'Anna se'n va anar a caminar fins a Sant Jeroni mentre els matxotes (Marcel, Marc F, Marc i jo) ens vem dirigir a la Placa de la Pluja.

Jo faig cordada amb el Marcel i ens fa una selecció de vies exquisita:

• Núm 6, 5c. La primera via del dia, el Marcel encadena i me la deixa amb les cintes posades (serà així en totes les vies del dia). Em costa moltíssim però encadeno. Buff baixo una mica desmotivat pensant que tornarà a ser dia de top-ropes...
• Núm 3, 6a. Com he dit, no em deixen fer top-ropes tot i la caguera que m'entra des de sota veient els alejes. M'hi poso, en el pas clau m'ho miro, m'ho remiro, sento els anims dels companys i tiro amunt. De cop i volta començo a fluïr per la roca, em sento còmode... i pam, tinc la cadena als nassos. Txapó! Una via boníssima!

• El clan de la púa, 6a+. Sant tornem-hi amb les cintes posades i el bon feeling escalant, 3ra via del dia i 3r encadene pseudo-a-vista (ànims dels companys, cintes posades, el tipic comentari de "agafa tal canto"...). La via també és molt bona.

• Núm 4, 6a+. Aquesta ja li entro amb més por pq he vist al Marc F caient en el crux. Quan hi arribo estic atent amb tots els sentits i trobo el peu clau. Segueixo pujant fent alguna pausa per sacsejar els braços des dels múltiples cantos bons i torno a encadenar. Bruuutal! Una altra via boníssima. :D
• Núm 5, 6b (6b+?). El Marcel l'encadena i jo la provo en top-rope. Per descomptat que no encadeno... quan arribo al tram de "nada" (m'agrada l'expressió) caic. També he de parar a descansar a alguna cinta més abans no arribi a dalt... Una via molt rabiosa en que tots coincidim que es meteix el "plus". El Marc, com el Marcel, també l'encadena a la 1ra! Enhorabona bou!

• La primera, 5b. Per acabar encadeno aquesta via equipada per l'Enric i companya. No té res a veure amb les vies de l'esquerra. Aquí es tracta d'anar pujant peus agafat de preses força romes en general. M'ho he hagut de mirar molt més en aquesta que en les altres vies.

Tots coincidim en el mateix: a aquesta placa li falten METRES! Les vies que hem provat són boníssimes i l'escalada molt disfrutona. 100% recomanable.

Després d'aquesta gran triomfada, ens n'anem cap al sector Central (al costat del Columpi) on en Marcel hi te un projecte, la Paco Moscas, 6c. La munta, la prova en top-rope però avui no és el dia. Ja venim prou cansats de la Placa de la Pluja suposo. El Marc també la prova en top-rope i tampoc surt. Segur que sortirà abans de que us penseu, forts! ;)



Finalment, els dos Marcs i un servidor anem a celebrar la triomfada del dia amb uns quicos pel cotxe i unes VollDamm's a l'únic bar de Terrassa que obre per la Hispanidaz.