Blocs de les Agonies i del Cap del Faraó

Per acabar els blocs de Sant Llorenç, em faltava ressenyar els de les Agonies i el del Cap del Faraó.

Per arribar-hi, he fet un petit mapa partint de la Masia de Can Robert i marcant la pista de color blau cel:


Pel camí vermell (el d'arribar a Les Agonies), arribarem a una corba on deixarem el cotxe i seguirem a peu uns 5 minuts en pujada per arribar als blocs. El primer que trobarem és una mica guarro: té forçes combinacions però poc espai a la base. El bloc potent és el 2n, desplomat i amb poc canto. Hi trobarem les linies següents (by Felix Obradó):


Seguint el camí taronja, tant per dalt com per baix, arribarem a un carrer sense sortida. Aparcarem el cotxe al final del carrer (plè de terra) i tenim el bloc al costat. D'aquest no tinc cap tipus d'informació excepte el que vaig veure i provar l'altre dia:


Zona no-vertical per fer peus (es podria treure sorra de la base i quedaria més gran)
Zones desplomades amb algun picat i pedres (molt petites) sikades. Hi ha vies marcades amb una fletxa negra a la base del bloc
Zona sostre (dins la cova interior) amb preses artificials.
Corda fixe per baixar (una mica ronyosa, ja)
Via de 2 xapes més reunió.
Reunió a dalt per provar en top rope alguna via de bloc.
Matalàs per fer servir de crash-pad dins la cova (respecteu-lo, que no és vostre!)

Aquest article serà accessible des del Recull de Ressenyes de Sant Llorenç.

Umma Gumma + búlder al Faraó

Es pot dir que avui amb l'Enric, a la Sardineta de Dalt de Sant Llorenç, hem fet els deures.

Hem començat escalfant al V+ del Diedre del dau on el vent i la raskilla feien acte de presència (i jo en màniga curta). Sempre em costa de veure el pas de sortida a la reunió i he hagut de desgrimpar per rectificar els moviements.

Al acabar, ja que a la zona de la Xapada Contínua el vent ens hauria tombat, hem anat cap a la Balma de les mosques a per la Umma Gumma.


L'Enric l'ha montada, amb una mica més d'entreno ja la tens!
Jo tenia un mal dia: poca motivació, tenia fred, anava en camiseta, fotia molt vent, no ens tocava el sol... però em decideixo de fotre-li un tiento en top rope animat per l'Enric.
Sorpresa! l'he encadenat a la primera (top-rope), anant desxapant les cintes. El proper dia m'hi tiro de cap a pel rotpunkt! :D


Satisfets per haver pujat un graó als nostres objectius a curt plaç, hem tornat cap al cotxe l'Enric m'ha dut a conèixer el bloc que hi ha a sota el Cap del Faraó. Òstie quin bloc! Picats, sicats, preses artificials en un sostret d'una bauma, un matalàs en un racó, cordes fixes per desgrimpar bé, alguna via de 2 xapes i reunió en el propi bloc, una R més amunt per provar passos en top-rope, una cantó del bloc tombada per millorar la tècnica de peus... he descobert Amèrica!







Foto 1: L'Enric passant la corda a la Umma Gumma
Foto 2: Els blocs (desenfocats) del Cap del Faraó
Foto 3: L'Enric a la part d'abaix dels blocs (picats, skiats, pedres sikades i preses artificials)
Foto 4: Jo a la part de dalt (placa tombada), se li hauria de treure una mica de terra que s'ha acomulat amb la pluja
Foto 5: Cap del Faraó i bulder

Una tarda als búlders de Sant Llorenç

Després d'un cap de setmana poc actiu (iniciació d'en Gerard i en Nasi a Llafranc amb picades de mosquits incloses), aquesta tarda hem anat als blocs de Sant Llorenç amb l'Àlvaro.

Primer hem passat pel bloc del Bacallà a veure el Quim que feia molt que no el veia! Està fort com sempre i m'ha comentat que ultimament fa moltes vies en solitari per Montserrat.
Com que el bloc del Bacallà per nosaltres és massa inflabraços, hem anat al bloc 4 a fer algun problema de pocs passos i intentar unes sortides en desplom força dures. Ens aguantavem però no ens sortia ni un pas! (dels durs, algo feiem :P)


També ens hem passat a veure l'estat lamentable del bloc 1 degut al negoci immobiliari de Matadepera:


El bloc està a l'esquerra de la foto. La part superior ja l'han tapat de terra, només queda practicable la part inferior del bloc... però els allanamientos de morada són il·legals (com deixar construïr cases a mig metre d'un parc natural... des del meu punt de vista).
El que jo em pregunto és: Si fins allà ha caigut un bloc, no tenen por que els hi caigui un altre? No els hi fa por el gran bloc de la dreta de la via Troia a la dreta del Cap de Mort, on justament hi ha penjada la pancarta S.O.S.?!

El motiu de la pancarta, és la carretera que volen construïr des de Mata-Rodona a la Mata. Aquí teniu una pàgina web que explica el traçat exacte de la futura "carretera de muntanya" vist des del Google Earth, amb fotos de punts estratègics per on passarà aquesta nova pista.

Enllaços sobre les accions en contra de la pista:
Adenc
Post al fòrum de Caranorte
Un altre post al fòrum de Caranorte

La veritat és que aquest passat dia 1 d'Octubre hi havia una concentració a la que vaig faltar i no vaig informar prèviament al blog. Badada al canto, mea culpa.

D'altra banda, demà faré una matinal a la Sardineta de dalt, per veure què tal surten el 6a del Diedre del dau, la Xapada Contínua i la Umma Gumma. Ja informaré!

Visita al nou bulder dels Minyons de Terrassa

Aquesta tarda hem decidit acostar-nos-hi el Marc i jo, per veure què tal és aquest nou búlder de la ciutat.

Només arribar a Minyons ja m'he trobat un ex-company de classe, un clàssic de Terrassa, el Droopy. A veure si l'enganxem :P
Hem parlat amb el recepcionista per lo del búlder i ens ha acompanyat, ens ha obert els llums i ens ha informat que a partir de les 8 hi comença a haver canalla ja que és quan assajen els petits, i que a les 9 comença l'assaig dels grans i està prohibit que hi hagi gent fent altres coses mentre els grans assajen, pertant a les 9 es xapa el bulder. Per nosaltres cap problema ja que amb un parell d'horetes anar fent travessia lateral, travessia pel sostre, 3x3 i nar xerrant... n'hem tingut suficient.



Què dir del búlder? Tot i ser una mica petit, fà el fet. Ara que, convindria collar una mica millor algunes preses que es mouen. Té força varietat de preses (romos, regletes, cantos, monodits, bidits, taula multipresa, etc...) i la opció d'anar pel sostre i anar fent passades de banda a banda anirà bé per enfortir una mica els braços :) Algun matalàs de més no estaria malament i també canviar alguna presa de peu (de fusta) que s'ha mig-trencat. Ah! i també llàstima del horari tant tancat i que el divendres no es pugui utilitzar. Però ja ho diu la dita: a bulder regalat, no li miris el dentat! (o algo així ;P)

Resumint: pel nostre grau, val la pena anar-hi una estona un parell de dies entre setmana, i la opció de pujar al bar de dalt a fer una cerveseta al acabar també es contempla ^^ Falta enganyar als altres colegues i anar a fer el fanàtic més sovint :P

Cap a les 8, com ens havia dit el recepcionista, han començat a arribar els petits. I clar, com és llògic, tots cap al búlder i als matalassos a saltar, trepar i caure! Bé.. tampoc us espanteu, només han vingut 3 nenes a enfilar-se una mica i vaja... és nota que són castelleres perquè... ens han deixat amb la boca oberta! Vejeu-ho vosaltres mateixos:


Estem davant d'una de les futures mutants del país? Tela amb la Carme!

Nou bulder a Terrassa

La setmana passada ho vaig veure al Diari de Terrassa però no vaig acabar de saber si es tractava d'un bulder exclusiu per la colla castellera dels Minyons de Terrassa o era obert a tothom.

Avui remenant per la seva web m'he trobat amb la següent notícia, on entenem perfectament que han innagurat un bulder obert a tots els terrassencs de dilluns a dijous, de 18h a 21h. I el més important, gratuït ;)


Ahir justament vaig estar al búlder del Club Natació Terrassa amb el Marc i és una putada pels meus amics no-socis del club, ja que han de pagar per usar les instalacions... Veig a venir un canvi de zona d'entrenament, i segurament que les cerveses són més barates al bar dels Minyons que al bar on acostumem a anar! ;P A veure què hi diuen...

Boulder a Sant Llorenç del Munt

Aquesta tarda l'he passada ensenyant al Marc i al Joan uns quants blocs del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt (La Mola), a la sombreta, per anar-hi per la tarda ara que comença a fer bon temps.

Els Blocs són els de davant del Cavall Bernat, Cap de Mort, Diagonal i Roca de les Onze Hores. N'hi ha un altre bastant més desplomat i difícil, està a la zona de les Agonies. I també m'han parlat el bloc de sota del Cap del Faraó, però no hi he estat mai.

Per accedir als blocs d'avui, només cal aparcar el cotxe al pàrking del Cavall Bernat, he fet un petit mapa de com arribar-hi des de la rotonda de l'Escola Montcau-La Mola:


Un cop tenim el cotxe aparcat, els blocs ens queden disposats així:


Al bloc 1 li queda poc temps de vida, ja que el negoci immobiliari de Matadepera s'està menjant el Parc Natural. Aquest bloc és un dels més famosos, escalable per les 4 cares amb moltes possibilitats. Ara cal anar amb compte ja que els paletes que estan construïnt la casa et fan fora i han omplert la base del bloc de pedres.

El bloc 2 va pel mateix camí, és potser més baix i més senzill que el primer, però s'està aixecant una casa massa aprop, no sé si se l'acabaran expropiant... No hi ha gaire bona recepció.

El bloc 3 té unes quantes possiblitats, tant començant en sit com dret, i es pot intentar una travessa bastant dura. Compte que la roca mossega i et deixa les mans cascadetes ;) Més bona recepció que el segon, aqui és aconsellable el crashpad. Hem estat provant dues vies de bloc que arriben a dalt, una en sit i l'altre de peu. Han sortit i són força xules :) Foto

Pel que fà al bloc 4, dir que és bastant ben parit, són 2 blocs un al costat de l'altre on pots fer força cosa per curtir braços i dits, pots fer travessies, pots arribar a dalt... Aconsellable el crashpad també ja que segons on, la recepció no és massa bona. També hem estat aquí avui. Aquí teniu un parell de fotos dels tres provant els passos d'una de les travessies :P Una altra foto


Finalment, el bloc 5 o més conegut com El Bloc del Bacallà, Té un petit bloc a la part de dalt on es fa una mica de travessia molt fàcil per escalfar, però destaca sobretot pel bloc desplomat amb els cantos picats de sota, aconsellable crashpad perquè guanyes bastanta alçada i la recepció no és massa bona. També es pot fer travessia al de sota per curtir (molt) els avantbraços. Foto


Encara que l'Ajuntament de Matadepera no ho consideri Parc Natural, per la gent d'aquí si que ho és. Sigueu respectuosos amb l'entorn i emporteu-vos les vostres deixalles.

Si algun local creu que aquesta informació no hauria de ser pública que m'ho faci saber i ho trec sense cap problema, però des del meu punt de vista, ja va bé que s'aprofitin aquests blocs perquè els hi queda ben poc :( Una llàstima!