23.12.08

Perles: L'agulla de l'Alba

Quina manera millor d'enganyar a l'Albeta per anar a escalar que: assegurar-li solete, bones vistes i portar-la a un sector que porta el seu nom ;) Bé això últim tant feia, però pintava ideal per la jornada de love-climbing que tenia pensada.

Tot començava una setmana abans, on jo tenia la intenció d'anar a fer via llarga (tb de love-climbing) i apuntar-me a una sortida que feien els kutre's, la lu, la raquel and company...
Finalment vem triar una opció que assegurés més el tanto (cal recordar les pringades i aprendre dels errors!), així que ens vem ajuntar el Marc, l'Oriol, l'Ane, l'Alba i jo per anar a escalar per l'Alt Urgell pel pont de la Constitució.

Per dormir, vem escollir uns apartaments a Organyà com a camp base: Cal Culí (973383194 - 650963890)
Habitacions dobles, lavabos complerts i nets, calefacció, aigua calenta, cuina equipada, menjador amb TV, sala de jocs amb futbolín i billar... i tot per 15€ per persona/nit!

Allà ens vem fotre uns bons tiberis culinaris

Els dos pinxes (el gran xeff era jo, és clar!) i el resultat: Filet al fôie

I també algunes partides recreatives :P


Els asos del billar i del futbolín!

Nosaltres vem pujar de nit i a l'endemà al matí ens vem trobar al Thaussà de Coll de Nargó amb l'Oriol i l'Ane. Vem esmorzar bé i cap a Perles.

Accedir al sector és senzill, es veu des del mateix poble de Perles i el caminet és molt agradable i ben fressat.
Pel que fa a escalada, n'hi ha que van triomfar més que d'altres :P Les vies que vaig escalar jo són:

  • Central, 5b. Via una mica "alpina" amb passets "difícils" concentrats a la part inferior. Només hi trobarem 3 químics però no en faran falta més. El primer està una mica amunt. Jo la trec a vista i l'alba en top.
Inici (jo), meitat (Ane) i passos finals (jo altre cop).
  • L'Hermes, 5c. La orientació de la paret fa que estigui a l'ombra. No em noto les mans degut al fred i faig una volada inesperada. De poc no em trenco les cames amb la repisa de sota! Superat el moment d'adrenalina, m'hi torno a posar i la puc encadenar i superar la por del moment. L'Alba l'encadena en top sense problemes la tia!
L'alba a mitja Hermes, l'Oriol a l'Hermes i el Marc a la Kòmics.
  • Baixa'm baixa'm, 6a+. El pas bloquero se'm resisteix i xapo agafat de la cinta, després venen un parell de passets on no et veus els peus però un cop superats s'arriba a la R. Quin cangueli!
Jo patint al pas bloquero i l'Oriol encadenant a vista
  • Llum d'estiu, 6a+. Es feia tard i començava a fer fred. L'Alba la fa en top-rope amb una o dues parades i jo li faig un top-rope express i l'encadeno! Adherència, equilibri i passos tècnics. Almenys me'n vaig amb una mica de bon regust de boca :)
El Marc encadena, entre d'altres, les vies Kòmics (que et puja fins a dalt de l'Agulla de l'Alba), la Punguina (6b) i la Perla Persa (6c). Totes a vista.
L'Oriol també s'endú, al seu torn, la Perla Persa a vista. Aquest vespre ho celebrarem!!!


El Marc tibant de no-res

Sobre el sector dir que és molt familiar. L'accés és còmode, les vies son curtetes, els graus assequibles i el peu de via ampli.


El dinar i el peu de via.

Marxem que comença a fosquejar amb ganes de tornar, però per enfilar-nos per l'Amistades Pelirrojas, la Putes Mosques, la Tos de Gos i tantes d'altres...

25.11.08

Totxo dels Corbs a Gelida

Ja fa unes setmanes, amb el Marc i la Laura vam decidim anar a fer un matí a Gelida. Al veure tants cotxes al pàrking vam decidir anar a conéixer un dels seus racons oblidats, el Totxo dels Corbs.

Des del pàrking s'hi arriba bastant depressa, indicat perfectament al llibre de Barcelona & alrededores.

De fet, vem decidir anar a treure-hi el cap degut a que fa temps vaig veure una piada dels Low Llobregat i també vaig trobar una ressenya actualitzada del Fernando.

Així que el lloc, a part de les 4 vies que surten al llibre de BCN, en té unes 9 més entre el V+ i el 6c.

Al arribar fem una inspecció del territori: la franja de roca no és gaire bona a excepció d'on s'han equipat les vies (tot i això hi ha alguns primers metres de via on cal cal mirar-s'ho). Decidim començar per un lloc on veiem 3 vies que començen bastant aprop i tiro jo de primer:

  • V+ (núm 9 del Fernando). Em penjo en un pas on no sé si he d'empotrar per una fisura, fer diedre o tirar per la placa... més que res que em dona la impressió que allunyen i em faig caca (buuu!). Després trobo un canto salvador i segueixo amunt disfrutant del fàcil i bonic tram final. Regust clàssic (roca dubtosa a l'inici i escalada en diedre).


La Laura encarant el pas clau.
  • 6b (núm 7 del Fernando). La via és prou bona! Cal posar-hi morro en un pas d'esperó cap a la meitat, i també al sortir del primer i del segon sostre per bon canto. La provo en top i acabo amb els braços com fa temps que no em quedaven: botifarres!!!

Tornem cap al principi on el Marc té temps de provar la Capvespre (6a+). La troba dura pel grau.

A mi em dóna l'hora de marxar i recollim trastos. Al arribar al cotxe arriba el Jose. La Laura decideix quedar-se amb ell i acabar d'explorar el sector.
El Marc també hi torna al cap d'unes setmanes i m'acaben comentant que:
  1. Els V+'s de l'esquerra del tot estan prou bé segons la Laura però al Marc no li acaben d'agradar.
  2. Hi ha una mena d'esperó al mig, on hi ha una via de V+/6a bastant bona.
  3. Darrera l'esperó hi ha una placa de 6b+ també prou bona.

Percert, si aneu al sector no us oblideu del CASC! Que encara cau alguna cosa!

12.11.08

Escapadeta matinal a Solius

El cap de setmana següent a Bellavista no hagués escalat a no ser que el Marc no s'hagués ofert a pujar per terres gironines, així que per estalviar-li uns kilòmetres quedem a Solius.

Veient com de congestionada està l'agulla central, anem cap a la cara nord-est de l'Agulla de Dalt a unes vies que es repeteixen poc.

  • Xit, 6a. Ja l'havia provat fa... dos anys! Joer, veieu com no progresso?! El Marc s'hi posa a vista però cau al pas clau, l'acaba de montar sense problemes. Òju que és més llarga del que sembla! Jo m'hi poso amb les cintes posades i perdo l'equilibri al mateix pas, merda ja el tenia! Tot i això acabo arribant fins a dalt amb una caiguda.

  • Anada, 6a+. Al baixar de l'anterior, aprofitant que comparteixen R, li poso les cintes i repetim el ritual: el Marc comença. Veig que pateix més del compte i acaba arribant a la cadena fent una parada en un dels passos llargs d'adherència que hi ha. Jo veient el percal tiro per el maravellós món del top-rope i casualment l'encadeno. Cagundés!
Situació de les vies, a la cara NE de l'agulla de dalt

Decidim canviar de sector, ja que aquestes vies tant finetes d'adherència no acaben de motivar al company. Així que el porto a una via que segur que no el defraudarà:

  • Basarda, 6c. El Marc se l'endú al 2n pegue. Jo la provo de 1r i per passar la 3ra xapa he de fer un A0 . Em falta bloqueig!!!! Li acabo fent un parell de tientos més en top-rope que l'únic que fan és deixar-me cuit ja que aquell pas pot amb mi.
Foto d'arxiu amb en Piter


I això és tot el que va donar de sí el matí. Millor això que res :)

El corral de Bellavista

Per fires de Girona i per segon any consecutiu (un any clavat!), fem la visita de rigor a Bellavista amb en Pere i el seu germà, l'Albert.

Degut a PFC's, lesions i altres històries, el meu nivell respecte a l'any passat no ha millorat (o potser ha empitjorat!). Fet que va fer que anés una mica ratllat per haver de repetir vies.
Tot i això, al arribar al pàrking coincidim amb dos companys que ens comenten que estan equipant a la franja de roca a l'esquerra de la cantera i em donen així la solució al meu problema! :D

El sector l'han batejat com El corral de Bellavista, degut a les runes que hi ha sota uns sostres baixos que indica que s'havien utilitzat com a corral pel bestiar.

Restes d'una paret...

...sostres dels corrals

Allà ens ensenyen les vies que han equipat i de dreta a esquerra tenim: Un IV+/V molt ben assegurat que fa una mica de diedre i encara no l'havien batejat. Un 6a fàcil d'un sol pas que es diu Nova Zelanda. Un projecte de 7b. Un 6c que comparteix reunió amb un 6a fàcil de canto anomenat Taghia. Un 6b anomenat Coffe Shop amb una curiosa cova entremig i entrada des d'un arbre i finalment, una última creació de 6a que va per un diedre on faràn falta unes repeticions per deixar la roca neta de cantos inestables.

Les vies que vaig fer jo (percert, totes molt ben assegurades) van ser:

  • ?, V. Comença per un diedre, passa a placa i acaba amb un passet abans d'arribar a la reunió. Ideal per començar a anar de primer.

En Pere xiulant
  • Nova Zelanda, 6a fàcil. Entrada de fisura profunda, pas tècnic i dps anar fent fins la reunió ben amorrat a l'esperó. Tenir les cintes posades va bé ;) Surt sense gaires complicacions a vista.
L'Albert encastant el braç fins al colze

En Pere superant el pas amb elegància.
  • Todra, 6a. Via tres estrelles. Festival de canto on la paret tira lleugerament enrera. Té un pas tonto arribant a dalt però que amb embergadura es fa bé :) Altre cop a vista.
Una mica de diedre cap enfora...

...i el passet final!
  • Coffe shop, 6b+. Aqui ja m'hi poso en top-rope i pillo :P Començes en un arbre per passar-te a una placa d'anar fent sense estressar-se amb els peus. Arribes a la cova on pots estirar-te a dormir si vols i comença el festival de patiment. Difícil a vista ja que no està gens marcada, arrenquem algun canto hi tot. En Pere em va cantant les seqüències però ell està massa fort i jo he d'anar reposant en alguna xapa. Al baixar, faig cas als dos companys i "investigo" dins la cova... Hehehe premi per qui la repeteixi! (I entendrà el nom de la via ;P)
Arribant a la cova.

Amb aquestes vies fetes decidim pujar al sector principal. Buff no recordava que la pujada aquella petés tant!!! Al arribar descansem i dinem.

En Pere no en té prou i es posa amb el 6c del mig, el que separa la zona dels desploms amb la zona plaquera. El molt bou l'encadena posant cintes! Felicitats!

Jo, allà dalt provo:

  • ?, 6c. M'hi poso en top-rope per desmuntar-la. Vaig petat i la calor és sufocant. A la que arribo als passos durs em penjo. Intento algun pas més en lliure però acabo d'arribar a la R en A0. Al igual puc tibar jo d'aquells romos!! Desmonto i avall.
Que durs que son els 6c's...
  • ?, 6a+. A la ressenya que corre per internet li donen 6a però jo opino que el + no li sobra gens. S'hi posa l'Albert de primer però baixa a mitja via. Em toca a mi. Era un dels reptes que tenia avui i arribo fins on l'Albert ha baixat. Tinc un tram bastant llisot per sobre i a la dreta hi ha un canto molt gros on m'hi podria posar dret. Intento la segona opció i l'únic que aconsegueixo és petar-me de braços. Acabo penjant-me per cansament. Després provo d'anar recte i equilicuá! Son uns passos d'equilibri amb peus bons i uns laterals per les mans bastant menys bons. D'allà aconsegueixo posar-me dret sobre el canto gordo i tiro amunt. Al arribar al tram final (compartit amb la via de l'esquerra que vaig encadenar a vista l'any passat) estic fos, la calor m'està matant i els peus m'estan a punt d'esclatar. Tiro d'A0 sense manies i avall que és tard i hem de tornar cap a Girona!
El proper dia l'encadenem, Albert!

Com diu el poeta, a Bellavista hem tornat a encadenar algo a vista! xD

Sols a la Moretona

Fa nosequants caps de setmana, va ploure molt el dissabte a tot Catalunya menys a la Moretona. I allà estavem el Serra (MSN), mig enfebrat, i jo per catar les vies que tant li agraden al Jortx, Mohawk i altres bloggers maresmencs ;)

La idea era dur les grans ressenyes actualitzades publicades fa poc de la zona, però com que tots sabeu lo cafre i pàjaru que sóc, no les vaig imprimir vem haver d'orientar-nos amb el llibre de Barcelona y alrededores (tela!).

Vem anar passejant pels sectors, anar mirant amunt fins que vem veure una línia que ens va semblar prou assequible per començar. I la vam encertar!

  • La noia de les Bruquis, 5c. Vaig envalentonat i m'hi poso de primer. No és difícil al principi però de l'última xapa a la reunió hi ha un passet llarg. Va sortir a la primera a vista, bé! Després que el Marc també encadenés, discutim sobre el grau i és que el ser alt en aquesta via era una petita ajuda.
Un bon parell de... bessons, al V+ de la Moretona

Acabem amb aquesta i jo ja sé que la via estrella de la zona és la Guerrillera, i cap allà anem. La trobem i repetim torns.

  • Guerrillera, 6a. Vaig jo de primer però... comença a ploure a la que he xapat la primera! Sort que tenim uns desploms al costat i ens hi podem refugiar 10 minutets que dura el ruixadet del cul-de-boira. Altre cop ho torno a provar però em falta confiança per fer el pas. Ho prova el Marc i li passa com a mí però al final li fot collons i tira amunt. L'encadena. Jo prefereixo prevenir ensurts i ja que no puc fer-la a vista li faig un bon pegue en top-rope encadenant-la. Al baixar m'hi poso de primer i encadeno l'objectiu del dia ;)
Abans de marxar, el Marc fa un intent en top-rope de la via del costat, la Galant. Un 7a+ d'entrada fina que segueix per unes regletes. La troba força dura i és que s'ha de penjar en un parell de xapes. Aiii la febre!

Canviem de sector, i decideixo posar-me amb el Crit del garrí guerrer. I encadeno a vista!!!
Que no.... que és broma Mohawk! ;P Jejejeje

En realitat ens n'anem cap al principi, al sector Psiquiàtric, a fer un parell de 6a's:

  • Mort als ideals, visca els diners, 6a+. El Marc la munta però s'erra (ja, ja, ja quin gag més dolent ¬_¬') a l'entrada i ha de descansar. L'acaba mig enganyat per mi, fent-lo anar a l'últim parabolt que hi ha més amunt de la R. La llògica acaba imperant i torna a la cadena per baixar. Jo veient el percal prefereixo provar-la de segon i l'encadeno. Trobant-la molt més fàcil que la Guerrillera. Ja va advertir-me el princep d'Avinyò que amb la meva alçada ni m'enteraria del crux a la meitat de la via. Crux?! Però quin crux?! Queda pendent encadenar-la de veritat.
Un bon repòs abans de l'última tibada

Al baixar de la via, aprofito per fer-li un top a la via del costat:

  • Cultisme, 6a. Bufff! Aquí l'alçada em fa nosa i sóc incapaç de quedar-me ben pillat del lateral d'hombro, el cul em surt massa enfora! Ho provo, ho provo i ho torno a provar però caic tots els cops. Fins hi tot provo talonejos i llançaments. Al final A0 i amunt. M'ha donat la impressió que en aquestes dues vies, els graus estaven intercanviats!
En fi, amb aquestes pleguem i cap a casa a dinar.
Ens hem emportat una molt bona impressió de la Moretona. Caldrà tornar-hi per encadenar les vies que ens han quedat de deures i provar creacions noves i creacions més velles d'amics blogueros!

Fins aviat Moretona!

27.10.08

Llafranc + humitat - mosquits

Fa 3 setmanes vem anar amb l'Alba a fer una matinal a El Pinell (Llafranc). Ja feia molts dies des de l'última estada i temiem per la nostra sang. Per sort, no hi va haver rastre dels maleïts mosquits assassins ;D

Aquell dia no feia molt de sol i hi havia molta, de fet massa, humitat. Això sumat a que escales a davant del mar i en un granit poc adherent, va acabar amb la meva paciència.

La idea era fer les vies de la part de la dreta, que guanyen uns metrets més que les del principi, però l'asseguradora estava molt còmode a la repisa i no volia rappelar. Així que vaig optar per muntar una via, flanquejar entre despenjaments i muntar-me top-ropes de dreta a esquerra fins acabar les 4 vies que volia fer.



Com sempre, vaig pecar d'innocent i la corda fotia un roce que gairebé ni em podia despenjar jo mateix, així que vaig haver d'invertir el temps en que hagués pogut fer una o dues vies en tornar a repassar-ho tot i vigilant de no pendular i estampar-me contra el terra... Al final ho vaig aconseguir deixar tot correcte però vaig poder escalar menys vies de les planificades.

Ressenya de la zona

  • Núm 11, V. Es tracta d'una via on la gràcia està en començar-la des de baix i no utilitzar la repisa intermitja des d'on es rappela per accedir a les vies de la dreta. És vertical i té canto però si escales amb humitat dona la sensació que t'escorres avall :S Ja la tenia encadenada.

  • Núm 12, V+. Aquesta és més contínua que la seva via veïna num 11. És molt més regletera i té un passet una mica complicadet cap a mitja via. És de les que val la pena fer a la zona.

  • Núm 13, V+. Aquesta és la més difícil de les 3 que vem fer. S'ha de tibar d'un plà (que més aviat fa baixada) i amb la humitat que hi havia me'n vaig anar avall. Jo penso que li escau més el grau de 6a que de V+ (i no perquè caigués, malpensats! :P)
Jo m'hauria quedat més però haviem d'arribar d'hora a un dinar, així que vem plegar veles i cap a casa sense cap picada de mosquit! Caldrà tornar-hi algun dia amb temps per endavant i fer totes les vies... (quant temps fa que ho dic?)

Nota: El carrer on s'aparca ja ha estat esfaltat...

22.10.08

www.XESCA.org

Senyores i senyors, finalment la Xarxa d'escaladors/es catalans/es (XESCA) ha estat llançada a internet.


Us convido a que us llegiu el manifest i ho feu arribar a tots els vostres contactes escaladors que tingueu. La unió fa la força!

Parafrasejant al Capità Enciam: Els petits canvis són poderosos!

20.10.08

Primera visita al Revolt de l'Àliga

Fa 3 setmanes que no pio res, no és pq no hàgi anat a escalar sinó per diversos motius. Un cens, una guia d'escalada, una nova feina en l'horitzó i, perquè no dir-ho, un xic de mandra per escriure :)

Així que us poso al dia. Cap de setmana del 4 i 5 d'Octubre:

Aquell dissabte vem anar amb amics no-escaladors a buscanr bolets a un lloc que no us diré entre Sant Llorenç de Morunys i Berga. Vem omplir 3 cistellets de rovellons, llanegues blanques, fredolics i potes de perdiu. I això que el del bar de Berga va dir-nos que no trobariem res!

Diumenge vaig quedar amb el Marc, la Meritxell i l'Alba per anar a conèixer una escola d'escalada de l'altre vallès. Jo encara no estic bé del colze i volia escalada tranquila, bon peu de via, poca aproximació ja que venia el suport femení, bona orientació per escalar calentets... i el Revolt (cortesia by Jortx) complia amb totes aquestes característiques.

Les vies que vaig provar van ser:

  • Pixapins, IV+. Un diedre molt xulo i molt ben assegurat. Ideal per iniciar-se a anar de primer.
L'Alba començant la via

  • Prisamata, V. Va a buscar una bavaresa que es deixa fer prou bé. Llàstima que és un pèl terrosa a la part superior. L'he de fer dues vegades per treure cintes.
A la Txell no li van molar les bavareses, ella és més plaquera.

  • Can Pixa, 6a+/b. Aqui ja m'hi poso en top-rope dps de l'encadenament a vista del Marc. L'inici encara és massa atlètic per mi i m'he de penjar, la part superior no passa de IV. Tot i així val la pena fer-la pels moviments inicials.
Per molt que tibava el Marc, no aconseguia fer-me pujar...

  • Sherk, IV. Els passos inicials no m'han semblat pas de IV, he hagut d'apretar. Un cop passat aquest es torna molt més senzilla.
La Txell anant cap avall després d'escalar-la.

  • Gos Malparit, 6a. Una bona via de canto que comença flanquejant cap a la dreta amb passos atlètics i acaba sortint per una placa sense cap assegurança abans de la R. M'hi poso de primer i m'he de penjar al 3r i últim spit. Llàstima que estic fluix i no hagi encadenat, pq la vieta era molt bona.
L'inici tirava una mica enrera...

  • Esclatasang, 6c+. L'alegria del dia pel Marc, que l'encadena al 2n intent amb les cintes posades. Quin bou! Jo la pujo a desmontar en top rope i jo penso que el grau és A0/V+. Quin fart de tibar de cintes!
El bou del Marc posant les cintes a la via...

Marxem cap a Moià on el Marc ens convida a una cervesa per celebrar que avui ha encadenat totes les vies que s'ha proposat. La escola no ens ha desagradat del tot, tot i que ens agraden les vies més llargues, i la roca a vegades sembla dubtosa però és sòlida :)

Ah! I les vistes son molt bones! Vèiem: Montserrat, el Montcau i La Mola.
S'ha d'escombrar cap a casa ;)

8.10.08

Ports postvacacionals 2: Caspa i càries



El segon dia pels Ports, tot i que alguns (jo no) se'n van anar de festa i tornàren a les 5 del matí, també vem escalar.

Era diumenge, tots -menys jo- duien un bon tute de metres i s'havia d'acabar bé, disfrutant i amb rialles i somriures (Raquel style!). Així que ens en vem anar a la Caspa i càries (ressenya.net), una via de l0ve-climbing total a la Gronsa Sud, en Quicu en David i jo.
Mentrestant, el mestre-i-mentor Mimo amb en Víctor farien la Picasso Miró les Tàpies, a les Moles, just davant.

Experiències religioses al porxo del Convent!

Els llargs ens els vem dividir al principi. Com que erem tres, per minimitzar els canvis de cordes, el Quicu faria els 2 primers, jo els 2 del mig i en David els 2 últims.

Per començar, vem enfilar-nos rampa amunt fins que vem trobar una reunió de dos parabolts amb anella, d'on vem preparar-nos i vem començar a escalar. Diria que el primer llarg no el vem fer per on tocava però a partir del segon ja vem tornar a la via.

  • L1: començant en una bona repisa, enfilem per una rampa fàcil amb bona presa fins a buscar un parabolt, d'allà seguim per una curta fissura-diedre que ens deixarà altre cop en una rampa fàcil fins a la R1.
En realitat la via comença a la dreta d'uns
sostrets vermells que es veuen a la foto.

  • L2: allà vem intuir que on érem era la via que havien fet el Víctor i el Dani el dia anterior, pensant que estaven a la Caspa i Càries, vem veure una reunió (R1) més a l'esquerra i vem anar a caçar-la i superar-la per arribar a la R2 bona de la via. Altre cop, més rampa típica de les gronses amb un passet una mica més difícil per sortir de la R1 real.
Reunions a prova de bombes
  • L3: Primer intercanvi de cordes, miro amunt i començo a veure parabolts com qui comença a trobar rovellons: un aquí! un més amunt! i un altre! i un altre! Et van guiant per una travessa en diagonal cap a l'esquerra. Aquest llarg ja és una mica més tiesso que els dos anteriors però la dificultat no passa de IV+ i està assegurat a prova de bombes. I'm loving it! La R3 em costa de trobar, quan estic apunt d'arribar a un gran arbre per fer reunió allà, miro avall i la veig darrera d'uns matolls. Desgrimpo i faig reunió on toca, una gran repisa on fins hi tot, un dels companys aprofita per anar a c**ar.

  • L4: Llarg llarg, guapo i disfruton, només cal anar seguint els parabolts per una placa amb molt bona presa. Tatarejo alguna cançó mentre escalo, bona senyal :)
En Quicu arribant a la R4
  • L5: Canvi de cordes de nou i surt en David cap amunt, decidim fer la R5 a la Possible Reunió que hi ha més amunt i realment és molt més còmode. Aquest llarg tot i ser de V- l'he trobat un pèl més complicadet que l'anterior, potser a causa del "relax" d'anar de 2n de cordada..
En Quicu recuperant el L5

Jo arribant a la PR que va ser la nostra R5
(recomanable fer-la aqui)
  • L6: Flanquejem uns passos cap a la dreta per encarar l'última genial placa, quin final senyores i senyors! :D Allà és on trobarem l'únic pas dur de la via, un V apretat on s'ha de tibar de bon canto amb peus dolents. La resta IV+.
Cim!

Per baixar, de la Gronsa Central, al arribar a dalt anem una mica cap a l'esquerra on trobarem una sabina amb uns cordinos i una anella. Farem un ràppel de 30 metres justets i baixarem per una canal que ens tornarà al camí dels estrets.

I al arribar a baix... premi! Un bany merescut (a pilota picada, clar!) de tots els buenorros que hem estat escalant per allà: Dani, Víctor, David, Quicu i jo.

Xooof!

Ho he de reconeixer, he trobat l'aigua gelada i tal com he entrat, he sortit! Però ja ha anat bé per refrescar i netejar una mica, que ja tocava la dutxa de la setmana! jejeje
Ens assequem tot prenent el sol (oh que bé!) i ens n'anem cap a la plaça d'Horta de Sant Joan, on ens espera la colla. Ens repartim entre els cotxes i cap a casa. Gran cap de setmana!

22.9.08

Ports postvacacionals 1: Sol Desitjat

Ja tinc les fotos!

Tornant de la setmaneta de vacances a Sardenya, vaig tornar-me a trobar amb la roca (cal dir que ganes no me'n faltaven!). El destí escollit van ser els Ports de Beseit on el Mimo hi estava amb una colla de Manresans i d'altres amics.
Casualment, un parell d'aquests manresans van assistir al meu bateig d'escalada ja fa uns anys, quan el Joan va dur-me per primer cop a escalar a la Sardineta de Baix de Sant Llorenç del Munt. Quina casualitat!

Vaig arribar el divendres amb intenció d'escalar havent dinat. Però la manca de cobertura als Estrets d'Arnés i que no ens vem entendre bé amb el Dani, van fer que estigués pululant pel Bar Grau, passejant pels Estrets en busca del meu mestre-i-mentor a les parets... fins que cap al tard ens vem retrobar. Jo no vaig tocar la roca i ell es va embutxacar la Tintín, la Ítaca i una via paral·lela a la Caspa i Càries de les Gronses. A pinyón!

Després de veure els bous (els animals!) i sopar pel poble, vam anar a vivaquejar al porxo del convent.

A l'endemà jo estava fanàtic. Vosaltres direu! ells embutxacant-se vies i jo passant l'estona sol... em vaig llegir el manual d'instruccions del cotxe i tot! Nota mental: dur un llibre al cotxe.
Degut a que el dia no estava per tirar cohets, vem descartar la Mas-Colomer a les Roques de Benet i vem anar cap a la Sol Desitjat a la Gronsa Central.

Duiem el croquis de ressenya i el vem trobar molt encertat.
La via està semiequipada amb pitons sikats i alguna expansió vella (burils/spits) renovada amb parabolts. Vem agafar metralla: el semàfor d'àliens, camalots fins al número 2 i alguns tascons petits. Tot això a part de les cintes express llargues, algunes desplegables que van anar molt bé pel llarg de travessia horitzontal. L'estrep no el vem agafar però és recomanable dur-ne un per cordada pel pas d'Ae.

  • L1 + L2, IV+. El 1r llarg és una rampeta de II anecdòtica, hi trobarem la única reunió no restaurada de la via amb els seus dos antics burils. Seguint amunt caldrà navegar pel conglomerat xapant un pitó, un pont de roca amb filferro, un spit i potser em deixo algo. Al últim pas difícil abans de la reunió el Dani va col·locar un tascó enginyosament entre dos grans bolos.

En Víctor a punt d'arribar a la reunió
  • L3, V. Aquest ja em tocava a mi, comença flanquejant per terreny fàcil a la dreta on trobarem 2 pitons sicats que protegeixen el pas de V del llarg. Allà vaig retrobarme amb els meus temors, la por a caure, el mal paper fet a l'última sortida a la Pastereta... sort que amb els ànims del mestre-i-mentor i de la cordada manresana que ens trepitjaven els talons, en David i en Víctor, vaig superar el pas i em vaig anar retrobant. Casualment un parabolt al sortir del pas, va ajudar-me moralment. Després del pas cal fer un petit flanqueig a l'esquerra on hi havia un pont de roca i un buril (ja no me'n recordo) que assegurava un pas de IV que precedia una fàcil placa amb un gran pont de roca abans de fer reunió.

Aiii quina inseguretat aquell primer pas...
  • L4, V+. Surt el dani en tendència a la dreta a buscar la marcada xemeneia (pitó), allà col·loca el camalot groc per protegir el pas i supera la xemeneia. Toca un tros de placa fàcil fins a la següent fisura on hi ha un pas de V+ bastant burro pero no obligat, hi ha un tascó perpetu i un parabolt que protegeixen el pas, el supera en lliure, flanqueja a l'esquerra i arriba a la reunió. Jo segueixo els seus passos i arribo a la conclusió que pujar per xemeneies amb motxilla és una putada. Me les apanyo com puc però em surt tot en lliure! :D
Sortint de la primera xemeia per afrontar la 2na


Em vaig fotre un fart de bufar!


En Víctor acabant el llarg

  • L5, V. Altre cop, per esquivar les dificultats toca fer flanquejos, surto cap a la dreta on trobo bastantes coses per xapar (pitons varis i alguna expansió). Enfilo amunt per terreny amb bon canto pensant que allò era IV+ i flipo una mica perquè tot i tenir bon canto, allò és molt vertical i cal fer un pas una mica complicat per sortir d'allà. -Sort que el mestre-i-mentor també el troba difícil i em reconforta anímicament pensar que potser no sóc un escalador tant mediocre i la graduació dels Ports és dura- Un cop passat el pas, només cal fer un llarg flanqueig a esquerres on trobarem un parabolt més avall del vell spit que substitueix, un pitó i un ponts de roca que marca que hem d'anar amunt. Jo em vaig entretenir a posar un àlien a canyó i un tascó que no volia posar-se bé... però s'arriba a la reunió molt bé i fins hi tot hi ha un últim pont de roca (ja posat, com tots).

Afrontant la primera placa abans del mega flanqueig

  • L6, Ae/IV+ amb sortida dels estreps bloquera. El Dani soluciona amb una baga la manca d'estreps i me la deixa perquè m'ajudi. Collons quina sortideta d'allà! Suposo que el fet de no dur un estrep homologat va ajudar a que el pas fos més dur... la restà fàcil fins la reunió.

En Víctor un cop superat l'Ae

  • L7, III+. Gaudida de llarg! Una placa de 20m protegida amb dues expansions. Bona roca i presa generosa. La última reunió millor fer-la penjat a la via i no fer el passarell, com jo, i fer-la assegut a dalt (còmode per seure però molt incòmode per recuperar cordes). Deu n'hi do el vent que fotía allà dalt!

Vaya culo!

Per baixar, no hem fet ni el descens de la guia dels Ports, ni el recomanat per ressenya. Al arribar al cim, vem crestejar cap a l'esquerra uns 50m fins que trobem un primer ràppel de 40m ben bons i a sota un altre d'una longitud semblant, llavors nomes cal baixar caminant en compte fins al coll i d'alla fins a peu de via, cap al cotxe i cap al Grau!

I per variar, el Dani segueix sense aparéixer a les fotos

A destacar allà la trobada Antxi-Llorenç-PGB, vem estar xerrant una bona estona fins que ens en vem anar a sopar a un restaurant que ens van recomanar. Tal com van advertir-nos, lents però es menja bé!