Esperat retorn a Beuda

Tenia ganes de tornar a Beuda i la recent aixecada de la prohibició em va motivar molt.

És curiós com uns argumenten nidificacions quan en realitat, el que volen dir és posar la por al cos als propietaris, coaccionant i enganyant dient-els-hi que en hipotètics casos d'accidents, ells en serien els responsables....

Sort que els escaladors locals, ajuntament i FEEC han fet una bona gestió i ara, tots podem tornar a gaudir de l'escalada a Beuda.

Quedo amb en Dani, Adri i l'Enrique de Platja d'Araal bar de Beuda a les 9.30 però no arribo fins tocades les 10 (el despertador em fa una mala passada). Sorry nois!

Ens dirigim a un dels sectors principals, El Castell. Just al costat del sector Gossos. Allà tenim bastanta feina entre V i 6c.

En Dani i l'Adri es posen a la Ginesta per anar escalfant mentre jo i l'Enrique fem cordada:

La mamella, 6a. Començo escalfant en aquesta via. Té un passet tonto a mitja via que el pots escaquejar per l'esquerra i queda un xic més fàcil. Jo el faig pel recte, la presa és més petita i t'has de col·locar bé de peus. De seguida es torna a agafar bon canto i s'arriba d'una manera curiosa a la R (bavaresa horitzontal).

Guxefti, 6a+. Comparteix entrada amb la via anterior i es decanta a l'esquerra per una placa d'adherència. Afronta l'arribada a la R per una placa molt vertical amb uns passos atlètics i amb alguna presa petita. També surt a vista.

Toca posar-se amb un dels objectius del dia... l'Enrique la monta sense poder encadenar i jo em vaig mentalitzant...

Bavaresa Namasté, 6a+. Una de les vies recomanables de Beuda en el seu grau. Bé, tots coincidim que és un 6a+ dur. Inici en diedre per afrontar el crux a la placa tècnica (curiosament, entre els spits hi ha un parell de pitons en el pas). Me'l miro, controlo els peus, em col·loco bé i agafo els cantos que toquen. Que bé, surt a la primera! :D

Tot eufòric de l'encadenament, em deixo muntada la Garrotxa Exòtica (6c) per provar-la després en top-rope. Just al tocar a terra coincidim amb l'altre grup que estàn escalant al sector Gossos: ni més ni menys que en Quo amb la Susi, en Ferran i la Laia (i en Güllich!).

La Laia té montada una via que li fa mandra desmontar, i dóna la casualitat que jo tinc pendent encadenar-la de primer (va sortir en el primer intent, en top-rope, a la primera visita de l'escola).

Una fiblada a la pell, 6a+. Una via llarga i atlètica amb un passet una mica cabrón cap a la meitat, de presa petita. En general molt disfrutona. Comparant-la amb la Namasté, aquesta és més suau. El que passa és que l'altra és molt dura!

Menjem una mica i el Ferran fa un 6b+ que m'estava mirant de reüll. Amb l'Oriol ens plantejem fer-li un top-rope, però el Ferran ens anima a intentar-ho de primers. Que si no ens surt ell la torna a fer.

Speet de maig, 6b+. Inici raro per agafar una placa vertical molt guapa, amb més canto del que aparenta. Ara que, cal col·locar-se bé i no fallar cap moviment. El Ferran em fa un flash brutal de bo i sense adonar-me'n em planto a l'últim pas. Em poso un xic nerviós buscant el canto per sortir. Replantejo la jugada: miro avall, recoloco peus i els pinçaments que em semblaven dolentots, ara se'm fan més bons. Yuhu!!! 6b+ al flash!

PGB a Speet de maig.

L'Enrique la intenta però està molt petat li surt amb dos descansos. L'Oriol fa el tonto en el primer intent i quan ja la tenia decideix parar. Instint clàssic, suposo xD

No sap si fotre-li o què, però li pot la pressió del grup i al segon intent no falla ;)

Mentrestant, el Ferran ha escalat la Garrotxa Exòtica i li ha agradat prou. L'Enrique li fa un top però no pot amb la seva ànima i es baixa a mitja via. Començen a caure gotes i la via s'ha de desmontar. Així que li fotré en top-rope, que ja era la intenció inicial.

Garrotxa exòtica, 6c. Em faig el nus, m'assegura el Ferran. Li demano que no em porti molta comba, que a mi els 6c's encara m'impressionen numericament. Començo pujant per la placa, el canto és prou franc i els passos surten bé. Això si, hi ha uns alejes de cuidado! El pas més dur de la placa és arribant a la xapa de sota el sostre, on les regletes es tornen molt petites i els peus van en adherència. Desxapo, agafo el gran canto del sostre i em deixo guiar per la meva intuïció i els consells del Ferran (no se m'hagués acudit talonejar en aquell tac, per exemple). Pas a pas, vaig superant-me i arribant a la seguent xapa, i a la següent... i sense adonar-me ja sóc a dalt d'aquests 25m! Increïble, no m'ho crec... hauré de tornar per poder homologar el meu primer 6c!

Acabem el dia fent una cervesa i parlant de sectors, projectes, ilusions i hiperlaxituds al bar de Beuda, tot fent una cervesa gaudint dels colors de la posta de sol. Un dia magnífic!

Legalize it!

El cap de setmana del 14 i 15 de Febrer vam decidir anar per Girona amb la troupe. El dissabte el vem passar a adueB.
Érem conscients de les prohibicions que el Consorci havia aplicar als selgniC led tolletsaC però, personalment, que a la seva web posin la frase "Aquesta ordenació deixa sense efecte la que figura a l'ordenança publicada al BOP de Girona número 113, de 14 de juny de 2005, pel que fa a la pràctica de l'escalada" i es quedin tan amples no em convenç.

Des del meu punt de vista, una prohibició així ha de sortir a algun BOP o DOGC per a la seva oficialitat, no? En fi... que segurament vam fer el furtiu, com la majoria de gent que segueix escalant-hi i donant vida al poble.

Decidim pujar cap al sector aciamaJ, ja que és el retorn de l'Ivàn a l'escalada i el primer dia de la Carol. Per part meva escalo:

• El castell de les bruixes, 5a. Un primer pas complicadet que m'agafa fred i la resta de bon canto i d'anar superant blocs. No m'acaba de fer gràcia el roçament de la corda al baixar... que afilada que pot arribar a ser la calcària!

• Pajarerus, 5b. Aquesta via es veu clarament la intenció de fer-la llarga i així aprofitar dos trams de paret. Llàstima de la repisa intermitja, ja que els moviments tant de la part inferior com de la superior son molt bons.

L'Alba al tram inferior de la Pajarerus
El Marc baixant de El vol de la sargantana.

• Aresta.com 6a+. Un dels reptes del dia. L'última vegada no m'havia sortit, aquest cop m'hi poso de primer i encadeno! Bé bé! Bon senyal :)
  

• Orus, ke pel kul kaguen els moros, 6a+. Aqui tampoc havia tingut èxit en anteriors vegades. S'hi posa l'Aleix però es baixa, m'hi poso jo i ni la roca ni l'equipament (amb alejes) em dona confiança. Prefereixo reservar-me, baixar i anar a fer una altra via d'un estil menys goril·lero que aquesta.

L'Aleix a l'Orus i l'Oriol encadenant T'hi va la pell a vista.

• Ressaca perpètua 6a+. Una de les millors vies de l'escola i del món en general. 32m de continuïtat, amb les xapes on toca. M'hi estic una bona estona, sobretot encallat en el pas fins que trobo la meva seqüència i tiro amunt. Com més amunt pujes més bona és! Encadenada a la primera! L'Aleix s'hi posa en top per desmuntar i també la treu! Clar que si bou!

Foto d'arxiu, del Novembre del 2007

Per el proper dia que hi torni (espero que s'hagi tornat a legalitzar l'escalada a la zona), tinc com a deures l'Orus i la Bavaresa Namasté, a partir d'aquestes... a començar a provar vies un pèl més duretes :P

Se'n va la llum...

Be, finalment ja van acabar les barraques de Girona i els dies de festa. Si.. m'hagues agradat escalar molt mes del que vaig fer-ho, pero tambe va estar be sortir de nit, sopars, concerts, beuratges, mals de caps i ressaques perpetues...

Divendres va ser l'unic dia que vaig trepar. La culpa va ser del Jortx, que volia que li tornes un frontal que va deixar-nos una nit de festeta pel Beach4 a Cala Barques, Mallorca. Psss Jortx tio, si no fa tant!!! Encara el podria tenir uns dies mes! ;P

Bromes a part, em llevo una mica fet caldo, recullo a en Piter i l'Albert i cap a Beuda on ens espera el temible avinyonenc menjant castanyes, per esmorzar, com un autentic siboc-menja-castanyes (sera aquest el seu secret?). Demanem uns entrepans al bar/restaurant de Beuda on tot i que hi ha força condiment, hi ha moltissim pa i aixo ens passara factura.

Aparquem al parking (llogic, no?) i enfilem cap al sector del Castell on faig un parell de vies:

• Ginesta, V/V+. Surt a vista, força rara i m'he de mirar algun pas, pero durant tota la via hi ha bon canto. Parabolts.
• Bavaresa Namaste, 6a+/b. Pel meu gust la mes dificil del dia. Tecnica i fisica. M'hi poso en top-rope despres de que en Pere i en Jordi encadenin. Em penjo a un parell de llocs. Esta amb spits i algun pito. Tot i aixi es una via molt guapa i recomanable ja que te de tot: diedre, bavaresa, placa... S'haura d'anar provant tot i que estigui amb spits!!!

Al baixar, els forts ja estan al sector de la Paret Central engalomant un parell de vies que comparteixen reunio, la "Orus, ke pel kul kaguen els moros" i la "T'hi va la Pell". L'Albert i jo, amb una dosi de motivacio ens posem de primers a la Orus pero ens baixem els dos... Buff, no tinc el dia.
Xerrem, menjem, prenem el sol i en Pere ens la torna a montar.

• Orus, ke pel kul kaguen els moros, 6a+ atletic. Top-rope i no encadeno pas, m'embolico al tram final on els cantos no son tant obvis. Molt fisica, molt vertical, molt canto, molt guapa... pero m'ha enganxat fred i amb un mal dia :S

Canvi de terç i cap a L'Ultim Sector on provo una joia. Abans d'aixo, el Jortx ja la engalomat i se'n torna cap a Avinyo.

• La Ressaca Perpetua, 6a+. Quin nom mes adient pel meu estat... m'hi poso en top rope i encadeno! Aquest cop si que gaudeixo a cada moviment! La via ja no es tant fisica com les altres, et permet jugar mes amb els peus. Comença dificil i llavors es anar fent amb cantos cada cop mes bons. Un 10 de via! El millor 6a+ que he provat fins ara. 32m per disfrutar!

Acabada aquesta via, pleguem veles i cap a Girona que en Pere ha d'anar cap a Collegats i a mi m'esperen per anar a donar un volt per la fira hehehe.
Conclusions del dia: 1.- S'han de dormir les hores 2.- No s'ha d'anar cansat ni ressacos (el punt 1 ajuda) 3.- Menys por a volar coi!!! 4.- Millor fer una progressio llogica!! Primer cinquens, despres 6a's i dps provar 6a+, no cal anar tant rapiiid!

ska ska ska, Jamaica ska

Dissabte les previsions metereològiques i les ganes d'anar a sectors nous ens van dur a una bona colla cap a Beuda: Pere, Albert, Montse, Neus, Albert, jo i més tard en Grau i la Núria.
Fa poquet, en Piter, ens va descobrir uns nous sectors i unes noves ressenyes actualitzades. Així que amb un guia com ell, el triomf era segur al sector Jamaica.

Ressenya de les noves vies al Jamaica

El sector està a uns 20 minuts caminant des del cotxe, pel que normalment no trobarem gaire gent. Tot i això val la pena la caminadeta per disfrutar d'aquest genial sector.
Vem començar pel sector Jamaica superior on s'acaben d'equipar unes quantes vies a base de parabolts i dinabolts (no son spits! :P). Vem provar les següents:

• Oliveras, IV+/V. 30m. Maca i llarga, d'anar fent passos senzills amb bon canto sempre. Llàstima d'una repisa que li resti continuïtat i algun tros de vegetació.
  
• Faré-Barriga, V. 30m. Té algun un passet de mirar-s'ho més que a l'anterior. També molt disfrutona.
  
• Ara Biere, V+/6a. 10m. Només té un pas durillo just abans de xapar la R. Va bé ser alt ;)
• Bavaresa, V+. 10m. Desequipada, la fem en top-rope. Una bavaresa molt xula i una arribada a la R més fàcil que l'anterior. (ja ha estat equipada!)
  
• L'escletxa, V+/6a. 10m. Desequipada, la fem en top-rope també. És potser la variant més dura de les 3.
• Esperó del Rubio, IV. 27m. La més fàcil del sector. Compte al desmontar-la que es pendula molt.
  
• Lo Porrako, V+. 33m. Només té la reunió i la primera meitat equipada. Ens hi posem amb els tascons i ponts de roca. La placa final l'assegurem amb un prússik a la corda fixe que resta penjada a la R per acabar d'equipar-la. Llàstima del bosquet del mig que és una guarrada i li treu continuïtat. La primera part és de mirar-s'ho una miqueta, la segona part és a l'estil de les altres (bon canto i anar fent) fins a la placa final on ens espera un passet d'equilibri. (ja ha estat equipada!)

L'albert baixant de Faré-Oliveras


Assegurant des del primer parabolt a la via de 35m


Moment d'assegurar-se a la corda fixe amb un prússic a la via de 35m

Amb totes les vies del nou sector fetes, totes a vista o al flash (sent rigurós hehe), uns dinem i d'altres se'n van a dinar a casa. Ja només quedem els Peres, l'Albert i la Montse (que ens abandonarà aviat per anar a dormir al cotxe).

Una mica més descansats, anem cap al sector Jamaica (a seques :P). I ens posem a les vies:

• Diedre fi, 6a. 20m. Una preciositat de via. Altament recomanable. Surt al flash :P Els germans gironins encadenen també sense problemes.
  
• Aresta.com, 6a+. 20m. Per mi roça més el 6b que el 6a+ però vaja... No encadeno, hi ha un pas on per evitar una caiguda m'agafo de la cinta per xapar i descansar. És un bon repte per quan hi tornem. A l'Albert tampoc li surt, al contrari d'en Pere que és qui ens la deixa amb les cintes posades :)

La guínda del Diedre fi


En Piter encadenant la via Aresta.com

Amb totes aquestes vies fetes (9!) i metres escalats (185!), donem el dia per finalitzat als voltants de les 5 de la tarda. Demà tocarà anar a Rocamaura però això ja és una altra història ;)

Beuda: a l'ombra de Sadernes

Aquest pont hem escalat poquet. Els dos dies que hem estat per la muntanya han estat destinats a escalar amb la familia de l'Alba i a caçar castanyes! :P

Dissabte vem anar a conèixer l'escola d'escalada de Beuda.
Beuda és un petit (molt molt molt petit) poblet al costat de Besalú, a l'alta Garrotxa. Segons el què vaig llegir al fòrum de Cara Norte, al restaurant de la plaça del poble pots menjar bé, en abundància i a un preu més que raonable (si és que es mantenen els preus!).

Pel què fa al sector d'escalada, trobarem unes 40 vies pel que vaig veure, asseugrades la majoria amb parabolts però també trobarem algun spit i algun químic.



L'objectiu va ser el sector Els Gossos degut que hi trobavem la major quantitat de cinquens i per anar amb familia, semblava ideal. El problema va ser que al arribar i veure que les vies no arribaven als 8 metres, que eren tot cantos romos patinosos, que les reunions eren dos spits amb xapa i punt, o un sol químic... vem passar i vem intentar trobar les dues vies del sector Iniciació. Vem fracassar. Ara veient la foto de la paret, intueixo on poden estar però allà no ho vaig veure massa clar i mira que vaig buscar. La via Normal (IV+) suposo que pujava per una canal desequipada i amb força vegetació però no hi havia cap més rastre...

Ja que no vem trobar cap via fàcil per escalfar i muntar-la perquè la family practiqués, ens vem posar amb:

• Frenasso, V+. Primers metres patinosos i després calcària excelent amb bon canto i passos atlètics. Assegurada amb un spit a l'inici i la resta amb parabolts. Quasi 30m molt disfrutons. Surt a vista i em reconforta després del fiasco de l'altre dia amb la via Montserrat al sector dels Diedres...

Els pares i la germana escalen més o menys la meitat de la via. Com a mínim ja han fet més metres que si haguèssin fet dos dels V curts i treuen una mica els nervis interiors deixant anar algun que altre taco ;P L'alba quasi l'encadena en top-rope i abans de baixar em passa la corda (perquè la pugui provar en top-rope) per la R de:

• Una fiblada a la pell, 6a+. Força atlètica (sort que tinc embergadura i arribava als cantos), peus en adherència a alguns llocs i també roçant els 30m. Quasi surt del tirón fent una parada en un pas de gotes d'aigua i un empotrament de dits. Arribo a baix content :)

Com que ja hem arribat tard (fer el ronso al llit té això), ja ningú més prova aquesta última via i ens n'anem a fer un volt per Besalú. M'encanta!

A l'endemà al matí, amb lo fanàtic que vaig, m'hagués agradat anar a Solius però ho vem canviar per anar a caçar castanyes :P



El destí era Els Àngels. El cim de Les Gavarres que separa el Gironès de La Selva i del Baix Empordà. Allà entre l'Alba i jo recollim vora uns 8kg de castanyes! Ben bé que és més reconfortant que anar a caçar bolets! En trobés més, no cal caminar tant, i no són verinoses, com a molt hi trobaràs algun cuc :P

Vem completar el dia amb algunes cireres d'arboç... nyam que dolçes!



Resumint, Beuda em va agradar. Quasi totes les vies estàn orientades al Sud, el que fa que sigui un bon sector per l'hivern. I Hi ha uns quants 6a interessants i llarguets que es mereixeran alguna visita :)