5.11.10

Primera visita al Piteu

Aquest setembre, després de les múltiples lesions que he anat patint, vaig quedar amb l'Aleix per anar a fer rodatge a Montserrat.
El lloc escollit va ser El Piteu. A priori motivat pels comentaris que he anat llegint de que el grau era molt suau. En el fons tenia ganes de pujar-me la moral ;)

Al grà, no vem fer gaires vies perquè ens hi vam posar tard i haviem de plegar d'hora, el Barça és el Barça:

Vam començar amb la Niña Bonita, un V que sembla més fàcil des de sota. Placa tècnica (gairebé d'adherència) amb un passet per xapar la reunió que et posa les piles. Em va semblar dificil i a l'Alba li va costar també lo seu.

La següent ja va ser un V+, la Via Gra. Carai amb els cinquens-sup del Piteu, però aqui no deien que regalaven el grau?! O sóc jo que estic fluix? Pas intens a meitat de via i una tibadeta per superar un bombet abans d'arribar a la R. La linia no m'ha desagradat, està prou ben trobada.

Seguim amb la progressió del grau i passem a un 6a, la No me siento las yemas. Aquest ja em sembla més ben graduat i a part, la via és bastant bona. Ressegueix un esperó amb bon cantell i passos xulos, amb aleje final (però fàcil).

Bé, tot ha anat bé fins aquí, així que toca posar-nos amb la "famosa" Larry, el 6b+ del Piteu. Hem aprofitat que comparteix reunió amb la via anterior per deixar-hi les cintes posades. M'hi poso motivat a vista i sorprenentment encadeno. Té una entrada que resolc dinamicament, seguit d'un parell de passos llargs amb bon cantell. Aleshores hi ha un pas finet de dits que et deixa sota el bombo on cal encertar per on passar-lo. Amb prou feines li donaria 6b.

L'Aleix també triomfa en les mateixes vies alternant-nos el torn. L'Alba ha aprofitat per llegir més que escalar i jo vaig tornar a casa motivat. Llàstima que la motivació va durar poc degut a la mossegada que em va cardar un gos a la mà i me la va deixar inservible per trepar durant 3 setmanes més... per sort ja hem tornat a trepar i em sento amb motivació de tornar a fer alguna piada al blog ;)

8 comentaris:

TRanki ha dit...

ja era hora bowwww!

BENRETORNAT!

Pau ha dit...

Apali !!!! Ara a veure si els accidents domèstics passen a la posteritat !!!

Una abraçada i moltes tibades !!!!

Mingo ha dit...

Home Pere, que bé tornar-te a llegir, es que les lesions són molt cabrones i no només afecten a la part física, sempre costa tornar a arrencar.
Salut

Ivan - Factor 2 ha dit...

endavant Pere!! ja tenia ganes de tornar-te a llegir. jo també estic tocat d'un dit i m'ho he de prendre en calma. molta paciència i anar fent. ;)

jclaramunt ha dit...

coi d'animals..! em refereixo a l'amo del gos clar!

No em queixaré de la manca de fotos perquè feia un ou que no escrivies, o sigui que ja està bé!

Sobre les vies del Piteu no et puc dir res perquè no hi he estat, però si feia temps que no tibaves per Montserrat, ja saps que la tornada no és mai fàcil! nyapetes nyapetes!

A veure si coincidim bou!

Fernando ha dit...

Felicidades por el retorno.
Eres otro que ha cambiado el "look" del blog para que luzca mejor.
Por muchos años (el blog y la escalada)

JMC ha dit...

Benvingut de nou Pere. Et trobavem a faltar.

Pero ja he comprovat que no has perdut molt ;) eh bou.

Ens veiem

Jaumegrimp ha dit...

Renoi Pere! pensava que t'havíes cansat del blog...que deixar d'escalar segur que no!
Què li vas fer al gos perquè et mossegués!!
Ànims que les lesions es superen i et fan retornar amb més ganes encara, ens veïem per les parets!