8.11.10

Stoc de Coc + Monges mascles a Malanyeu


El cap de setmana del 16 i 17 d'Octubre vam retrobar-nos els assistents a les Estades de joves alpinistes de la FEEC d'enguany al refugi de Coll de Merolla.

Amb en Noel i la Sandra, vam decidir quedar per Malanyeu per escalar-hi una mica abans d'anar cap al refugi a la tarda. Aquesta escalada va ser la primera després de la mossegada del gos i recordo la sensació de tenir la pell del voltant de la cicatriu molt fina i sensible amb el fregament de la roca.


La via ens va agradar molt als tres. La Sandra es va encarregar del primer llarg, un V amb un passet per acabar d'arribar a la reunió que em va agafar desentrenat.
El segon llarg va ser per mi (ja era la idea :P), recordo que em va costar horrors xapar les últimes cintes degut al pes i fregament de les cordes. És un llarg increiblement llarg (50m?), bo i bonic. El vaig disfrutar de principi a fi.
L'últim llarg, el de les Monges Mascles, va ser per en Noel. Jo me l'imaginava més curt i més senzillet que el 2n de la Stoc de coc, però a l'hora d'escalar-lo vaig trobar-lo molt semblant pel que fa a dificultat. Pel què fa a allargada déu n'hi do també, deu arribar als 40m.

La conclusió és que la via és molt bona. Fent la combinació de les Monges Mascles, queda una via molt homogènia en el V+ súper-recomanable! No us la perdeu i menys ara que és època Malanyeuenca ;)

Acabada la via i amb una trucada a la Lu per agilitzar la baixada, vem omplir un cistell de camagrocs i cap al refugi de Coll de Merolla a veure els companys, gaudir del sopar que ens va preparar en Pau i disfrutar de les fotos i videos de tothom.

8 comentaris:

nenivan ha dit...

quina gran via la Stoc de coc, de les millors de Malanyeu. El segon llarg, com tu dius, inacabable pero la veritat, ni ganes. No vareu fer els dos llargs de dalt? El 6b del tercer llarg també és molt guapo i amb la reunió ja flipes. Quan la vaig fer, xapaves la reunió i t'asseies al troc del pi que neixia per allà i que creixia horitzontal a la paret. Total, com un banc d'aquells de les pistes d'autoxoques....Curios tot plegat

Molt guapu Malanyeu, amb la pedra diferent a qualsevol altre lloc.

Fins aviat company

Fins aviat company

jclaramunt ha dit...

ara que ja estàs a tope toca anar a les Taules eh! jo ja hi vaig anar fa poc i aquest hivern repetiré segur!

SAlut BoU!

Mingo ha dit...

Felicitats et vas fer el llarg més bonic.

Llorenç ha dit...

Bones Pere! et veig amb ganes! tornant a fer alguna via llargueta! aquesta me l'han recomanat..i si tu ja l'has fet no tinc escusa!

Mecatxis! una altra que t'adelantes! estic perdent el temps!!! je je je!

Gatsaule ha dit...

Pere, i com està el gos? Va morir enverinat???

Una via molt divertida, però ja seria hora d'anar fins al Cingle....

Jaumegrimp ha dit...

Enhorabona Pere! celebro que la ma es vagi curant, una via maca de debó en un entorn encara millor.

Oriol ha dit...

Pere.... cagundéu, diguens la veritat, no va ser un gos si no l'Alba, oi que si... no si ja t'hem dit molts cops que no conve enprenyar a les Bisbalenques... estic content que almenys algu escrigui al blog, ja que nano vaya triu aki ningu diu res per el ciberespai... jo a veure si hi escric tb, i aixi us animeu a fer un franchute trip, perque si no espavileu kuan pujeu els "locals" ja no i seran, per mes ressenyaments pregunta a la teva dona.

indretsdescalada ha dit...

Pere!!!! si algun dia vas a Malanyeu pensa en mi! que encara no hi he estat i me'n moro de ganes! :)