Dent d'Orlu, A bisto de nas

El pont de Sant Joan vem agafar amb el Serra i cap a la Cerdanya, amb la idea d'escalar a la Dent d'Orlú, però amb cap objectiu clar en ment. A mi tant em feia escalar a la cara Est com a la llarga cara Nord.

Finalment, els nostres horaris alpinístics ens van condicionar i vam acabar a la "curta" cara Est.

Amb les ressenyes del CAF Montagnards Ariégeois en mà, és fàcil arribar tant al pàrking com al peu de les vies.

La primera pujada ens fa suar... quina calor! Per sort, quan ens acabem posant a la via, només patim els 3 o 4 primers llargs al sol, la resta de la via la fem a l'ombra i una jaqueteta ens va anar la mar de bé.

La A Bisto de Nas és de les vies fàcils de la cara Est però que et fa escalar entre seguros (com totes les vies, vaja). Bàsicament tot són llargs d'adherència mantinguts en el V/+ grau trencats per petits esperons o diedres, que són molt divertits de fer. Llàstima que a la part superior, hi ha algun llarg que atravessa alguna zona plena de terra i verdura. Tot i això, el recorregut sempre mira de buscar les millors plaques per sortir a dalt de la cresta.

Després dels dos primers llargs, una mica de tràmit, destaca el tercer llarg.

On després d'uns passets durets d'adherència (si no els encares bé) -millor per la dreta de les xapes-, comença el festival de canto primer per una mena d'esperó i després per una placa vertical.

El quart llarg també dóna una mica de dificultat als baixets. És un esperonet més tècnic on t'has de passar a la dreta, no saps ben bé quan, per anar cap a uns diedres.

Jo amb la meva embergadura no vaig tenir gaires problemes.

El cinquè llarg surt per un diedre on vaig col·locar algun àlien per minimitzar l'efecte psicològic.

De seguida se'n va cap a la dreta per arribar al que seria el llarg potser més dur, el sisè. On hi ha una petita travessia a dretes cap a una mena de berruga. A la trave hi ha algun pas més delicat que els altres, que també ens va sortir sense gaires complicacions.

El setè llarg, és el que passa pel mig de les herbotes. Just després de trepitjar terra i herbes has de fer un passet d'adherència una mica forçat (amb una mica de canto a l'esquerra). Després d'aquest pas s'agafen preses més grosses, es passa un petit desplomet i reunió.

Els tres llargs següents són bastant semblants i ràpids de fer. Es poden fer bé a l'ensamble tot i que nosaltres vam fer-ho a llargs.

Allà s'acaba la via tot i que encara no ens desencordem. Seguim la cresta cap al cim amb algun passet de III fins a trobar una instal·lació de ràppel, on ens reunim.

Allà, ja desencordats i amb bambes acabem d'arribar al cim. En total, diria que vem tardar unes 6h.

Piquem una mica i cap avall, amb les cames ben cansades, que encara arribarem amb sol al cotxe.