Nord del Pedra, Homedes

Després d'unes trucades per acabar de lligar plans amb l'Ivan, el MSN i el Quimi pel dissabte, vem quedar repartits de la següent manera: Ivan i Marc, cap a Riugréixer. Quim i Pere, cap a la nord del Pedraforca! Yuhu!

Al Quim li vaig proposar 3 vies: la Civís-Genís, el Gran diedre i la Homedes, aquesta última amb més ganes i així va quedar escollida.



El dia abans, en Mimo ens va subvencionar un joc d'aliens i els camalots del 2 i del 3 per fer-nos més fàcil l'escomesa. Gracies bou!

Dissabte, a les 7 del matí tinc al Quim a la porta, carreguem trastos i marxem cap a les terres d'en Gatsaule. Al arribar esmorzem una mica, fem el material i enfilem cap a la paret. Passem pel refugi i agafem el camí de la Nord.



Després d'unes quantes esbufegades (joder com puja allò) arribem al peu de via i sorpresa, no estem sols! Tenim a davant una parella... però amablement ens deixen passar, estupendu!

• LL1: Començo jo, primer una mica a la dreta del diedre (IV) on poso un tascó, em passo cap al diedre i coloco un friend (IV), arribo al parabolt i segueixo cap a la dreta per terreny poc definit (III) i cometo el primer error, vaig navegant cap a la dreta fins que trobo un parabolt del 12 amb anella. Reunió!

El problema és que no era la reunió correcta sinó la R1 de la Pany -suposo-. Cap problema, podem enfilar-nos per una repiseta (II) i recuperar la línia.

• LL2: en Quim recupera la línia i supera el pas extrany de V+, al cap de poc ja el tinc recuperant-me les cordes. Jo el pas de V+ el vaig trobar estranyot però em va sortir, questió d'anar-se obrint de potes fins a poder tibar d'un gran canto invertit i confiar que els peus no patinin. Després seguiem per una mena de xemeneia (III) fins guanyar una repiseta (IV+) on hi ha la R2.

• LL3: Em toca a mi i té una sortida fineta i exposada (IV). Igualment surto i vaig fent, poc a poc i bona lletra, fins que trobo els pitons que marca la ressenya, a partir d'allà ja em puc anar protegint a base d'aliens i friends fins arribar a la R3, una reunió amb ambient.

• LL4: Sóc una mica cabró i ja m'ho he muntat pq al bo de la cordada, li toquin els llargs difícils :P així que surt el Quim, sense manies li manxa un A0 i s'enfila per un diedret vertical amb molt canto i monta reunió, jo tampoc tinc manies i faig unes bones tibades de cinta, fins i tot aprofito la baga que penja del parabolt com a estrep, facilitant-me així les coses.

Al arribar a la reunió menjem una mica i decidim que això d'escalar amb dues cordes simples d'esportiva cansa molt. Decidim anar en simple a partir d'allà i la 2na corda a l'esquena o penjant, depèn dels llargs.



Després de fer el mos i les maniobres de corda, arribem a la conclusió que millor anar en ensamble els següents llargs i així ho fem.

• LL5 + LL6 + LL7: Quina disfrutada! Em toquen a mi de primer i el Quim a 30m meus, el cinquè llarg surt cap a l'esquerra, trobes un parabolt i segueixes cap a l'esquerra i amunt (II o III). No es pot protegir gaire però és una escala de bons cantos . Només vaig trobar un pitó dels 2 que marquen. El sisè llarg surt cap a la dreta des de la R5 per roca trencadota (II) fins a un collet des d'on veurem la R6, aquest ja es pot protegir molt millor amb els aliens, els tascons i bagues. El 7è llarg enfila per una mena de canal amb passos extranys (III o IV) on trobarem 2 pitons però es pot anar protegint bé amb friends petits, finalment, abans de guanyar la bona repisa de la R7 hi ha un passet de IV amb bon canto que vaig protegir amb l'alien vermell. Resumint, que vaig xalar com un enano durant 100m de love-climbing :)

• LL8: Surt el Quim i en res em crida reunió. Que raro -penso-, si segons la ressenya marca 55m. En realitat en son uns 35 i pujen per roca molt trencada (II) on si que és molt fàcil tirar pedres avall. Els dos arribem a la conclusió que hem fet bé de no empalmar aquest llarg. Abans d'arribar a la R8 s'ha de fer un flanqueig (el marca un spit o bolt, ara no men recordo) cap a la dreta (III). Fàcil però aeri.

• LL9: Surto jo cap al collet del Gat i per terreny molt fàcil (II) acabo guanyant la reunió fent un passet més vertical però amb molt canto (IV). Allà tornem a fer una paradeta per fer un altre mos a l'entrepà.
  

• LL10 + LL11: El Quim enfila amunt i acordem que si no fan gaires esses, empalma els 2 següents llargs, així ho fa. Penso que el LL10 potser és el que m'ha costat més. És més vertical i té passos més difícils (IV+) però que el Quim ha protegit perfectament amb friends i aliens. El onzè llarg també em fa bufar però crec que ja és pel cansament acomulat i per anar recuperant una corda de 10,5mm i de 70m a cada reunió -ai el colze...- Com bé deia l'Edunz (anavem ben advertits) cal prestar atenció a les marques vermelles despintades per no liar-se i seguir per un diedre molt evident. En Quim va estar amatent i no va tenir problemes.

• LL12: En teoria em toca a mi però a la que veig el panorama de la roca trencadota, l'inici exposat (IV+) i el pati.... li cedeixo gustosament l'últim llarg al Quim. Ell de seguida que pot enxufa un àlien a canyó, es salta un pitó que veig al recuperar el llarg, protegeix amb algun altre friend o àlien els passos abans d'arribar al 2n pitó (IV) que marca la ressenya i ja el tenim al cim!

Al cap de poc jo també hi sóc, localitzem el ràppel darrera l'orella dreta del Gat (Un gran gendarme encintat com una mòmia) i rappelem cap al collet. Ja només ens queda arribar a la tartera, baixar-la, arribar al refugi i d'allà al cotxe. Bufff les cames em tremolen! Estic baldat!







Queda pendent piar l'escalada del dissabte amb l'Ivan a la Pastereta, però això quan torni de vacances, que marxo ara mateix cap a Sardenya! Que us ho passeu bé!