D'esportiva per Cavallers

Pel pont de l'11 de Setembre vam pujar una bona colla cap a Cavallers. Érem l'Alba, la Bàrbara, en Pär, l'Aleix i jo.

Per variar vem fer nit a la Borda Vidal, a Erill. Allà vem coincidir sense saber-ho amb en Joan Palou i l'equip de la Laura.

El primer dia vam visitar el Pas de l'Ós. La llarga aproximació va valer la pena (sols tot el dia). És un sector que consta de dues parets, la de l'esquerra té vies verticals amb regletes i canto, la de la dreta té més vies d'adherència. M'ha agradat i és un sector que m'apunto per tornar-hi.

L'aproximació i el team català

• Tracción fatal, 6a. Em motiva com a primera via del dia, una entrada desplomada amb canto i després adherència. Com em va costar l'últim pas! A vista.

• L'Oso yonki, 6a+. L'Aleix s'hi posa i encadena a vista, darrera seu vaig jo i tot hi els meus dubtes en el crux, encadeno. Molt bona! Flash.

El final i el principi de l'Oso yonki.

Asseguro al Pär, estic amb l'Alba gaudint del paisatge, mengem una mica i canviem de paret.

• UIAA, V. L'Alba té ganes d'escalar, li munto aquesta via que té un passet al mig, la resta adherència fàcil però amb bons alejes. Un altre passet tonto per xapar la R i jastà. A l'Alba li costa una mica el pas del mig (vens d'un flanqueig i has de fer una sortida de piscina) però li acaba sortint. La Bàrbara també el fa. L'he trobat rareta.

Mentrestant en Pär i l'Aleix estan provant un suposat 6b+.

• Top model, 6b. Em canten els cantos i sorprenentment encadeno amb no massa esforç, de seguida els hi dic que per mi, com a molt 6b. I a l'endemà ens ho confirma el Luichy: van moure la reunió a un lloc més còmode de xapar i perd el plus. Bastant guapa. Al flash.

La placa final de la Top Model, boníssima!

A l'endemà toca visitar l'Afrikan Wall.

Jo tinc ganes de posar-me amb la Todo a 100, ja que l'any passat estava lesionat del colze i només vaig fer un parell de vies a la Kanalla.

Avui sembla que el tema anirà de fissures. En Pär ha escalat molt arreu del món i bastant a Indian Creek. Em fa una mica de teaching de la tècnica del hand-jamming i es posa a una via fàcil de fissura amb els friends i els guants de fissura.

• Mandinga, V. Em deixa els guants de fissura i vaig intentant-ho. Que complicat! Sembla que t'hàgis d'escórrer en qualsevol moment. Acabo pujant més en diedre que en fissura però ha estat un tast interessant. Encadeno xapant més bolts que friends ;P

L'Aleix de mentres, practica amb els friends i tascons a la Katanga.

Artifo?

• Sinbamba, 6a. La fan tots abans de mi. Verge santa quina angúnia aquests slabs de cavallers! Tot i així surt a la primera :)

Quina perspectiva!

Després d'encadenar aquesta última i mentre l'Alba la desmonta, comença a ploure. Decidim marxar i amb en Pär i l'Alba anem a fer turisme per Taüll. L'Aleix i la Barbara es quedaràn encara intentant de fer algo més però quan ens trobem més tard, ens expliquen que ni han pogut acabar la primera via, que els hi ha caigut el cel al damunt!

Acabem el dia sopant a la creperia de Taüll. Que difícil decidir-se entre tantes crêpes!

Concentració amb l'uniforme clàssic-climbing!

L'últim dia el passem a la Pared Inerte. Abans de començar a escalar ens trobem el Luichy i intercanviem 4 paraules.

• Servandico, V+. Em costa bastant! Una via de colocar-se per fer el pas i que dóna la sensació d'escalar poc. Com a mínim encadeno a vista.

Mentre els companys fan un 6a+ rotllo clàssic, Passiones Quirúrjicas, jo em poso a una altra via.

El diedre de la Passiones Quirúrjicas amb la placa, a l'esquerra, per on va la Servandico.

• ¡Que bueno que viniste! 6a. Un pas a l'entrada que no sé agafar-lo em fa desistir, s'hi posa l'Aleix i se'l treu facilmente. Al baixar ell, m'hi torno a posar jo i aquest cop si que encadeno. La via és bastant més bona que l'anterior, escales molt més :)

L'Aleix superant-ne el passet.

Per acabar ens posem en una de les millors vies del sector.

• Directa americana, 6b. L'Aleix la munta i jo m'hi poso en top-rope, em fa mandra anar de primer a una via tant llarga (35m)! La primera part em surt neta. En el pas de pujar-me a la placa, el cul se m'envà enrera i m'ajudo de la cinta i la bavaresa final surt neta a excepció d'un pas de tibar d'un rom. Collons que bona que és!

Lay back power!

Amb aquesta via ens despedim de Cavallers, segurament fins l'any vinent. A veure si m'ho puc muntar per pujar a Comalestorres, que ja són anys vulguent fer la Blues, la Festuc i moltes més! :)