15.10.09

La Tardor d'en Nebjeperura

Fa molt temps que tenia ganes d'escalar a la Dent d'en Rossell. Més que escalar a la Dent concretament, el que tenia eren ganes d'escalar El somni d'en Rossell.

El que m'atreia era la idea d'escalar una via molt llarga, molts metres (gairebé 500!) i 100% segura. Sí, el fet que estigués parabolada de baix a dalt em donava seguretat i em feia minimitzar la mica de por que havia tingut fent via llarga als meus inicis. Els que em coneixeu més ja sabeu que sóc més aviat cagadet i que el tema de les alçades no el duia massa bé (d'aquí el nom del blog). Ara però, sembla que estem canviant, el costat fosc (o potser és el costat de la llum?) m'està atraient cada cop més. I jo encantat!

Finalment, vaig anar a la Dent d'en Rossell a escalar. La via escollida per aquell dia va ser la Tardor d'en Nebjeperura després d'unes recomanacions, via Facebook, d'en Mohawk i els ànims de la Lu.

La Tardor és una via més curta que el Somni, semi-equipada (pitons i algun parabolt), molta possibilitat d'autoprotecció, més diversió i -almenys per mi- poc patiment. Ah, i amb totes les reunions equipades, que això també va bé ;)

Amb el Marc sortim ben d'hora de Terrassa cap al Ripollès. Parem al Bar Gusi a esmorzar i demanem que ens facin uns entrepans per emportar. Seguim fins a Queralbs i allà agafem la pista que ens porta fins a Fontalba. Aparquem a l'última corba, just a sobre d'un bosc cremat.

Allà ens equipem i baixem direcció al bosc cremat, cap avall. Hi haurà un moment que trobarem un caminet ben fressat i el seguirem cap a l'esquerra. Al cap de poc arribarem al cim de la Dent. Ja només ens queda baixar per la nostre dreta (nosaltres vem fer una mica el senglar) fins que arribarem a la feixa. Abans però, una corda fixa característica per ajudar-nos a fer un petit destrepe i alguna que altre fita ens haurà indicat que anem per bon camí.
La Lu té un croquis per arribar a peu de via que va bé tenir-lo al cap!

Imatges del descens i la corda fixa.

Gràcies a la bona ressenya d'en Luichy, no ens va ser gens difícil de trobar la via i seguir-ne el traçat. El problema que teníem és que anavem amb corda simple, així que per evitar fregament vam fer totes les possibles reunions.

El peu de via. Escarpia amb un tros de corda.

  • L1 (1/2): El més difícil era el pas entre les dues primeres assegurançes, per anar ràpid no vaig posar-hi res però un friend petit m'hagués tranquilitzat, ja que hi ha molsa a les preses de peus. També vaig posar un tasconet a sobre del pitó. Compte amb unes llastres que hi ha just abans d'arribar a la PR, es veuen força mòbils. Reunió d'un parabolt i un pitó.

  • L1 (2/2): Segueix el Marc per una mena de diedre inclinat, assegurat amb pitons. Per sortir-ne toca escalar en diedre amb unes bústies d'escàndol per seguir per una xemeneia atlètica. Quin llarg més guapo! Aquí el company va col·locar algun friend i recordo que a mi em va costar horrors pujar-hi amb el motxillot que duiem, i és que el putilla del Marc a sobre em va fer traginar-li les bambes!
Quin llarg més bo!
  • L2 (1/2): Tot i no veure-ho molt clar tiro amunt. Xapo els dos primers pitons i em trobo amb una fisureta molt vertical. Hi poso un C2 que utilitzo com a presa de mà per seguir amunt per la placa, ja més fàcil fins a l'altre possible reunió. Triangulo el pitó amb un friend i un tascó i en res tinc el Marc al costat.
El Marc arribant a la R de pitó+friend+tascó.

  • L2 (2/2): El més destacable d'aquest llarg és el pas de 6a (V+?) que marca la ressenya. Bastant atlètic però compte! Que s'ha de tibar d'una llastra afilada que sembla que estigui posada allà per tallar la corda al més desprevingut, així que prohibit caure ;)

A la R2-oficial aprofitem per fer un mos, a mi m'estava agafant una mica de mareig que se'm passa ràpid després de l'entrepà i beure aigua. Seguim amunt!

Vistes a la feixa.

  • L3: Aquest ja el faig complert, pujo per un diedre on hi quedaven millor els tascons que els friends, xapo el parabolt i m'entussodeixo per anar directe a l'esquerra. Malament! M'acabo penjant i veig que he de seguir una mica més amunt abans de tombar a l'esquerra. Xapo el pitó, poso un C2 a la fissura i arribo al parabolt on torno a descansar (més psicològicament que fisicament), segueixo amunt encintant alguna sabina, posant algun altre friend i xapant algun altre pitó. Al arribar a la R en Marc em felicita però li acabo confessant que m'he pillat del parabolt ;P
Equipant el diedre i flanquejant a l'esquerra.
  • L4: Moment de foto i li toca al Marc! Llarg més espectacular que difícil. Potser costa més superar la repiseta per arribar a la R4 que el pas de foto :P

El Marc a LA FOTO i jo a la R4
  • L5: Li cedeixo al Marc, la butllofa del dit petit del peu m'està matant. Se surt en travessia, aèria, cap a la dreta. Arribats a la primera cal tirar amunt (les dues expansions que marca la ressenya estàn una sobre l'altre). El pas de 6a té molt canto i finalment arribem a la R5. Una terrasseta amb dos pitonacos.

Seguim amunt fins a trobar un bon lloc on posar-nos les bambes i plegar la corda. Ha estat un gran dia d'escalada on he disfrutat del paisatge, de l'entorn, de cada llarg, de cada protecció emplaçada i del company de cordada.

Vistes a la vall de Núria i del bou i el vedell.

Caminem fins al cim de la Dent i desfem el camí d'aproximació, aquest cop en pujada, cap al cotxe.

Una via molt recomanable!

De material hem dut un joc de tascons, semàfor d'àliens, camalots del 0,5 fins al 2 i cintes llargues.

9 comentaris:

Quimi ha dit...

Putilla!!
Com et deixes ensarronar per portar les bambes dels altres!!
Per cert...ENCARA AMB CORDA SIMPLE?!...
Molt bont relat,si senyor,i molt bona foto la del Marc,tot i que no se la mereixia ;D

Jose ha dit...

enhorabona per la via!

Una questió: Fa dos anyets l'equipament eren spits i pitons, que l'han re-equipat?

Lo de la corda fixe de baixada, els tres cops que he anat no l'he vista ni fet servir, suposo que vau pillar el primer trencall de la cresta, si continues mes avall arribes a la feixa de la teva foto caminant.

Vagi be i bones escalades

Jose

PGB ha dit...

Quim, si tio, vaia motxillot! Entre l'aigua, el menjar, les bambes del Marc... bufff quines tibades!
I si, toca anar a comprar corda doble ja! Ho tinc més que present ;)

Jose, exacte. Han substituït tots els spits per parabolts (els de les reunions també). Lo de la corda fixa és com dius tu, suposo que vem anar més aprop de la cresta, si baixes més separat ni l'has d'utilitzar.
Salut!

Mingo ha dit...

Com ho deies això, mes aviat soc cagadet i les alçades uffff, Pere això és com la tònica a mesura que vas provant desapareixen les pors. Moltes felicitacions per la via.

Gatsaule ha dit...

Hola Alpinista, quan de temps sense llegir-te! Sort que ara tens uns dies de festa i els podràs dedicar a actualitzar el blog....

A mi també em va agradar molt la via, tot i que té algun pas patinós. Però no acabo d'entendre perquè vas fer tantes reunions...

jclaramunt ha dit...

Felicitats bous!
No m'enganyeu que la foto del Marc és a peu de via...hehe!
Molt xula de veritat!
Fins aviat!

Eduard ha dit...

Pere!!
Ara és qüetió de seguir alimentant el costat fosc :P

MSN ha dit...

Vaya amb els putilles aquests! jajajaj
Pereee, no serà per tant unes bambes a la motxilla! si es que... la questió es queixar-se ehh!! :P
Molt bona via, si senyor!

TRanki ha dit...

felici bow...poc a poc bona lletra...endavant!!!