Dissabte al matí ben d'hora vem quedar uns quants a la UAB per anar tots junts cap al campament que uns membres del Club Alpí Universitari havien organitzat.
Després de parar la tenda i dinar uns entrepans, va començar la cursa d'orientació per equips. El nostre equip: Mireia, Alba, Joan i jo; vem quedar quarts d'un total de 7 equips, ben bé al mig! No està malament :P
La cursa va seguir un camí molt llògic, tot i que tenia alguna fita amagada. Va ser una excursioneta al voltant de la zona on érem acampats, el Mas dels Ateos, d'una mica menys de 3h, i ens va permetre gaudir del paisatge i veure un bocí d'aquest parc natural tant impresionant.
Vem passar la tarda escalant a una zona propera a l'area de servei La Franqueta, la Marbrera. Equipada amb spits i parabolts, alguna reunió precària i graus molt durs (o teniem una ressenya que no tenia res a veure amb el que estavem escalant). Només vaig fer una via, en top-rope ,després d'intentar-la de primer però baixar-me a la meitat al no veure-ho clar.
Durant la nit: sopar popular amb carn a la brasa i vi, guitarres i cants amenitzant la nit, i una xerrada sobre astronomia a la que no vem assistir per estar força cansats.
A l'endemà vem anar a escalar a la zona dels Estrets del riu i les Moles del Don. La gran majoria dels assistents al campament estaven enfilats en alguna de les moltíssimes vies que hi ha, la resta van fer una sortida del cicle Catalunya en Barretina.
Les Moles del Don és un lloc realment recomanable per anar a fer via llarga, degut a la quantitat de vies que hi ha, el grau assequible, la re-equipació de les vies amb parabolts i reunions equipades per rapelar. Les vies més concorregudes van ser: Tintín a les Moles, Pasión por la birra, Itaca, etc...
Alguns van anar a escalar també a les Gronses, amb vies de més de 200m, grau fàcil i equipades.
Tot el material bibliogràfic tant de mapes, rutes de senderisme i excursions, crestes, ressenyes d'escalada... el va posar el CAU. Així que contavem amb la guia del Luichy i el Xavi Buxó: PORTS, guia d'escalades. I també amb Els Ports Rock, molt més actual que l'últim.
Per més informació podeu visitar la web d'onaclimb.
5 comentaris:
Els Ports están de Conya!! Tinc família a Arnes (al costat d'Horta de Sant Joan) i m´he passat molts estius banyant-me al riu Estrets a molts dels tolls que forma el riu.
També he pujat a les roques d'en Benet (caminant) molt xulo!!
El que no he fet per la zona es, escalar!!!! Ja fa uns anys que no vaig a veure la família, ja venen ells......
Eis Pere!
Sembla que va anar bé, eh!! Me n'alegro, pro m'he quedat totalment amb les ganes...snif!maleit parcial xungu...enveja sana!;P
Ens veiem aviat!! Almenys per fer bloc, no?
Inga, salut!
Per cert! Veig que tb t'has aficionat a les panoràmiques, eh!!;) Molt bé , molt bé!:P
Molt xulos els Ports, tan per caminar com per escalar ara és la millor època de l'any. Llàstima que estiguin tan lluny !!
No t'he pogut postejar al flog! ho tens ple... quina putada lo del material d'aquest noi i que les vulgui desequipar :SS ens haurem de donar presa..
Viam... nosaltres el material el portavem per precaució, però hi havia gent que la feia sense res (vaya tela!). En aquesta ferrata son tot cadenes, no hi ha esglaons, i si t'agafes fort no te pq passar res, era molt facil, pero lo de la Y es per anar mes segur, per si caus.. en realitat era mes "excursio" per la muntanya que ferrata en si mateixa (la de carcaixells). Ara aixo si, la de les agulles rodones no la feu sense anar lligats! les alsades i tot eren mes heavys...
Per cert... q aventurers els teus pares no? al igual porto jo als meus a fer aixo...
Publica un comentari a l'entrada