La Punta d'en Serreta

Ahir vem estar amb el Marc M. voltant per Sant Llorenç del Munt, concretament per la zona del Bolet de Can Pobla i El Salt dels Cavalls amb la intenció d'iniciar el Marc a l'escalada de varis llargs, muntar reunions, i practicar maniobres bàsiques. Allà, vem estar-nos mirant la imponent paret de conglomerat de la Punta d'en Serreta i ressenya de la Desnivel en mà, ens vem proposar fer els 3 llargs de la via Punta Serreta.
Per varies càuses (falta de temps, lentitud a l'hora de fer el 1r llarg, dinar insaltable a casa dels avis...) vem retirar-nos a la 1ra reunió deixant dos maillons per rapelar.

L'intenció d'avui era anar-hi un altre cop els dos i també el Marc F, fer cordada de tres i acabar la via (i recuperar els maillons :P), però el Marc M. al final no ha pogut i hi hem nat el Marc F. i jo.


La via Punta Serreta no arriba als 90m d'alçada, però és una de les grans clàssiques del massís de Sant Llorenç. La primera ascensió va ser el 8-9-1963 per C. Olivella, J. Monistrol i J. Girbau del CES. Va ser anomenada així en memòria de Josep Nogués (Serreta) membre actiu del CES mort el mateix any.

Actualment la via es troba re-equipada amb spits tot i que encara podem trobar algun burí, pitó, o espit amb filferro de l'any de la mariacastanya.

El primer llarg és el més fàcil de tots, m'ha tocat a mi :P. Passos de III i un pas de IV, protegida amb 3 spits durant els seus 25m. S'arriba a una reunió molt còmode en una repisa on hi resten els 2 antics spits i n'hi ha dos dels "nous" (tots els spits de la via són així).


El segon llarg és el més díficil, comença amb placa de V grau de conglomerat molt descompost i segueix fins a la dreta d'un sostret característic amb passos de IV+/V. Allà s'arriba a una repisa que fà una mica de bauma al costat d'un arbust; peus dolents però bons bolos per les mans, V+ per sortir d'allà tibant de braços i llavors ja és anar seguint pocs metres més fins a la R2. No hi ha més de 8 o 9 spits i deu fer uns 30m.


La R2 és força xunga, buril-amb-spit, dos spits ancestrals amb un cordino, un pitonet ancestral i un altre spit-amb-buril. Molt yuyu :S Aconsellable dur una baga llarga per poder anclarse als 2 spits, ja que estàn molt separats, nosaltres l'hem liat força :/

Llavors ja només ens quedava el 3r i últim llarg, que em tornava a tocar a mi, però l'aleje del principi i la reunió xunga m'han fet escagaçar i el Marc ha tornat a anar de primer.
Comença per un tram molt vertical on després de fer 4 passos arribem a la part bona de la roca... uff! ni punt de comparació amb els dos llargs anteriors, conglomerat excepcional! Allà ens trobem amb 3 variants, d'esquerra a dreta: III, IV i V. Les xapes (si és que hi eren) anaven per la placa de V grau però al no veure-les, el Marc ha optat per anar per la zona de III sense cap xapa però aprofitant dues sabines que ha trobat (i passant pel mig de l'arbust!). També duia tascons però s'ha empanat i no n'ha posat cap, i mira que era bon lloc, tant la variant de III, com la de IV per practicar posant-ne però vaja... un altre dia serà.
Finalment s'arriba a dalt de tot on hi ha la última reunió clavada al terra, dos spits més amb un buril vell. Una vista fabulosa :)

Per tornar al cotxe, s'ha de caminar fins al monestir-restaurant del cim de la mola (està a 3 minuts d'allà) i baixar o pel camí normal, o per la canal de l'abella (cap a la Cova del Drac).

Opinió personal:
La veritat és que la via és una gran clàssica de la zona i és molt guapa de fer, tot i que encara m'he d'habituar a canviar el xip d'estar penjat tant amunt... amor i odi! Recomano dur alguna cinta llarga pel 2n i 3r llarg i algun tascó petit-mitjà per el 3r llarg. El vent també ens ha putejat de la R3 a la R2, no ens veiem ni ens sentiem i això ha m'ha afegit més neguit al meu estat anímic...
D'altre banda, la qualitat de la roca és força dolenta als dos primers llargs, ni punt de comparació amb el 3r, típic de Sant Llorenç. Per això suposo que aquestes grans clàssiques només tenen interès local :)


Despedida:
Al baixar pel camí normal, hem passat pel Roc Colom i hem provat una via de les ressenyes del sector de la dreta, el 6a+ de més a la dreta, i com a molt li donem 6a. Jo l'he feta en top-rope i el Marc l'ha encadenat a vista sense problemes, potser era la motivació que duia i les ganes d'anar a roca després de fer setmanes que no la tocava... Qui sap! ;)