Us deixo amb un escrit que va fer l'Oriol, sobre la zona, al fòrum de caranorte:
A la Calavera i Guilleumes s'acceedeix en pocs minuts. Després de la Colònia Puig hi ha una corba (pujant al Monestir) i un petit aparcament (on hi ha un senyal de tràfic) a la dreta.
Es tracta de la feixa de roca davant de la zona de la colònia Puig/Convent de St Benet, per sobre de la via del puto carrilet
Un cop deixat el cotxe retrocedim 150 mts cap avall i trobem, a mà dreta, saltant la valla quitamiedos, un sender que baixa paral·lel al torrent, fins una canal mes neta, inici de la zona de Guilleumes. Hi ha de 6b+ a 8b+ i projectes, predominant els graus de 7 i 8è..tot esportiva i amb l'aventatge que des de les vies d'escalfament sovint s'accedeix a les dures...Roca bona i en alguns llocs blanca però sòlida. Curiosament hi ha un 6c de xorreres rotllo Montgrony!!!
Per baixar a Calavera fem al contrari ( tot i que és la mateixa feixa de roca), enlloc de retrocedir per la carretera, pujem 150 mts, i just a la corba a la dreta, a mà esquerra la valla s'obre, en un replanet amb dos o tres pins. Entrar i seguir el sender que baixa a la paret. Hi ha cordes i algun graonet just fins a la paret, que hem de baixar bé rapel.lant o bé per una ferrata bastant durilla ( si fos roca seria IVº més o menys), donat que les grapes són allunyades i petites. Enlloc de cable hi ha unes cordes que ajuden , donat que en alguns trams la gent baixa ha de fer "peu-mà", i es tracta d'un ressalt gairebé vertical de 28 mts ( ojo el primer cop...).
La zona de la Calavera té unes 30 vies ( comptant projectes) amb un mínim de 6c i fins a 8b+ encadenat. hi ha cordes penjant en vies que s'estan equipant.
Hi ha tres subsectors, a l'esquerra de tot hi ha un 6c i vies de 7b+ a 7c+. El del mig és un hipermur amb vies de 8a/+ a 7b+ (fissura molt característica...). Al mur de la dreta la roca es genial i hi ha vies de 6c (diedre) i plaques de 7a, 7a+/b (brutals, de 40/45 mts), 7b+/c, i 7c i 7c+ am un 8a...tot vertical o lleugerament desplomat, molt tècnic i continu...
Ben bé que fot molt de yuyu tant el baixar com pujar per la "ferratilla" que hi ha equipada. Jo he baixat rapelant, i al pujar, assegurat.
Si més no, l'aproximació ja comporta un escalfament de motors :P
Acte seguit, veient que a la zona no hi ha vies fàcils, han escalfat amb un 7a. Em queda a anys llum del meu grau però vaja... tot arribarà. És brutal veure'ls encadenant una paret lleugerament desplomada en fred, sembla que ballin. I a sobre, anar parlant i comentant la jugada tranquilament... aix... Ui quan us atrapi! ;)
Un cop s'han donat per escalfats, hem deixat la corda fixada a la reunió i un servidor ha jumarejat amunt amunt amunt per poder fer unes bones fotos del 7c (30-35m) que venien a tornar a provar. I que percert, avui els dos han encadenat a la primera. S'us torna a felicitar, megacracks!
Ha estat FLIPANT. Vull dir que veure gent tant forta escalant al rotpunkt un senyor 7c... gent que és humana, de carn i òs i ben normals, com jo, o com tu que m'estàs llegint... Nosé, ha estat una experiència molt maca :)
Molt curiós també veure els dos tipus d'escalada que tenen, és per això que l'escalada m'agrada tant, que cadascú pot resoldre una seqüencia de moviments de moltes maneres diferents:
L'Oriol està molt fort i sembla que no li costi gens anar-se agafant a merdetes (segons ell canto bo, segons jo... merdetes) a més... gairebé li foto una patada voladora mentre li intentava fer una foto: he relliscat i he pendulat. I ell: "tranki Pere, no passa res" i nono, no ha passat res, ell tant tranquil anar fent, pim pam, fins a la reunió. Sorprenent.
La Mar és més petitiona i ha d'anar fent moviments intermitjos amb nyapilles, però tampoc sembla que li suposi fer un esforç extra. A part, on a l'Oriol li cabia un bidit, per la Mar era un tridit boníssim... ben bé que la morfologia afecta (i molt) a l'escalada! D'altre banda, es posa el casc! Un 10 per ella!
Per acabar, han estat provant un 7b de 45m. Semblava que no, però desplomava i força:
Hehehe, m'ho he passat molt bé! Amb molt bona companyia i amb la temàtica de conversa que més m'agrada: l'escalada.
A part també ens hem explicat una mica la vida, batalletes, m'han donat consells, hem parlat de material (tinc bombazos :P), del perquè de noms de vies, alguna que altra aventura/desventura sobre desequipaments i/o modificacions de vies pròpies ja encadenades (amb cantos afegits o cantos picats), que decotaven molt la via original. Una pena i una llàstima que hi hagi gent tant desgraciada.
En fi, una MOLT bona tarda.
I des d'aqui, tornar a saludar efusivament a l'Oriol i a la Mar. I a veure si ens veiem aviat i el proper cop hi ha algo assequible per mi però no a base de Jumar's, eh? ;) Cuideu-vos!
7 comentaris:
¡Ja! qué buen artículo. ¿Te vas a volver un cronista del estilo Escalar?
A Mar la conocía de vista porque entrenó una temporada en el Roco UPC. Ya entonces daba gusto verla escalar. También me ha hecho ilusión ver que escala con casco y entonces me pregunto ¿en las fotos de las revistas sale sin casco por salir más guapa o las revistas prefieren que salgan sin casco por estética? (lo segundo me parecería muy fuerte)
Desde aquí un saludo a los tres.
Je,je,je....felicitats Pere per la crònica!!
Gent forta, eh! De la Mar no en se gaire cosa, però del Tranki si que et puc dir que flipo perquè és tot terreny. Per exemple jo puc fer força grau en vies explosives però no em menjo un rosco en vies de continuitat i l'Oriol (suposo que els seu esforç d'entrenar li ha costat) és capaç de fer tot tipus de vies, per no parlar dels A4...
A veure si tira endavant això de reequipar la Sardienta!
Pues sin pretender mal críticar a nadie, se de muchas mujeres que no quioren que las hagan fotos con el casco ¿?
Pero lo de los tíos no tiene nombre.
Ya he visto unos sustos (por suerte nada graves) que podían haber acabado en trajedia por la tontuna de ponerse el caso por que es sólo deportiva.
Por cierto, buenas fotos ¿Son tuyas?
Salu2
Pues sí Vlady, las fotos son mias :P despues que hicieron el 7a (para calentar) remonté la cuerda con el jumar y el pedal y de ahí arriba les saqué fotos mientras encadenaban al rotpunkt el 7c de al lado.
Lo del casco... yo siempre me lo pongo y si... tampoco entiendo pq algunos no se lo ponen :S Te pueden ahorrar algun susto :/
Hola!
Molt guapo l'article!
Ei que el cas aquesta vegada em l'havia deixat al cotxe( duia el cotxe de la dona que el meu ja no li quedaven pneumàtics-palabrita del niño jesus!!!!!! Si bé abans no me'l posava MAI per fer esportiva i SEMPRE per fer paret, ACTUALMENT, i després de la mort de l'Eva Ibarrola a la COVA, sempre l'uso, especialment mentre asseguro o estic a peu de via.
Respecte a la Mar suposo que no es tracta de un tema de fotos, les vies de la CALAVERA són VERTICALS i es tracta de una paret amb bosc i carretera a sobre. Igualment les assegurances no estant precisament molt aprop i en alguns trams , la caiguda i possible volteig pot provocar un accident. En llocs com PAPARRES, Agulla del Senglar, Montgrony o les Bruixes, etc...amb molt de desplom i assegurances que no allunyen, el perill és més gran pels qui asseguren que pels qui escalen ( de vegades també cau una cinta, un tros de xorrera..etc). l'altre dia estavem a l'UNICORNI, a St Benet, a l'Elefant, i mentre que el que escalava estava a recer, els qui asseguraven estaven a l'Abast de les píndoles que queien els qui estaven escalant, just a sobre, una Cerdà pokorki on calia algun clau...
En qualsevol cas el CASC s'ha de dur i no seré jo qui ho negui...cal saber valorar quan és imprescindible, quan és recomanable i quan és opcional. A la CALAVERA , just al secctor on erem, i especialment l'assegurador, és imprescindible...
Salut a tothom
Ups perdó...sóc nou en això dels blogs...sóc l'Oriol!!
Salut PERE, molt xules les fotos!
Bueno, veo que lo del casco ha dado bastente de qué hablar ... lo llevo desde que aprendí a escalar y no me lo quito; bueno, la verdad es que para las fotos sí ... ¿por qué? pregunta "K", pos para ser sincera por estética ...jeje.
Un saludo a todos, especialmente a Pere
Publica un comentari a l'entrada