2.6.10

Anglada-Guillamon a les Bagasses

Diumenge 2 de maig... ens fotem a dormir a l'estació d'Àger no sense abans fer un bon àpat amb en Dani, l'Anna, en Josep i la Mireia. Mentres ens adormim, arriba més gent. Alguns dormen en a les furgonetes i alguns aprofiten el cobert, on som, per ocupar el seu espai. Malhauradament, d'imbècils el món n'és plè i quan ja estavem en plè son arriben un parell d'energúmens que es foten a fotre crits, música, etc... Era ben bé per tornar-els-hi a l'endemà, mentre ells dormiem i nosaltres marxavem, però per la seva sort, natros som més educats.

En Josep i la Mireia anirien a provar sort a Montrebei i nosaltres, després de deliberar, optem per anar a Bagasses. Encara és d'hora i aprofitem per anar a esmorzar al Hotel de Terradets. Al tornar, encara no hi ha ningú a la paret.


Per mi, que era el primer cop que escalava a Terradets, em feia especial il·lusió fer-ho per la línia pionera de la paret, l'Anglada-Guillamon. Oberta al 1959!
La via, tot i anar pels llocs menys verticals de la paret, assoleix el cim per un recorregut molt llògic on és difícil perdre's tot i trobar-se majoritariament desequipada. A més, és una bona via per aprendre a navegar, catxarrejar, i posar-se en la ment dels aperturistes, ja que poca cosa hi trobarem.

Com que en Dani l'ha escalat varis cops, ens cedeix a mi i l'Anna el cap de cordada i per evitar molts canvis de corda, anirem fent 2 llargs cada ú.

Començo jo. El primer llarg és una senzilla trepada per una rampa per anar a buscar un diedre. Al sortir-ne d'aquest, una mica més enllà hi ha una reunió d'expansions. IV

El segon llarg és una passejada literal. S'ha de caminar per un jardinet fins a uns arbres. Malaguanyats peus de gat! Aquí, tiren el Dani i l'Anna tan bon punt arriben a la reunió.

El tercer llarg és un flanqueig d'esquerres per una repisa, ben bé de 60m (una mica més). Podem fer reunió a la primera sabina grossa que trobarem (amb un bagueto descolorit) o podem seguir flanquejant 5m més per arribar a una altra sabina, una mica més robusta, amb una expansió de reforç. Diria que van haver de sortir uns metres ensamblats per tal d'arribar-hi amb cordes de 60.
Hi ha un parell de burins només començar i la resta alguna sabina, algun tascó i algun alien. III+


Canvi de cap de corda, segueix l'Anna. Surt recte amunt per una placa molt fàcil en busca d'un gran arbre, allà podem fer reunió o seguir amunt, allargant el llarg, fins una repisa amb dos parabolts. IV-

El següent llarg de l'Anna ja té un xic més de dificultat, la sortida de la R és fàcil però una mica exposada. És tombadeta però hi ha poca presa de mà. De seguida s'arriba a una fissura -un pel sobada- que ens porta cap a la dreta on hi ha pitons de museu, i d'allà, amunt cap a una R de bolts amb unes bones vistes panoràmiques de la paret. Friends i àliens basicament. IV/+



Tornem a canviar caps de corda, em toca a mi un llarg curtet però molt bonic on s'escala per un diedre de llibre, a protegir amb friends mitjans. Quan s'acaba, cal caminar uns metres cap a l'esquerra per una feixeta fins situarnos a l'esquerra d'una linia de pitons. IV+


El següent llarg puja en tendència a l'esquerra fins arribar a una sabina on hi poso una baga ben llarga, llavors es flanqueja cap a la dreta. Hi ha dos bolts i també afegeixo una xapa recuperable a un vell cap de burí (tot amb cintes desplegables). Al sortir del flanqueig, toca escalar una placa/diedre assegurada amb pitons. Les preses no estàn molt sobades però no podriem dir que tenen un tacte òptim. Toca obrir la bossa de magnesi i sucar una mica els dits. Apreto una mica més les dents i entre pitons i algun friend-alien arribo a la R de dos bolts en una minirepisa a l'esquerra del diedre. V o més :P


Aquesta R és una mica incòmode per a cordades de 3, com que en Dani ha arribat l'últim, li proposem que escali algo de primer i cap problema. És un llarg xulo, primer amb un flanqueig de dretes i després d'una curta plaqueta fàcil, hi ha una xemeneia també molt senzilla però divertida. Reunió en un boix de la feixa. Ja quasi ho tenim! IV+


Toca caminar uns 100m cap a la dreta per la feixa fins situar-nos al peu del marcat diedre de sortida. Aprofitem que en Dani ve l'últim pq torni a enllaçar un parell de llargs. Aqui ja vem seguir les indicacions del mestre, no sabem si l'Anglada i en Guillamon van pujar pel diedre plè de vegetació o un xic a la dreta, com nosaltres, però com que la intuició ens duia per allà, cap allà que vam tirar.


En Dani va fer una tirada llarga de 70-75m, vem sortir a l'ensamble, per unes plaques un xic a la dreta del diedre. Recordo que hi havia un bolt en una primera placa i crec que la resta eren sabines i friends/tascons al gust. R en una sabina. IV


El penúltim llarg "original", li oferim a l'Anna, que em sembla que no li venia massa de gust però al final va accedir. Crec recordar que aquest llarg em va costar una mica més que l'anterior. És d'anar-s'ho mirant bé on colocar els seguros, majoritariament tascons i sabines llaçades. Parlant de tascons, ens en van caure alguns, si algú els troba i els vol tornar que deixi un comentari ;) La R es fa a peu del diedre de sortida en unes expansions velletes (spits?) unides amb una cadena però amb possibilitat de reforçar-ho. IV de mirar-s'ho.


Ara toca la guínda del pastís, el mític últim llarg de l'Anglada-Guillamon, aquell que molt poca gent fà per passar-se a la Vidal Farreny, sortosament em toca a mi! Yuhu!
Realment val la pena fer la via només per fer aquest llarg. Quina vista aquell parell!! Una manera rodona d'acabar aquesta genial via.

Primer sortim ben oberts de potes pel diedre-xemeneia de sobre la reunió on podrem posar algun friend a caldo. El millor és reservar-se el 3 i el 4 per més amunt o posar-los i un cop còmodes i havent fet el pas, substituïr-los per alguna peça mes petita. La roca no dona excessiva confiança però no vaig arrencar res. Acabat el diedre, arribem a una petita repisa on hi ha un pont de roca, a la nostra esquerra, no posat. Llavors toca flanquejar a l'esquerra cap a una baga blanca que marca on hi ha el pitó de sortida, en el flanqueig és on ens alegrarem d'haver carretejat durant tota la via els números 3 i 4 de camalot. Sense el 4 es pot passar però queda més exposat. Xapem el pitó i toca fer un pas de tibar-li per remuntar-se a la placa final, on hi ha un altre pitó i alguna sabineta que ens poden facilitar el pas. Sortim de la paret en tendència a l'esquerra fins un arbre on fem la ultima R. Per mi V/+.




Per baixar fem el descens de sempre de Bagasses: seguim el camí cap a la dreta, baixem uns trams per unes cadenes, fem un ràppel de 55m i seguim el camí, cap a la dreta, cap a la carretera on hi arribem ajudats d'una corda fixa amb nusos.



Bé, esperava no tardar a tornar a Terradets però just el dia abans de tornar-hi em vaig fotre enlaire una politja d'un dit de la mà dreta. Toca fer bondat unes setmanes :(

9 comentaris:

Llorenç ha dit...

Moltes felicitats! sembla que aquesta sortida final esta reservada als que tenen el valor de posar-se per la canal herbosa! m'alegro de veure que tornes a estar per les vies llargues! Llestima el tema del dit! a veure si et recuperes aviat!

Mingo ha dit...

Ostia l'Anglada aki vaig fer per primer cop de primer, a la tirada del vermut ( es la que hi ha despres del arbre gros que descrius) es deia així pq allí s'acostumava fer una paradeta a l'ombra de l'arbre. Pel que expliques encara s'aguanta la part de dalt.
Moltes felicitats Pere el 1er cop a Terradets sempre es recorda. Salut

Quimi ha dit...

Hola Pere!
Màkina! Enhorabona per la via a tots tres! Jo també tinc molts records de la paret de bagasses,te magia aquesta tàpia! Cuidat el dit amb molta paciencia...

Jaumegrimp ha dit...

Bona estrena Pere! Quan la vaig fer a la feixa ho vàrem deixar córrer, tú a la primera i fins dalt! Molt bé!!!
Com di en Quimi cuida't la politja que aquest típus de lesions són punyeteres, res d'esportiva, esparadrap a la politja i res d'arquejar!! aprofita per fer via clàssica si el dit et deixa.

Xavi ha dit...

Felicitats per l'escalada Pere. Per cert, l'Anna em sonava de vista però no l'associava enlloc, fins aquest vespre que me l'he creuat al meu poble. No savia que també grimpava (havia vingut a alguna sortida en BTT amb el club de la Seu). Aviam si es millora el dit i pots tornar-hi aviat.
Records!

Albert ha dit...

Al fin! Sembles la Renfe amb aquests atrasus ;)... a cuidar-se el dit makabru i a seguir piant mes topeclassics!

Marsi

lux ha dit...

Ei Pere!
així m'agrada a fer vies classiques! en les parets més classiques!
Felicitats!!
cuida't el dit i aprofita!!

Gatsaule ha dit...

Ei, Pere, ja m'agrada veure't en una via llarga de veritat! Aquí jo vaig fer la sortida alternativa, que te molt millor pinta que la selva per on vas sortir tu, però sobre gustos...

4Recauxutats ha dit...

Quina via Pere!!
Si es que en el fons ets un classic!!!
Millora't!!