Ultimes dosis soliuenques

Aquest hivern quasi que no he passat per Solius. No ha estat fins ara a la Primavera que m'hi he deixat caure. Els dies han estat el 10 d'Abril i aquest passat dissabte 8 de Maig.

A l'Abril, tornant d'escalar pel matí a La Rocosa de Sant Feliu de Guíxols (un sector local amb un total de 14 vies), tornem a Solius amb l'Enrique. Allà hi ha la colla dels recauxutats que porten tot el dia manxant-li.

Però anem a pams, a la Rocosa vaig provar:

• Els bessons, V+/6a. Via vertical, cantelluda i prou atlètica que et va inflant. Té un passet tonto al principi i un altre arribant a la R però està molt assegurada. Surt a vista i em decanto per 6a.
• Eclipse, 6b/+. Diedre tècnic que et mena a una placa fina, tècnica i amb poca adherència. No veig un cantell enorme quan em quedaven 2 bolts per arribar a la R i em penjo. L'acabo de cinta a cinta. M'ha semblat un 6b dur. Sobretot els passos finals.
• La Confiança, 6c?. Diuen que és una entrada de 6c amb cantells picats i que la resta és 6b suau. Provo la entrada però no hi ha manera, passos llargs de bidit a monodit i la roca no és tan adherent com m'agradaria. Passo de lesionar-me i passo a mode contemplatiu.

Faig un vol abans de marxar i veig les vies de grau més facil que estàn força deteriorades. Ja només en queden unes 10 en bon estat d'equipament, que és on hem estat. La majoria amb bon cantell però poca adherència. A destacar també algun boulder de la zona amb potencial.

L'hivern vinent hi tornarem a tatxar-ne alguna més :)

A lo que anavem, a Solius. Al arribar, tots els recauxutats marxen menys el Víctor. Fa calor així que ens n'anem cap a la cara Est de Rocaponça.

Escalfo amb Hotel Rich California, un 6a+ que l'anterior vegada m'havia costat bastant i avui resolc amb més facilitat. Al baixar poso les cintes a Trempera matinera, l'objectiu del dia. Un antic 6b+ recotat a 6c per trencament de preses.

A mesura que vaig baixant i posant les cintes, vaig provant els passos. Val, la última part controlada després d'un parell d'ullades. Segueixo baixant i em trobo el pas del monodit, provo agafant-lo amb la mà dreta però veig que em va millor amb l'esquerra, el moviment em surt més natural i em surt a la primera l'enllaç amb la part final.

Per mi, la part més difícil està en els passos d'abans d'agafar el monodit i en l'entrada. La proven l'Enrique i el Victor mentre la vaig matitzant... li faig un top-rope i me la deixo amb una parada. Al baixar tiro la corda avall, descanso 2 minuts o ni això, tinc la seqüència molt clara, em sé els 24 moviments que he de fer de memòria i a on he de posar tots els peus... quina sensació més estranya!

• Trempera matinera, 6c. Arriba el moment i no fallo. Així que encadeno el meu primer 6c amb una sensació molt estranya, he flotat, quasi diria que no m'ha costat... com canvia una via quan la interioritzes i te la saps de memòria...

Abans d'acabar el dia, provo per variar la Basarda i curiosament, m'aguanto molt bé del bidit picat del 3r bolt, la pega és que hi vaig creuat en el primer intent que li faig i el power que em quedava era mínim, em penjo. L'acabo de muntar amb bona sensació de que el proper cop que la provi puc encadenar-la.

Per altra banda, aquest passat dissabte 8 de Maig vaig tornar-hi amb en Victor i l'Àlvar. A les 9 del matí ens trobem al pàrking i no hi ha ningú. Baixant de la Bisbal queien gotes però allà no plou. Jo tinc ganes de provar vies que no hagi fet mai i els proposo de baixar a la Sud de Roca Ponça.

• Banyacroa girl, V+. Entrada difícil i molla, que em costa una relliscada. Xapo agafat de la cinta. Hi ha un parell de cantos que estàn plens d'aigua i no ho veig clar. Baixo. L'Àlvar la monta en un plis i el Víctor tampoc falla. Aprofito que el sol hi ha incidit i l'ha assecat una mica, els cantos tenen més tacte que abans i ara si que encadeno. És una via discontínua amb tot concentrat a l'entrada.
• Tenaya, 6a+. L'Àlvar la torna a muntar, el Víctor diu que ja l'ha fet i que es reserva per després, jo encadeno a vista. Adherència durant quasi tota la via a destacar un pas a l'entrada i un altre a mitja via on s'ha d'apretar més. La part final va per roca una mica trencada i al despenjar-se, la corda roça molt amb un bloc sospitós. Estaria bé sanejar una mica aquesta part final o baixar la reunió.

Al acabar, trobem que la roca s'ha assecat molt amb el vent i el sol que fa i baixem a la part de baix, on s'han equipat vies noves. D'esquerra a dreta: Ziggy Stardust i les aranyes de Mart, 6c+. L'ucky o luck, 6b. Per Sant Jordi, V/+. Ringo star, 6c. Aires de cetaci, 7a. El freelance de goma cuita!, 6b+. A l'ombra dels Beatnics, 6b+. Surrealisme ramader, 6b. Ornitografia coetània, 6a+. Expulsats del cel, 6c+. Out of time man!, 6c. La prolongació de l'home és la pipa, 6b. Vivria, 6a+. Eternament jove, 6b/V (Aresta de 2 llargs exposats).

• El freelance de goma cuita!, 6b+. Per variar, l'Àlvar ens la recomana i monta. En Víctor li fa un bon top-rope i jo l'encadeno al flash. Com enganya la via! des de sota sembla que tingui molts peus i que els passos siguin senzills però quan hi ets has de fotre unes apretades...! A destacar l'entrada atlètica, el flanqueig amb invertits on he hagut d'empotrar genoll esquerra i talonejar amb el peu dret, i la sortideta d'adherència sense mans. Al final de la via ja s'afluixa i dóna més canto... sort! Una via curta però intensa, molt recomanable!
• Aires de cetaci, 7a. Aprofitem que comparteix reunió amb El Freelance i li fem un top-rope cada un. Està tot concentrat a l'entrada on crec, que assajant-la una mica, podria sortir. La resta de la via tampoc és fàcil, 6b (o més) d'adherencia, que com la seva via veïna, va posant-se cada cop més fàcil.

En Víctor i l'Àlvar han de marxar i jo aprofito que han arribat uns nois de La Selva i els hi demano si puc escalar amb ells, cosa que accepten (gràcies cracks!). Resulta que amb un d'ells, en Xevi, haviem coincidit al Cau del Duc. Escalem una via de 6b a la dreta del sector prou divertida:

• La prolongació de l'home és la pipa, 6b. Afronta un diedre i un sostret amb força canto però que obliga a col·locar-se bé. Després de les apretades a les vies anteriors em sembla fàcil i tot!

L'encadenem els tres i per avui ja n'hem tingut prou. Ells s'en tornen a la cara Est de Roca Ponça on hi tenen uns amic provant la via dels Casals i jo me'n vaig cap a La Bisbal a dinar. Al final, ha estat un matí ben aprofitat!