31.5.06

Visita al nou bulder dels Minyons de Terrassa

Aquesta tarda hem decidit acostar-nos-hi el Marc i jo, per veure què tal és aquest nou búlder de la ciutat.

Només arribar a Minyons ja m'he trobat un ex-company de classe, un clàssic de Terrassa, el Droopy. A veure si l'enganxem :P
Hem parlat amb el recepcionista per lo del búlder i ens ha acompanyat, ens ha obert els llums i ens ha informat que a partir de les 8 hi comença a haver canalla ja que és quan assajen els petits, i que a les 9 comença l'assaig dels grans i està prohibit que hi hagi gent fent altres coses mentre els grans assajen, pertant a les 9 es xapa el bulder. Per nosaltres cap problema ja que amb un parell d'horetes anar fent travessia lateral, travessia pel sostre, 3x3 i nar xerrant... n'hem tingut suficient.



Què dir del búlder? Tot i ser una mica petit, fà el fet. Ara que, convindria collar una mica millor algunes preses que es mouen. Té força varietat de preses (romos, regletes, cantos, monodits, bidits, taula multipresa, etc...) i la opció d'anar pel sostre i anar fent passades de banda a banda anirà bé per enfortir una mica els braços :) Algun matalàs de més no estaria malament i també canviar alguna presa de peu (de fusta) que s'ha mig-trencat. Ah! i també llàstima del horari tant tancat i que el divendres no es pugui utilitzar. Però ja ho diu la dita: a bulder regalat, no li miris el dentat! (o algo així ;P)

Resumint: pel nostre grau, val la pena anar-hi una estona un parell de dies entre setmana, i la opció de pujar al bar de dalt a fer una cerveseta al acabar també es contempla ^^ Falta enganyar als altres colegues i anar a fer el fanàtic més sovint :P

Cap a les 8, com ens havia dit el recepcionista, han començat a arribar els petits. I clar, com és llògic, tots cap al búlder i als matalassos a saltar, trepar i caure! Bé.. tampoc us espanteu, només han vingut 3 nenes a enfilar-se una mica i vaja... és nota que són castelleres perquè... ens han deixat amb la boca oberta! Vejeu-ho vosaltres mateixos:


Estem davant d'una de les futures mutants del país? Tela amb la Carme!

29.5.06

Domingueros

És el títol més adient per el que vem fer ahir... :/
Després de quedar a les 10 del matí a cal Roger amb l'Emilio, l'Alba i jo... a les 6 del matí rebo un sms de l'Emilio dient que no vindrà que està desfet. A les 9.30 envio un sms al Roger dientli que arribarem a i mitja... Em contesta amb un sms curt però clar: 11

La cosa pintava malament.. només 3 a escalar és namica pal pel que ni assegura ni escala. Mentre comprava el pà per fer els entrepans truco al Joan i el convenço de venir.

A les 11.30 acabem marxant de cal Roger cap a Sant Llorenç. Buff... està massificadíssim! hi havia un guarda forestal organitzant el trànsit a Can Robert de la de cotxes que hi havia. Nosaltres fem cas omís a que el parking de Can Pobla està plè i tirem amunt amb el Daihatsu del Roger, i l'acabem aparcant a Can Pobla mateix :P



Anem cap a la Roca Fordada on ens esperava el Jordi i d'allà cap al sector central del Diafragma. QUINA CALOR! Fem el V i el V+ (que no l'encadeno, em pilla yuyu i la faig descansant a alguna xapa). El Jordi se'n va i els 4 que quedem, dinem allà a la sombreta i ens n'anem cap a la Sardineta de baix, on ja no tocava el sol (però fotia una calor considerable), fem la Cazo grande, V per acabar. Aquesta si que surt a la primera. Llàstima que sigui tant curta perquè és una via molt guapa :P


Resumint, moltes hores i només 3 vies: FATAL

Com a opinió personal... crec que hauriem d'anar a altres llocs a provar diferents vies ja que aquestes les hem fet massa vegades amb l'excusa de que és el que tenim més aprop. L'altra cosa és anar a fer via llarga equipada amb mentalitat esportiva, que encara que no passi de IV+ o V... com a mínim ja fas 100m d'escalada i no 35 com ahir :S (les vies al Diafragma i a la Sardineta són curtetes)

Alguna recomanació amb vies cara nord, est... vaja, amb sombra i que hi hagi forces V per fer metres i ben equipats (amb possiblitats de provar 6a's)?

26.5.06

Les Agonies (per als que van sobrats de grau)

Nova tongada de ressenyes de Sant Llorenç del Munt! Aquest cop: Les Agonies.

Per arribar-hi, un cop a Matadepera, ens dirigim com si volguéssim agafar la pista que va a Can Robert però en comptes d'agafar-la, seguim recte. Girem a la dreta a la corba més pronunciada i que segueix fent pujada i a la següent corba a l'esquerra deixem el cotxe i seguim un caminet que en menys de 10 minuts ens deixa a peu de vies.


En vermell la pista que ens porta a Can Robert.
En groc el camí que hem de seguir per arribar als diferents sectors de les Agonies.






Els SECTORS de Les Agonies els he marcat amb colors, i queden així:

Verd: Zona d'escalfament. Hi ha 3 o 4 vies de 6a a 6b una mica "guarres" i reunions no massa decents. S'hi pot accedir per un caminet que ens deixa a dalt i muntar top-ropes.

Blau: Bulder. Hi ha un parell de blocs amb forçes possiblitats. En el més desplomat hi ha vies de bloc des de 6b fins a 7c+.

Groc: Em consta que hi ha un 7b+ i un 7c (d'esquerra a dreta) tapats. Diria que no les fa gaire gent per no dir ningú.

Cian: La Paret del Meló. Allà hi trobarem dues vies que d'esquerra a dreta són: Intent Fallide, 7a+/b i Tendones de acero, 7c/7c+. I com no, unes paraules de l'Oriol Pascual:

La "paret del meló" es troba seguint des de sobre de la Coraje...pujant unes rampetes que es grimpen a la dreta, i arribes a un BOLO plè d'esbarzers, on s'ha de baixar un xic fins a peu de via...no ho sabia i havia fet les dues vies ja fa anys...no sabia que eren aquestes!! Són 7a+ o 7b i 7c o 7c+...la tendones es super incriblement burra, l'altra és una via rotllo Sant Benet. Et parlo de fa molts anys i almenys pel lloc i el grau han de ser aquestes . Crec que estaven amb spits del 10 i alguna anella de xapa....!!

Vermell: La zona ESTRELLA, la Paret d'en Capablanca. Ja ho diu el títol que s'ha d'anar una mica sobrat de grau. I és que aquests setens i vuitens.. impresionen! I també desplomen!
Comentar que aquesta zona és molt diferent a la de la Font Soleia. Les vies són de més continuïtat i són de forats morfològics que no van bé a tothom...
Aquí teniu la ressenya que us he preparat i també amb les fletxes marcant els sectors anteriors:


Freakies! La combinació més dura seria: començar a la Fugatsi, passar-se a El Clan del Bonsái i acabar pel desplom de la No hagas bromas que extraploma. Queda un 8a+ dels que deuen fer por (al tanto que crec que segueixen la tònica de graduació DURA de Sant Llorenç).



Des d'aquí donar les gràcies a l'Oriol pels seus comentaris i experiències viscudes, i també per haver-se posat en contacte amb en Santi Marzo, de Sabadell, que és el gurú de la zona i haver pogut ajustar així els graus. Gràcies a ell també! I gràcies al Mohawk per la foto a l'inici de la No hagas bromas que extraploma i els comentaris ;) a veure si acabem tinguent una bona ressenya de tota la zona :)

Bones escalades!

24.5.06

Nou bulder a Terrassa

La setmana passada ho vaig veure al Diari de Terrassa però no vaig acabar de saber si es tractava d'un bulder exclusiu per la colla castellera dels Minyons de Terrassa o era obert a tothom.

Avui remenant per la seva web m'he trobat amb la següent notícia, on entenem perfectament que han innagurat un bulder obert a tots els terrassencs de dilluns a dijous, de 18h a 21h. I el més important, gratuït ;)


Ahir justament vaig estar al búlder del Club Natació Terrassa amb el Marc i és una putada pels meus amics no-socis del club, ja que han de pagar per usar les instalacions... Veig a venir un canvi de zona d'entrenament, i segurament que les cerveses són més barates al bar dels Minyons que al bar on acostumem a anar! ;P A veure què hi diuen...

23.5.06

Iniciació

Recordant aquest antic post sobre Llafranc, el dilluns pel matí hi vaig tornar amb el pare de l'Alba. Era el que faltava de la seva família per iniciar ;)

Les vies fetes van ser:
  • número 8 (IV-) La típica per començar i inicar a la gent, només hi ha un passet a mitja via, la resta molt fàcil.
  • número 10 (IV) Més sostinguda i vertical que l'anterior, bons cantos.
  • número 6 (V+/6a?) Li falta el 2n químic, li passo la corda per dalt i la provo en top-rope. L'encadeno a vista (però en top-rope) i crec que és més de V+.
Advertència: a partir de les 6 de la tarda, si hi aneu, porteu anti-mosquits o s'us menjaran vius!

19.5.06

La calavera, Montserrat (amb gent forta)

Avui ha estat un dia molt atípic! A les 15.30h he quedat amb l'Oriol Pascual (conegut als fòrums de Caranorte, feec... com a TR o Tranki) i la Mar Álvarez (mireu aquí) a Terrassa per sortir els 3 cap a La Calavera, a Montserrat.

Us deixo amb un escrit que va fer l'Oriol, sobre la zona, al fòrum de caranorte:

A la Calavera i Guilleumes s'acceedeix en pocs minuts. Després de la Colònia Puig hi ha una corba (pujant al Monestir) i un petit aparcament (on hi ha un senyal de tràfic) a la dreta.

Es tracta de la feixa de roca davant de la zona de la colònia Puig/Convent de St Benet, per sobre de la via del puto carrilet

Un cop deixat el cotxe retrocedim 150 mts cap avall i trobem, a mà dreta, saltant la valla quitamiedos, un sender que baixa paral·lel al torrent, fins una canal mes neta, inici de la zona de Guilleumes. Hi ha de 6b+ a 8b+ i projectes, predominant els graus de 7 i 8è..tot esportiva i amb l'aventatge que des de les vies d'escalfament sovint s'accedeix a les dures...Roca bona i en alguns llocs blanca però sòlida. Curiosament hi ha un 6c de xorreres rotllo Montgrony!!!

Per baixar a Calavera fem al contrari ( tot i que és la mateixa feixa de roca), enlloc de retrocedir per la carretera, pujem 150 mts, i just a la corba a la dreta, a mà esquerra la valla s'obre, en un replanet amb dos o tres pins. Entrar i seguir el sender que baixa a la paret. Hi ha cordes i algun graonet just fins a la paret, que hem de baixar bé rapel.lant o bé per una ferrata bastant durilla ( si fos roca seria IVº més o menys), donat que les grapes són allunyades i petites. Enlloc de cable hi ha unes cordes que ajuden , donat que en alguns trams la gent baixa ha de fer "peu-mà", i es tracta d'un ressalt gairebé vertical de 28 mts ( ojo el primer cop...).

La zona de la Calavera té unes 30 vies ( comptant projectes) amb un mínim de 6c i fins a 8b+ encadenat. hi ha cordes penjant en vies que s'estan equipant.
Hi ha tres subsectors, a l'esquerra de tot hi ha un 6c i vies de 7b+ a 7c+. El del mig és un hipermur amb vies de 8a/+ a 7b+ (fissura molt característica...). Al mur de la dreta la roca es genial i hi ha vies de 6c (diedre) i plaques de 7a, 7a+/b (brutals, de 40/45 mts), 7b+/c, i 7c i 7c+ am un 8a...tot vertical o lleugerament desplomat, molt tècnic i continu...

Ben bé que fot molt de yuyu tant el baixar com pujar per la "ferratilla" que hi ha equipada. Jo he baixat rapelant, i al pujar, assegurat.


Si més no, l'aproximació ja comporta un escalfament de motors :P

Acte seguit, veient que a la zona no hi ha vies fàcils, han escalfat amb un 7a. Em queda a anys llum del meu grau però vaja... tot arribarà. És brutal veure'ls encadenant una paret lleugerament desplomada en fred, sembla que ballin. I a sobre, anar parlant i comentant la jugada tranquilament... aix... Ui quan us atrapi! ;)


Un cop s'han donat per escalfats, hem deixat la corda fixada a la reunió i un servidor ha jumarejat amunt amunt amunt per poder fer unes bones fotos del 7c (30-35m) que venien a tornar a provar. I que percert, avui els dos han encadenat a la primera. S'us torna a felicitar, megacracks!






Ha estat FLIPANT. Vull dir que veure gent tant forta escalant al rotpunkt un senyor 7c... gent que és humana, de carn i òs i ben normals, com jo, o com tu que m'estàs llegint... Nosé, ha estat una experiència molt maca :)

Molt curiós també veure els dos tipus d'escalada que tenen, és per això que l'escalada m'agrada tant, que cadascú pot resoldre una seqüencia de moviments de moltes maneres diferents:

L'Oriol està molt fort i sembla que no li costi gens anar-se agafant a merdetes (segons ell canto bo, segons jo... merdetes) a més... gairebé li foto una patada voladora mentre li intentava fer una foto: he relliscat i he pendulat. I ell: "tranki Pere, no passa res" i nono, no ha passat res, ell tant tranquil anar fent, pim pam, fins a la reunió. Sorprenent.

La Mar és més petitiona i ha d'anar fent moviments intermitjos amb nyapilles, però tampoc sembla que li suposi fer un esforç extra. A part, on a l'Oriol li cabia un bidit, per la Mar era un tridit boníssim... ben bé que la morfologia afecta (i molt) a l'escalada! D'altre banda, es posa el casc! Un 10 per ella!

Per acabar, han estat provant un 7b de 45m. Semblava que no, però desplomava i força:



Hehehe, m'ho he passat molt bé! Amb molt bona companyia i amb la temàtica de conversa que més m'agrada: l'escalada.

A part també ens hem explicat una mica la vida, batalletes, m'han donat consells, hem parlat de material (tinc bombazos :P), del perquè de noms de vies, alguna que altra aventura/desventura sobre desequipaments i/o modificacions de vies pròpies ja encadenades (amb cantos afegits o cantos picats), que decotaven molt la via original. Una pena i una llàstima que hi hagi gent tant desgraciada.
En fi, una MOLT bona tarda.

I des d'aqui, tornar a saludar efusivament a l'Oriol i a la Mar. I a veure si ens veiem aviat i el proper cop hi ha algo assequible per mi però no a base de Jumar's, eh? ;) Cuideu-vos!

15.5.06

El Diafragma

Seguint amb el recull de ressenyes de zones d'escalada esportiva de Sant Llorenç del Munt, aquesta vegada li ha tocat al Diafragma.

Per arribar-hi, un cop hem deixat el cotxe al parking de Can Pobla i ja estem fent el camí normal de pujar a La Mola, les parets ens queden just al davant. La opció més ràpida és: passada la porta metàlica que hi ha un cop hem deixat Can Pobla enrera, girar immediatament a l'esquerra i seguir un corriol que ens porta cap a la Cova del Frare passant per el Castell Nou, però el podem deixar a la que veiem un caminet que va direcció a les parets una mica abans d'aquest bloc.
L'altre opció és seguir recte passada la porta metàlica i arribar al Diafragma per l'extrem de la Roca Foradada.



Es tracta d'una paret de roca "conglocalcària" que va des de la Cova del Frare fins a la Roca Foradada de Can Pobla. L'alçada de les vies és variable, amb una corda de 60m fem de sobres ja que trobarem vies tant de 10m com vies de més de 20m. L'equipament també és variable però força bo a totes les vies, spits i parabolts. Les reunions són de cadena amb anella, dos parabolts (o spits) amb anella i també alguna cadena amb mosquetó.

L'orientació de la paret és cara Oest, per tant tindrem sol a partir del migdia i ombra durant el matí (ideal matins d'estiu). Els peus de via són còmodes i força frescos degut a la vegetació.

Aprofitant la visita recent a la Punta d'en Serreta, m'he currat unes ressenyes més noves de les que ja tenia. He dividit el Diafragma en 4 sectors: el de més aprop a la Cova del Frare, el central, el de la Roca foradada i el del Castell Nou. Aquest últim, és una mena de bloc alt que segurament s'hagués usat com a trinxera o niu d'ametralladores durant la guerra civil. Si es mira bé, té unes 3 vies equipades amb burils molt molt vells, seria interessant un re-equipament o provar de top-ropejarles per veure què tal :)


Sector de la Cova del frare:

Sector central:

Sector de la Roca Foradada:

Comentar que fa un any o així vaig enviar les ressenyes "originals" del Diafragma juntament amb d'altres que vaig fer/recopilar a www.ressenya.net amb el permís de l'autor que també és equipador/re-equipador de la zona. Us copio un tros del seu e-mail:

El diafragma és un racó tranquil, espero que publicar aquestes ressenyes no ho transformi massa. Sempre he preferit que la difussió de sectors com aquest fós de boca orella, però tampoc m'oposo a utilitzar internet, ja que és un mitjà que jo mateix utilitzo per trobar info d'altres zones. La pàgina de ressenya.net m'agrada força, felicita'ls de part meva s'ho curren molt.

Espero que hagis pogut gaudir escalant al Diafragma ja que es un sector mig oblidat al qual he dedicat bastant temps i esforç equipant o reequipant vies pq estiguin + o - decents.

Gracies per l'esforç Marcel, el Diafragma és un dels sectors on he disfrutat més de Sant Llorenç! I a vosaltres; sigueu respectuosos amb la zona, emporteu-vos les deixalles i les colilles, i gràcies per disfrutar escalant aquí i no haver deixat rastre del vostre pas (com deia en Pere Books).

12.5.06

La Punta d'en Serreta

Ahir vem estar amb el Marc M. voltant per Sant Llorenç del Munt, concretament per la zona del Bolet de Can Pobla i El Salt dels Cavalls amb la intenció d'iniciar el Marc a l'escalada de varis llargs, muntar reunions, i practicar maniobres bàsiques. Allà, vem estar-nos mirant la imponent paret de conglomerat de la Punta d'en Serreta i ressenya de la Desnivel en mà, ens vem proposar fer els 3 llargs de la via Punta Serreta.
Per varies càuses (falta de temps, lentitud a l'hora de fer el 1r llarg, dinar insaltable a casa dels avis...) vem retirar-nos a la 1ra reunió deixant dos maillons per rapelar.

L'intenció d'avui era anar-hi un altre cop els dos i també el Marc F, fer cordada de tres i acabar la via (i recuperar els maillons :P), però el Marc M. al final no ha pogut i hi hem nat el Marc F. i jo.


La via Punta Serreta no arriba als 90m d'alçada, però és una de les grans clàssiques del massís de Sant Llorenç. La primera ascensió va ser el 8-9-1963 per C. Olivella, J. Monistrol i J. Girbau del CES. Va ser anomenada així en memòria de Josep Nogués (Serreta) membre actiu del CES mort el mateix any.

Actualment la via es troba re-equipada amb spits tot i que encara podem trobar algun burí, pitó, o espit amb filferro de l'any de la mariacastanya.

El primer llarg és el més fàcil de tots, m'ha tocat a mi :P. Passos de III i un pas de IV, protegida amb 3 spits durant els seus 25m. S'arriba a una reunió molt còmode en una repisa on hi resten els 2 antics spits i n'hi ha dos dels "nous" (tots els spits de la via són així).


El segon llarg és el més díficil, comença amb placa de V grau de conglomerat molt descompost i segueix fins a la dreta d'un sostret característic amb passos de IV+/V. Allà s'arriba a una repisa que fà una mica de bauma al costat d'un arbust; peus dolents però bons bolos per les mans, V+ per sortir d'allà tibant de braços i llavors ja és anar seguint pocs metres més fins a la R2. No hi ha més de 8 o 9 spits i deu fer uns 30m.


La R2 és força xunga, buril-amb-spit, dos spits ancestrals amb un cordino, un pitonet ancestral i un altre spit-amb-buril. Molt yuyu :S Aconsellable dur una baga llarga per poder anclarse als 2 spits, ja que estàn molt separats, nosaltres l'hem liat força :/

Llavors ja només ens quedava el 3r i últim llarg, que em tornava a tocar a mi, però l'aleje del principi i la reunió xunga m'han fet escagaçar i el Marc ha tornat a anar de primer.
Comença per un tram molt vertical on després de fer 4 passos arribem a la part bona de la roca... uff! ni punt de comparació amb els dos llargs anteriors, conglomerat excepcional! Allà ens trobem amb 3 variants, d'esquerra a dreta: III, IV i V. Les xapes (si és que hi eren) anaven per la placa de V grau però al no veure-les, el Marc ha optat per anar per la zona de III sense cap xapa però aprofitant dues sabines que ha trobat (i passant pel mig de l'arbust!). També duia tascons però s'ha empanat i no n'ha posat cap, i mira que era bon lloc, tant la variant de III, com la de IV per practicar posant-ne però vaja... un altre dia serà.
Finalment s'arriba a dalt de tot on hi ha la última reunió clavada al terra, dos spits més amb un buril vell. Una vista fabulosa :)

Per tornar al cotxe, s'ha de caminar fins al monestir-restaurant del cim de la mola (està a 3 minuts d'allà) i baixar o pel camí normal, o per la canal de l'abella (cap a la Cova del Drac).

Opinió personal:
La veritat és que la via és una gran clàssica de la zona i és molt guapa de fer, tot i que encara m'he d'habituar a canviar el xip d'estar penjat tant amunt... amor i odi! Recomano dur alguna cinta llarga pel 2n i 3r llarg i algun tascó petit-mitjà per el 3r llarg. El vent també ens ha putejat de la R3 a la R2, no ens veiem ni ens sentiem i això ha m'ha afegit més neguit al meu estat anímic...
D'altre banda, la qualitat de la roca és força dolenta als dos primers llargs, ni punt de comparació amb el 3r, típic de Sant Llorenç. Per això suposo que aquestes grans clàssiques només tenen interès local :)


Despedida:
Al baixar pel camí normal, hem passat pel Roc Colom i hem provat una via de les ressenyes del sector de la dreta, el 6a+ de més a la dreta, i com a molt li donem 6a. Jo l'he feta en top-rope i el Marc l'ha encadenat a vista sense problemes, potser era la motivació que duia i les ganes d'anar a roca després de fer setmanes que no la tocava... Qui sap! ;)

9.5.06

Roc Colom

Avui toca parlar del Roc Colom. Per a mi encara és una zona desconeguda però en Mohawk ens en fà 5 cèntims. Gràcies Josep!


Es tracta de l'ultima paret d'escalada esportiva abans d'arribar al cim de La Mola. I de graus tant diversos que van de V+ fins a una via de 8b+/c anomenada Vol i Dol que fa un temps en Ramonet va proposar aquest grau.

Per arribar al sector esquerre, des del parking de Can Pobla, agafem el Camí dels Monjos a l’alçada de la Sardineta de Dalt i el totxo del graffiti. Seguim pujant pel mateix camí ample i empedrat fins poder veure el santuari de La Mola, just al davant tenim el Roc Colom. Per poder arribar als peus de via hem d’agafar un caminet a la nostra esquerra, marcat amb un petit pal de color verd del parc natural (crec que marca l'Avenc de Can Pobla), just abans que el Camí dels Monjos faci un gir a la dreta. Als 10 metres trobem un petit corriol que puja als peus de les vies.
Per arribar al sector de la dreta, és millor seguir el Camí dels Monjos i un cop passada una petita agulla s’agafa un corriol a mà esquerra que en un minut ens deixa a les vies.

L'orientació del Roc Colom sector esquerra és totalment al sud, al sector de la dreta tenim ombra ja que es troba rodejat de roques.

Pel que fà a la disposició de les vies, al sector de l’esquerra trobarem vies de grau mitjà/alt, equipades amb químics o parabolts i bones reunions.


Al sector dret existeix una via amb parabolts i la resta amb spits (de moment). Les reunions tenen bona pinta (mosquetó i cable) a excepció de les vies de l’esquerra, utilitzable però precaria (al tanto!).


Finalment us deixo amb unes fotos d'en Mohawk al sector dret:

El 6b de l'arbre

El 6b central

6b+ de l'esquerra

8.5.06

Placa Sibarit - Els Palestins

Avui toca parlar d'una petita paret del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, es tracta de la Placa Sibarit (també coneguda com Els Palestins).




Per arribar-hi cal seguir la carretera de Terrassa-Matadepera-Talamanca (la que va al Coll d'Estenalles / Montcau) i en el Km 11 deixar el cotxe al pàrking de l'Alzina del Sal·lari. Un cop allà seguirem la pista de la dreta (té una cadena) i a la primera bifurcació seguirem per la banda esquerra, un cop la pista fàci un gran gir a la dreta, tindrem la paret davant. Allà caldrà fer el que a simple vista sembla un "camp a través" i anar en direcció a la paret deixant la pista, però ens trobarem amb un caminet que seguint-el ens portarà als peus de les vies.


És una zona d'escalada esportiva amb vies d'uns 15 metres les de la banda dreta, i uns 25m les de la banda esquerra. El tipus de roca és conglomerat de molt bona qualitat (tipus Montserrat), no com als contraforts inferiors de la Mola on la roca està bastant descomposta.
Les assegurances són tant spits com parabolts i les 3 reunions de la dreta (les vies que he fet), estan en bon estat. Em sona que hi ha alguna reunió una mica precària més a l'esquerra.
ACTUALITZAT: Ja està tot el sector re-equipat amb químics (reunions incloses) i s'han afegit parabolts a la Solitude. Ara ja és una via segura.

Aquí teniu la ressenya actualitzada a data de Setembre del 2007:



I aquí una antiga ressenya:


Les vies 9, 5 i 4 de les meves ressenyes són de l'Amadeu Pagès, la 13 del Mohawk i la resta del M. López i Edu Dória.

La Placa Sibarit té orientació Sud, amb sol pel matí (ideal hivern) i ombra a partir del migdia (ideal estiu). Alguns peus de via son una mica incòmodes i estrets, sobretot els de la dreta.
ACTUALITZAT: S'ha afegit un químic per l'assegurador.

Per la canal de la banda dreta es pot accedir a la part de dalt (molt de compte a no caure i de no tirar pedres!). D'allà es pot montar algun top-rope (això he vist fer, jo no ho he provat) però no sé si ho feien a algun arbre o s'arribava bé a la reunió.


Jo escalant L'insuportable pes del cul l'estiu passat.


Curiosa vista de la Mola des dels peus de via

2.5.06

Els Ports de Beseit

Aquest cap de setmana hem estat per primera vegada al Parc Natural dels Ports de Beseit i ens han encantat!



Dissabte al matí ben d'hora vem quedar uns quants a la UAB per anar tots junts cap al campament que uns membres del Club Alpí Universitari havien organitzat.


Després de parar la tenda i dinar uns entrepans, va començar la cursa d'orientació per equips. El nostre equip: Mireia, Alba, Joan i jo; vem quedar quarts d'un total de 7 equips, ben bé al mig! No està malament :P
La cursa va seguir un camí molt llògic, tot i que tenia alguna fita amagada. Va ser una excursioneta al voltant de la zona on érem acampats, el Mas dels Ateos, d'una mica menys de 3h, i ens va permetre gaudir del paisatge i veure un bocí d'aquest parc natural tant impresionant.

Vem passar la tarda escalant a una zona propera a l'area de servei La Franqueta, la Marbrera. Equipada amb spits i parabolts, alguna reunió precària i graus molt durs (o teniem una ressenya que no tenia res a veure amb el que estavem escalant). Només vaig fer una via, en top-rope ,després d'intentar-la de primer però baixar-me a la meitat al no veure-ho clar.

Durant la nit: sopar popular amb carn a la brasa i vi, guitarres i cants amenitzant la nit, i una xerrada sobre astronomia a la que no vem assistir per estar força cansats.

A l'endemà vem anar a escalar a la zona dels Estrets del riu i les Moles del Don. La gran majoria dels assistents al campament estaven enfilats en alguna de les moltíssimes vies que hi ha, la resta van fer una sortida del cicle Catalunya en Barretina.

Les Moles del Don és un lloc realment recomanable per anar a fer via llarga, degut a la quantitat de vies que hi ha, el grau assequible, la re-equipació de les vies amb parabolts i reunions equipades per rapelar. Les vies més concorregudes van ser: Tintín a les Moles, Pasión por la birra, Itaca, etc...
Alguns van anar a escalar també a les Gronses, amb vies de més de 200m, grau fàcil i equipades.

Tot el material bibliogràfic tant de mapes, rutes de senderisme i excursions, crestes, ressenyes d'escalada... el va posar el CAU. Així que contavem amb la guia del Luichy i el Xavi Buxó: PORTS, guia d'escalades. I també amb Els Ports Rock, molt més actual que l'últim.

Per més informació podeu visitar la web d'onaclimb.