Vem començar per dues vies de l'Esperó:
- L'Avi Pitu, V+. Es va fent fins a la xapa d'abans de la R que és on es posa vertical i hi ha el pas de la via. M'entra yuyu i l'acabo fent en top-rope sense problemes després que el Mohawk l'acabi de montar (per segon cop). Queda pendent. 20m
- Per on surt el sol, V+. Aquesta no la provo jo, ja la tinc encadenada d'altres vegades. Pas dur (si es va pel dret) a l'inici (escaquejable entrant per l'esquerra). Al mig una placa fàcil d'adherencia i ja ets dalt. Molt xula. 20m
Seguim pel Totxo del Porc i provem l'única via que queda equipada:
- Basarda, 6c. Una canya! El Mohawk la treu a vista i la Núria i jo la provem en top-rope. La veig factible però haurem de treballar fort i sobretot amb els romos! :P
A l'Agulla Central fem les dures de la banda esquerra:
- El putu avi, 6b+. La provo en top-rope. Molt d'equilibri pero amb les xapes aprop... l'anirem provant amb el temps. La Núria la treu en top-rope.
- El quart de l'Eduard, 6a+. Tota fàcil fins que arribes al pas i no saps com posar-t'hi... i jo menys que soc gros! en fi... acabo sortint del pas trampejant i tibant de les cintes com puc... La Núria també se la treu en top-rope. Veig molt més viable El putu avi que aquesta pel pas morfològic que té.
Finalment, acabem l'última via del dia al contrafort de l'Agullola:
- El fill de Utah!!, 6c+. Segons les ressenyes és un 7a però "he sentit veus" que no és tant dura, hehehe. El Mohawk encadena a la primera (olé crack!) i la Núria i jo ens hi posem en top-rope. És una via atlètica, de tibar de bons cantos en desplom... M'encanta!
Un dissabte molt divertit on en Klein va gastar totes les seves energies corrent per Solius, en Cristobal i l'Anna van fer una via de l'Esperó cada un, l'Irene ho va intentar però no va voler forçar els seus limits, l'Alba va veure que fa 4 dies s'enfilava com volia i en canvi dissabte li va costar més del compte (aiiii que ens fem graaans :P), la Núria ens va enganyar a tots fent-nos una exhibició, la Selene va fer més de 100 fotos i videos de la trobada a part de fer una via a l'Esperó, en Mohawk ho va encadenar tot a la primera (incloent l'a-vista de Basarda) i jo... jo encara sóc un petit padawan al que li falta molt camí per recorrer :P
7 comentaris:
Ueps Pere!!!
Felicitats a tots per les vies!
quina enveja al veure les fotos de Solius...:) L'únic cop que hi he anat (amb tu, de fet) em va encantar..A veure quan trobo temps per una escaladeta sana!
Records i vigila, que ja vas pels 25!;)
Paciencia, joven padawan!!
Tot arriba, d'aquí uns anys ens obriràs les vies a nosaltres, je,je,je ;)
Molt bé la crònica i les fotos! A veure si fem la trobada i provo aquestes vies Soliuenques. Vaig anar un dia per la zona a fer una mena de camí equipat o via ferrada molt senzilla, però molt bonic.
Salut!
Que guay la zona de Solius... fa anys que no hi vaig... a veure si en alguan ocasió puc venir a coneixer-vos.... (encara que no pugui escalar.. pero prometo fer un bon reportatge fotográfic...
:-))))))))))))))
Per cert... graçies per la "visita..." :-)))))))))))))
Arnedillo mola per moltes coses... entre elles... es un molt bon lloc per escalar i per passar uns dies amb la familia... (i per banyar-te a les aigues termals... :-))))
Molt bé, PGB, a veure si ens veiem el proper cop, ja comença a fer massa temps que tinc ganes d'anar a Solius. I més ara, que comencen a sonar tambors de regulació de l'escalada, pum, pum, pum,...
Tambors de regulació a Solius?!?!!? Què?!! Informa'ns Joan! :O
S'ha encarregat un estudi per determinar els possibles danys a la fauna i la flora per part dels usuaris de ferrates i vies d'escalada i, si convingués, algun sector es podria regular en temporada de nidificació.
No és dolent, però per això deia que millor anar-hi abans i no haver d'estar pendent d'on es pot i on no es pot.
Tot i que penso que segurament no trobaran res de res...
Publica un comentari a l'entrada