Mestre i Mentor, nova via a Àger

Aquest passat hivern, després de gairebé un any sense escalar junts, tornem a veure'ns amb el Mimo per tornar a posar-nos de cara a la paret, això és a finals de Novembre de 2014. L'última vegada que havíem fet cordada plegats va ser a mitjans de Desembre de 2013, un cap de setmana per Vilanova de Meià i Rúbies.

Els dos feia temps que no escalàvem massa, i no parlem d'entrenar... osti tu que ens fotem grans! Així que hi posem remei i ens n'anem a passar un cap de setmana a Àger.
Portem varies ressenyes però és difícil trobar alguna via assequible que el Dani no hagi repetit. Acabem a la Josep-Elena-Oriol. Una via que sobre el paper sembla fàcil però enganya. Els dies sense escalar em passen factura: vaig tocat de coco, en algun pas m'ho he de mirar més del que voldria i això sumat a que no m'he abrigat massa fan que no disfruti gaire la via. Arribem a dalt i estic glaçat, així que res de fer una segona via ràpida i ofego les penes al bar. Abans de baixar al poble, també ofeguem les penes a la furgo... des d'on ens crida l'atenció una fissura a la dreta de la Paret de Sant Alís. Li fem fotos i, com no, el típic comentari que tots hem fet alguna vegada: "aquí hi surt una via".

Escalant la Josep-Elena-Oriol

L'endemà es lleva plujós i ens refugiem al Mont-roig on fem la Via del Lluís entrant per la Temps de Neu, ens fa mandra fer-ne una segona i cap a casa.

Cim al Montroig

Un mes més tard, havent ampliat les fotos i veient que clarament existia la línia que havíem ullat... i tornem cap a Àger amb la intenció clara d'obrir la via que havíem imaginat!

L'engany de la perspectiva

A mi particularment em feia una il·lusió especial, ja que no havia obert mai cap via (si que n'havia equipat alguna d'esportiva, però res a veure), però la crida a anar per sota cap al desconegut m'atreia a l'hora que em feia molt respecte.

Tant ferro per tant poca via...

Des d'on deixem el cotxe ho veiem claríssim: placa tombada, reunió, seguir per un tros de placa per agafar la fissura, d'allà fissura amunt i reunió. Creuar una feixeta per seguir per una altra fissura, reunió en una repisa, fissura cap amunt i cim.

Vamos allá, no!?

Res més lluny de la realitat:

1. la primera placa tombada resulta ser un conjunt de plaques curtes entrellaçades per feixes i canaletes, per on podrem accedir a la imaginada primera reunió a peu: un llarg menys :(
2. la roca de la fissura que vèiem des del cotxe és dolenta, en canvi per la placa la roca és bona: salvable :)
3. la "feixeta" resulta ser el Feixant del Montsec en una zona bastant ampla, trencant tota la continuïtat de la via :(
4. la perspectiva ens juga una mala passada i la fissura que semblava la continuació immediata ens queda molts metres a la dreta :(

• Per contra veiem una fissura-diedre que ens queda molt més a mà i li acabem enxufant per allà :)

Així ens ho imaginavem... però estava ple de feixes i canaletes :(

El 1r dia: logística, aproximació a la paret fent uns rodeos innecessaris, començar a escalar per uns contraforts i de cop... "ai, m'he deixat la broca". Mentre un torna al cotxe l'altre averigua l'accés al que serà la R0, estalviant-nos uns metres de roca que no aportaven res a la via i de continuitat dubtosa. Bé, ja tornem a estar a punt: pitons, martell, algun bolt, tascons, friends, taladro... la puta com pesa tot això! Començo.

Mecagun... això caga molt! La incertesa de què vindrà, si serà difícil o no, si la roca estarà bé o no... Aliens per aquí, un tasconet per allà, pitó a caldo, fissures brutes, roca a sanejar... acabo obrint mig llarg en A1 amb puntes de pitó on puc a l'hora que vaig posant bolts (la idea que tenim és que la via es pugui repetir en lliure i sense martell).

Hi ha un moment que m'entra el cangueli i sumat a que ja estic rebentat, li demano relleu al Dani. Ell amb un pim-pam recupera tot el que he obert jo, posa un parell més de bolts fins que la paret deixa de ser vertical per tombar i tornar-se molt agraïda de presa. Tira milles i acaba d'obrir el llarg. Reunió en una savina molt gran.

Obrint el primer llarg a mitges

Recupero el llarg empenyent el petate i parant-me a sanejar algun tros. Se'ns ha fet tard, rapelem des de la savina, deixem el material a peu de via i tornem lleugers cap a la furgo.

Rapelant

A l'endemà el Dani va motivat. Encadena el 1r llarg, jo el recupero i l'encadeno empenyent també el petate. I a mi que obrint em semblava que sortiria 6a+ o 6b... Com canvien les percepcions! En fi, el deixem de V+.

Fletxa a l'inici de la via

A la feixa, caminem cap a la següent paret, localitzem una via de xapes i veiem que a la seva esquerra hi ha una fissura molt evident, ja tenim via!

Segon llarg: Poso un pitó i ajudat d'una ungla poso un bolt perquè marqui i protegeixi el primer pas (desplomat amb canto), segueixo per un tram terrós on em paro a pitonar, més amunt hi poso un bolt i d'allà ja net fins la reunió però protegible amb un tascó petit i un friend del 2. Munto R a peu del diedre, en una repisa evident.

El Mestre

Segueix el Dani però dubtosos de si serà molt difícil de protegir i de si ens quedarà bateria, posem un bolt en un tram complicat i abandonem per avui. Sortim caminant pel Feixant del Montsec i tornem al cotxe.

Passen unes quantes setmanes i tornem a trobar un cap de setmana que ens va bé als dos, i cap a Àger falta gent.

Sant Alís, cim del Montsec

Avui l'estratègia és clara: pujem motoritzats fins al cim de Sant Alís i d'allà baixem a la R2 caminant pel Pas del Feixant del Montsec, estalviant-nos el 1r llarg, per anar de cara a barraca i acabar la via. Torno a fer el 2n llarg de primer, i de nou les mateixes sensacions que vaig tenir al repetir el 1r llarg: molt més fàcil sapiguent per on va i les dificultats que em trobaré. Brutal el fet de com la incertesa em mina l'autoconfiança!

El Dani recupera el llarg i li fa uns arranjaments (poda, neteja d'alguna fissura...), i molt motivat ataca el 3r i últim llarg. Abans però reforçem la R amb un segon bolt.

Sanejant fisures

Comença bé: uns primers passos que es deixen fer i protegir, fins el passet tonto abans de xapar el bolt. Alla ve un petit cop de gas però de seguida es torna a protegir bé amb friends mitjans-grans, fins al 3 de camalot, que queden a caldo. Passat el pas protegit amb el #3, li ve un nou cop de gas fins al nínxol on torna a respirar tranquil i es protegeix amb camalots (també hi ha ponts de roca però la veritat, queda millor amb camalots) abans d'encarar la placa final. Allà, amb molta vista, col·loca un bolt just abans del pas on les preses es tornen més escadusseres, esquiva unes branques, surt per una canaleta a l'esquerra i cim.

Posant el segon bolt del 3r llarg

Com que ja vam veure que la reunió cimera de la via equipada de la dreta només hi havia els espàrrecs dels bolts, la fem en un gendarme (amb una baga ben grossa).

Reunió final

És el meu torn i em toca recuperar i catar el llarg. Carregat com un animal amb quilos de ferralla a la motxilla (que dius, no calia dur tanta història!), he de parar a agafar forces en ambdos cops de gasos. El segon el trobo bastant més exigent i l'acabo resolent un xic per la dreta de la fissura, ben espatarrat per trobar algun peu en aquella placa tan llisa.
Al nínxol agafo aire de l'apnea que he fet en els passos previs i ataco la ja més fàcil placa final. El parabolt sembla que l'hàgim posat per dalt o a posteriori però no, coses del bon ull del Mimo. I abans de sortir per la canaleta, faig una mica de poda perquè sigui més còmode passar.

Cim!

Cim! Ja hem acabat la nostra via! :D Una sensació molt guai :)
Baixem a la furgo i celebrem la apertura amb una birreta i un dinaret. Acabem el dia caminant per les parets d'Àger des de més a l'oest de Sant Alís fins a Sant Miquel, albirant amb la càmera i els prismàtics possibles recorreguts i imaginant noves linies.

I ja està... ja hi ha una via oberta més a Àger, a la dreta de la paret de Sant Alís, el que podriem dir la Paret del Pas del Feixant. La meva primera via oberta per baix. No és un viote (ja es veu a simple vista) i la feixa ho mata tot... però tant el 1r com el 3r llarg estan molt bé! A més es pot combinar amb d'altres vies (de la paret de Sant Alís per exemple) perquè es pot baixar ràpid pel Pas de la canal de l'Embut. Vaja... que no teniu excusa! :P

Recorregut Mestre i Mentor

Ressenya Mestre i Mentor

De moment està esperant primera repetició però segurament haurà de ser en la propera temporada, que ara el caloret fa estralls ;)