Més vies tatxades a Solius

Ara fara 2 setmanes, vaig quedar amb en Piter i l'Albert, el seu germà, per anar a fer una matinal a Solius.

El dia anterior havia plogut i alguna via humitejava, però no era trivial.

Vem decidir començar per l'Agulla central, on jo encara no tinc totes les vies encadenades, i me'n vaig endur un parell al 1r intent:

• La Page, V. Llarga via de 30m, tota fàcil (IV?) amb un únic pas al mig, que em va costar bastant fins que no vaig decidir-me a fer-lo. És el que li dona grau a la via. Va sortir a vista posant cintes i pensant-m'ho molt al crux. En canvi, l'Albert i en Piter s'hi van passejar...

• La Taladro, 6a+. Es la 2na via de la dreta de tot, amb parabolts del 8. Entrada d'adherència dura i després seguir aguantant fins la R. Encadeno al 1r intent amb les cintes posades. Perfecte! :D

En aquesta última via, vem veure com de dos parabolts amb xapes amb anella a la R, només en queda una. El més curiós és que han deixat el cargol de la xapa furtada cargolat al espàrrec del parabolt. Al lloro al despenjar-se!

Fetes aquestes dues vies vem anar a tibar-li al Totxo del Porc:

• Basarda, 6c. Tsunami de pocs metres amb 4 xapes. Jo trobo la linia molt bona, tot i tenir algun picat. En total són uns 10 moviments en el tram dur amb passos molt guapos (bloqueros, llargs, regletes, cantos, roms...), avui no ens surt a cap dels tres. Jo per descomptat m'hi poso en top-rope ;P

Acabada de matxacar aquesta via, ens n'anem cap a Roca Ponça, a la cara est. Alla l'Albert i jo intentem de primers, la primera via que trobem baixant a mà dreta. Cap dels dos ho veu clar per tirar amunt i en Piter l'acaba encadenant per nosaltres, deixant-nos-la a punt pel top-rope.

• Hotel Rich California, 6a+. Curiosament, al tenir el top-rope muntat encadeno no sense patir en algun pas de presa lateral; i és que cal navegar una mica per trobar la bona presa que et permet tirar amunt. A destacar l'últim seguro de la via abans de la R: un buril. Diria que se li ha afegit fa poc, perquè fa un temps em van comentar que el final d'aquesta via era una mica expo. No és la típica via de Solius i es veu una mica de sika que aguanta una llastra amb bons cantos... esperem que aguanti!

Un cop avall, fem material i en Pere i l'Albert fan la seva, jo escalo la última via del dia amb l'Alba i la seva mare, que han vingut a veure'ns patir a Roca Ponça. Quina via havia de ser?

• La llum de l'Alba, V. S'han trencat alguns cantos però no baixa la graduació (clar que jo tinc molta embergadura...). Tant bona com sempre! L'Alba no escala per mal d'esquena però si que ho fa la seva mare després de deixar-se enredar... el principi li costa però la 2na meitat li surt brodada :)

Amb totes aquestes vies fetes, ja podem anar a dinar que ja va sent hora ;)

Els Roures d'en Marcel

La 2na escalada de Setmana Santa, va ser amb el Marc F.
El plà teòric, era anar a passar 2 dies fanàtics a l'Alt Urgell però la pluja ens ho va escurçar a un.

Després del tour pel Maresme [1] i [2], a l'endemà recullo al Marc i cap a Coll de Nargó. Allà esmorzem al Thaussa i anem cap a Perles, en concre als Roures, on escalarem força tranquils acompanyats només d'una parella.

Els Roures... quin sector més ben parit! Bona roca, bones vies, bon equipament, bon peu de via... i l'aproximació en pujada ja fa de filtre perquè no es massifiqui (espero). Enhorabona als equipadors per aquest sectoràs!

Mirem les ressenyes i decidim començar per les vies de la dreta, fem:

• Boira, 5c. M'agafa fred i les 2 primeres xapes em costen, la resta (gandes a partir de la meitat) surt bé i encadeno a la primera.
• Míkonos, 5c. La trobo un pèl més difícil que l'anterior i estic a punt de fotre un bon saque a dalt, ja que em patina un peu però aguanto i encadeno. Al baixar li poso les cintes a la via de l'esquerra.

• Corfú, 6a. AL posar-li les cintes, vaig veure un tram llis que em va cagar. Em decideixo a top-ropejar i també surt a la primera... Cagundena aquestes pors que m'agafen a baix! ;( Com a mínim tinc excusa per tornar-hi...

Hora de fer un mos i descansar, que el tute maresmeny del dia anterior, la pujadeta fins a peu de via i les vies piloses m'estan deixant fet caldo. El Marc però, no vol parar i toca pujar de grau:

• Patufet, 6a+. Ja que el Marc aquí es penja al pas de la via, torno a tirar en top-rope i faig el pas amb un petit A0. La resta es deixa fer bé. Arribat a la reunió només pensava en posar-li les cintes al 6b del costat i deixar que el Marc s'esplaiés però al anar-li posant cintes, aquella via m'anava atraient...

• Fort, 6b. Tal com baixo li dic al Marc que no es tregui el gri-gri que la provaré fins on arribi en top-rope... i resulta que arribo fins a la reunió del tirón! Tot i que la via m'ha semblat 6a+, i més fàcil que la anterior, baixo ben content. Li faig una bona flashejada al Marc, que ell s'hi torna a posar de primer, i encadena. Quin bou! Un 10 de via!

Amb aquestes vies fetes decidim anar cap al cotxe i acabar de matar la tarda a algun altre lloc com ara les Malles Tremendes o la Placa d'en Marcel.
Debatint-ho pel cotxe mentre anem direcció La Seu, ens passem la zona i hem de fer una petita infracció (controlada en tot moment sense posar en perill a ningú ni a nosaltres) per tornar cap al pàrquing de la Placa d'en Marcel.

Pujadeta relliscosa i ja som a peu de via. A veure si el temps aguanta, que mentre veníem, es veien cortines d'aigua.

• La senyo no xirula, 5b. Bonica i divertida via d'adherència en roca calcària. No per això la fa menys agònica ja que hi ha algun passet que costa. A la que arribo a la R comença a ploure, passo la corda i avall! El Marc però, tot i les gotes que cauen, vol provar-la i s'hi posa en top-rope encadenant-la, és clar.

A la que el Marc torna a tocar de peus a terra la pluja ja és forta (en part ens puteja però també ens n'alegrem que plogui!). Toca recollir i marxar per potes!!!
Sortosament cap dels dos pateix cap relliscada i arribem d'una peça al cotxe.

Primera parada: Organyà. On anem cap a la xarcuteria i ens firem a base de llonganisses de muntanya. Ufff que bones! Quan les vaig provar per primer cop, ara farà uns 5 anys, em van enamorar de lo bones que eren! Si hi aneu compreu-ne! Buà, que golafre que sóc :P

Segona parada: el Thaussa. A celebrar el bon dia que hem passat tot fent 3 voll's per cap, fullejant el llibre de ressenyes i piant al de piades ;)

Acabades les birres toca trobar un lloc per anar a passar la nit. Acabem als titolos de Coll de Nargó on ens preparem un juampa (Juan Palomo, pels amics) i devorem una de les llangonisses de muntanya entre els dos... nyam nyam!



- On dormim? Bivac o dins del cotxe?
- Millor dins del cotxe que hi ha boira i ens llevarem molls...



Sort! Ja que durant la nit fot un diluvi i a l'endemà, de dia, segueix. Putada, ja que l'objectiu del 2n dia era fer un parell de vies a la Paret del Grau (almenys una com a mínim): l'Àfrica i la Manelet, de V+ i 6a respectivament, eren les escollides.



Tot i l'imprevist plujós, som gent com cal i sabem acceptar les derrotes. I encara més si és per pluja! Agafem el cotxe i tornem cap a Terrassa, a acabar de petar-nos al plafó.
Rai, que hi ha més dies que llangonisses! ;)

1ra visita a Banyadores

L'escola maresmenca de les Banyadores sempre m'havia cridat l'atenció. Suposo que pel seu gran nombre de vies fàcils (nombrosos quarts, cinquens, cinquens sup, sis a's...) i pel reequipament del sector que van fer la gent d'Esports DOM fa uns anys, així com la recent Guia d'Escalada al Maresme del mestre Mohawk.

Després de dinar, va tocar visitar aquesta important i concorreguda escola del Maresme. Al arribar, tot i ser festa, hi havia 4 o 5 cotxes al aparcament.

Cal caminar prop de 10 minuts en pujada fins que s'arriba a peu de les parets.

Sobre la roca: me l'esperava més tipus Solius i la veritat és que té molt més quars i segons quines vies estan bastant llepades.
Sobre l'equipament, la gran majoria impecable i a distancies properes.

Les vies fetes durant la tarda van ser al sector Clàssic:

• Infanticides Compulsius, 6a. No les tinc totes al 1r pas i l'he de provar un parell de cops fins que surt i puc encadenar la via. Si em diuen que es V+ hagués dit que si, però deu n'hi do el 1r passet :)

Superat el 1r pas, la resta es fa molt bé.

• La nebodeta, 6b. (si no es toca la paret de darrera!). Es una via nova a la dreta de The fly. M'hi poso en top-rope després de que el Mohawk l'encadeni. Jo faig alguns trapis a la part dura inicial per acabar gaudint de la placa final.

El dur tram inicial de la Nebodeta...

• The fly, 6a+. M'hi poso de primer però em falta convicció per acabar de fer un pas per sortir de lo difícil. Baixo i deixo que en Jortx em tregui les castanyes del foc.

En Jortx abans del dinàmic cap al lateral bo.

• La tia pepa, IV+. Placa d'adherència a rebossar de quars. Es fa però es pateix una mica per la patinosi.

Adherenciant...

Acabades aquestes vies al sector Clàssic, pugem a dalt a fer una petita joia que ens recomana el Mohawk:

• Pereira el portugues, V+/6a. Dues xapes canyeres que amaguen passos llargs i bonics. Guapa via que em costa pero l'encadeno a la primera :) Comptaria com a flash ja que davant meu hi passen el Mohawk i en Jortx i els hi clisso tots els moviments i preses ^_^

Semblava que no però si! Encadenada :)

I amb aquesta, recollim els bàrtols i cap a casa havent conegut dues escoles del Maresme i havent escalat un bon grapat de vies durant tot el dia. Gracies family! (Esther, Laia, Josep i Jordi).

M'ha quedat un bon regust de boca de les Banyadores. Tot i que a em cauen més aprop altres llocs, algun dia hi tornarem :)

Locura a les Roques de l'Ignasi

El dilluns 17 de Març, vaig quedar amb dos insignes escalabloggers, en Jortx i en Mohawk. Després de putejar-los trucant-los el diumenge al sortir del cine, quan tots dormien, s'hi van tornar i em van trucar a les 8:15 del matí. Això, no va ser problema ja que jo anava a fer igual en aquell mateix moment ;)

A l'hora acordada ens trobem al Sorli Discau (m'encanta aquest nom xD) de Premià, just al sortir del peatge d'un lèuru. Deixo el cotxe allà i el Mohawk ens porta a la Laia, al Jortx i al menda cap a les Roques de l'Ignasi, a la seva reequipada Placa de la Locura.

Al principi em va sorprendre, m'ho imaginava més petit hi tot! La aproximació és molt curta, el peu de via no està malament i l'equipament és excel·lent.

Començem per la cara Nord-Oest per escalfar una mica:

• Boreal+Minor, 5c. Seria la versió difícil de la Boreal, o la versió light de la Minor: entro pel diedre i surto per la llastra. Llàstima que sigui tant curta pq els passos són xulos. Aquesta versió light, surt a vista.

Jortx afrontant la Minor sense escaquejos

• Squitx, 4c. Ho intento sense l'arbre però l'acabo utilitzant... tempta massa! Curta però disfrutona.

La Laia sobrada a Squitx

Ara que ja sé com va el tema, passem a la cara Sud:

• Espina dorsal, 5c/6a. M'empano dues vegades per no veure el canto lateral de dins la fisura, un cop localitzat ja l'encadeno fins a dalt gracies als anims i consells de tots. Quina poca confiança que em tinc jo mateix...

Apretant-li a regletes inexistents

• Estrella polar, 6b... o más. Jo ho provo sense mitjons, no com el gran jefe :P Del 3r i últim parabolt no passo, que dur! Després la provo en top-rope però tampoc surt el pas i acabo tibant una mica de la cinta per acabar d'arribar a la R.

El gran jefe amb mitjons a l'Estrella Polar...

Entre xerreres, fotografies i tal, m'atreveixo a intentar la Pirates 2.0. Tot i arribar a acariciar el rom "salvador", no soc capaç d'aixecar-me. Mohawk, aquesta t'ha sortit dura!

Acabades aquestes vies, ens n'anem a dinar al piset de la Selene+Mohawk, on ens conviden a un menú d'amanida de pasta i croquetes de formatge, per agafar energies per anar-nos-en a matxacar la tarda a les Banyadores...

Els bonys de Collbató

Dissabte, com va sent habitual, quedo amb el Marcel i amb 2 amics seus. Decidim anar cap als Totxos CAM Nou Barris, a l'esquerra dels Graus de Collbató.

Com també va sent habitual, he sortit a fer la copa divendres (sopar amb els de la feina) i els llençols se m'enganxen i el mal de cap està allà donant pel... sac.

Després de fer l'aproximació llarga passant pel Jardinet, Graus i finalment als Totxos, ens posem amb un parell de vies a l'esquerra del Totxo Pinotxo. Vies curtes i poc interessants, però que van bé per escalfar i agafar rodatge de primer.

• L'home del sac, V/V+. Té un parell de passos interessants a l'entrada i al final, la resta és facil i discontinua. L'encadeno bé a vista mirant-m'ho una mica al final.
• ?, V+/6a. És la via nova a la dreta de l'home del sac. És més interessant i més difícil que l'anterior, té una placa final bastant guapa però que s'ha de mirar bé. M'acabo penjant per muntar-la.

Acabant aquesta via, arriben en Pere i en Joan d'un intent frustrat al Pedraforca. Ja és bo veure cares conegudes :)

Representació de la blogesfera escaladora del vallès

Decidim pujar amb ells mentres fan la via Amistat infinita, i fem la de la seva dreta. Una via facileta per seguir amb la reentré climberiana de primer.

• ?, IV+. Via curta equipada amb 3 spits. Divertida però curta. Ens despenjem de la reunió bona, ja que el descuelgue d'aquesta via és un sol spit amb anella.

Acabant aquesta, el Marcel ens ve a buscar (jo feia cordada amb un dels seus amics, en Joan) i ens recomana que provem les vies del Totxo de l'Estel, que estan molt bé. Jo no les tinc totes de posar-m'hi de primer però despres que el Joan topropegi la via nova del Pere Forts, em decideixo i tiro la corda avall...

• Quanta cabra!, 6a. Via molt contínua i molt bona! L'encadeno així mig al flash amb les cintes posades (patint en un parell de llocs pero vaja, es va fent bé). Perfecte! Ja me'n puc anar content cap a casa amb els deures fets :D
• ?, 6b. Ja per acabar, aprofito que hi ha el top-rope muntat i m'hi poso. Va sortint bé (hi ha un aleje important a mitja placa però hi ha molt bona presa...) fins que arribo sota el desplom . Allà comencen els dubtes, però hi ha bon canto. El Marcel em canta la seqüència, faig les dues remades importants i a la que estic desxapant l'última cinta, em patina un peu i caic.

Llàstima pq si m'arriba a sortir me n'hagués anat encara més content cap a casa. Tot i així, el regust del dia ha estat molt bo. Poc a poc i bona lletra, anar agafant rodatge que d'aqui no res vindrà la temporada de la Font Soleia i s'ha d'agafar pila... :)

Trobareu més piades d'aquest sector als blogs d'en Groinket i d'en Jaumegrimp 1, i 2.