Al arribar a dissabte, em notava amb ganes d'escalar. Tenia bones vibracions :)
Ja havíem quedat amb el Marc que aquest dissabte aniríem a Solius i després de fer un bon esmorzar a Terrassa, autopista i cap a escalar en granit!
Al arribar, ens n'anem a l'Agulla Central per tornar a fer una primera presa de contacte:
- Elogi a la paciència, V. Crec que és una de les primeres vies obertes del Tranki. Ens surt bé als dos. Degut a la aglomeració que es comença a fer a la zona (tot i estar ben acompanyats per uns escaladors Gironins), decidim moure'ns cap a una altra agulla.
- L'Avi pitu, V+. Fàcil fins que arribes als passos abans de la reunió on t'has d'equilibrar bé i trobar els bons laterals que et permeten fer el pas i xapar la R. Tornem a triomfar els dos a la primera. Bé, ja m'he tret una espineta que tenia clavada.

El sol començava a apretar i ja que érem on érem, ens n'anem cap a la cara nord de l'Esperó a fer un parell de sisens que hi ha, bastant guapos:
- Toloumne Meadows, 6a. Fa dues "24h d'escalada a Solius" vaig provar-la i em vaig fer caqueta al pas on vaig decidir desmuntar i anar a una altra cosa. Aquest cop el Marc se la treu a vista i jo amb cintes posades, encadeno també al 1r intent. Bé Pere, anem bé! Una altra espina fora!

- Beatle Juice, 6a+. Eufòric de l'encadenament de Toloumne Meadows, li poso les cintes a Beatle Juice i ho provo a vista. Primera sorpresa del dia: m'emporto un bon saque en el pas clau (avui la ment està a favor meu i li ha agradat!). Segueixo amunt i munto la via amb només aquest petit percanç. Al baixar em miro el pas i trobo la meva seqüència (encara que després me n'oblido!). El Marc s'hi posa i com no, encadena a la primera. Jo m'hi torno a posar i aquest cop si que encadeno! Perfecte! 2n triomf important del dia! :D
Ja pelats una mica de fred per la zona ombrívola on érem, anem cap a la cara sud de l'Esperó per barallar-nos amb una via d'un sol pas dur i bastant exposada (4 parabolts + R en 18m aprox):
- L'Ernano, 6a+. Els dos acabem fent el 1r pas en A0 i vinga a passar por per xapar els següents parabolts. Quins alejes tu! Tot i això... la via és ramposa i se suposa que no cauràs però... ai, si caus! Al baixar, la torno a provar i l'acabo encadenant en top-rope trobant una seqüència de passos que va per l'esquerra del 1r parabolt. El Marc també li fa l'intent en top i també se la treu. Ja tenim deures pel proper dia si ens ve de gust patir una mica... ;)

Vinga, hem acabat de dinar i encara ens queden agulles on anar a trepar! Finalment ens decidim per anar a la cara Oest de Roca Ponça:
- La gavina (L1), 6a. A aquesta via li tinc ganes, és de les "fàcils" que em queden per fer a la cara Oest. Li demano al Marc si me la deixa intentar a vista posant cintes. No hi té cap objecció i em cedeix els honors. Començo, visualitzo bé la seqüència del monodit (quin monodit més genial!) i perfecte, surt la via sense problemes! Estic amb la R1 als nassos i començo a dubtar: tiro amunt? Li deixo al Marc que la faci fins a dalt i la provo en top-rope?... Mentre dubtava, el Marc i un parell d'escaladors que estaven al costat em comencen a animar i si si, a intentar el 2n llarg!
- La gavina (L1+L2), 6b. Buf.. primers passos difícils, això està molt dret i els cantos son molt petits! Més d'una vegada m'entra una mica de poca confiança en mi mateix i si em sortiran els passos, però com que fa res he volat, ara mateix no tinc por ni de que allunyin (que no és el cas) ni de volar (perquè és vertical) i pas a pas vaig progressant.. hi ha flow! Els moviments flueixen un darrera l'altre! Fins que... arribo a la reunió! No m'ho crec! El primer 6b que encadeno i a sobre A VISTA! QUE CONTENT QUE ESTIC! :D

Al baixar intercanvio el telèfon amb un futur habitant de La Bisbal per quedar per anar a escalar, en Roger (un dels que m'havia donat ànims per tibar-li al 2n llarg). Salutacions des d'aquí als dos si ho llegiu! :)
Decidim marxar quedant-nos sense fer la que volíem que fos l'última via del dia, La llum de l'Alba, ja que començava a ser tard.
Auto-reflexió: Cal forçar més l'escalada al meu límit. Avui sense pors, però apretant ben fort, he encadenat un 6b, el meu primer 6b. A sobre, a vista!
Què vol dir això?
- Que puc fer molt més grau del que estic fent ara?
- Que he de començar a provar coses més dures?
- Que hauria de tenir molts més 6b's encadenats abans d'haver fet aquest a-vista?
- Que l'"entrenament" dóna els seus fruits?
- Que em deixi de tonteries i me'n vagi a escalar més?
Aconselleu-me mestres!!!!





















