22.8.08

Roca del Salt dels Cavalls - Aresta Sud

Ja he pogut escalar una mica! 120 metres concretament :D
Aquests dies segueixo fent bondat, però el mono és el mono (a vegades és un MONO molt gros!) i... he fet dues escapades a fer esportiva per Santllors. La primera ja fa uns dies a la Canal de les Bruixes amb l'Ivan. Aleshores el colze encara no estava gaire bé i només vaig fer l'unic V+ que hi ha en top-rope.

La setmana passada, vaig quedar amb el Josep Claramunt i vem anar a la Placa Sibarit. Vem escalar les 4 vies de l'esquerra, jo només una de primer i la resta en top-rope. Mentre escalava el colze no em va fer mal però al arribar a casa, sem va inflar una mica :S

Hem seguit fent bondat fins ahir, dijous, que amb el Mimo ens vem escapar a la Roca del Salt dels Cavalls, altrament coneguda com l'Aresta dels Cavalls.
De la via no diré res de nou que no hagin piat l'Antxi i l'Aspavil, el Mingo i el Raúl.

A les 19:00 en punt sortíem del pàrquing de Can Pobla. Com que anem amb corda de 70 i a unes hores que Déu n'hi do, decidim empalmar el primer amb segon llarg, i el tercer amb el quart. El "cinquè llarg" teniem intenció d'empalmar-lo amb els dos anteriors però al final el fem apart ja que roçava horrors escalant i recuperar la corda al segon hagués estat un infern.
Diria que només ens han calgut unes 15 express.

  • L1, IV+ i un pas de V. Arrenca per un diedre amb bona terra (recordeu, a Sant Llorenç no hi ha roca dolenta sinó terra bona) i algun còdol millor que d'altres. La linia està reequipada amb spits que adreçen el traçat original. A destacar un pas de V abans de la R, que té la variant fàcil de IV per una canaleta a l'esquerra, però els spits nous et porten per la part difícil. Jo, com el Raúl, m'he hagut de penjar per mirar-me'l bé i fer-lo. Fa una mica de por pels bolos precaris dels peus... un cop fet el pas ja s'arriba a una R de 2 spits units amb una cadena i una anella. A l'esquerra queda una R de parabolts que deu ser la original restaurada.

  • L2, IV+. Els spits et fan sortir per la dreta per un tram de podrit (la ressenya original indica que s'ha de sortir recte amunt amb passos de IV, però els spits i burils vells que he anat trobant més a l'esquerra de la línea m'han fet seguir per la linia "nova"), tant bon punt xapo el primer spit del L2, reculo i trec la cinta que havia posat a la R. Cal fer uns passos de fè en bolos grossos i podrit però s'acaba sortint bé (IV+). Un cop passat aquest tram, el llarg ja va tombant (III+) i la roca millora fins a una repisa còmode on hi ha la R2 amb 2 parabolts. Munto R i el Dani comença a pujar.
En mimo arribant a la R2

  • L3, III. Es puja una rampa amb 3 o 4 spits que et deixen a peu del diedre final.
El Dani arribant a la R3 i a punt d'enfilar L4 amunt

  • L4, IV+. Tant bon punt surts de la R3, hi ha un pas en un ex-desprendiment, la roca és argilosa però el pas no és difícil si tens embergadura i et vas colocant bé de peus. Mentre la boira se'm menjava, aconsegueixo treure'l tot net disfrutant de la millor roca que ofereix aquest llarg. Té uns passets macos i aeris abans d'arribar a la R amb molt bona roca. La R es fa en un spit i un arbre.
Roca bona!!! Si!

  • L5, IV (1 pas). Surto de la R tant ràpid com hi arribo i faig l'únic pas que té aquest últim llarg, la humitat de la boira fa que em patini tot i mel miro per l'esquerra i per la dreta. Finalment el faig per la dreta tibant del braç bo, xapo la R com si fos una assegurança més i vaig corrents fins al ràpel del final de l'aresta. Recupero corda i el Dani recupera el llarg.

L'últim bony

El ràppel s'ha de fer, cap a l'oest. Cap a la Canal dels Cavalls. Allà ens posem les sabates, engeguem els frontals, que ja és fosc, i vinga canal avall. Primer ajudats pels arbres, després baixant per un llom de roca fins al camí. Al cotxe hi arribem a les 21:40 i per celebrar que ens hem pogut escapar a escalar junts, el Dani em convida a casa seva a sopar :)

El mestre

Ressenya dels kutre's

12.8.08

Cavallers 2. La Tribu dels Vull Vull

Aquest cop ens llevem més d'hora tota la tropa. Esmorzem, paguem, fem maletes, carreguem els cotxes i cap a Cavallers, en companyia del Luichy, que avui anem bé d'hora i podrem deixar el cotxe al pàrking (juas, quina broma!).

Al arribar a Caldes de Boí no veiem rastre dels vigilants. Pista oberta! L'alegria ens dura poc, ja que als 0,5 km (a l'alçada del garito dels vigilants) ens fan donar mitja volta a tots els presents. Estupendu...

Algunes, en un estat considerable de mala-llet, quasi foten el cotxe avall per un marge. Ràpidament els matxos presents ho solucionem aixecant tot el que podem la roda mentre uns treuen una pedra. Aaaaiiii Ceci!

Aparquem a baix, altre cop, però aquest cop tenim un as a la màniga... carreguem trastos ràpid a la furgo del Luichy, ens entaforem tots a dins, unes paraules d'amor i de màgia del Luichy a les vigilantes i via lliure!
Luichy, ¿qué les dás?



Aparquem i enfilem cap a la Tribu dels Vull Vull. En uns 20-25 minuts arribem al sector i és tal i com ens l'ha descrit en Luichy: l'estany, un petit prat i el totxo. Graus mitjos, alegria entre assegurançes a les vies fàcils i com a excepció, la Corporación dermoestética (7c) que encadenaria el Tranki al llarg del dia. Croquis




Amb l'Alba i la Susana començem per aquestes vies fàcils, i exposadetes, de la dreta.

  • Gemma, IV. Placa tumbadeta d'adherencia, 20 metres i 4 xapes. La faig de primer i elles dues de segones.

  • Agda, III. Les noies l'han vist fàcil, malgrat la distància entre assegurances, i tenen ganes de provar-ho de primeres. Les dues encadenen sobradament. Felicitats!




Mentre elles escalen aquesta última, puc fer una foto típica de caçador caçat. En Luichy fent-li fotos a l'Ivan a la via Alba (6a), que surt al seu blog.



Abans de marxar, li faig un intent a una de les vies de l'esquerra:

  • Maquina total 3, V+. Jo crec que el plus no li sobra gens ja que té uns passos de fe importants :P. La via és maca però les xapes tampoc estan a tocar i això et fa escalar una mica tens hehe. Acabo agafant-me de la cadena per xapar quan ja havia fet el més difícil de la via. Ja em val.
Suposo que són aquells moments de desinspiració i que pensem que ens ho anem a passar bé i a no fer-nos mal. Igualment, això no treu que la disfruti com el que més.

Acabada aquesta via, ens despedim de tots i amb l'Alba anem desfilant. Hem de tornar fins al parking de Caldes de Boí a peu, tornar a Terrassa i ella ha d'agafar un tren cap a l'Empordà... per sort uns escaladors ens escurçen el camí baixant-nos l'última part en furgoneta. Gràcies!



I aquí s'acaba la nostra primera incursió a Cavallers. Ben segur que hi tornarem!

28.7.08

Cavallers 1. Afrikan Wall i La Canalla

Ja farà dos caps de setmana d'aquesta sortida: la primera escalada essent tot un graduat en Multimèdia! I pensar que des de la 2na setmana de Juliol podria estar escalant... :(
El problema és el colze esquerre: tinc epitrocleitis i m'ha sortit una mica de líquid. Em fa mal quan tinc el braç en extensió, en flexió total o fent força de tracció (ideal per escaladors, vaja!)

Tot i així, ja sé que he de fer repòs, vaig pensar que un bon lloc per poder escalar, gaudir del paisatge i no fer patïr massa el colze seria Cavallers i ho vem ben encertar.

Divendres, després de treballar, vem marxar de Terrassa en dos cotxes l'Alba, la Susana, l'Ivan, el Marc i el que escriu. Vem arribar al nostre destí, la Borda Vidal (Erill la Val), una mica tard després de fer alguna parada per acabar de comprar 4 coses de camí.
Però no vam ser els últims d'arribar, Tranki and family arribaven una mica més tard amb una mà a cada ou. Desorganitzats! :P


Fem el sopar, preparem el dinar per a l'endemà (amanida de pasta per 5 o més) i parlem i debatim de tot i de res fins que ens n'anem a dormir.

Dissabte ens aixequem d'hora, esmorzem i amb tranquilitat arribem als vols de les 10:30 al pàrking de baix de tot pensant en que ens sobrava temps abans que no tanquéssin l'accés i... bajón.


Intentem negociar de pujar un cotxe per l'Arnau i el material, però no hi ha manera. Mentrestant baixen cotxes de dalt (obviament deixant places lliures) però ni així ens deixen passar. Deu ser massa feina posar una persona a dalt, amb un walkie, pq informi de les places de parquing lliures a la persona de baix, no?
Desistim i començem l'excursió carregats amb el material, cordes, l'Arnau, nevereta, etc... A mig camí convencem a una parella que baixen, perquè pugin la Ceci i l'Arnau. Estem fets uns cracks! :)


Cada cop ens acostem més a la presa i tot i que és bastant aviat per escalar a l'Afrikan Wall, com que està ennuvolat hi passarem tot el dia.


Finalment hem arribat i els que poden es posen ràpidament a escalar, jo de moment asseguro.


L'Oriol fa el primer llarg de la Todo a 100 (6b) i la deixa montada. El Marc fa el mateix amb la Katanga (V) i l'Ivan ídem amb la Conbombo (6a+).


  • Katanga, V. M'hi poso en top després de l'Alba i la Susana. Vull veure com es porta el colze i veig que de moment no es queixa. La via surt sense cap problema a destacar, es tracta d'un diedre bastant estètic.

Asseguro a uns i altres a diferents vies i mengem una mica.



Em decideixo per provar una placa d'adherencia on hi ha unes vies de 6è, més a l'esquerra de la Todo a 100.

  • Stallone cobra (L1), 6a. Pas de bloc, llarg, a la primera xapa, un parell de passos d'adherència fins la 3ra i ja agafes canto i la via s'ajau fins a la R. Em surt a vista i en baixo content malgrat haver notat una petita fibladeta al colze al fer el pas de bloc de baix. L'Alba i la Sussana la proven en top-rope i només tenen problemes a la primera xapa, la resta els hi surt molt bé.





Sentim crits d'eufòria i és que el Marc ha encadenat la Todo a 100 a vista! Al cap de poc es repeteixen per l'Ivan que li surt al 2n intent! Felicitats bous!




Arriben el Palan i el Talo amb uns amics, li faig unes fotos al Palan escalfant a la Massa Kumba (7a+/b)




El Marc també prova en top-rope El negre del diedre (6a+/b), aprofitant que uns colegues de l'Oriol l'acaben de fer, i l'encadena. En baixa dient-ne les mil maravelles.
Si la voleu provar porteu friends per equipar alguns passos :P


L'Alba i la Sussana decideixen marxar cap al parking de baix a buscar un cotxe i pujar-nos a recollir, abans però les convenço perquè m'assegurin a un parell de vies facils al sector de La Canalla, per seguir fent metres.

  • Perico de los palotes, V. Facileta, només li trobo un pas per passar-se de la part vertical a la rampa. Ressegueix una fisura molt estètica i molt agradable de fer.
  • Vamos a llevarnos bien, IV+. Va dues vies més a la dreta d'aquesta última. Comparteix reunió amb l'anterior i és més d'adherència. Divertida.


Acabades aquestes vies les noies baixen i jo asseguro al Marc a una via de fisura de dits d'allà mateix, la Rastafari (6b+). No l'acaba de montar i decidim arribar a la reunió per la via de la seva esquerra pensant que era més fàcil, la Carte de sejour (6c). Tampoc surt però arriba a la R i prova en top-rope la Rastafari, aquest cop si que surt!

Mentrestant l'Oriol segueix provant la Via de la Cris (7c) i l'Ivan encadena al flash la Conguitos (7a). Quin bou!


Donem per acabada la jornada treparil i baixem cap al pàrquing de la presa on ja ens esperen l'Alba i la Sussana, baixo als meus i torno a pujar a per l'Oriol i els de la Seu. Resulta que coneixen al Xavi Grané, que raro! hehe :)

A baix, els meus ens esperen amb uns talls de meló per acabarnos d'hidratar i cap a Erill a dutxarnos i a celebrar el dia i els encadenes a la Creperia de Boí i amb unes cervesetes sota les estrelles.

17.7.08

regulacions?¿! a l'Alta Garrotxa

WTF?! (What the fuck?! - Però, què collons?!)

En Piju ja va comentar-ho però m'agradaria seguir-ne parlant i generar una mica de debat.

Ja és per tots, o quasi tots, sabut que s'ha restringit regulat l'escalada a la comarca de la Garrotxa.

Vàries webs s'han fet ressó de la notícia:


En aquesta última podrem veure que s'ha restringit regulat també el descens de barrancs. Jo no he fet mai descens de barrancs però les trobo una mica heavy aquestes "regulacions". Bé, parlant sempre des de la desconeixença.

Tornant al tema de l'escalada. S'ha restringit del 14 de Gener al 16 d'Agost l'escalada als següents sectors:

El Diable, el Galliner i Atlantis. Sectors propers a Castell S'Espasa, a Sadernes.
Bellavista. Imagino que els dos sectors, el de la cova inclòs.


S'ha PROHIBIT l'escalada als següents sectors:

Sadernes, Intramón.
Només un 6b+ i llavors de 6c+ en amunt. Sector no gaire freqüentat (en comparació amb les massificacions dels demés) degut a que està lluny (a 20 minuts de l'últim parking) i les vies són dures. Ja hi havia restriccions per nidificacions.

Intramón.

Sadernes, les Marrades.
No hi he estat mai, és un sector amb una vintena de vies de 6è a 8è grau.

Piada dels "Secció Vertical"

Pais de les arrels, 6c+
manllevada sense permís dels Secció Vertical (sorry!)


Sadernes, Cingles de Guitarriu.
Via llarga. Ja estava regulada l'escalada de Gener a Juliol per nidificació.


Beuda, El Castellot.
10 subsectors prohibits. És a dir, tot Beuda!!!! D'escàndol!

Muntanya del Mont, Rocapastora.
Tenia entès que ja estava prohibit.


Muntanya del Mont, Cingle Petit.
No en tinc dades.

Muntanya del Mont (N) - Cabanelles, Maniscle.
No en tinc dades.



Jo personalment ho veig excessiu. Molt excessiu!!
Segons Vilaweb, la raó principal és protegir els nius de rapinyaires. Això em sembla perfecte, però trobo abusiu prohibir l'escalada tot l'any a aquests sectors on els rapinyaires, segurament, només hi fan niu uns mesos determinats. Segur que amb restriccions temporals n'hi ha prou i de sobres.

Sense anar més lluny, recordo els cartells que es van instal·lar fa poc a la sud de Montserrat, on per protegir la nidificació d'aus, es va restringir l'escalada fins a una data concreta. Abans d'arribar a aquesta data, com que les aus ja no utilitzaven els nius la prohibició es va aixecar i nous cartells instal·lats n'informaven.

Suposo que a part de protegir aus, hi ha terrenys privats i és aquí on hi ha el problema.

Així doncs, atenció! Ja que si ens saltem aquestes restriccions, segons Vilaweb, ens poden caure multes a partir de 100 euros i confiscacions de material!

A les barricades!

1.7.08

Projectes...

Ja estic a punt de sortir d'aquest pou d'estress, cansament i son acumulada. Ja era hora!

Han estat uns mesos durs. Per sort ha plogut força i quedarme els caps de setmana davant de l'ordinador programant no se'm feia tant dur, ja que no veia gaires posts a blogticulos ;P
Ara que, passades les plujes, l'aluvión de posts em despertava uns sentiments d'enveja (sana) envers a tots els que podieu fer el que ens agrada tant: escalar! ;)

Sant Llorenç, Montserrat, Cavallers, Tossa, Sadernes, Orlú... Tants llocs on anar, tantes vies, tants projectes, tants somnis i tan poc temps...

A més, entre setmana la gent ja ha començat a fer de les seves, a veure si m'hi puc sumar aviat. Quines ganes!

Pel que fà al PFC de moment ja tinc dues dates:
- Aquest divendres entregar la memòria, el codi font i el video masteritzat en DVD.
- Dijous dia 10 defensa oral del projecte de Multimèdia.

Sort que em deixen lliure aquest cap de setmana de festa major a Terrassa.
Pareu atenció: Primer OPEN d'escalada en bloc de Terrassa el dissabte a partir de les 12 del migdia a la plaça Didó! Si teniu preguntes de com arribar, només pregunteu-m'ho! :P

M'agradaria participar-hi encara que faria un paper patètic. Tot i que l'experiència, els amics, els riures i la companyia segur que ho compensarien :)
D'altra banda, fer el tonto per Sant Joan amb una bici té les seves conseqüencies i tinc el colze esquerra tocat... em sembla que tinc una mica de tendinitis ;(
Veurem com evoluciona la cosa i si no s'hi pot participar, potser m'hi passo a fer fotos i gravar algun video. Podria estar interessant!

Pel que fa als meus projectes a curt termini seguire el mètode Mohawk i aquí tinc la meva llarga llista de vies a fer aquestes tardes d'estiu a can Llorenço:

Placa Sibarit: Nas de mocs, via 4, El vuelo del Dória, Barco de locos, Mono pestoso, Pagès urbà.
Diafragma: KK, Diedròsis, Batvia esquerra, Batvia dreta, Blanca setmana santa, Los cinco contra el calvo, Astènia, Llepòlia.
Sardineta de baix: Viento idiota, Yankee, Mirage, Blackout.
Sardineta de dalt: Callate ya, Quo Vadis, Asterix, Idefix.
Els diedres: Quercus, Tot seguit, Perleskletxa, Wassdiplasstik, Orgasmatrón.
El gruyere: Quan farem grau?, Nada por aquí, Hemisferi nord, Ella es así, Parèntesi.
Canal de les bruixes: totes, 9 vies esportives entre el V+ i 6b.
Les Gaites: Angie, Supercucona, Renom-Olmedo, Malas compañias.

Son moltes vies i caldrà anar per feina. Si aconsegueixo encadenar-les totes abans d'acabar l'estiu estaré més que content :)
Si algú m´hi vol acompanyar... només ha de dir-ho! Plego a les 18h i puc ser a Can Robert a les 18:30. Una mica just però suficient per anar fent. Són 3h de llum!

Entre les meves intencions estiuenques també n'hi han en temes d'equipaments i reequipaments:
Vull reequipar la Viento Idiota abans de fer-la. Que està amb spits del 8 i la via s'ho val! La reunió la deixariem a dalt, classic-style i a baixar caminant :P
També em molaria equipar una nova linia al diafragma que tinc ullada (i que el Marcel també la tenia i el Pepe, i...) , a la dreta de la Blanca setmana santa. La part de roca bona és brutal :)

A veure si aquest estiu dóna de si :)