Més Sardineta de dalt

Dimarts pel matí ens hem reunit el Marc, l'Enric i jo per anar a trepar per la Sardineta de Dalt al nostre estimat Sant Llorenç del Munt.

Aprofitant que em conec molt bé el lloc els hi he fet la visita turística per la zona :P

Hem començat per la via que no sabem el nom que jo l'anomeno "Cinqué del dau" ja que és un V+ i té una mena de bloc a l'inici que és quasi un cub perfecte.

El Marc encadena a vista, l'Enric també encadena a la primera i jo encadeno fent l'últim pas de matojo-tracción (encara em venen yuyus al tornar a anar de primer) no me l'apunto com a rotpunkt... haurem de tornar-hi.
Nosaltres que ens movem bé en el tema dels cinquens, la trobem que és un bon V+.


Tot seguit hem anat a la Xapada Contínua (6a+). El marc la monta amb un saque abans d'arribar a la fisura horitzontal i practicant amb un friend a la mateixa fisura abans d'agafar la babaresa. A l'entrada de roca bona hi ha un pas de bloc on costa trobar els cantos de mans bons (no es veuen perquè hi ha una mica de bombo) i té uns peus força dolents, s'ha de tibar i després babaresa aprofitant el diedre fins a la reunió. Molt estètica.

La provo amb top-rope fent una parada al pas de bloc i la resta em surt tota del tirón. Millor que el dia que la vaig provar amb el Mohawk. L'Enric també la prova en top-rope.


Finalment, com a última via del matí, ens n'anem cap a la Balma de les mosques a provar la Umma Gumma (6b), en top-rope tots. Fent un flanqueig bastant expo hem passat la corda per la reunió (el Marc m'assegurava des d'una sabina per si de cas) i ja hem deixat la via amb la corda passada.
Finalment avui he trobat la seqüència perfecte per mi per poder-la encadenar. M'han sortit tots els passos quasi del tirón! Amb una mica més de pila ja li podré posar el rotpunkt!


Ok... la foto us pot semblar una flipada però si faig el pas així, m'equilibro per fer un dinàmic amb la mà esquerra a un bidit que em permet sortir del desplom :P

Com a objectius a curt plaç em poso encadenar decentment aquestes tres vies. Abans del Novembre han de caure!

Foto 1: Marc al Cinqué del dau, V+
Foto 2: Enric a la Xapada Contínua, 6a+
Foto 3: El menda-lerenda al crux de la Umma Gumma, 6b

1ra trobada blogger: Freeky a Solsona

Finalment, aquest passat diumenge 17 de Setembre ens hem conegut uns quants bloggers catalans!
La destinació: El Solsonès. L'objectiu: conèixens, escalar i passar un bon dia menjant carn a la brasa.

A tres quarts de 9 del matí, marxàvem de Terrassa en Mohawk, la Selene, en Martí (Preeky) i jo cap a Solsona. Haviem quedat a les 10 del matí amb tota la troupe al Bar La Roella.

Després de fer un bon esmorzar amb un entrepà de llangonissa i un tallat (que em va anar bé per agafar energies! això de dormir dues hores és contraproduent per anar a escalar..) ens vem enfilar cap al Coll de Jou on deixariem els cotxes i estariem en una àrea de picnic/barbacoa molt ben condicionada (lavabos, graelles, taules, bancs, ...) i amb unes vistes espectaculars del Solsonès i les parets de Canalda.

Mentre en Ramón es quedava amb el Pelut i les nenes, els altres ens vem posar a escalar a la Creu del Codó a quatre passes de l'àrea de picnic.

És un totxo amb unes 12 vies que encara té alguna possibilitat més. Roca conglo-calcària que recorda al estrat bo de Sant Llorenç del Munt, però amb algun bolo una mica suelto.

Pel què fa a l'escalada, em vaig convertir en el top-rope man i vaig provar les vies:

• Rigorós hivern, 6a. Pas de placa molt dur, no em surt del tirón.
  
• Reiki, 6a+. Comença amb un diedre una mica desplomat. Hi ha canto però la trobo molt atlètica. Em falta pila!
  
• Feeling, 6b+. El crux m'és impossible, la resta és factible.
  

Entre altres anècdotes, felicitar al tros de bou del Mohawk per fer la 1ra ascensió al rotpunkt (suposem) de la via És dur! Oh no? que a la guia sortia el grau amb un interrogant, proposa 7a comparant-la amb les vies del costat.

A mitja escalada en Joan se n'ha d'anar per assumptes familiars. I al acabar, l'Òskar i la Marta tampoc es queden a l'estupendu dinar de carn a la brasa que vem fer.

Nois, això ho hauriem de fer mes sovint i pot ser una bona excusa per anar coneixent varis llocs! M'ofereixo de guia per Sant Llorenç del Munt i per Solius ;P



Sílvia, ets la crack! Amb una mica d'entreno donaries guerra a la Bereziartu!
Ramón (pare), santa paciència que vas tenir ;P Recupera't aviat! Merci també als dos per la butifarra ;P
Mohawk, bou! Ja em tornaràs el casc i anem a acabar els temes pendents de Sant Llorenç ;P I merci per compartir la carn!
Selene, encantat! No t'animes a trepar una mica? Bé.. potser els nens ja et fan enfilar-te per les parets ;)
Gatsaule, a veure quan anem al Pedraforca, alpinista!
Preeky, expert en Montserrat! a veure si agafo el nivell prekari per atraparte i ens veiem aviat ;)
Ramón (manresà) senyor tapiero en solitari. Ja et passaré lo de Sant Llorenç de seguida que pugui.
Òskar, a entrenar el coco, que aquell 6b+ hauria d'haver sortit a vista, tu podies! :P El pà de Berga molt bo!
Marta, a perdre-li la por a tornar a anar de primera! ;)
Lluís (Parcerisa). La carn va quedar de primera, encantat de conèixet i ànims per acabar els teus projectes a Canalda i tota la zona.

A mi només em queda dir que he d'apendre molt de tots vosaltres! M'ho he passat de primera!

Posaré més fotos de la sortida més endavant que ara no funciona bé el blogger :S

Final PFC i bones notícies

Finalment ahir vaig fer la defensa oral del meu projecte davant 3 professors (entre ells el més dur de la uni), els pares, la Berta (me germana) i l'Alba. Va anar de puta mare i cap profe em va enganxar amb cap de les seves preguntes.

El resultat, un 8 del Projecte de Final de Carrera d'Enginyeria Tècnica en Informàtica de Gestió (uff que llarg!). Ja sóc Enginyer Tècnic! :)

Entre altres anècdotes d'ahir, puc dir que vaig coneixer l'Amadeu, la Teresa i els seus fills. Després de rebre un post d'un tal Fermí Folguera (com em va enganyar!) parlant de Sant Llorenç i un número de telèfon, el vaig trucar i vem quedar després de la presentació del projecte.

Quina sorpresa al veure que el Fermí no existia i era en realitat l'Amadeu Pagès, un dels millors coneixedors de Sant Llorenç i aperturista de moltissimes grans vies juntament amb altres clàssics de la zona: M1G (+), Joan Armengol (+), Paca, germans Masó, i un llarg etcètera.

Ens vem quedar fins passades les 12 de la matinada, fullejant les seves llibretes de ressenyes de Sant Llorenç (entre elles, les de la Sardineta de Dalt!) i explicant mil anècdotes i parlant d'escalada. Ens van convidar a sopar una fantàstica sopa de carbassó amb pà amb tomàquet i embotits. Un fet divertit va ser la trucada de l'Andreu Ortega durant el sopar, i amb el mans lliures del telèfon vem seguir parlant més de Sant Llorenç, vies oblidades, re-equipaments i "puestas a punto" de zones mig mortes. Bé, que hem de quedar!

Només em queda donar-li les gràcies a l'Amadeu, per sense conèixem, donar-me la confiànça de deixar-me les seves ressenyes. Et prometo Amadeu, que te les cuidaré i te les tornaré de seguida que me les hagi fotocopiat! I moltes gràcies per l'estona xerrant i la vostra hospitalitat!

Fins aviat ;)

Ah, he descobert una zona d'escalada/bulder a Girona, al castell de Montjuïc però ja en parlaré més endavant... ara me'n vaig cap a l'Empordà de nou amb l'Alba i ja baixaré el cap de setmana per intentar fer el freakie al Solsonès! ;)

Mohawk, ja ho tenim TOT lo de Sant Llorenç... ara a fer feeeeeeina! :D

"Volver a empezaaaar"

Finalment he tornat a posar-me els gats, a sucar les mans al magnèsi, a xapar, a fer-me el nus, a suar, a passar una mica de cangueli, a cridar "reunió". Resumint: he tornat a escalar!

La muntanya escollida: Montserrat
La zona: Desentegada


Hem quedat a mig matí amb l'Oriol R., un company de fisioteràpia de la uni per anar a veure la Montse. Ella estava allà com sempre, suposo que s'ha alegrat de veure'ns perqué li hem estat fent companyia tot el dia, de fet érem els únics que li hem fet companyia. Estavem sols.

La Montse s'ha portat bé amb nosaltres, hem començat per les vies:

• Núm 21 - Xavier, 4c. Bona presa de contacte després de no escalar des de la sortida a Sadernes (fa un mes i quasi 3 setmanes). Via hiper assegurada (com a tota la zona de la Desentegada pel què he vist, llegit, escoltat, ...) amb químics. Primer l'Oriol i després jo a la primera.
  
• Núm 20 - Marta, 4c. Potser de mirar'te-la una mica més que l'anterior. Seguim el mateix ordre, primer l'encadena l'Oriol i després jo.
• Núm 19 - La Guarderia, 5b. Aquesta ja tenia més cosetes d'anar-s'ho mirant. Xula i surt a vista, després la fa l'Oriol que també encadena.

Degut a l'hora que era, un cop acabades les vies hem aprofitat per dinar.

Havent dinat i amb la sombreta a partir de les 14h (hem estat de puta mare tot el dia! un pelín de calor a les dues primeres vies però la resta del dia fresquets), l'Oriol ha encadenat a vista les vies següents i jo les he provat en top-rope:

• Núm 17, 5c. Buff.. una via molt llarga en comparació a les que estic acostumat a fer a Sant Llorenç. Bàsicament de pila fins a 3/4 parts de la via, on ja afluixava i era més disfrutona. La faig en top-rope i fent algun pas en A0 ja que els dits em començaven a fer mal. No sé qui deia que a la Desentegada regalaven el grau però jo li hagués posat 6a.
  
• Núm 15, 6a. Si l'altre era llarga aquesta ho era encara més! Compte amb els que aneu amb corda de 60. S'acosta molt als 30m, si és que no en té més. Molt dura al principi (on he tibat d'una cinta) i la resta més viable però no valia a badar, també faig un A0 en un pas que em feia pal tibar d'una nyapa. Aquesta era un pèl més dura que l'altre (les 4 primeres xapes). 6a dur i de continuitat (siii aquells que tant m'agraden a mi ¬_¬')

Amb aquestes vies, hem deixat el dia com a complert i ens n'hem anat al Bruc a fer una coca-cola mentre fullejavem un Extrem (el número 36 crec) de l'any de la picor (d'aquells que té el Mohawk ;P).



Notes:
- Anar tot l'estiu en xancles i espardenyes d'espart fa que al tornar-te a posar els gats pateixis molt! Jo abans duia els gats i no em feien mal ni els dits ni els peus! :(
- Pel 6a, l'Oriol com a bon estudiant de fisioteràpia que és, m'ha fet un taping amb esparadrap als dos dits del mig i m'he notat molt millor. A partir d'ara sempre tapings als dits anular i índex de cada mà, ja que el del mig al ser més llarg aguanta més bé :P

Foto 1: La Desentegada (sense permís de www.kpujo.com)
Foto 2: Ressenyes de la zona (sense permís de www.kpujo.com)
Foto 3: Jo en el 6a en top-rope, passat el tram més difícil.
Foto 4: L'Oriol celebrant l'encadenament a vista del 6a.

Doc. Rigol respon!

Hola de nou! El mal tràngol del Projecte de Final de Carrera està a punt d'acabar i amb bon resultat sembla ser :D

Aprofitant els primers dies lliures que tinc, demà (avui) me n'aniré a fer esportiva per Montserrat. Encara no sé si acabarem a la Desentegada (aprofitant que els seguros estan aprop) o la Vinya Nova (que s'ha de caminar molt menys) , però tindreu un artícle de la meva "vuelta al cole" peculiar d'aquí a poques hores :)

Durant aquests dies d'hores de feina nocturna al PC he aprofitat per fer-li una consulta al Josep Rigol al seu consultori via web a www.vertical.es. La consulta i la resposta les teniu a continuació:

PGB (06-09-2006)
Pregunta:
Buenas Doc! Mi problema es la "Hiperlaxitud ligamentosa". Resulta que desde siempre he tenido los ligamentos de las manos y dedos sobretodo, muy flexibles. Me cuesta bastante coger los cantos en extension y normalmente los cojo en arco. Lo que (en principio) es muy lesivo y castigador, aunque no he tenido problemas en los dedos hasta la fecha (bueno, quizas me duelan un poco el dia siguiente pero nada más). Conoces algun tipo de ejercicio específico para poder enfortecer de alguna manera mis dedos, mi "agarre", o lo que sea? Muchas gracias!

Respuesta:
Ok PGB, te esperaba,
Tu debes tener dedos de pianista, ¿no? Una vez más, y me duele la boca de tanto decirlo, voy a recordar que yo no soy médico.
Entiendo que se trata de que calientes muy bien los dedos antes de empezar a trabajarlos. Yo uso un sistema casero que debo agradecer a las manualidades del cole de mi hija. Ella me fabrica unas bolas que uso para apretar con los dedos y con la mano durante por lo menos veinte minutos, es un poco bronca pero llega un momento en que las encuentras a faltar y todo. Las dichas bolas las hace a base un globo, papel de cocina y harina.
Pillas el globo y le das un corte con unas tijeras en sentido transversal, obtendrás un "saco" y una "manga". Coges la parte cóncava, el saco, y la rellenas con una bola hecha con un poco de papel de cocina y harina dentro -el volumen a tu gusto- . Aprovechando la propia elasticidad del globo estiras de los laterales y lo cierras sobre si mismo. Esta bola la metes centrada dentro de la "manga", a continuación pillas un extremo y le das un par de giros sobre sí mismo -como los envoltorios de caramelo- después remangas el "puño" de la manga sobre la bola. A continuación haces lo mismo con el otro extremo. El relleno también puede ser de arroz.
Verás que puedes confeccionar diferentes volúmenes y texturas que te servirán para calentar o para coger fuerza.
También puedes recurrir, por ejemplo, a un libro de la serie "manuales Desnivel" titulado "Odio entrenar", allí encontrarás buenos ejercicios para escaladores y en concreto algunos para los dedos.
Al loro en las fronteras cuando te pillen con una bola llena de polvo blanco. A ver que cara de capullo pone el pasma cuando descubra que es... harina.

Luciano Feria

Conocimientos puede tenerlos cualquiera, pero el arte de pensar es el regalo más escaso de la naturaleza.
Federico II

La veritat és que els meus dits... són foça xungos. Per començar tinc laxitud de lligaments, sóc molt flexible en general i horrorosament flexible als dits. Agafar els cantos en extensió és una odisea per mi! El dit gros tampoc acompanya (mira que em van fer malament els meus pares): és petit, curt i rodonet.

Bé, seguiré els consells del Doctor i em faré una bola d'aquestes d'arròs. També vaig estar provant un parell de dies una mena d'aparell amb molles per anar apretant cada dit independentment... no estava malament. Algo faré i ja us posaré alguna foto dels meus "curiosos" dits :P

Bonanit i fins demà!