Primera foquejada de la temporada

Dilluns 8 de Març del 2010

A les 13h marxavem de la feina. Cervesa al bar amb els amics, dinar a casa dels pares, preparar trastos i a esperar un company que plegava a les 17h que ens recollís a l'Isma, al Pol i a mi.

El carrer de davant i de darrera de casa

Tardem molt en arribar a lloc, ja que la gent s'ha d'anar canviant pel camí de pujada parant a diferentes cases.

Diferents carrers de Matadepera

No arribem a Can Robert malgrat les cadenes (de corda), ja que una s'acaba sortint. Així que deixem el cotxe a l'alçada del carrer que puja cap al boulder del Cap del Faraó i ens equipem.

Aparcats i amunt!

En Jordi puja amb raquetes, el Pol i l'Isma amb l'snow a l'esquena i jo faig la primera foquejada de la temporada (a bones hores!).

Molta neu!

Pujem fins al pàrking de les Agonies sense problema. Allà jo m'he de treure els skis ja que m'enfonso fins al genoll.

Vista del Cavall Bernat des del pàrking de les Agonies

Pujem per la Canal de les Bruixes obrint traça fins a la pista de Can Pobla a Can Robert.

Pujant per la Canal de les Bruixes i per davant de la pista de Can Robert.

Allà em calço els skis de nou i seguim fins a Can Pobla. Són les vuit del vespre. Malhauradament no podrem arribar al cim de la Mola i cap avall.

Tots a can Pobla i vistes de Terrassa

Una baixada divertidíssima per la pista fins a Can Robert i des d'allà, seguir esquiant per l'Avinguda Can Marcet fins a la rotonda de l'escola Montcau - La Mola, al Passeig del Pla.

Esperat retorn a Beuda

Tenia ganes de tornar a Beuda i la recent aixecada de la prohibició em va motivar molt.

És curiós com uns argumenten nidificacions quan en realitat, el que volen dir és posar la por al cos als propietaris, coaccionant i enganyant dient-els-hi que en hipotètics casos d'accidents, ells en serien els responsables....

Sort que els escaladors locals, ajuntament i FEEC han fet una bona gestió i ara, tots podem tornar a gaudir de l'escalada a Beuda.

Quedo amb en Dani, Adri i l'Enrique de Platja d'Araal bar de Beuda a les 9.30 però no arribo fins tocades les 10 (el despertador em fa una mala passada). Sorry nois!

Ens dirigim a un dels sectors principals, El Castell. Just al costat del sector Gossos. Allà tenim bastanta feina entre V i 6c.

En Dani i l'Adri es posen a la Ginesta per anar escalfant mentre jo i l'Enrique fem cordada:

La mamella, 6a. Començo escalfant en aquesta via. Té un passet tonto a mitja via que el pots escaquejar per l'esquerra i queda un xic més fàcil. Jo el faig pel recte, la presa és més petita i t'has de col·locar bé de peus. De seguida es torna a agafar bon canto i s'arriba d'una manera curiosa a la R (bavaresa horitzontal).

Guxefti, 6a+. Comparteix entrada amb la via anterior i es decanta a l'esquerra per una placa d'adherència. Afronta l'arribada a la R per una placa molt vertical amb uns passos atlètics i amb alguna presa petita. També surt a vista.

Toca posar-se amb un dels objectius del dia... l'Enrique la monta sense poder encadenar i jo em vaig mentalitzant...

Bavaresa Namasté, 6a+. Una de les vies recomanables de Beuda en el seu grau. Bé, tots coincidim que és un 6a+ dur. Inici en diedre per afrontar el crux a la placa tècnica (curiosament, entre els spits hi ha un parell de pitons en el pas). Me'l miro, controlo els peus, em col·loco bé i agafo els cantos que toquen. Que bé, surt a la primera! :D

Tot eufòric de l'encadenament, em deixo muntada la Garrotxa Exòtica (6c) per provar-la després en top-rope. Just al tocar a terra coincidim amb l'altre grup que estàn escalant al sector Gossos: ni més ni menys que en Quo amb la Susi, en Ferran i la Laia (i en Güllich!).

La Laia té montada una via que li fa mandra desmontar, i dóna la casualitat que jo tinc pendent encadenar-la de primer (va sortir en el primer intent, en top-rope, a la primera visita de l'escola).

Una fiblada a la pell, 6a+. Una via llarga i atlètica amb un passet una mica cabrón cap a la meitat, de presa petita. En general molt disfrutona. Comparant-la amb la Namasté, aquesta és més suau. El que passa és que l'altra és molt dura!

Menjem una mica i el Ferran fa un 6b+ que m'estava mirant de reüll. Amb l'Oriol ens plantejem fer-li un top-rope, però el Ferran ens anima a intentar-ho de primers. Que si no ens surt ell la torna a fer.

Speet de maig, 6b+. Inici raro per agafar una placa vertical molt guapa, amb més canto del que aparenta. Ara que, cal col·locar-se bé i no fallar cap moviment. El Ferran em fa un flash brutal de bo i sense adonar-me'n em planto a l'últim pas. Em poso un xic nerviós buscant el canto per sortir. Replantejo la jugada: miro avall, recoloco peus i els pinçaments que em semblaven dolentots, ara se'm fan més bons. Yuhu!!! 6b+ al flash!

PGB a Speet de maig.

L'Enrique la intenta però està molt petat li surt amb dos descansos. L'Oriol fa el tonto en el primer intent i quan ja la tenia decideix parar. Instint clàssic, suposo xD

No sap si fotre-li o què, però li pot la pressió del grup i al segon intent no falla ;)

Mentrestant, el Ferran ha escalat la Garrotxa Exòtica i li ha agradat prou. L'Enrique li fa un top però no pot amb la seva ànima i es baixa a mitja via. Començen a caure gotes i la via s'ha de desmontar. Així que li fotré en top-rope, que ja era la intenció inicial.

Garrotxa exòtica, 6c. Em faig el nus, m'assegura el Ferran. Li demano que no em porti molta comba, que a mi els 6c's encara m'impressionen numericament. Començo pujant per la placa, el canto és prou franc i els passos surten bé. Això si, hi ha uns alejes de cuidado! El pas més dur de la placa és arribant a la xapa de sota el sostre, on les regletes es tornen molt petites i els peus van en adherència. Desxapo, agafo el gran canto del sostre i em deixo guiar per la meva intuïció i els consells del Ferran (no se m'hagués acudit talonejar en aquell tac, per exemple). Pas a pas, vaig superant-me i arribant a la seguent xapa, i a la següent... i sense adonar-me ja sóc a dalt d'aquests 25m! Increïble, no m'ho crec... hauré de tornar per poder homologar el meu primer 6c!

Acabem el dia fent una cervesa i parlant de sectors, projectes, ilusions i hiperlaxituds al bar de Beuda, tot fent una cervesa gaudint dels colors de la posta de sol. Un dia magnífic!

Fred a Penya Senyal

9 de Gener. Dia gèlid i tota Catalunya bastant tapada. Decidim que la millor opció és anar cap el Garraf, que sembla que hi haurà alguna clariana... a veure si tenim sort a Penya Senyal.

A les 10 ens trobem a Port Ginesta l'Aleix i l'Oriol de Barcelona, l'Albert i el Xavi de Sabadell i jo i el Marc com a representants Terrassencs. Carda un fred de collons i ens refugiem al bar on esmorzem. Jo, que menjo molt pels ulls, em deixo endur per un entrepà de calamars amb all-i-oli. Molt recomanable però compte que no us passi factura després ;)

Enfilem cap al sector, fàcil de trobar amb les indicacions i ressenyes del Fernando. Allà segueix fent fred i vent. Jo m'abrigo amb el plomes però passo d'escalar, com l'Aleix, el fred ens pot. En canvi, el Xavi, l'Albert, el Marc i l'Oriol es posen a la Nacha de Noche, Niña de puerta oscura, Del Sergio...

Sembla que el vent para i el sol guanya terreny als núvols. Hora d'escalar, Aleix?

• The end is the begin, V+. Surt a vista. No està mal per escalfar si no fa fred: arribo a la cadena amb les mans gelades i al baixar i treure'm els gats, tinc els dits grocs... collons quina rasca!!!
• #20, 6b. L'Aleix la monta i veient la ubicació de les xapes passo de posar-m'hi de primer: pots picar de peus a la repisa inicial xapant el primer i segon bolt. Després té un aleje considerable del 3r al 4t i uns passos tècnics amb una roca que no m'acaba de donar massa confiança. Tot i així l'encadeno en top-rope.
• #17, 6a+. M'hi poso per sota a vista però un cop a sobre la llastra hi ha un pas que no el sé veure, m'aprofito de que l'Oriol està baixant de la via del costat i em canta els passos on-the-fly. Me l'apunto al flash.
• Marcel·lí, 6b+. Aprofito que el Xavi l'acaba de pujar, per colar-me abans de l'Albert i fer-li un top-rope. Bufff, una via molt física i difícil a vista! Això si, una línia brutal! M'arrossego una mica i ja dono el dia per finalitzat.

Bé.. encara rai que amb el fred que feia vam poder fer algo. Això si, ja m'agradaria tenir la resistència a l'entorn dels meus companys: el Xavi es va apuntar 8 vies a vista entre 6a i 6b+ i una al 2n intent!

Sobre el sector, no és cap meravella. La roca té poc forat, és més aviat roca trencada que fa cantos plans i regletes. L'equipament és correcte a tota la zona però al sector de les vies Viana Jones, Spirou... a les vies que vaig provar semblava fet amb tira-linies. És a dir, despenjant-se a sac des de dalt i posant bolts cada X metres sense buscar els llocs òptims d'on xapar. Si més no, és la impressió que vaig endur-me.

Tot i així, la roca no està sobada i és un sectoret a tenir en compte a l'hivern (quan no faci tant fred) per gent que es mogui pel 6è grau.

Gèlides taules de la llei

El dia 4 de Gener és l'últim dia de festes que molts podrem fer coses. Quedo amb els terrassencs Serra i Oriol, també amb els saballuts Òscar, Moi, Xavi i amb en Pär. La méteo pinta bastant malament a tot arreu, però sembla que cap al nord del Berguedà encara es podrà fer algo, així que fem via cap allà.

Els 9 arribem al pàrking al mateix moment i veient el panorama, tot ennuvolat (a dures penes es veia la cinglera de Fígols) ens n'anem a escalfar a Ca l'Anglada: entrepans de truita, cafès amb llet, cacaolats calents... Intentem entretenir-nos el mínim possible (això és força temps) i cap a la paret.

Els forts van directes a les Taules de la Llei. Jo amb l'Oriol em quedo una mica abans on escalfem amb algo més fàcil.

University, 6a. La faig fins la segon reunió amb les mans glaçades. A cada pas he de parar a saccejar els braços, no per l'inflor sinó perque circuli la sang cap als dits! M'ha donat la impresió que el L1 era més dur que el L2. Tot i que la suma dels dos llargs units, si que podria ser un 6a facilet... Surt bé a vista.

L'Oriol a Pixapins

Després del torn de l'Oriol, ens movem cap a les Taules de la Llei on aquells ja estàn ben escalfats i ja estan provant 6c+ i 7a's de la taula dreta. Jo em poso amb un dels objectius del dia.

Pixapins, 6b. Altre cop pillo de mans i no se m'escalfen fins que no baixo de la role. Aquesta via m'ha agradat molt! Continuïtat pura i dura, amb un passet cap a la meitat i un un altre al sostret. A vista! :)

Asseguro a uns i altres, xerro amb d'altres, menjo una mica i m'entra el dilema. Tinc les cintes posades a la Pasión Maldita, un 6c bastant assequible, i a una via del qual tenim referència com a projecte a les ressenyes que portem. Els companys que l'han escalat diuen que està a l'entorn de 6b/c i que els hi ha agradat molt també. Al final em decideixo per aquesta última.

En Moi a Pixapins

Bongomaniac 6b/+. Placa inicial de continuïtat a l'estil de la Pixapins, s'arriba a un petit slab molt tècnic i amb presa molt petita, ja només queda superar el sostre i arribar a la R. Jo l'he trobat més dura que la Pixapins i em decanto pel 6b+. I si senyor, també surt a vista! Quin gran dia!

Nota: reunió força precària.

Encara em quedaven forçes i moral per provar la Pasión Maldita, llàstima que ja no quedava llum. Fem material, encenem els frontals i cap a casa!

No sé si és que el fet de no notar-me els dits em feia tirar amunt agafat de coses que si me'ls hagués notat hagués tingut els meus dubtes, o el fet de que al ser una escalada de cantos i forats roms em fa estar en igualtat de condicions que els companys. El cas és que Malanyeu m'agrada i se'm dona bé. El proper cop a veure si puc fer la Stoc de Coc o la dels Senzills i al baixar a veure com va per la Pasión Maldita... :D

Estrenem l'any a Bellavista

El dia 2 de gener quedo amb el suec i els saballuts per anar a Bellavista.

Aquesta temporada era el 3r cop que hi pujava: El primer amb el Marc, vam estar sols tot el dia. El 2n cop amb el Marc, Xavi i Òscar, hi havia un parell o tres cordades més. I aquest tercer cop amb en Pär, en Xavi i l'Òscar. L'aparcament a tope, gent als 7ens, gent als 6ens, gent a la cova... ha estat la vegada que ho he vist més plè! Suposo que la gent vol tatxar projectes abans de les restriccions que començen el 15 de gener...

Aquests dies, he pogut tatxar algunes vies que feia temps que tenia ganes de fer. Utilitzaré les ressenyes del G.E. Malgratenc, que corren per internet:

#20, 6a. Aquesta l'hem fet per escalfar. Té una primera part bastant tècnica, un bon repòs i una segona part més atlètica. Per mi és un bon 6a.

#17, 6a+. Comparteix reunió amb la número 16. Per mi aquesta és sensiblement més difícil que la seva via veïna i el 6a+ trobo que li escau. Té un tramet molt vertical d'equilibri en patates i un passet per arribar a la lleixa abans d'afrontar els passos comuns de les dues vies. Aquesta la tenia pendent i surt al primer intent.

#14, 6a+/b. Via curteta i prescindible. Es tracta d'un pas a bloc, i molt llarg, de tibar d'un cigronet que sobresurt. Tot el grau està concentrat allà i com que la via és curta, me l'apunto de 6a+ dur. Li faig fer al Xavi per escalfar i jo l'encadeno al flash. Aquesta apretada em va condicionar tot un dia de cansament...

#13, 6b. Comença amb passos llargs, agafant una xorrera per posar-nos en diedre i anar fent facilment fins a l'últim pas que costa veure'l. La tenia encadenada en top-rope de feia uns anys i aquest cop no vaig fallar. Llàstima que sigui poc contínua.

Bon viatge, 6b+. Semblava que no es deixaria encadenar mai! El primer dia vaig provar-la en top-rope i em vaig quedar al crux. El segon dia, vaig provar-la per sota i em vaig baixar del crux, no tenia forçes per acabar-la de muntar. El tercer dia li faig un top-rope per recordar els passos i encadeno. Baixo, espero 10 minuts i li faig el pegue bo per sota. Finalment!!!! Quina línia tant bona!

Tampoc hem triumfat del tot i hi ha hagut vies que s'han quedat en el tinter per a futures visites:

#1, 6b. El pas entre la 3ra i la 4ta xapa em va tombar dues vegades amb dues respectives volades. Consisteix en ajuntar mans en una regleta de mitja falange, obrir mà dreta en una mena de pinça grossa, creuar esquerra en un lateral, aguantar la porta, pujar dreta en un hombro i xapar.... Doncs els meus dits de mantega no s'aguanten gaire bé de la regleta i això sumat a la falta de power va fer que em quedés amb les ganes d'encadenar-la. Tot i així la vaig acabar muntant. Next time...

#18, 6c. Animat amb el Marc, el primer dia vaig intentar-la per sota. Primer uns passos tècnics d'adherència, després uns moviments d'equilibri en regletes fins que arribes a un bombo que no vaig saber superar i allà em vaig quedar. Després del bombo hi ha una fisura que s'ha d'escalar una mica en babaresa però obrint cames a dreta i esquerra per equilibrar-se. Molt bona!

#9, 7a+. Aquesta ja m'hi vaig posar en top-rope. Entrada en xorrera fàcil (V+) + pas a bloc inhumà o A1e (com va ser el meu cas) + placa amb molt canto (6a+) i xorrera + entrada desplomada a sostre (?) + sortida del sostre amb cantos amagats i placa vertical fins la R (?) = 7a+. Moviments molt guapos, però no estic acostumat a desploms ni sostres, em vaig cagar i al sostre vaig preferir que em baixessin. Per quan sigui gran! ;)

Bé, ja només em queden 2 6b's i llavors de 6c en amunt, caldrà posar-se més fort! O ens afanyem a tornar-hi abans del 15 de Gener o fins al 15 d'Agost no podrem tornar-hi (i a l'Agost va a ser que no!), així que... Bellavista, fins l'hivern vinent!