Buff, no sabeu les ganes que tinc d'acabar el projecte del mal i dedicar-me a la vida de currant i escalador i prou :) Sembla que això ja s'acosta... (si tot va bé!)
Doncs això, per acabar de posar el blog al dia piaré dues sortidetes que van "saber a poco" però vaja, millor allò que res ;)
A finals de maig, vaig engatussar l'Alba per tornar a la Torre Moratxa a fer una matinal (mes aviat mig dia, per l'hora que era) ràpida.
El primer cop que vam ser-hi vem acabar ben esgarrinxats intentant fer un camp a traves per anar cap a Roca Maura i això em va fer perdre la meva credibilitat cada cop que volia tornar-hi i li deia que em sabia el camí. Ha passat molt temps, però hem aconseguit tornar-hi :P
Per començar vaig repetir la única via que havia escalat a la zona, la número 3. Al seu dia em va semblar un V+ molt dur, tirant a 6a. Aquest cop en canvi, amb prou feines li hagués posat V+. Jo la deixaria en V/V+.
Té un inici de placa tumbadeta amb presa per anar tirant fins que s'arriba a una repisa que trenca la continuitat pero ens obsequia amb passos mes verticals i amb bones gandes. A destacar que està equipada amb spits, bolts i un pitó que podriem dir que protegeix el pas... quines idees :P
La segona via que vaig provar va ser la seva veïna, la número 4. Aquesta si que es mereix el V+ més que la seva companya. Té una entrada dureta en un bombet, llavors ja progressa per un tram mes vertical, on ajudats pels cantos que fa una fissura a la seva dreta, anirem superant bé. Arribant a la R és on hi ha els passos més fins però controlant els peus es fa bé. Surt a vista i en baixo content.
Llàstima que l'Alba no volgués provar res perquè les dues vies són força divertides.
Un parell de caps de setmana després, vem quedar amb el MSN per acostar-nos a fer una matinal al Gruyere de Sant Llorenç, ja que sabiem que hi havia el Marcel amb l'Anna i en Genís.
Com no, vem arribar a quarts de quinze (és un clàssic en nosaltres i en mi, jo de fet tinc la virtut d'arribar tard a tot arreu!) i va donar temps a fer poca cosa però el passeig i la companyia ja van valer la pena.
Vem començar amb la més fàcil de la zona, la Pa i Trago.
Un V+ molt agradable de fer, força llarguet i ben trobat. Potser als baixets se'ls hi fa més dura ja que al crux, ser alt et permet agafar un canto bo sense passet de bidit intermig ^_^
Tant el MSN com jo encadenem mentre en Genís reclama menjar...
Aleshores va començar a arribar un grupet d'unes 6 o 7 persones, amb les ressenyes del Fernando i el Marcel els va orientar quan ho van requerir.
De mentres, el MSN es va posar a la Gañon, un 6b+ de la placa de la dreta bastant fotut. No va encadenar i jo en top-rope tampoc. Si us he de ser sincers vaig acabar de pujar remuntant-me tibant de la corda del top-rope... vaya tela! Jejeje com a mínim vaig arribar a la 3ra xapa sense parar, ja que el pas entre la 1ra i la 2na xapa recordo que l'havia trobat inhumà l'any passat.
Serà que estem millorant i tot?
I des d'aleshores no he escalat més! :(
Bé, a l'espera de saber què em diuen del projecte i que d'aqui 2 caps de setmana és la Festa Major de Terrassa, us informo que el dissabte 5 de Juliol han montat un Open d'escalada en bloc. Si estigués més en forma potser m'hi apuntava però estic per l'arrastre, MSN si t'hi apuntes et venim a animar!
25.6.08
26.5.08
2 dies a Mont-ral
Sóc un pendó. Ja fa 1 mes que vem fer aquesta sortida però entre que a la feina anem liats i a que la meva vida social gira entorn a codis XHTML i PHP, bases de dades MySQL, i estils CSS (espero acabar, aquest cop si!)... no tinc temps per quasi res!
Avui us explicaré la sortideta que vem fer el comando Terrassa (MSN, Ivan F, Marc F, i jo) a aquesta vella i bella escola d'escalada tarragonina, Mont-ral.
Petita panoramica del poble
De fet, es el 3r cop que escalo a Mont-ral però els 2 primers eren dels meus inicis en l'escalada, de curset i en top-rope. Recordo haver pillat molt... hehe.
Marxavem el divendres amb el cotxe plè a rebossar: 4 tios no pas petits (bé, un més que els altres :P), menjar a mansalva degut a la desorganització (què voleu? som joves i inexperts!), estris d'escalada, cordes, bosses amb roba... Autèntic.
M'encanta aquest refu :P
Arribem ja de nit al refugi de Mont-ral on els guardes ens havien deixat el llum ences. Ens esperaven.
Sopem, decidim què farem l'endemà i a dormir.
A veure... que hem de fer per sopar?!
Nit boja on les hi hagi: sols a les habitacions amb els "hermanos metano"... ja us ho podeu imaginar el concert nocturn: per llogar-hi cadires!
Dissabte, després d'un esmorzar abundant baixem cap al sector Terra Negra. Allà ens dividim en 2 cordades: els bous MSN i Ivan; els vedells Marc F i jo.
Els vedells fem per començar:
Un cop fetes aquestes, el MSN i l'Ivan han escalfat a Yes fatu o faiste (6a). Està dues vies més a l'esquerra de la última que hem fet nosaltres. La troben sobada i prescindible, i això ens acaba de motivar a canviar de sector.
Una mica més avall, tenim l'Agulla de l'Arrepenjada, on ens han recomanat quasi totes les vies.
MSN a Mala Vida
El MSN ja li està tibant a Mala vida i amb el Marc ens posem a la seva via veïna:
Llastima d'anar en top, la foto m'encanta (digueu-me egocentric)
L'Ivan i el Marc fan també El bloqueig del Guaje (6b) abans d'anar a provar un 7a del sector Esperó No que els hi ha fet gràcia: Grisdemena
Si si, era bastant gris!
Ivanote aquesta canya... ;)
Aprofitem per dinar i descansar mentre li foten algun pegue. Decideixen que es molt dura i que millor deixar-la per mes endavant.
Descansant sota Grisdemena...
Baixem al Sector del Riu i com que el nostre objectiu estava ocupat (Jolly Jumper, dels millors 6a's de la zona), ens n'anem al totxo de la dreta on fem:
Els Marcs a les vies del sector "El Riu".
Per tornar, ens recomanen tornar per darrera, per una pista forestal on es camina millor que pel camí estret dels sectors. Com havia de passar, la liem i ens fotem per unes canals arbrades i rocoses... Molta verdura i arribem a dalt bastant cansats i esgarrinxats. Vaya tela!
A l'endemà, amb el Marc tornem a escalfar a Terranegra, fent dues de les millors vies de V que he fet per allà:
MSN començant la Ella es asi
Marc F trobant la sequencia de Si plou fas grau
Al acabar de provar aquelles vies baixem tots als Gegants , un dels millors sectors de Mont-ral per fer vies de pila entre 6b i 7a, on farem les últimes vies del dia:
Marc a No em toquis el pitu... i Jordi a Calipso
Ens despedim dels nous amics i tornem al cotxe, fem un dinar improvitzat amb tot el que ens queda i marxem cap a Falset, a buscar l'Alba i a treure el nas a la Fira del Vi ( hehehhe).
Montsants, priorats, blancs, negres, rosats... Acabem ben contentets després de fer algunes cates assessorats per un expert i cap a casa!
Els 3 bous i el vedell tirant la foto...
Avui us explicaré la sortideta que vem fer el comando Terrassa (MSN, Ivan F, Marc F, i jo) a aquesta vella i bella escola d'escalada tarragonina, Mont-ral.
Petita panoramica del pobleDe fet, es el 3r cop que escalo a Mont-ral però els 2 primers eren dels meus inicis en l'escalada, de curset i en top-rope. Recordo haver pillat molt... hehe.
Marxavem el divendres amb el cotxe plè a rebossar: 4 tios no pas petits (bé, un més que els altres :P), menjar a mansalva degut a la desorganització (què voleu? som joves i inexperts!), estris d'escalada, cordes, bosses amb roba... Autèntic.
M'encanta aquest refu :PArribem ja de nit al refugi de Mont-ral on els guardes ens havien deixat el llum ences. Ens esperaven.
Sopem, decidim què farem l'endemà i a dormir.
A veure... que hem de fer per sopar?!Nit boja on les hi hagi: sols a les habitacions amb els "hermanos metano"... ja us ho podeu imaginar el concert nocturn: per llogar-hi cadires!
El gas metano, es lo que sale por el ano
Dissabte, després d'un esmorzar abundant baixem cap al sector Terra Negra. Allà ens dividim en 2 cordades: els bous MSN i Ivan; els vedells Marc F i jo.
Els vedells fem per començar:
- Trossos gossos, V+. Forats guapos, curteta i ultra-sobada, com la majoria de vies del sector. Encadeno i baixo inflat... mal començament.
- Recoponostiofono, 6a. Al veure que al més bou dels dos vedells que som li costa i s'ha de penjar, m'hi poso en top-rope i no encadeno pas. Al baixar m'ho miro bé i trobo la seqüencia però decidim anar a altres temes, que hi ha molt Mont-ral per endavant.
Un cop fetes aquestes, el MSN i l'Ivan han escalfat a Yes fatu o faiste (6a). Està dues vies més a l'esquerra de la última que hem fet nosaltres. La troben sobada i prescindible, i això ens acaba de motivar a canviar de sector.
Una mica més avall, tenim l'Agulla de l'Arrepenjada, on ens han recomanat quasi totes les vies.
MSN a Mala VidaEl MSN ja li està tibant a Mala vida i amb el Marc ens posem a la seva via veïna:
- La pastera del dimoni, 6a+. S'hi posa el Marc F de primer i la munta amb un parell de parades. Al arribar a baix trec la corda i m'hi poso per sota... arribo al pas dur i em faig caca i baixo. El Marc ho torna a intentar de 1r amb les cintes ja posades pero tampoc li surt. Jo ho torno a provar en top-rope per desmontar-la i m'he de parar un parell de cops que vaig cansat.
- Mala vida, 6a+. El Marc torna a provar sort però no encadena, es fa bé fins que et trobes amb una placa molt tècnica arribant a la R. Top-rope directe i ni de broma l'encadeno. Estic petadíssim!
Llastima d'anar en top, la foto m'encanta (digueu-me egocentric)L'Ivan i el Marc fan també El bloqueig del Guaje (6b) abans d'anar a provar un 7a del sector Esperó No que els hi ha fet gràcia: Grisdemena
Si si, era bastant gris!
Ivanote aquesta canya... ;)Aprofitem per dinar i descansar mentre li foten algun pegue. Decideixen que es molt dura i que millor deixar-la per mes endavant.
Descansant sota Grisdemena...Baixem al Sector del Riu i com que el nostre objectiu estava ocupat (Jolly Jumper, dels millors 6a's de la zona), ens n'anem al totxo de la dreta on fem:
- Pedreres a la Merda, 6a. El Marc F encadena a la segona. Jo fallo al flash i tambe al 2n intent, on ja se m'obrien les mans. Te un pas dinàmic curiós arribant a dalt, que li dona punts a la via.
- Arramba i clava, 6a+. Comparteixen reunió. M'hi poso en top rope i els passos surten però he de parar a descansar als de dalt. Em faltava mooolt power!
Els Marcs a les vies del sector "El Riu".Per tornar, ens recomanen tornar per darrera, per una pista forestal on es camina millor que pel camí estret dels sectors. Com havia de passar, la liem i ens fotem per unes canals arbrades i rocoses... Molta verdura i arribem a dalt bastant cansats i esgarrinxats. Vaya tela!
A l'endemà, amb el Marc tornem a escalfar a Terranegra, fent dues de les millors vies de V que he fet per allà:
- Comissari Negret, V. Prou maca tot i que hi ha un pas que te l'has de mirar una mica.
- Tula, Abdula, Gandula, V. Molt bona i molt recomanable, més llarga que la seva veïna i a l'hora et deixa els braços més inflats.
MSN començant la Ella es asi- Si plou fas grau, 6a+. Inici vertical on vas trobant presa, després un tram més de tibar de bons cantos a l'hora que que la verticalitat es perd per passar a tirar una mica enrera. Llavors fàcil fins la última placa que li dóna grau a la via. Pfff una burrada de pas que acabo tibant de cinta, o la seqüència té truc o allò no es 6a+! Que dur!
Marc F trobant la sequencia de Si plou fas grauAl acabar de provar aquelles vies baixem tots als Gegants , un dels millors sectors de Mont-ral per fer vies de pila entre 6b i 7a, on farem les últimes vies del dia:
- No em toquis el pitu que..., 6b. La comença el Marc F però el bomo se li resisteix, li passa el torn a l'Ivan i l'encadena. Ni el MSN ni jo la provem.
- Calipso, 6c. El Jordi la monta i el Marc i jo la provem en top-rope. Ell encadena i jo a la que arribo al bombo decideixo que els meus braços estan molt cuits i que millor deixar-ho estar.
Marc a No em toquis el pitu... i Jordi a CalipsoEns despedim dels nous amics i tornem al cotxe, fem un dinar improvitzat amb tot el que ens queda i marxem cap a Falset, a buscar l'Alba i a treure el nas a la Fira del Vi ( hehehhe).
Montsants, priorats, blancs, negres, rosats... Acabem ben contentets després de fer algunes cates assessorats per un expert i cap a casa!
Els 3 bous i el vedell tirant la foto...29.4.08
Els millors 6a's del Diafragma
Mentre espero que el Mimo em passi les fotos d'Agulles (ja tinc els posts fets), us deixo amb la crònica del passat dissabte:
Dissabte passat, vaig quedar altre cop amb el Marcel, l'Anna i en Genís al Diafragma, que ja toca anar buscant zones amb ombra :)
Com va sent habitual, se m'enganxen els llençols i arribo més tard de l'hora acordada, ja que la nit anterior tenia un sopar amb ex-companys de l'escola. Quantes velles glòries juntes! :P
Com que anava tard i havia de marxar aviat (sempre corrents, jo!), en comptes de deixar el cotxe als dipòsits i fer la caminadeta, m'atreveixo a pujar fins a Can Pobla. Anant en compte en alguns punts hi arribo bé.
Al arribar al Diafragma el Marcel i l'Anna ja han escalfat amb La quinta del tequila, el V+ llarg i guapo aprop de la Cova del Frare (ja tenim el nom de quasi totes les vies!) i es posen a la primera via de l'esquerra.
-Jo la Diedrosis no l'he feta mai...- Deixo anar.
Ens dirigim cap a la dreta del sector, on abans d'atacar la Diedrosis, el Marcel li fa uns tientos a una de les seves últimes creacions, la Match Point que ronda el 6c+/7a amb pas bloquero... vola unes quantes vegades al crux i l'acaba de montar. Renega de que a l'estiu estava més fort ;P
Marcel arribant al crux de la Match Point
Anna a la Diedrosis
El proper dia toca fer aquests 2 rots de punkis (KK i Diedrosis) i em marco com a projectes la Los 5 contra el calvo i la Astènia. 6b i 6b+, respectivament, del Marcel. Montables perfectament des de 6a's veïns. A veure si vaig encadenant coses ara que sembla que vaig millor de coco :)
Dissabte passat, vaig quedar altre cop amb el Marcel, l'Anna i en Genís al Diafragma, que ja toca anar buscant zones amb ombra :)
Com va sent habitual, se m'enganxen els llençols i arribo més tard de l'hora acordada, ja que la nit anterior tenia un sopar amb ex-companys de l'escola. Quantes velles glòries juntes! :P
Com que anava tard i havia de marxar aviat (sempre corrents, jo!), en comptes de deixar el cotxe als dipòsits i fer la caminadeta, m'atreveixo a pujar fins a Can Pobla. Anant en compte en alguns punts hi arribo bé.
Al arribar al Diafragma el Marcel i l'Anna ja han escalfat amb La quinta del tequila, el V+ llarg i guapo aprop de la Cova del Frare (ja tenim el nom de quasi totes les vies!) i es posen a la primera via de l'esquerra.
- KK, 6a. Hi vaig en top-rope que s'ha d'escalfar... El Marcel la va arreglar fa uns mesos, ara ja està tota amb parabolts i la R és a prova de bombes. Ells que tenen els dits forts, s'aguanten bé de les regletes de dalt i la troben més fàcil de 6a. Per mi, en canvi, és un infern i m'he de penjar a les últimes cintes. El proper dia haure de provar-ho amb tapings als dits. Això de ser hiperlaxe és un trunyo!
- Sonrisas Rotas, 6a. És la de la dreta de la Quinta del Tequila. Un parell de passos durs a baix, passada la 3ra xapa és continuïtat de cantos molt bons i d'anar fent. Aquí ja m'hi poso per sota i encadeno a la primera! Ja era hora, la tenia pendent des de que la vaig provar per primer cop. Una via de 5 estrelles!
-Jo la Diedrosis no l'he feta mai...- Deixo anar.
Ens dirigim cap a la dreta del sector, on abans d'atacar la Diedrosis, el Marcel li fa uns tientos a una de les seves últimes creacions, la Match Point que ronda el 6c+/7a amb pas bloquero... vola unes quantes vegades al crux i l'acaba de montar. Renega de que a l'estiu estava més fort ;P
Marcel arribant al crux de la Match Point- Diedrosis, 6a/+. Juntament amb la Sonrisas Rotas, podriem estar parlant de les millors vies del Diafragma i dels millors 6a's que he escalat mai. 5 estrelles! Canto, fisura, diedre, placa... aquesta via ho té tot i de poc no encadeno a vista! Em fonc en un xapatge i em patina un peu: em penjo a descansar just al sortir del diedre. Els últims metres son finets amb alegria entre xapes, però surten bé anar fent.
Anna a la DiedrosisEl proper dia toca fer aquests 2 rots de punkis (KK i Diedrosis) i em marco com a projectes la Los 5 contra el calvo i la Astènia. 6b i 6b+, respectivament, del Marcel. Montables perfectament des de 6a's veïns. A veure si vaig encadenant coses ara que sembla que vaig millor de coco :)
28.4.08
La Saca Gran - Itaca
Quin solet més bo... de fet jo ja m'estava adormint fins que el Dani em diu:
- Pere, la Itaca de la Saca Gran no la tinc feta i si la féssim avui ja seria la hòstia. Com vas amb els estreps?
- Ostres... amb aquest solet tant bo ara anar a fer una cara est? Els estreps, weno... algo farem!
I ens n'anem cap a la Itaca mentre el Marsi i el Guillem fan una migdiada de campions.
Itaca.
Acabant el diedret del L1
La R1 és bona i prou còmode, sobre uns bolos grossos que fan de repisa. Miro amunt i no ho veig massa clar, només veig els 2 primers parabolts i llavors... res. El Dani em diu que s'ho ha estat mirant abans i que tampoc ha vist més xapes.
M'acollono i li cedeixo el llarg al Dani. Ell, un cop a la 2na xapa, després de navegar una mica a esquerra i dreta, veu la 3ra xapa (aleje!) i dedueix per on cal seguir.
Arribant a la R2
Bons amics, bones vies, bon dia, què més es pot demanar? Només una sola cosa: acabar el dia amb una cerveseta al Bruc ;)
- Pere, la Itaca de la Saca Gran no la tinc feta i si la féssim avui ja seria la hòstia. Com vas amb els estreps?
- Ostres... amb aquest solet tant bo ara anar a fer una cara est? Els estreps, weno... algo farem!
I ens n'anem cap a la Itaca mentre el Marsi i el Guillem fan una migdiada de campions.
Itaca.
- 1r llarg. A2e, IV+ (obligats). Começa el Dani amb un estrep i la fifi, cap problema el 1r desplom. Al acabar-lo em passa el seu estrep i segueix en lliure. Jo, al recuperar el llarg, tinc els meus problemes al artifical, però acaba sortint amb els 2 estreps i una express com a fifi. Al acabar el tram de desplom, venen uns passets de IV fins a un parabolt on la ressenya antiga marca un A0. Obviament, si abans marcaven un A0, jo faig un A0. És de calaix! Passat aquest pas, ve una fisura cega amb un tronquet una mica defectuós al principi, que el Dani ha xapat, i un pitonaco molt gros. Aquest tram es supera fent diedre uns quants metres per finalment xapar un parabolt i sortir per la placa de l'esquerra, on s'arriba a la R1 per cantos més bons.
Acabant el diedret del L1La R1 és bona i prou còmode, sobre uns bolos grossos que fan de repisa. Miro amunt i no ho veig massa clar, només veig els 2 primers parabolts i llavors... res. El Dani em diu que s'ho ha estat mirant abans i que tampoc ha vist més xapes.
M'acollono i li cedeixo el llarg al Dani. Ell, un cop a la 2na xapa, després de navegar una mica a esquerra i dreta, veu la 3ra xapa (aleje!) i dedueix per on cal seguir.
- 2n llarg. V+ (V,A0 obligat). Es surt recte des de la R1 per una mena de fisura on xapem un parabolt i de seguida tenim un minisostret. Anem per la dreta a xapar el 2n parabolt i un cop xapat hem de flanquejar uns 3m a l'esquerra (V+) per pujar per terreny més fàcil (V, IV+) i xapar un parell de parabolts abans d'arribar a la R2, que es fa en una altra bona repisa.
Arribant a la R2- 3r llarg. IV. Al arribar a la R2, miro amunt i veig els alejes... -Uf!- Penso. Tot i això li dic al Dani: -Tiro amunt, que si m'ho penso gaire, faré el llarg de 2n-. Dit i fet! Fins a la primera xapa és fàcil però està lluny i fa un vent que converteix aquest llarg fàcil en una important gesta alpinística (hehehehe broooma). En total hi ha 3 expansions. Tampoc em costa massa i arribo bé al cim on hi ha 2 parabolts per fer reunió. El Dani tarda poc a reunir-se amb mi però abans arriben el Guillem i el Marsi, que van amb el coet al cul ;)
Bons amics, bones vies, bon dia, què més es pot demanar? Només una sola cosa: acabar el dia amb una cerveseta al Bruc ;)
Miranda de les Boïgues - Montpart
El dissabte 19 d'Abril, el plan era anar amb el Dani cap a l'Alt Urgell a fer la Bàlsam del Tigre o la Cafè, copa i puro. Ambdues ens cridaven molt l'atenció però el temps ens va fer canviar de plans i ens vem decidir per una aposta segura, Montserrat.
- Quina via vols fer? - Em pregunta el Dani.
- Portis on em portis, segur que no l'he fet o sigui que tu manes.
- Et sembla bé fer la Montpart a la Miranda de les Boïgues? No l'he fet encara i tots els meus colegues ja la tenen feta i no trobo mai amb qui anar-la a repetir.
- No se'n parli més, a més no he estat mai per Agulles!
Doncs cap al pàrquing de Can Massana falta gent. Al arribar, sorpresa: en Marsi i en Guillem!
- Hombre Cuyàs!!! Quant de temps!
- Hehehe, primer cop a Agulles! Ja em val! :$
Al cap de res arriben en Martí i la Cristina. El CAU nunca muere!
Parlem dels plans d'avui, en Martí i la Cristina al final decideixen anar a la cara Sud. En Marsi i en Guillem ens acompanyaran fent vies paral·leles. Perfecte, estaré rodejat de manresans... quin mal karma! ;P
Montpart.
A peu de via
Guiats pel Marsi arribem a peu de via sense problemes. Mitja horeta, més o menys, des del pàrquing. El Marsi i en Guillem es posen a la Garcia-Vidal, aconsellats pel Dani, i jo començo el primer llarg.
Començant el 1r llarg
A mig flanqueig del 1r llarg
En Dani es treu el 1r llarg en lliure i de seguida està al meu costat. Al cap de res ja està manxant-li amunt pel 2n llarg.
Buff, tot i el sol, el vent m'està congelant. Hauria d'haver tret la jaqueta de la motxilla. Bé, dels errors se n'aprèn :P
- Això està cosit!- Sento que diu. -Millor!- penso. Al cap de res ja el sento: -Reunió!-. Em recupera les cordes i començo el 2n llarg.
1ra reunió
Com a mínim les reunions d'aquesta via són molt còmodes. Quin solet més bo que hi fa, no com al diedre del 3r llarg, que es veu hombrívol, fosc, dur... Segur que m'espera per menjar-se'm! Me'l miro. Me'l torno a mirar i em dic: -què coi?! Amunt!-
Imponent 3r llarg
Ufff, que content! M'he zampat el llarg de la Montpart i malgrat els problemes tinguts, he mantingut el cap fred i me n'he sortit. Que content i quin viote! :) Al cap de poc arriba en Dani al cim i ens felicitem mútuament. Un parell de minuts més i el Marsi ja ha recuperat l'últim llarg de la via que feia amb en Guillem. Ja som tots a dalt.
Mengem alguna cosa, baixem de l'agulla i anem en busca d'un racó arrasat i amb solet per decidir què fem...
- Quina via vols fer? - Em pregunta el Dani.
- Portis on em portis, segur que no l'he fet o sigui que tu manes.
- Et sembla bé fer la Montpart a la Miranda de les Boïgues? No l'he fet encara i tots els meus colegues ja la tenen feta i no trobo mai amb qui anar-la a repetir.
- No se'n parli més, a més no he estat mai per Agulles!
Doncs cap al pàrquing de Can Massana falta gent. Al arribar, sorpresa: en Marsi i en Guillem!
- Hombre Cuyàs!!! Quant de temps!
- Hehehe, primer cop a Agulles! Ja em val! :$
Al cap de res arriben en Martí i la Cristina. El CAU nunca muere!
Parlem dels plans d'avui, en Martí i la Cristina al final decideixen anar a la cara Sud. En Marsi i en Guillem ens acompanyaran fent vies paral·leles. Perfecte, estaré rodejat de manresans... quin mal karma! ;P
Montpart.
A peu de viaGuiats pel Marsi arribem a peu de via sense problemes. Mitja horeta, més o menys, des del pàrquing. El Marsi i en Guillem es posen a la Garcia-Vidal, aconsellats pel Dani, i jo començo el primer llarg.
- 1r llarg. V+ (V obligat). Nosaltres sortim recte a buscar la primera xapa, suposo que devien entrar per un flanqueig més fàcil una mica més a la dreta, però s'hi arriba bé. Es segueix recte amunt (5 xapes en total) fent uns passos de V+ molt fins. Al penúltim parabolt he hagut de fer un elegant A0 perquè m'estava fonent. Passat allò, la dificultat baixa una mica. Xapo l'últim parabolt de la via amb una cinta ben llarga i ja només em queda el més fàcil/exposat: un flanqueig en diagonal sense seguros cap a la R1 dins la baumeta característica. Tot i tenir la R a 10m (aprox) em tranquilitzo i vaig mirant-m'he molt els peus per anar progressant cap a la bauma. De tant en tant miro de reull l'ultima assegurança... -uff que lluny- penso! Finalment, xapo un parabolt d'una via que creua la nostra (Jumpi'n Jack Flash) just abans de la R (psicològic total, perquè tenia la reunió als nassos) i faig reunió. Salvat!
Començant el 1r llarg
A mig flanqueig del 1r llargEn Dani es treu el 1r llarg en lliure i de seguida està al meu costat. Al cap de res ja està manxant-li amunt pel 2n llarg.
Buff, tot i el sol, el vent m'està congelant. Hauria d'haver tret la jaqueta de la motxilla. Bé, dels errors se n'aprèn :P
- Això està cosit!- Sento que diu. -Millor!- penso. Al cap de res ja el sento: -Reunió!-. Em recupera les cordes i començo el 2n llarg.
1ra reunió- 2n llarg. 6a (V obligat). Primer un petit flanqueig cap a l'esquerra per posar-se sota del diedre. Allà burro de mi, m'agafo un moment al mosquetó de la 1ra cinta per colocar-me bé. Un cop ben colocat vaig recuperant el llarg: primer un pas de tibar de bons cantos i després anar seguint anar fent una mica de diedre o pujant per la placa quan els cantos ho permeten. Al cap de 6 o 7 parabolts, s'ha de flanquejar una mica cap a la dreta per acabar pujant per el tram més fàcil. El flanqueig i el pas per remuntar cap al tram fàcil va ser el que em va costar més, tot i així vaig fer tots els passos en lliure. Llàstima d'haver utilitzat la 1ra cinta que m'invalida el rotpunkt.
Com a mínim les reunions d'aquesta via són molt còmodes. Quin solet més bo que hi fa, no com al diedre del 3r llarg, que es veu hombrívol, fosc, dur... Segur que m'espera per menjar-se'm! Me'l miro. Me'l torno a mirar i em dic: -què coi?! Amunt!-
- 3r llarg. 6a (V, A1e obligat). M'equipo amb els tascons, els friends, els aliens, un estrep i 12 express. Primer objectiu, el 1r parabolt. Uns passos de IV i xapat. Bien! Així vaig progressant fins que arribo a un pitó, que és on venen els passos de 6a. Faig un A0 del pitó sense tibar massa, només l'utilitzo per equilibrar-me i xapar l'spit de sobre. Allà decideixo penjar-me d'una express al budrier i mirar-m'ho. -Collons que xungo! I ara com faig el pas?- Mmm.. treuré l'estrep! I si, amb l'estrep aconsegueixo xapar el següent parabolt i m'hi torno a penjar. Visca els A1e! Vaig progressant a base d'estrep durant 3 o 4 xapes, crec recordar (el que dura el tram difícil). En algun pas, no he tingut més ous que fer una sortida en lliure... quin yuyu! Però tot i així me'n ensurto. El Dani m'anima i això ja està coll avall. Toca el tram final on ja s'ajeu una mica més i a la roca li van sortint preses. Tot i això, no hi ha cap xapatge que no el faci pillat a la express a partir de la pedalada :$. Als últims metres xapo un arbre i ja surto a dalt. -Reunió!-
Imponent 3r llargUfff, que content! M'he zampat el llarg de la Montpart i malgrat els problemes tinguts, he mantingut el cap fred i me n'he sortit. Que content i quin viote! :) Al cap de poc arriba en Dani al cim i ens felicitem mútuament. Un parell de minuts més i el Marsi ja ha recuperat l'últim llarg de la via que feia amb en Guillem. Ja som tots a dalt.
Mengem alguna cosa, baixem de l'agulla i anem en busca d'un racó arrasat i amb solet per decidir què fem...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)