25.7.06

Overbooking a Sadernes

Aquest passat cap de setmana, vaig aconseguir engrescar a uns quants de la colla i ens en vem anar al càmping-masia de Sadernes.



Sadernes és una molt molt molt petita població de l'Alta Garrotxa. És molt coneguda per les diverses activitats de muntanya que s'hi pot practicar: senderisme, descens engorjats, fer el dominguero, banyar-se als gorgs, però sobretot: escalada.

Arribem el divendres nit el Marc, l'Alba i jo. Muntem dues tendes mentre esperem a que arribin els altres i sopem. Acaben arribant a quarts d'una de la matinada. Monten la tenda que falta mentre fumen els seus cigarrets amanits i ens anem passant una bóta de vi.

A l'endemà no matinem gaire i al intentar accedir per la pista cap als parkings que hi ha propers a les zones d'escalada, ens trobem la barrera baixada i el guarda ens diu que hi haurem d'anar a peu. Toca carregar motxilles, cordes, aigua... i cap al sector Iniciació ja que alguns de la colla tot just començaven. Al arribar (després de caminar molt) ens trobem que en el susodicho sector (que compta amb 10 vies del IV al 6c) hi ha més de 50 persones! (curset de la FEEC inclòs). Allà ens trobem amb l'Aniol i son pare (un fill de Solius) que és un dels monitors del curset, parlant amb la gent ens aconsellen que creuem el riu i just davant hi ha un sector anomenat El Celler de les Monges on hi ha dos V per poder fer algo... hi anem.




Arribem tard, els dos V (que comparteixen reunió) estàn ocupats per una familia amb dues nenes. Les altres vies del sector en fan força respecte... 6b, 6b+, 7a, 7c, 6b, 6c, 6b+, 6a+.
Ja cansats de caminar i de la calor, decideixo provar sort amb:

  • Vi Blanc, 6a+. Via una mica desplomada, atlètica, molts moviments dinàmics... arribo fins a 3/4 parts de la via amb els braços com el popeye, baixo i el Roger prova d'acabar-la, es queda a l'ultima xapa i no s'atreveix a anar a la reunió, ho torno a provar i l'acabem tinguent muntada! Llàstima de via i passos de bloc (el del principi era força bèstia pel nostre grau), no hi ha quasi ningú dels 8 que érem que arribi fins a dalt. L'Aniol l'acaba desmontant assegurat pel Marc i un cop tenim les coses endreçades, baixem al gorg de sota on els altres porten ja una estona fent un bany.



Després de dinar i banyar-nos, uns quants tornen al càmping a descansar i el Roger, Isma, Marc i jo tornem al sector Iniciació amb l'Aniol i fem 3 vies:

  • Congruent, IV+. Gens fàcil, té algun passet abans d'arribar a la reunió que fa que m'ho hagi de mirar.
  • La Joiosa Canalla, V. Em penjo a descansar pq no l'entenc gens! Què passa aquí?!
  • Gorromina Power, IV+. Només la fa el Marc i no li acaba de molar.

Les vies no ens han convençut, estan força llepades i no són gaire maques però com a mínim hem pogut escalar alguna cosa.

Ens en tornem al càmping molt assedagats per la calor (i la POCA previsió d'alguns de la colla al no dur aigua, sort de l'Aniol i la gent del curset de la FEEC que ens donen algun trago). Remullada obligada a la piscina mentre veiem passar al Ramonet amb la seva xicota cap a la banda oposada del càmping on som nosaltres. Això ja sembla salsa rosa! Però mira, em va fer ilusió veure'l :P
Ens re-hidratem i preparem el sopar. A l'endemà l'Alba el Marc i jo decidim llevar-nos a les 7.30, agafar entrepans a la Masia per dinar i poder anar amb cotxe fins a les zones d'escalada per aprofitar bé el dia i no trobar-nos tanta massificació. Primer problema, la cuina de la masia no obre fins a les 9 així que despertem al Joan i li encarreguem el dinar. De poc serveix matinar, hem de deixar el cotxe al 1r pàrking ja que tot està plè, quin estrés!
Patejada fins al Sector Iniciació de nou (una mica més curta que dissabte), aquest cop som els primers però no tarda a omplir-se un altre cop per cursetistes de la FEEC i altres escaladors. Escalem:

  • Giva, IV. Una merda de via (amb perdó i respecte a l'equipador), el pas d'abans de xapar la reunió et menja el cap que dona gust, tot llis. A part, la majoria de la via sembla una pista de patinatge i el mosquetó de la reunió està gastat MÉS DE LA MEITAT (des d'aquí faig una crida a la gent que fa top-rope's, que utilitzi els seus mosquetons i que faci servir els dels descuelgues només per desmontar la via i marxar).
  • Obelix, V+. Aquesta la disfruto molt! més llarga, variada i divertida que les altres.



Mentre escalavem, una parella d'escaladors estàn com nosaltres el dia anterior, i escalen les vies que acabem nosaltres molt ràpid per deixar-les pels del curset (era el pacte que haviem fet al principi amb els monitors). Els hi aconsellem, abans de marxar cap al sector Can Pixa, que vagin a provar sort al Celler de les monges amb els dos V que ens havien aconsellat a nosaltres el dia anterior.

Sector Can Pixa, entre el pàrking 4 i 5 cal enfilar-se per una tartera (molt poc visible el camí des de la pista). Sort d'un local que ens acaba indicant per on és. Allà ens trobem amb en Carlos Vega "Karli" de Sant Feliu de Guíxols (surt una foto seva a la nova guia de Sadernes, escalant Desig de Volar, 8a+. Tot un senyor lolo!) que el vem coneixer a Solius el passat hivern. Escalem només una via:

  • Moon light, V. On m'he de penjar en un pas pq no ho veig clar, tot i això l'acabo fins a dalt. Guapíssima però és més de V segur, l'he trobada més difícil que la Obelix i a aquella li dono V+ normal. La via molt guapa i la roca molt adherent. Es nota que s'ha de patejar bastant per arribar-hi ja que no hi ha cap canto llepat :P

Voliem escalar més però al veure l'hora, hem de tornar al gorg on ens haviem banyat dissabte ja que haviem quedat amb els altres. Dinem i a la que acordem pujar fins al Gorg Blau, el cel es tapa de cop i comença a ploure! Recollim els trastos i tenim la sort que els escaladors amb els que haviem coincidit pel matí al sector Iniciació tenen la furgo allà mateix i ens porten a l'Alba i a mi al cotxe. Pujem a buscar els altres. Recollim motxilles i tornem només al Marc i l'Emilio, els altres baixen a peu ja que ja només cauen 4 gotes. Pel camí al càmping recollim a en Lluís i la Lídia que estaven escalant la Memory, 7a al sector L'Aventura. La Fura (la seva gosseta) ens empaita darrera el cotxe fins al càmping.
Recollim les coses amb una mica de pluja, pleguem la tenda com podem, ens dutxem, organitzem cotxes, passem comptes i s'acaba el cap de setmana a Sadernes... :(

Coses a destacar:

  • MASSA gent i poques vies de grau baix. Ideal anar-hi amb un grau a partir del 6c i anar-hi entre-setmana.
  • L'Alba perd la bossa de l'arnés i un vuit a dins, jo perdo la bosseta del magnesi :(
  • La nova guia val molt la pena. Hi surten tots els sectors nous, fotos en color, croquis dibuixats sobre les fotos, bilíngüe... No n'he vist gaires com aquesta!
  • El càmping està molt bé i és força econòmic (en comparació de molts altres...)

Malgrat la calor, la pluja, les caminades, la set i lo poc que hem escalat, ens ho hem passat bé! Més endavant hi tornarem (s'ha d'amortitzar la guia ;P)

Foto 1. Alba i Pere sota Castell s'Espasa.
Foto 2. Aniol, Pere and company sota el 6a+ del Celler de les Monges.
Foto 3. El gorg on ens vem banyar amb vistes a La Cúpula.
Foto 4. Via Obelix.

10 comentaris:

K. ha dit...

Vaja crònica. Quan toca que les coses no surtin bé, no hi ha res a fer.

Jo tinc la primera guía de Sadernes des de'l primer día que va surtir. ¡I no he anat mai!!!!

A l'hivern fa pal anar tant lluny amb els dies tant curts que fa i a l'estiu tenía la impressió que era una zona en que feia molta calor...

Igualment ara ja m'has convençut de no anar-hi a l'estiu...

Per cert, la nova guía es pot comprar a tot arreu? qui publica?

Gatsaule ha dit...

Ja, ja, ja,..., la història és esperpèntica i divertida de debò. Però ja se sap que si una cosa pot anar malament, sol anar malament !

Ànims que a la tercera serà la vençuda.

PGB ha dit...

L'autor de la guia és el Jordi Cruz Ramírez.

Es titula:
SADERNES
Escalades en el nucli central

A la portada hi ha una petita imatge del Consorci de l'Alta Garrotxa, una altra de la FEEC i una que posa SOeScalada

Sí.. la història és divertida, però com vem pillar! jejeje

PGB ha dit...

aix! m'he descuidat de dir que me la vaig comprar al càmping.
Ni idea de si la venen a altres llocs però recordo que aquest hivern, al refugi de montral tenien l'anunci de que venien la guia de Sadernes (la vella). Potser han actualitzat i ara la nova es ven a tot arreu... no t'ho sabria dir :P

Doncs òskar, jo crec que és un lloc força ideal per tu. Tens fins a 65 vies fins al 6b+ però intenta no anar-hi un cap de setmana :P suposo que anar-hi al setembre o al juny és lo ideal.

K. ha dit...

A desnivel.com no el tenen. No em sona haver vist aquesta guía.

Ja buscaré...

La propera vegada us veniu a Berga, je, je

PGB ha dit...

fet! :)

K. ha dit...

Doncs nosaltres pujem a Berga aquest finde i després ja res fins a final d'Agost...

Del 5 al 20 d'Agost em podeu buscar per Euskadi... :)

ivanG ha dit...

Hola Pere!!
Sembla que de lo que mes vau disfrutar va ser del banyet al toll.
Que tal en Ramonet?, m'han dit que es bastant compacte (petit).
Salutacions

K. ha dit...

Ahir vaig anar a La Pleta i no tenen la guía. Alguna idea d'on comprarla?

En Ramonet deu fer 1'55 o 1'60.

Es realmente petit. A les competis sovint veus com els altres escaladors arriben a les preses i ell ha de fer un salt.

Es força espectacular... :) :)

Jo l'he vist competint tres o quatre vegades i en roca a Montserrat, al totxo del Clot del Tambor.

PGB ha dit...

Si... el Ramonet es força baixet :P no l'he vist escalant mai (excepte en el video de La Rambla) però ha de ser un espectacle veure'l! Fort ho està molt!

La guia de Sadernes fa tota la pinta que de moment només estigui rulant per la província de Girona. Igualment si hi vas, al càmping la tenen ;)