Molt amor i una mica d'odi: via Esparraguera

Dissabte, per despedir aquest Gener calurós, vaig quedar amb l'Ivan F., el seu germà Marc F. i el Marc Ll. per anar-nos-en a repetir la via Esparraguera a la Roca Gris (La Vinya Nova).

Tot i haver quedat molt d'hora a l'entrada d'el Bruc Residencial, entre seleccionar el material a l'aparcament, fer un petit mos, arribar fins la Roca Gris, trobar el peu de via, etc... no va ser fins les 12 que començavem a escalar.

Vem decidir que la primera cordada seriem el Marc Ll. i jo. Ell s'encarregaria de fer l'últim llarg, desequipat, de primer amb els friends i tascons. Els germans Ivan i Marc, vindrien darrera i recuperarien el llarg amb els anclatges col·locats pel Marc Ll.

Amor:

• 1r llarg, 35m IV+. Començo jo, algun passet a l'inici amb roca una mica trencada i després ja fàcil fins la R1. Jo no vaig veure-la i vaig seguir pujant fins que em vaig quedar sense cintes i el Marc em deia que se m'acabava la corda... em vaig penjar i vaig veure que me l'havia saltat (2 parabolts separats uns 1,5m l'un de l'altre). Em van despenjar i vaig muntar reunió.
• 2n llarg, 35m V/+. Li tira el Marc en top-rope els 3 primers seguros xapats per error. Per allà hi ha algun passet si no l'agafes bé (anar per la dreta de les xapes). A la part final surts per una bavaresa molt disfrutona i fas R2 en una repisa còmode.

• 3r llarg, 25m V+. Li torna a fotre el Marc de primer. Hi ha un pas on ser alt facilita les coses, es va de canto gordo a canto gordo fins al cim d'un esperó amb la R3 col·locada a un lloc amb molt d'ambient...
  
• 4t llarg, 45m V. Ara si que em toca a mi però sortir d'aquella R em costa una mica d'esforç mental (ja comença a haver-hi pati) però els primers passos van sortint bé i torno a agafar la confiança al conglomerat montserratí. El crit d'anims (i de guerra) d'aquell llarg va ser: "Muerte al calcáreo!". Cap a la part final del llarg la roca s'ajeu (III) i les assegurançes desapareixen fins a la R4.

• 5è llarg, 15m IV+. Animat, hi torno de primer. Tot i ser un llarg en travesia i protegit per un parabolt i un pont de roca, me'n surto molt bé i el disfruto molt. Monto la R5 d'un parabolt i 2 spits i a esperar que el Marc es casqui l'últim llarg.

• 6è llarg, 35 IV+ clean. Val la pena arribar fins aquí per fer aquest últim llarg amb canto generos i aeri. Millor dur a part d'un joc de tascons (amb tascons mitjans-grossos), algun friend mitjà-gros.

Entre pitos i flautes, tardem 3h i mitja a fer la via (cal sumar els jaja-jeje cada vegada que ens trobavem a les R i la calma que duiem). Només faltava tornar al cotxe i cap a La Bisbal falta gent!

Odi:

El millor descens, és rappelar la via Urquiza-Olmo: 3 rappels de 45m, 45m i 50m.
El que no sabiem era que l'instalació de ràppel que vem fer servir era la R3 de la via Logos!!! Jo vaig adonar-me'n a la que el rappel era volat. "Això al igual és un IV+! L'hem cagada!" vaig pensar. De fet la cosa ja em feia mala espina a la que el Marc duia molta estona penjat... al baixar jo me'l trobo pillat d'un parabolt i d'un tac de fusta ja que no arribava a la R2 de la Urquiza-Olmo (la teniem a tocar!). Jo vaig intentar-ho pendulant però em va ser impossible, nomes em quedaven 10cm de corda...



La unica solució que em quedava era una sabina del mal on em vaig anclar com vaig poder mentre tenia un peu recolzat a un tronc que sobresortia i l'altre a la paret. Tot això a uns 100m de terra.
Resultat = Cangueli màxim.

Vem recuperar les cordes i el Marc (que estava més amunt) va muntar el ràppel des del parabolt on estava anclat, va passar-me la corda i vaig sortir d'allà cagant llets cap avall... Vaig veure que al costat d'una alzina, a mitja canal hi havia la R1 de la via Stress i cap allà vaig enfilar de cap. Al poc temps ja estavem reunits el Marc i jo i preparavem l'últim rappel que ens portaria a terra ferma.

Els germanets (Ivan i Marc) van tenir la mateixa sort que nosaltres, a diferencia de nosaltres (duiem dues cordes de 8,5mm i 50m), duien una corda de 60m i una de 70m simples. Cosa que tenien 10m més de marge. El primer en rappelar va ser el Marc però se li va liar la corda amb uns arbusts i va acabar sense poder arribar a la R2 de la Urquiza-Olmo. Va anar a petar a la mateixa sabina del mal que jo. L'Ivan va evitar millor els arbusts i va poder arribar a la R des d'on va despenjar al Marc fins la R1 de la via Stress i finalment, ja a les fosques vam reunir-nos tots a terra després d'un bon ensurt i una bona rallada mental...

Un cop al cotxe, veiem que a la ressenya dels de www.ressenya.net, tenien molt ben explicat el descens: "Continuar per la cresta uns 5minuts, fins arribar a un punt on hi ha una instal·lació amb fites al costat..."

Conclusió:

Cal llegir més piades, anar plens de maillons, de bagues, dur els walkie's, i baixar caminant sempre que es pugui!