22.1.07

Molt amor i una mica d'odi: via Esparraguera

Dissabte, per despedir aquest Gener calurós, vaig quedar amb l'Ivan F., el seu germà Marc F. i el Marc Ll. per anar-nos-en a repetir la via Esparraguera a la Roca Gris (La Vinya Nova).

Tot i haver quedat molt d'hora a l'entrada d'el Bruc Residencial, entre seleccionar el material a l'aparcament, fer un petit mos, arribar fins la Roca Gris, trobar el peu de via, etc... no va ser fins les 12 que començavem a escalar.

Vem decidir que la primera cordada seriem el Marc Ll. i jo. Ell s'encarregaria de fer l'últim llarg, desequipat, de primer amb els friends i tascons. Els germans Ivan i Marc, vindrien darrera i recuperarien el llarg amb els anclatges col·locats pel Marc Ll.

Amor:

  • 1r llarg, 35m IV+. Començo jo, algun passet a l'inici amb roca una mica trencada i després ja fàcil fins la R1. Jo no vaig veure-la i vaig seguir pujant fins que em vaig quedar sense cintes i el Marc em deia que se m'acabava la corda... em vaig penjar i vaig veure que me l'havia saltat (2 parabolts separats uns 1,5m l'un de l'altre). Em van despenjar i vaig muntar reunió.
  • 2n llarg, 35m V/+. Li tira el Marc en top-rope els 3 primers seguros xapats per error. Per allà hi ha algun passet si no l'agafes bé (anar per la dreta de les xapes). A la part final surts per una bavaresa molt disfrutona i fas R2 en una repisa còmode.
  • 3r llarg, 25m V+. Li torna a fotre el Marc de primer. Hi ha un pas on ser alt facilita les coses, es va de canto gordo a canto gordo fins al cim d'un esperó amb la R3 col·locada a un lloc amb molt d'ambient...
  • 4t llarg, 45m V. Ara si que em toca a mi però sortir d'aquella R em costa una mica d'esforç mental (ja comença a haver-hi pati) però els primers passos van sortint bé i torno a agafar la confiança al conglomerat montserratí. El crit d'anims (i de guerra) d'aquell llarg va ser: "Muerte al calcáreo!". Cap a la part final del llarg la roca s'ajeu (III) i les assegurançes desapareixen fins a la R4.
  • 5è llarg, 15m IV+. Animat, hi torno de primer. Tot i ser un llarg en travesia i protegit per un parabolt i un pont de roca, me'n surto molt bé i el disfruto molt. Monto la R5 d'un parabolt i 2 spits i a esperar que el Marc es casqui l'últim llarg.
  • 6è llarg, 35 IV+ clean. Val la pena arribar fins aquí per fer aquest últim llarg amb canto generos i aeri. Millor dur a part d'un joc de tascons (amb tascons mitjans-grossos), algun friend mitjà-gros.


Entre pitos i flautes, tardem 3h i mitja a fer la via (cal sumar els jaja-jeje cada vegada que ens trobavem a les R i la calma que duiem). Només faltava tornar al cotxe i cap a La Bisbal falta gent!


Odi:

El millor descens, és rappelar la via Urquiza-Olmo: 3 rappels de 45m, 45m i 50m.
El que no sabiem era que l'instalació de ràppel que vem fer servir era la R3 de la via Logos!!! Jo vaig adonar-me'n a la que el rappel era volat. "Això al igual és un IV+! L'hem cagada!" vaig pensar. De fet la cosa ja em feia mala espina a la que el Marc duia molta estona penjat... al baixar jo me'l trobo pillat d'un parabolt i d'un tac de fusta ja que no arribava a la R2 de la Urquiza-Olmo (la teniem a tocar!). Jo vaig intentar-ho pendulant però em va ser impossible, nomes em quedaven 10cm de corda...



La unica solució que em quedava era una sabina del mal on em vaig anclar com vaig poder mentre tenia un peu recolzat a un tronc que sobresortia i l'altre a la paret. Tot això a uns 100m de terra.
Resultat = Cangueli màxim.

Vem recuperar les cordes i el Marc (que estava més amunt) va muntar el ràppel des del parabolt on estava anclat, va passar-me la corda i vaig sortir d'allà cagant llets cap avall... Vaig veure que al costat d'una alzina, a mitja canal hi havia la R1 de la via Stress i cap allà vaig enfilar de cap. Al poc temps ja estavem reunits el Marc i jo i preparavem l'últim rappel que ens portaria a terra ferma.

Els germanets (Ivan i Marc) van tenir la mateixa sort que nosaltres, a diferencia de nosaltres (duiem dues cordes de 8,5mm i 50m), duien una corda de 60m i una de 70m simples. Cosa que tenien 10m més de marge. El primer en rappelar va ser el Marc però se li va liar la corda amb uns arbusts i va acabar sense poder arribar a la R2 de la Urquiza-Olmo. Va anar a petar a la mateixa sabina del mal que jo. L'Ivan va evitar millor els arbusts i va poder arribar a la R des d'on va despenjar al Marc fins la R1 de la via Stress i finalment, ja a les fosques vam reunir-nos tots a terra després d'un bon ensurt i una bona rallada mental...

Un cop al cotxe, veiem que a la ressenya dels de www.ressenya.net, tenien molt ben explicat el descens: "Continuar per la cresta uns 5minuts, fins arribar a un punt on hi ha una instal·lació amb fites al costat..."


Conclusió:

Cal llegir més piades, anar plens de maillons, de bagues, dur els walkie's, i baixar caminant sempre que es pugui!

18 comentaris:

flx ha dit...

Hola Pere! m'encanta anar llegint aquestes aventuretes. Aquests ensurts amb final feliç van aportant aquest coneixement que tots volem.
Felicitats per la via!

salu2
flx

tinkpor ha dit...

Hola pgb, felicitats per la via!

Quina por nomès de llegir-ho. En fi...es el que tenen les tapies.

gatsaule ha dit...

Hola Pere, és una via que fa temps que tinc ganes de fer i que encara no he trobat el moment. M'ha agradat la teva crònica, a veure si llegint-la puc engrescar algun company.

Veig que ja t'estàs posant les piles en via llarga, molt bé.

Mohawk ha dit...

Ja,ja,ja... quines epopeyes noi! Tranquil que tots hem tingut pillades d'aquestes. Sols dir que la via que vau rapelar no és la Logos, és la Dias de Furia (ressenya Onaclimb), les reunions de la Logos no són parabolts...

Sort del shunt no? :P

A tibar-li fiera!

TRanki ha dit...

Ei Pere, salut i canya amb la muntanya!

HEHEHEHe! La logos és A2+ o 7?, i t'asseguro que és molt dreta per semblar 4+!! Com diu en Mohawk no hi ha massa parabolts on trincar-se..i el llarg dret és de 50 mts justos...

Quin cangueli eh?

Veig que t'estàs fent un tractament de xoc per a la teva constricció vital amb les tapies!! Això mola, 'aquí quatre dies a montrebei!!!

Vols una via GUAP on pots usar el tascons i amb parabolts: GFomez Xalmet a la Prenyada, sol, placa i fissura, bona roca, un llarg de V+ o A0 en xemeneia diedre, prou aval com per no espantar ( ll1 i ll2 empalmables), i la resta IV+ de St benet, amb bolts i fissura. Molt guapa i ideal per a un dia curt de hivern...i el rappel NOMÉS són 22 mts deslomats, fins al terra.

Siaw!

Jortx ha dit...

Clar que si PGB!

Està molt bé això d'amortitzar el joc de tascons i pensa que aquestes aventuretes són les que més omplen i donen experiència per tenir-ne més.

marsi ha dit...

Cara'm fiera! Aquesta és una via que havia pensat de fer algun dia! L'aconselles? No es una via d'aquestes de jardineria, d'anar passant per sabines i altres?

I per això dels rapels no et preocupis! Qui no s'ha encigalat mai? Jo cada cop ho odio més! Ultimament he tingut algun que altre percal! Molt bé tio! Veig que estas deixant la esportiva per la clàssiquilla! A veure quan fem la cordada cuyas-marsi!

Bones escalades

Piter ha dit...

Eps Pere!!

Gran cronica.. esta be aixo de donar joc al titol del blog, jeje pero bueno.. com ja et vaig dir.. quan no passa res es queda en anecdota !!

marsi ha dit...

Ei bones de nou! Doncs tal com diu en Tranki,t'aconsello la Gomez-Xalmet a la Prenyada! És una via d'aplaudiment on els tascons potser no són imprescindibles però un parell de baguetes per sabines seques poden anar bé! És d'aquelles vies que més evident no pot ser, es reconeix des de la llunyania de lo estètica que és! Una altra via, aquesta a cara sud és la Tierra de Nomadas! Els primers 4 llargs són brutals!

Vinga cegal! A tibar-li com fins ara!

PGB ha dit...

flx: d'aixo es tracta, seguir aprenent :)

tinkpor: en aquell moment vaig passar por... pero ara amb una mica de perspectiva em veig mes "curtit" :P Espero que tot aixo m'ajudi en l'esportiva ;)

gatsaule: ves-hi quan sigui! es molt disfrutona :) enhorabona tu tb per la dels Senzills, feia molt bona pinta el dia que la vam veure :D

mohawk: diria que els rappels (guia en ma) els he descrit be. intentavem pendular cap a la R2 de la Urquiza-Olmo i ens vem quedar per alla al mig... Shunt no, pero un prussik al rappelar SEMPRE! :D

tranki: m'apunto aquesta via, ja m'he mirat ressenyes i te molt bona pinta! :D sera la propera ;) Montrebei... la veritat es que m'agradar-hia anar-hi (amb algu MOLT MES curtit que jo, clar :P) pero temps al temps :P

jortx: i tant :) l'experiencia es la clau, n'he apres molt de l'aventureta hehe

marsi: cordada cuyas-marsi quan diguis! :D la esparraguera no es gens matojera, al contrari... super disfrutona! Per l'ultim llarg portat friends pq entren a canyon! La Tierra de Nomadas em fa gracia pero el llarg de 6b em tira enrera hehehe! :P Tot i aixo espero anar-hi d'aqui poc.

piter: el nom del post anava que ni pintat! hehehe k vagi molt be per Chamonix!

jaumeppiqueras ha dit...

Enhorabona Pere! l' Esparraguera és una via molt ben trobada que ha esdevingut una clàssica. L'aventura del rapel deu n'hi dó! sempre el shunt o un prusic, i un nús al final de les cordes tampoc va gens malament...ara quee stàs animat amb la clàssica tens al costat mateix l'aresta Ribas que de grau és si fa no fa, tot i que menys equipada, a practicar amb els "trastos" i a disfrutar. De l'aresta Ribas es baixa caminant, peaso caminada però.
Salut.

marsi ha dit...

Quan acabi examens et truco algun dia i nem a fer alguna cosa! I pel que fa a la tierra de nomadas és 6b si ho fas en lliure, però obliga V+/6a!

Ens diem alguna cosa.

Ozzy ha dit...

Fantàstica aventura la teva PGB!
Tot això que expliques són part dels motius pels quals només em dedico a l'esportiva.
Jo sóc dels que amb l'edat em vaig tornant "comodón" o digues-li dropo.

La Gomez-Xalmet a la prenyada la vaig fer fa ara un any més o menys. Només dir-te que té algun tram una mica "skating".

Jose ha dit...

Buenes!

Una bona via!!! i una bona encigalada!!! Bravo per la narració ja que m'ha recordat la meva escalada a la esparraguera i
per que et sentis millor (una de batallitas), cuan la vaig fer la vaig patir algo semblant!!!!!

T'explico: Segons el llibre del AGP i algunes altres ressenyes tambe es pot baixar de la roca gris caminant en direcció al coll de pollegons, malgrat tot, tothom indicaba que lo millo es rapelar per la Urquiza-Olmo. Fa 5 anys, en ple mes d'agost vam anar a fer-la i veient que es podira baixar pateando vam decidir anar amb simple de 60. Craso error!!!!!!! al finalitzar la via, vam buscar el punyetero corriol per activa i per passiva i...si hi havia algo, s'el havía mejat la vegetacio. Com era agost, evidentment portavem samarreta curta i pantalons o curts o fins... pues despres de 1:30 h buscant el punyetero corriol i cuarantamil esgarrinxades, esgarrapades i caigudes vam tornar al punt de finalització de la via. Sabiem que NO podiem rapelar per la uzquiza-olmo, i haviem vist pujat les R equipades de la Mickey-mouse... aixi que vam rapelar de les sabines del cim de la roca gris (primera intent de suicidi o cagadad) fins la ultima R de la mickey mousse. Baixem a la seguent. Començo el tercer rappel i oopsss ... problema ...el llarg es de 35 m.... Pues ja ens veus penjats d'un bolt i rapelant d'un bolt a la seguent R .... d'aqui al terre, en lina recta s'agafen les R de la Koyaniskatsi.

Bueno, es pot fer un club de "pringades a la roca gris"

A banda del rollazo que t'he explicat, dir-te que a la mateixa roca gris tens altres vies mooolt guapes:

- Mickey Mouse (tot equipat i L2 de continuitat mooolt maco)
- Stress (L2 maco i a reforçar i L3 maco)
- Gem (L2+L3, L4 i L5 mooolt macos!!!!, obligat v+ i ben equipat)

Vagi be
Jose

PGB ha dit...

jaumeppiqueras: L'aresta ribas es un dels objectius propers :)

marsi: sort amb els examens i ja em diras algo... pensa que jo no disposo dels horaris dels estudiants ja! :P

ozzy: m'apunto lo de la Gomez-Xalmet! Merci i re-benvingut al mon blogger!

jose: la veritat es que em reconforta llegir la teva piada... veig que no som els unics que hem pringat a la Roca Gris! M'apunto les altres vies mencionades ;) Si torna la caloreta hi anirem :)

Quimi ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Quimi ha dit...

bones tiu!auqesta l'apunto a la llibreta de vies pendents,no he escalat gaire a cara sur,i amb lo que has escrit ja tinc una bona info...jeje

Pekas ha dit...

Es una vía guapa... me la he tornat a apuntar per al retorn...en cuant el fisio em dongui l'alta definitva i em digui que puc tornar a trepar ...tinc que anar a fer vies d'aquestes... :-)))
a veure si recupero la forma...

Sobre les conclusions... (por aquello de polemizar y discutir un poquillo... )


Evidentemente...quan més informació es tingui... millor... peró úlitmament la gent parla massa dels walkies... :-((( No m'agradan ni m'agradaran mai... penso que moltes vegades volem deixar en mans de la "tecnologia" la carencia d'altres técniques... i la gent anem oblidant ( o no aprenem ) les técniques de sempre per intentar solventar ensurts... i ens refiem de aparells y demés "monsergas"... No als walkies en el monte... ni als aparells electrónics... :-))))))

No sé si et vas llegir aquest "blog-ticulo" que vaig escriure fa temps...i que intentava ser una "sátira/ ironia" sobre els nous aparells i noves tecnologies aplicades al material... ;-))))))))

http://cimasycronopios.blogspot.com/2006/09/la-lampara-de-aladino.html

Salut i parets... !!!!