Descobrint el Montplà

Com molt bé ha comentat en Pere al seu blog, dissabte vem anar a descobrir aquesta cridanera paret del Montgrí que ja feia temps que la teniem ullada...

Ens vem reunir en Pere, l'Albert, la Montse, l'Eduard i jo a La Bisbal per anar a espetegar a aquest tranquil i assoleiat sector. Just passat el karting que hi ha entre Torroella i l'Estartit, surt una carretera estreta però asfaltada direcció les Dunes. Al cap d'uns quants revolts s'arriba a la Casa del Guarda (segons el mapa del ICC) i ja tenim les parets al davant...

Hi trobarem 3 sectors amb un total d'11 vies equipades amb parabolts: esquerra (3 vies), centre (3 vies), dret (4 vies). Les enumerarem d'esquerra a dreta per aclarir-nos :P

Les vies tenen més de més de 20m la majoria, la roca és abrasiva a més no poder (quin mal les yemes!). El peu de via tot i ser àmple és un xic incòmode a la zona dreta. Si la zona tingués més repeticions, caurien els 4 blocs inestables i no hi hauria tanta vegetació tapant cantos...
Sobre nombre de vies per metres de paret, crec que encara hi caben algunes vies tot i que hi ha llocs on la roca no és bona. Segurament hi entaforariem unes 25 vies en tot el sector. Jo crec que val la pena! Això si... zona de tarda a l'estiu o de matí+migdia a l'hivern... Quina calor!

Les vies que vaig poder provar van ser:

• núm 11, V. Un pas extrany entre la 1ra i 2na xapa fan que m'ho repensi molt, i no l'encadeno fins que no la faig amb les dues primeres xapades. Un cop passades aquestes dues xapes la via és preciosa.
• núm 9, 6b. Inici maquíssim (i fàcil), vertical amb cantos boníssims fins que arribes a una bústia on desapareixen els cantos... allà trobem un seguit de passos ben concentrats que li donen el grau a la via. Passat el tram dur, acaba amb uns passets fins de V+ cap a la R. Quasi l'encadeno en top-rope.
  
• núm 8, 6c+?. Comença en desplom, algun canto invertit bo però la resta força petit i/o rom, es passa a placa d'anar fent de V+/6a fins que arribes a una altra placa llisa amb un pas rom per flipar. Allà em vaig quedar i no vaig acabar-la (anant en top-rope).
• núm 7, 6a+. Llarguíssima i de continuitat, no et deixa respirar! Una via genial, passa a ser un dels meus projectes de l'Empordanet! :P

Amb aquest seguit de vies fetes, l'aigua acabada, el sol de justícia i el cansament, van tombar-nos i vem retirar-nos cap als cotxes on ens esperaven l'Alba & family amb una garrafa de 5L i espàrrecs per parar un tren!
D'allà ens en vem anar a l'Estartit a fer una cervesa i a que els gossos corressin per la platja. Vem fer algun plà per Rocamaura... Directa Gresca. Algun dia hi anirem :)
Les cerveses van volar ràpid i vem seguir la tertúlia fent unes braves boníssimes i un refresc a L'Escut, un bar de La Bisbal.

La festa per mi i per l'Alba no va acabar aquí ja que aquella nit, teniem la Festa Barra Lliure on m'ho vaig passar d'allò més bé... feia moooolt temps que no m'engatava! :P

Us deixo amb unes fotos de la sortida:

Eduard amb Roca Maura, l'Estartit i les Illes Medes al fons

Jo al pas clau de la via 9

L'Albert arribant al repòs de la via 7

El mister disfrutant a la via 11

En Pere traient-nos les castanyes del foc a la via 7

L'Albert tibant a la via 7


La Montse a l'inici de la via 9