Equip Activitats de muntanya: Piter, Albert, Montse, Marc.
Equip Cel i Avern: Tranki, Laia, Jaume.
Equip Pijuclimb: Piju, Marian, Mila, Lluc
Equip Alçades amor i odi: en un principi jo i posteriorment l'Alba, l'Anna i en Cristobal.
Per la tarda, trobarem el petit equip local de Sant Feliu de Guíxols format per un únic però potent escalador, en Carlos Vega "Karli".
Ens reunim tots a la plaça de l'Esperó. Les vies que vaig fer jo van ser les següents:
- Drecera Vertical, V+. La tenia pendent ja que l'últim cop que la vaig fer se'm van acabar les cintes a mitja via. D'aquest cop no passa i queda encadenada.
- L'Estel Solitari, V+/6a. La provo en top-rope després de que el Tranki la monti. Originalment la via anava més per la dreta i era un 6a+ MOLT dur! La provo per allà i no surt, per l'esquerra acaba caient però si que es mereix el 6a segons la meva opinió.
- La polvera, V+. Situada a la cara sud. El tram difícil és a l'inici. Surt a vista. Més tard l'acaben provant l'Anna i en Cristobal a part de tots els altres.
- Sol Solet, V+. Pensant que era el El Pop de Lluna (6b) surto amb les dues primeres xapes passades i em sorprenc amb la facilitat que trec el pas dur... remirant les ressenyes veiem que efectivament es tractava d'un V+ que podria ser 6a per l'entradeta... (ser alt en aquesta via té ventatge! :P)
- Via dels Casals, 7b o V/Ae (70m?). La via té 3 llargs però els bous del Tranki i el Piju l'encadenen del tirón. Amb el Tranki la fem en dos llargs. Bé la fem... ell torna a encadenar i jo improvitzo uns estreps amb un parell de bagues i simulo una fifi amb una cinta exprés per poder-me arrossegar paret amunt. Al principi em fa respecte però l'Oriol té molta labia i em tranquilitza i m'anima ràpidament. En aproximadament una hora (?) som a dalt i rapelem a duo per la via Normal.
L'equip Alçades amor i odi (menys jo) se'n tornen cap a casa després de dinar i esperar pacientment per poder-nos fer alguna foto, llàstima que no esperéssin fins veure'ns dalt :P
La familia Pijuclimb i la colla Activitats de muntanya també se'n van després d'esperar a que tornéssim a terra. El mateix pels dos companys del CADE que havien vingut amb l'Oriol, la Laia i en Jaume també marxen.
Amb l'Oriol ens n'anem a tibar més al contrafort de l'Agullola. Pel camí ens trobem en Karli que porta 2 mesos sense lligar-se a una corda (cosa de la paternitat), s'apunta amb nosaltres!
Espectacle garantit:
- Banyaloques Band, 7a+. L'Oriol encadena a la primera i en Karli fa un molt bon retorn a l'esportiva fent-li un pegue en top-rope.
- La Vaca Cega, 7b+. Pot ser la via més dura de Solius? La deixen montada des de la R de la Banyaloques, la proven en top-rope els dos i finalment l'Oriol l'encadena de primer per segon cop (crec).
Jo anava amb la idea de fer alguna via més però ja arriba l'hora de marxar i no em sap pas greu després de l'espectacle vist. Ells fan intercanvi de telèfons mentre jo busco una albarca perduda i per acabar, en Karli ens descobreix una petita nova zona a l'Empordà de la que ja anirem parlant... ;)
Aniré penjant més fotos de seguida que en tingui i les pugui editar.
Piju, pots passar-me les de la via dels Casals?
Tranki, tens el meu gri-gri?
11 comentaris:
Molt bé, Pere, així m'agrada, escalar tant com es pugui i, si cal, agafant els pedals sense manies !
Hem de recuperar l'esperit clàssic !
Quina colla!!!
Us ho debieu passar bé tanta gent...Encara desconec Solius, tant bé que en parles, hi hauré de fer cap algún dia...
Apa a tibar-li!
Hola Pere!
Que tal el Diumenge?
La veritat es que va ser un dia FANATIK norl?
Quina por la via de 7b+...els espits del 8, en desplom i en el sauló no só el millor per proitegir el pas clau de un 7b+, a 10 mts del trerra i amb caiguda dolenta...a veure si trobo l'equipador i ho arreglo...sort del teu tascó i de la dissipadora que em van deixar més tranquil...quin xute de adrenalina!
Vaig quedar amb el Carles, i vam anar a Romanyà..el tio està prou fort i va estar tocant la RESSENTIT ( 7a+ amb pas burrissim), i la PETITA ROSER ( 7c+?8a?). Li va semblar que no era
8a, a l'igual que l'altra persona que l'ha provat..però no li va sortir el moviment clau...a vuere si algú la repeteix i me'n confirma el grau...al darerr intent ens va petar un quars de peu i semblava que podia ser més complicada però al final no varia la cosa...
A vuere si la filmem!!!
PD: Vinga que després del BATEIG de pedals ja podem anar a la PUNSOLA...¿Veus com al final vam sortir per dalt??CAP PROBLEMAAAAA!
Ah..no m'he mirat la motxilla, però aquesta tarda ho faig ok? A vuere si el trobo!
Iep Pere...la Via més dura de Solius ( no sé si hi ha altres projectes) de moment és la PATSY STONE. Em van comentar que estava de 7c?, i quan la vam fer crec que no semblava menys...
gatsaule, a veure si m'hi poso ara que el dia allarga i dona per fer mes metres ;)
jclaramunt, ja tardes a descobrir la fantastica escola de Solius! A veure si per la propera trobada blogger oficial ;)
tr, si es reequipes la Vaca Cega i es fes anar l'inici mes a l'esquerra quedaria una molt mes bona via eh? :P La Patsy pero, es una via molt diferent no? mes a bloc... Igualment, deuen ser les dues vies mes dures de Solius :P
a veure si el temps ens somriu el cap de setmana pq em temo mals asuntus... a tibar-li bous!
Veig que ningú t'ho comenta, molt ben parida la foto amb els moviments de la Banyaloques Band!
Jo a Solius vaig estar-hi una vegada quan tot just començava. Del sector me'n recordo, però no tinc ni idea del que vaig fer o deixar de fer!
Completament d'acord amb en Jortx, queda genial la foto.. la resta de fotogrames no encaixaven ? perque estaven quasi tots els passos fotografiats !!
A veure si el temps acompanya per dissabte !!
Molt xulo Solius...
ara fa temp que no hi vaig...
i ja fa ganes llegint..
ara a pels metres..?? ;-))
saluti!!
Fa temps que no m'apropo per allá... els últims cops vaig estar per allá amb un grup de clients fent 4 tonteries amb cordes i demés... A veure si coincidim un día i m'enssenyeu la zona... :-)))
Increible el "Equipo Hoyt"...eh..??
:-)))
Salut i muntanyes... :-)))
Hola Pere, quin tip d'escalar, veig que tornes a estar a tope. Està bé això de les trobades improvisades. Ja tinc ganes de tornar a Solius, que fa temps que no hi he anat (coses de la llunyania). A veure si amb l'excusa del proper "blogger-meeting" ens hi trobem. Adéu.
Publica un comentari a l'entrada