Massima vibrazzione 2/4 - Ponoig

Perdó pel retard pero vaig de cul entre el projecte, compres nadalanques, dinars, festes... Percert, bon Nadal! ;)

El 2n dia d'escalada Alacantina, va tocar anar a aquest tapión que és el Ponoig...

El Ponoig amb llums de matí

Em creureu o no, pero jo em vaig cagar una mica al veure aquella quantitat de roca.... "Per aqui ens hem d'enfilar?!", vaig pensar.... "glups!"

Cal dir que som uns domingueros de cuidado. Tot i llevar-nos a les 6.30 a Finestrat, no vem començar a escalar fins les 10 passades...

Polop de la Marina pel matí

Avui, faig cordada amb un expert de les vibracions, en Kletterer, i amb la Gemma. Darrera nostre vindran en Pep i en Ceci. La via escollida és la via dels Catalans.

1r llarg: La resenya marca IV+... pfff vaia IV+!!! Va fent uns flanquejos extranys per unes repises trencades. Hi trobarem algun pitó i bastants arbusts per posar-hi alguna baga. En Kletterer hi posa algun friend per completar l'equipament. Finalment, després d'un pas de matojo-tracción hi ha la R1 (dos parabolts) en una repisa.

The maximus vibrantus exponentis

A la que arribo a la R, en Kletterer tona a sortir de 1r i de seguida arriba en Pep a fer-nos companyia a mi i la Gemma a la R1.

2n llarg: Surt recte amunt, primer algun passet fàcil de placa, després progressem aprofitant un diedre fins que trobem un lleuger desplom que el passarem per l'esquerra. Llavors és terreny fàcil fins la R2

Però clar... en Kletterer és més pàjaru que jo (difícil!) i no va veure la R2 així que va seguir tirant amunt fins que se li van acabar les cordes i vem tenir que fer aquell crit que a mi fa pujar-me els ouets al coll: ENSAMBLE!!!! Primer va pujar uns metres la Gemma i a darrera jo. Els dos una mica escagarrinats però vaja... vem anar fent :P

3r llarg: sortint de la R2 a mà dreta hi ha una canal/diedre on anirem fent algun pas bonic i algun pas bastant guarrot (terra i branques) fins que arribem a una placa (més fisurada per la dreta) i progressem per allà (friends i tascons). Al arribar a la R veiem que el Carlos ha fet reunió d'una mena de càncam i dos pitons. 2m més amunt hi havia la R3 bona però clar.. al sortir nosaltres en ensamble, és el que li queia més aprop.

Bufff quina canya, molts metres de IV+ i una calor asfixiant!!! Cal dur molta aigua fins hi tot a plè Desembre!

Pep i Ceci a la R3 des d'on més tard rapelarien...

4t llarg: arriba l'unic llarg equipat amb expansions, 2 spits i un buril (bastant distanciats i vellets) protegeixen la placa de V+. Jo no sé si era la calor, l'alçada, el pes, el tufillo a cagat o què, però vaig pringar... Per on la Gemma va passar xiulant, jo vaig fer un descansillo a mitja placa. Finalment, s'acaba sortint per la dreta de la placa fent uns passos més facils i arribes a una repisa 5 estrelles amb ombreta, perfecte per seure una estona i treure's els gats per relaxar els peus.



Aqui esperem a que les dues cordades que tenim davant facin el L5 i el L6: 6a/A0 i A1+/6a+. Tenim temps per gaudir de les vistes, xerrar, reunir-nos amb en Ceci i en Pep, hidratar-nos...

Encara anem per aquí!

5è llarg: Flanqueig ultra assegurat amb pitons (i quina por que fotien tots primets i rovellats... brbrbr). El kletterer passa molt sobrat, fent senzill el pas de 6a on jo faig un A1 ja que la Gemma m'hi havia deixat un estrep. Segueix flanquejant i a mesura que m'acosto a la R, no se si va ser perquè vaig veure la Gemma enfilada als estreps o què, però vaig fer una entrada espectacular a la R penjat d'estreps, tibant de braç.... tinc una tècnica d'estreps esperpèntica!

En Carlos anant de sobbrettis ;)

La penjada R5

Arribats aqui, prenem una decisió (sàvia, segons el meu parer): retirada.
Encara quedava el 6è llarg d'A1+, el 7è de IV+, el 8è de IV+/V, el 9è de IV+ i aquí s'acabava la via dels Catalans, fugint per l'escape. Però tothom ens havia dit que era més senzill i menys perillós, fer els 3 últims llargs de la via dels Valencians, la primera de la paret. Pertant teniem un 10è llarg de IV+, un 11è de 6a i un 12è de IV+.
En total 7 llargs.
Possibilitats de pringar? Infinites.

D'aquella penjada reunió vam unir cordes i vem fer un primer ràppel cap a la incertesa d'un mini-bosc que ens quedava a sota els peus. Allà hi havia una altre reunió amb 2 parabolts més i anella. D'aquí vam baixar a la R2 (la que algú, i no miro a ningú, es va saltar). De la R2 a una R entre aquesta i la 1, i d'allà al terra. Tots els rappels equipats amb parabolts i anelles caseres (eslabons de cadena) o maillons.

En Pep rappelant

Ponoig amb llum de tarda

Quin "aliviu" tornar a tocar el terra :P Allà vem menjar un parell de mandarines i cap al pàrking falta gent. Els primers vam ser nosaltres. Al cap de poc, van tornar el Jordi i la Cristina, que venien de fer la Flor de Luna i no els hi va agradar massa. Com que el Mimo, en Pelut, la Marta i la Laia no apareixien... va arribar el momento slack-line. I a sota el parking de furgonetes, entre arbres, el Jordi i en Carlos van muntar el que seria el nostre passatemps fins que ja no vam tenir llum i vam tornar als cotxes per esperar les cordades de las Hadas.

Jordi slacklining!

Kletterer slacklining!

Quan ja hi vam ser tots, tocava anar cap al bar de Finestrat a fer uns gots de vi i unes cerveses per explicar batalletes i parlar dels projectes del següent dia.

Ah, per sopar, vem aprofitar la llum dels fanals del costat de la Font del Molí, on a part de sopar, també hi vem fer unes sessions de slackline. Percert, es nota qui ha anat al yankee i qui no... :P

Sopant... o dormint?

Més slackline... pobre fanal!