Massima vibrazzione 3/4 - Estret de Mascarat

Sóc mes lent que el cavall del dolent! Em sap greu però el PFC em té colladet... :P

El 3r dia d'escalada alacantina (ja fa més d'un mes!) vaig fer cordada amb el Dani i el Pelut a l'Agulla superior de l'Estret de Mascarat fent la via Llobet-Bartomeu, o una aproximació. El que havia de ser una escalada de "love climbing" de 250m de recorregut i màxima dificultat de V grau, va convertir-se amb una petita encigalada per alguna via propera, ja que ens vem trobar en mig d'algun llarg sensiblement mes difícil del que marcava la ressenya.

Traçat aproximat del que vem fer nosaltres

Deixem el cotxe a la urbanitzacio Maryvilla, caminem per la nacional uns 5 minuts per arribar a peu de via. Allà tenim en Ceci i la Gemma que ja estan fent el 1r llarg. Ens dividim els 6 llargs de manera que cada un en fa 2 de seguits. Així que començara el Pelut, despres jo i finalment el Dani.

Mimo i Pelut

1r llarg. El fa el Pelut. Uns primers passos mes verticals però fàcils (IV) et porten a un terreny rampós amb sorra i herbes. Finalment s'enfila per un tram facil amb bona roca (IV). Hi ha un parabolt. La R es fa en un dels maxi-claus de les xarxes de contenció d'esllevissades que dona a la carretera.

2n llarg. Surt per una placa vertical amb força canto (V). Els aliens entren a canyón i hi ha infinits ponts de roca. Molt guapo.

En Pelut acabant el llarg

3r llarg. Llarg de tràmit (III) per arribar a la base del tram gros de paret. El faig jo i buff... que durs els 3rs d'Alacant! (hehe es broma :P). Es deixa fer i equipar molt be. La R es fa en un gran bloc i d'allà, caminant cap a una placa on hi diu UBSA.

A punt pel següent llarg! :P

4t llarg. M'ho penso una mica, però alenat pels 3 parabolts que hi ha en el llarg (V), m'hi poso. Es protegeix prou be fins al 3r parabolt, després hi ha un parell de passos de pit i collons que en un principi fan una mica de basarda però finalment surten be (V cabron). Al tram final, casco un aleje del copón anant directe a caçar la reunio. Sort que no caic pq el vol hagués estat considerable. Faig reunió a un parell de ponts de roca on hi ha la Gemma assegurant al Ceci. La R es comode per estar-hi un parell, pero no 3 ni 4 persones.

En Mimo arribant a la R4

En Pelut arribant a la R4

5e llarg. Surt el Dani cap a la dreta i de seguida agafa un diedre força llis, protegit amb 2 o 3 parabolts o spits crec recordar (tambe hi havia algun clau). La puta quin diedre! Hi ha un pas que prefereixo no trencar-m'hi el cap i fer un A0. Finalment se surt per un tram fàcil i arriba a una repisa. on hi ha un pitó, un spit o buril.

Passos fàcils després del diedre

D'alla el Ceci tira recte amunt (hi ha un bolt). El Dani en canvi creu que s'ha de sortir a la dreta i aixi ho fem.

6e llarg. Una sortida en flanqueig amb molt canto (IV+) i amb un pati bastant... bastant imponent (per dir-ho finament). Segueix en flanqueig per un terreny molt trencat (IV+/V), finalment puja per una mena de rampa en adherència amb roca crostosa i complicada d'assegurar, quina sang freda el Mimo! La reunió consisteix en un parell de burils, reforçats amb el tasco #10 de la DMM i un friend mitja. Es la reunió que em fa mes yuyu, ja que hi acabem penjats una bona estona. Al costat hi ha la tònica de cada reunió que hem vist: Dos espàrrecs de parabolt aixafats. A les altres reunions ho puc entendre, però aquesta tenia expansions, estava molt penjada i era molt vella. Potser aquí si que el criteri era el correcte, no? O potser la R de burils tampoc era original. Be, passo de posar-m'hi.

La sortideta de marras... quin flanqueig que ens esperava!

7e llarg. Fent aquest i l'anterior llarg, jo dedueixo que l'hem liat de valent i ni la cordada del Ceci i la Gemma, ni la cordada TerrassencoManresana hem encertat l'itinerari. De fet, el diedre del 5e llarg tampoc era de la via... Be, aquest llarg surt en flanqueig (i molt pati) cap a la dreta per agafar un diedre ja mes facil i sortir en placa fàcil fins al cim. Alla tenim la mala sort de que se'ns queda un alien i no el podem recuperar. No se si l'endemà en Pep va repetir la via i el va poder recuperar. Si no va ser així, llàstima.

Una panoràmica de l'últim llarg que ens va tirar la Marta des de lluny

Un cop allà, ja que en Pelut intentava treure l'alien com fos, i jo no havia agafat el frontal contant que la via seria de "love-climbing" i acabaríem sobrats de temps, marxo en avanzadilla amb el Ceci i la Gemma. Sort pq el negre ens va visitar a mitja baixada tot i que el tram mes difícil ja l'haviem recorregut.

En Dani a la R final


Posta de sol...

Amb algun que altre infortuni arribem a la via de tren i esperem al Dani i el Pelut. Quan veiem els seus frontals els guiem com podem, però han d'acabar fent un rappel abandonant una baga i un maillon per tal de seguir baixant. Un cop retrobats, fem 4 fotos de rigor fent el penques a la via del tren i tornem cap als cotxes.
Allà ens esperaven en Jordi, la Cristina, la Laia i la Marta, que havien estat escalant davant nostre a l'agulla del Toix.

Els aventurers del dia!

D'alla, vem fer l'hora dels adeus. I es que encara que no hi fóssim tots (em va saber greu no poder-me despedir be de tothom), la Laia i la Marta se n'anaven cap a l'Ampolla i acabaven els dies d'escalada. Nosaltres (Dani, Pelut i jo), per escurçar hores de tornada, vem decidir fer una parada als ports i escalar-hi l'endemà.