Primera visita a Tartareu

Trinxats del cansament acomulat ens llevem a les quinientes, desistim d'anar a Boí. Esmorzem amb la calma i ens posem direcció Balaguer. Comprem fruita, que ens servirà de dinar, a Lo Pagès (Bellcaire d'Urgell).
Seguim cap a Os de Balaguer. Ens apropem a les parets, es veuen molt guapes i disfrutones. Llàstima de la solana que fa! Així que seguim fins a Tartareu i arribem a l'hora perfecte en que ja hi comença a haver ombra a tots els sectors.

Cap dels dos hi ha estat mai així que mirem la guia del Wild West i optem per un sector amb força varietat de sisens (entre altres coses més dures), L'obsessió de tibar.

• Piga la figa, 6a+. Encadeno a vista, però no m'ha semblat més de V+. Diedre i sortida amb bon canto.
• El higo de la novia, 6b. El Xavi s'hi posa i es lia a la sortida del sostret, al baixar em canta la seqüència bona i encadeno al flash. M'ha semblat un 6b suau.

Bé, toca seguir escalant ja que hi ha bones sensacions. Veiem dues linies de 6b i 6c que comparteixen reunió. La Calma Xixa, el 6b, és veu bastant més dur que la via anterior i estudiem els passos, de bidits amagats, des del terra abans de començar. El Xavi la treu a vista i es posa les cintes al 6c. Jo li faig un bon intent al "flash-enemigo" (ell feia un dels passos d'uns romos quan al costat hi havia canto bo. Allà m'inflo, intento destrepar fins al respòs però m'acabo penjant). Acabo de muntar-la i ens n'anem a mirar altres sectors a veure si trobem vies d'altres estils.

Anem mirant i, al sector Cavall de Troia, ens crida l'atenció un petit desplom seguit d'un diedre: La Sonrisa de Monalisa, 6b. El Xavi s'hi posa i encadena a vista. Em canta les mil maravelles de la via i me l'apunto per provar-la després. Tornem a les vies que teniem muntades.

• Calma xixa, 6b. 3 primeres xapes d'entrada regletera, passos llargs i bidits amagats. S'agafa canto per respirar una mica abans d'afrontar un bombet. Agafo un canto que el Xavi no utilitzava, remunto peus i baixo voltes abans d'afrontar la plaqueta de peus dolents per xapar la R. Al 2n intent ha sortit molt bé! Com canvia tot si saps on has d'anar :P
  

Al baixar, desmonto i trec les cintes del 6c del costat (no ens motiva) i tornem cap a l'altre sector, que les vies ens han agradat més.

El Xavi segueix provant vies i es posa amb la Sobredosi de Voltarén, un 6b+ que comparteix R amb la Sonrisa. També encadena a vista i opina que també és boníssima.

Ha arribat el meu torn.

• La sonrisa de Monalisa, 6b. Entrada desplomada amb canto i passos llargs. Al diedre baixo voltes, vaig fent pensant que ja la tinc al sac i arribant a l'última xapa m'equivoco i me'n vaig per unes preses dolentes a l'esquerra. Intento desfer l'error però m'estic inflant i acabo volant fins a mitja via. No he vist un canto gros com el meu cap, que m'hagues permès encadenar-la al flash. La ràbia de no encadenar dura poc, ja que m'ha quedat bona sensació de lluitar-la fins a l'esgotament.
  

Mentre jo reposo, en Xavi es posa amb Sindicat vertical, 6c+. Començament desplomadet amb canto, un reposet sota el sostre i allà s'encalla ja que no veu un canto bo. Arribant a la R també s'ho mira una mica. Va cansat però la deixa muntada, depèn de com anem de temps li farà un top-rope o per sota.

Torna a arribar el meu torn i em torno a posar a La sonrisa, no he descansat prou i de poc m'espinyo xapant la tercera. Les ales obertes, els colzes més amunt que el cap i les mans que no tanquen... pilla Xavi que estic fos! Veig que comença a fosquejar i jo no em veig amb proutes forçes per anar ràpid desmontant-la, ni en A0! Sóc un pocapila!

Acabem la jornada amb en Xavi desmuntant la Sonrisa de Monalisa per sota i intentant un top-rope a la Sindicat Vertical a les fosques.

Anant cap al cotxe comença una tempesta elèctrica... i nosaltres carregats de ferregots!!!

Tartareu m'ha agradat, hi tornaré que hi he deixat feina pendent! :)