El dia 4 de Gener és l'últim dia de festes que molts podrem fer coses. Quedo amb els terrassencs Serra i Oriol, també amb els saballuts Òscar, Moi, Xavi i amb en Pär. La méteo pinta bastant malament a tot arreu, però sembla que cap al nord del Berguedà encara es podrà fer algo, així que fem via cap allà.
Els 9 arribem al pàrking al mateix moment i veient el panorama, tot ennuvolat (a dures penes es veia la cinglera de Fígols) ens n'anem a escalfar a Ca l'Anglada: entrepans de truita, cafès amb llet, cacaolats calents... Intentem entretenir-nos el mínim possible (això és força temps) i cap a la paret.
Els forts van directes a les Taules de la Llei. Jo amb l'Oriol em quedo una mica abans on escalfem amb algo més fàcil.
University, 6a. La faig fins la segon reunió amb les mans glaçades. A cada pas he de parar a saccejar els braços, no per l'inflor sinó perque circuli la sang cap als dits! M'ha donat la impresió que el L1 era més dur que el L2. Tot i que la suma dels dos llargs units, si que podria ser un 6a facilet... Surt bé a vista.
L'Oriol a Pixapins
Després del torn de l'Oriol, ens movem cap a les Taules de la Llei on aquells ja estàn ben escalfats i ja estan provant 6c+ i 7a's de la taula dreta. Jo em poso amb un dels objectius del dia.
Pixapins, 6b. Altre cop pillo de mans i no se m'escalfen fins que no baixo de la role. Aquesta via m'ha agradat molt! Continuïtat pura i dura, amb un passet cap a la meitat i un un altre al sostret. A vista! :)
Asseguro a uns i altres, xerro amb d'altres, menjo una mica i m'entra el dilema. Tinc les cintes posades a la Pasión Maldita, un 6c bastant assequible, i a una via del qual tenim referència com a projecte a les ressenyes que portem. Els companys que l'han escalat diuen que està a l'entorn de 6b/c i que els hi ha agradat molt també. Al final em decideixo per aquesta última.
En Moi a Pixapins
Bongomaniac 6b/+. Placa inicial de continuïtat a l'estil de la Pixapins, s'arriba a un petit slab molt tècnic i amb presa molt petita, ja només queda superar el sostre i arribar a la R. Jo l'he trobat més dura que la Pixapins i em decanto pel 6b+. I si senyor, també surt a vista! Quin gran dia!
Nota: reunió força precària.
Encara em quedaven forçes i moral per provar la Pasión Maldita, llàstima que ja no quedava llum. Fem material, encenem els frontals i cap a casa!
No sé si és que el fet de no notar-me els dits em feia tirar amunt agafat de coses que si me'ls hagués notat hagués tingut els meus dubtes, o el fet de que al ser una escalada de cantos i forats roms em fa estar en igualtat de condicions que els companys. El cas és que Malanyeu m'agrada i se'm dona bé. El proper cop a veure si puc fer la Stoc de Coc o la dels Senzills i al baixar a veure com va per la Pasión Maldita... :D
6 comentaris:
Felicitats Pere!! quin començament d'any portes més bo i amb fred als dits...em trec el barret.
Que mantinguis el ritme!!!
Gràcies Jaume!
La veritat és que estic assentant el 6a+ a vista i començo a creure'm que puc fer 6b. Això sumat al fet que ultimament estic sortint més que abans fa que es noti ;)
Salut i a veure si ens veiem aviat per Sant Llorenç!
Felicitats pels encadenaments.
En Malanyeu los pies son importantes y eso te favorece, y a lo hecho pecho
Ai que m'agafa morrinya de Malanyeu...fa temps ja que no hi vaig! I tinc molts deures a les taules de la llei.
Està costant trobar un bon dia per escalar, no hi ha manera noi!!
FElicitats per les vies encadenades!
Veig que t'has tornat addicte a Malanyeu, tot i el fred! Enhorabona pel grau consolidat!
ei pere!
a part de les excelents vies de malanyeu hi ha una fonda molt familiar amb típica cuina catalana, escudella, carn d'olla que s'agraeix d'alló més aquests dies freds d'hivern ..hi has d'anar!!
Publica un comentari a l'entrada