Esperat retorn a Beuda

Tenia ganes de tornar a Beuda i la recent aixecada de la prohibició em va motivar molt.

És curiós com uns argumenten nidificacions quan en realitat, el que volen dir és posar la por al cos als propietaris, coaccionant i enganyant dient-els-hi que en hipotètics casos d'accidents, ells en serien els responsables....

Sort que els escaladors locals, ajuntament i FEEC han fet una bona gestió i ara, tots podem tornar a gaudir de l'escalada a Beuda.

Quedo amb en Dani, Adri i l'Enrique de Platja d'Araal bar de Beuda a les 9.30 però no arribo fins tocades les 10 (el despertador em fa una mala passada). Sorry nois!

Ens dirigim a un dels sectors principals, El Castell. Just al costat del sector Gossos. Allà tenim bastanta feina entre V i 6c.

En Dani i l'Adri es posen a la Ginesta per anar escalfant mentre jo i l'Enrique fem cordada:

La mamella, 6a. Començo escalfant en aquesta via. Té un passet tonto a mitja via que el pots escaquejar per l'esquerra i queda un xic més fàcil. Jo el faig pel recte, la presa és més petita i t'has de col·locar bé de peus. De seguida es torna a agafar bon canto i s'arriba d'una manera curiosa a la R (bavaresa horitzontal).

Guxefti, 6a+. Comparteix entrada amb la via anterior i es decanta a l'esquerra per una placa d'adherència. Afronta l'arribada a la R per una placa molt vertical amb uns passos atlètics i amb alguna presa petita. També surt a vista.

Toca posar-se amb un dels objectius del dia... l'Enrique la monta sense poder encadenar i jo em vaig mentalitzant...

Bavaresa Namasté, 6a+. Una de les vies recomanables de Beuda en el seu grau. Bé, tots coincidim que és un 6a+ dur. Inici en diedre per afrontar el crux a la placa tècnica (curiosament, entre els spits hi ha un parell de pitons en el pas). Me'l miro, controlo els peus, em col·loco bé i agafo els cantos que toquen. Que bé, surt a la primera! :D

Tot eufòric de l'encadenament, em deixo muntada la Garrotxa Exòtica (6c) per provar-la després en top-rope. Just al tocar a terra coincidim amb l'altre grup que estàn escalant al sector Gossos: ni més ni menys que en Quo amb la Susi, en Ferran i la Laia (i en Güllich!).

La Laia té montada una via que li fa mandra desmontar, i dóna la casualitat que jo tinc pendent encadenar-la de primer (va sortir en el primer intent, en top-rope, a la primera visita de l'escola).

Una fiblada a la pell, 6a+. Una via llarga i atlètica amb un passet una mica cabrón cap a la meitat, de presa petita. En general molt disfrutona. Comparant-la amb la Namasté, aquesta és més suau. El que passa és que l'altra és molt dura!

Menjem una mica i el Ferran fa un 6b+ que m'estava mirant de reüll. Amb l'Oriol ens plantejem fer-li un top-rope, però el Ferran ens anima a intentar-ho de primers. Que si no ens surt ell la torna a fer.

Speet de maig, 6b+. Inici raro per agafar una placa vertical molt guapa, amb més canto del que aparenta. Ara que, cal col·locar-se bé i no fallar cap moviment. El Ferran em fa un flash brutal de bo i sense adonar-me'n em planto a l'últim pas. Em poso un xic nerviós buscant el canto per sortir. Replantejo la jugada: miro avall, recoloco peus i els pinçaments que em semblaven dolentots, ara se'm fan més bons. Yuhu!!! 6b+ al flash!

PGB a Speet de maig.

L'Enrique la intenta però està molt petat li surt amb dos descansos. L'Oriol fa el tonto en el primer intent i quan ja la tenia decideix parar. Instint clàssic, suposo xD

No sap si fotre-li o què, però li pot la pressió del grup i al segon intent no falla ;)

Mentrestant, el Ferran ha escalat la Garrotxa Exòtica i li ha agradat prou. L'Enrique li fa un top però no pot amb la seva ànima i es baixa a mitja via. Començen a caure gotes i la via s'ha de desmontar. Així que li fotré en top-rope, que ja era la intenció inicial.

Garrotxa exòtica, 6c. Em faig el nus, m'assegura el Ferran. Li demano que no em porti molta comba, que a mi els 6c's encara m'impressionen numericament. Començo pujant per la placa, el canto és prou franc i els passos surten bé. Això si, hi ha uns alejes de cuidado! El pas més dur de la placa és arribant a la xapa de sota el sostre, on les regletes es tornen molt petites i els peus van en adherència. Desxapo, agafo el gran canto del sostre i em deixo guiar per la meva intuïció i els consells del Ferran (no se m'hagués acudit talonejar en aquell tac, per exemple). Pas a pas, vaig superant-me i arribant a la seguent xapa, i a la següent... i sense adonar-me ja sóc a dalt d'aquests 25m! Increïble, no m'ho crec... hauré de tornar per poder homologar el meu primer 6c!

Acabem el dia fent una cervesa i parlant de sectors, projectes, ilusions i hiperlaxituds al bar de Beuda, tot fent una cervesa gaudint dels colors de la posta de sol. Un dia magnífic!