El dificil Raco Tranquil

Fa 2 caps de setmana (visca la feina atrassada!) vem fer una sortida escalatoril amb en Pere, Marc, Susanna, Alba i jo.

Alba i jo

Dissabte ens en vem anar a la fantastica comarca del Bergueda, al Raco Tranquil.

En Pere encadenant la Clàssica

Personalment vaig pillar força i em vaig dedicar a top-ropejar com un xorisso :( Les vies provades van ser:

• Pim, V+. M'hi poso de primer amb les cintes posades i res, llepo. Acabo xapant la cadena agafant-m'hi. Quins passets mes putes! L'Alba i la Susanna la proven i ja no escalen mes :(
  
• Pam, 6a+. En top-rope els primers passos surten pero l'entrada a la reunio es dura.
• num 10. 6a+. En Pere la monta i jo la provo de 2n. Vaia tela amb els 6a+ del Raco Tranquil!
  
• Diedrin, V. Encadeno a vista amb les cintes posades.. tecnica i em costa pero encadeno.
• Classica (variant), 6a. En Pere i en Marc encadenen a la 1ra. Jo llepo (com sempre) en top-rope. L'acabem a la reunio de la via 16 en comptes de la 15 com diu la ressenya i queda un 6a maco, amb travessia al mig que fa mirar-m'ho i penjarme... cagundeu!

Jo topropejant la Clàssica

En Marc topropejant a un 6b

Entre el quedar una mica tard, pujar fins a Berga, escalar, dinar, escalar... se'ns fa tard i decidim anar cap al Camping Lluçanès, a Olost. L'intencio era fer tarda/vespre de piscina-relax pero arribem tard i la piscina ja esta tancanda.
Plantem tendes, dutxa, sopar, xerrades animades i a dormir que dema toca anar cap a Savassona! (continuara...)

Una via de referencia

Sant tornem-hi. Com ja es habitual ultimament, seguim les nostres peregrinacions intersetmanals amb el Marcel i el Marc cap a la zona friki de Sant Llorenç per excelencia: La Font Soleia.



Aquest cop pero, sabiem que hi havia companys bloggers per la zona :P

Al parking de Can Pobla ens trobem amb en Carles i el Ron (el seu gos). Ens faran companyia durant la tarda.

Al arribar als Diedres ens trobem amb en Groinket i la Gemma. Acaben de fer la Camuflaje, la Montserrat, la Selah... a veure si fan algun comentari al seu blog! ;)
Seguim endavant i a la Camuflaje hi ha l'Oskar i la Marta, nosaltres anem cap al Gruyere a "escalfar", ells vindran despres.

Overbooking al Gruyere (com sempre). El Marcel encadena la via i el Marc i jo la provem en top-rope:

• Ella es asi, 6b. (top-rope) L'inici es mes facil que la Punt Vermell, despres anar fent fins als passos roms del final on llepo i no em surten. Peus! El Marc como no, amb la seva habilitat de cotar la troba mes facil que la Punt Vermell... No t'equivoquis Marcus! :P

Arriben l'Oskar i la Marta. Fan la Hemisferi Nord entrant per la Quan farem grau. Bona combinacio que queda 6b. Mentre en proven alguna mes nosaltres anem cap a la Placa de l'Heura a provar el 6c de referencia de la Font Soleia (avui he entes moltes coses... hehe).

• Clave Omega, 6c. (top-rope) Comença enfilante a l'arbre, fas un pas al podrit i ja estas a la roca bona. La majoria son cantos molt bons (tot i que una mica llepats), passos llargs, desplom, moviments dinamics... La sortida dura. M'ha molat molt, pero encara em falta menjar mes bistecs ;)
  

Ara entenc la cotacio DURA de Sant Llorenç :)

Foto: la cara EST de Sant Llorenç. Mola la franja de roca bona eh? ;)

La Sardineta de Baix

Finalment, aquí teniu l'últim sector d'esportiva conegut que em faltava per ressenyar al recull de zones de Sant Llorenç. La Sardineta de Baix.

Aquest sector, és un lloc especial per molts de nosaltres. Jo mateix he repetit els cinquens d'aquesta zona varies vegades des de que vaig començar a escalar. De fet, la Cazo Grande va ser la meva primera via en top-rope... i anava ben acollonit!

Per arribar-hi només hem de seguir el camí normal de Can Pobla a la Mola. Un cop deixem el Diafragma a la nostra esquerra, la Sardineta de Baix és la franja de roca que el contínua al fer l'angle de 90º i queda just davant del camí. Cara Sud.

Cal dir que el tram de roca bona és curt a les vies de l'esquerra i et deixa amb les ganes d'escalar més però és un lloc tranquil, bonic i amb bones vistes del vallès. Mantinguem-lo net si us plau.



1. Viento idiota, 6a+ (spits). Reunió al cim de la Roca Foradada amb parabolts. Millor baixar rappelant o caminant. Compte amb els top-ropes!

2. Micro clip, 6c/+ (burils). Curta via de passos a bloc.

3. El clan del bus, 6c (spits). Primera xapa alta, compte!

4. Me suda la oreja, 6b/+ (pitons i burils). Força expo, porta el segell del "Cojo" (M.1.G.)

5. Fotogènica, 6a/+. Actualment desequipada.

6. Cazo Grande, V (parabolts).

7. Usimàndries, V+ (parabolts).

8. Yankee, 6a+ (parabolts i 1 químic al podrit).

9. Mirage, 6b (parabolts i algun químic al podrit).

10. Black out, 6b (spits).

11. El monstruo está ciego, 6c (spits) . Entrada directa a la Black out.

12. Hereje, 7a+ (burils). Actualment no té reunió propia, s'ha de flanquejar fins la R de la Black Out.

13. Arbre 1, 6c (parabolts o spits). Actualment no es pot fer, caldria podar l'arbre.

14. Arbre 2, 6a+ (parabolts o spits). Actualment no es pot fer, caldria podar l'arbre.


L'Alçada de les vies va de 15m a 20m i l'equipament, com heu vist, és variat. Properament li donarem un rentat de cara al sector. S'ho mereix.
Alguns dels equipadors d'aquest sector són: M.1.G, Amadeu Pagès, Andreu Ortega.

Anar tatxant vies...

Ahir per la tarda, com va sent habitual ultimament, quedem el Marc Serra i jo per anar al Gruyere. Ell no hi ha estat mai i s'emporta un bon regust de boca malgrat que el coco li ha jugat una mala passada.

El marc al nou 6b del Diafragma Central (foto d'arxiu)

La tarda és curta i ens encantem una mica, només fem un parell de vies:

• Punt Vermell, 6a. El Marc la monta, li ha faltat un pelín de decisió per endur-se-la a vista. El proper dia se l'emporta segur! Jo avui he triomfat i he encadenat aquest viote de continuitat al 1r intent del dia (això que no les tenia totes i només l'havia provat un cop en top-rope)!!! No està mal! :D El mètode Piri funciona al 100%!
  
• Hemisferi nord, 6a+. La provem en top-rope directament (ventatges de la situació dels descuelgues :P). El Marc encadena en top-rope-a-vista i la troba més fàcil que l'anterior. Serà bloquero el tio! Jo em penjo a un pas i veig llògic el "+" entre les dues vies ja que tens una seccio de passos mes durs que la seva via veina. Podria ser un projecte factible però encara l'he de probar una mica més i treure-li els passos.
  

Llastima que el sector estigui a petar sempre i no hem pogut muntar la Pa i Trago, la via mes facil del sector pero super recomanable. Llarga, scellements i bon canto. Un altre dia sera :)

Aquesta tarda ens han acompanyat també la Susana i la Marta; i ambdues han fet la Punt Vermell en top-rope com si es passegessin... M'han deixat ben sorpres!

Encadenant pels Diedres de la Soleia

Ahir per la tarda, Dimecres. Vaig quedar amb el Marcel Millanes i el Marc Serra per tornar a alguna zona de la Fontsu amb vies del nostre grau.

Aquesta vegada ens vem quedar als Diedres on vam tenir temps per fer 3 vies.

• Montserrat, V+. Cinquè sup sup sup amb un podrit xungo, un bombo difícil i una placa plena de forats. Tots encadenem a la 1ra :D M'ha molat pq l'última vegada em vaig fer kk al bombillo. Sort que el Marcel m'explica bé el pas i així puc encadenar al primer intent i pujar la moral :)
  

El Marc al bombo

Jo a la placa final

• Camuflaje, 6a/+. Antigament començava per l'arbre però ara s'ha equipat una sortida un pèl més a la dreta. La via és molt maca però els baixets ho passaran malament... jo arribava a tots els cantos just! L'encadeno a la 1ra en top-rope i m'animo a provar-la de primer després de reposar i... encadeno sense problemes! Els mèrits però, pel flashejador oficial de la tarda, el Marcel. Percert, per la meva morfologia de llargarut, 6a+ ho trobo exagerat i ho deixaria en 6a però en canvi... pel Marc deu haver-li costat com un 6b. Incongruències del grau :P

En Marcel començant per la nova entrada

• Hamburgueses de colors, 6b+. Anteriorment estava de 6c. Del boca-orella va passar a 6b perdent-se el "+" pel camí. Si només és 6b+... serà amb cotació SantBenetera perquè ojito amb la via! 4 xapes en una placa desplomada (no ho sembla des de sota) de forats petits petits... cap de nosaltres ha encadenat. Jo l'he provada en top-rope però ha estat un suicidi pels meus dits. El Marc li ha tret bé els passos també en top. Finalment, a l'últim pegue en top-rope, el Marcel ha encadenat fins la R.

En Marcel als bidits

En Marc apretant

Cantells Roms per xapar la R...

Tarda completa amb algun rotpunkt interessant. Marxem contents cap a casa :)