Aquesta paret, està molt aprop del Cavall Bernat. Per acostar-vos-hi, podeu agafar de referència el mapa que vaig fer al post de Boulder a Sant Llorenç.
És una zona ideal per ara que comença a fer caloreta i per a l'estiu sobretot, els peus de via estan a l'hombra i com que escales en una canal, el sol hi toca de plé només un parell d'hores al migdia.
Ultimament trobarem la majoria dels itineraris re-equipats amb parabolts i algun spit també, una pena que les reunions no estiguin tant bé, sobretot les de les vies de l'esquerra.
Unes vies clàssiques de la zona són la Cati, la Renom-Olmedo, l'Angie, la Cucona i la Super Cucona. Obertes per gent de Sabadell i Terrassa: Enric Renom, M. Olmedo, Cesc Abad, Pep Turull, Cesc Isern...
Un dels inconvenients de la zona, és que moltes vies tenen els primers metres amb les preses sobades i que no totes estan re-equipades.
Aquesta ressenya és dels butlletins de l'Esplai Alpí Info i la va ver el Xavi Grané després de re-equipar un bon grapat de vies del sector. Els graus estan actualitzats respecte la ressenya anterior.
Podeu consultar la ressenya antiga de la zona al blog d'en Mohawk.
10 comentaris:
Hola Pere, molt currat el blog!! Una pregunta: aquest Cavall Bernat de st Llorenç es com el de Montserrat? te alguna vía asequible(es ha dir máx 5é grau)
Hola ivanbonatti!
El Cavall Bernat de Sant Llorenç té una alçada d'uns 30 o 35m per la cara est (per on es fa el rappel de baixada i per on passa la via Normal).
La "normal" és de IV+ i la "variant de la normal" de V grau. Té 2 llargs que el pots convertir en un de sol.
Properament penjaré un post sobre el Cavall Bernat de Sant Llorenç :)
Ah! i la qualitat de la pedra.. pff conglomerat una mica descompost. No t'esperis un conglomerat com el de Montserrat perquè la Mola està força malament de qualitat de roca :P
Gracias per la info PGB.
Respecte a això de qui si algún Local li molesta, que ho treus: L'únic que et pot demanar que ho treguis es el propietari del copyright de la ressenya.
Ni més ni menys.
-Campanya antisecretivos- :) :) :)
Pere!!
Molt bo el blog....vigna, la pròxima el Roc Culom, je,je,je!!
Se m'ha oblidat comentar el que anava a comentar...je,je,je.
Sobre les Gaites:
- L'Ae de sortida pel sostre de la Cati és molt guapo i es troba en bon estat.
- La 14 em sembla que té els espàrrecs dels parabolts però no les plaques.
- La 15 té un passet picant per sortir del sostre.
- La 26 és menys i té cantos picats (lleig!)
- La "Parida Saltimbanqui" pot ser una mica més....
Vinga, ens veiem!!
La via 14 la vem equipar quan reequipavem el sector. Després ens van informar que ja s'havia obert en "solo integral" i es va desequipar. La 26 originalment era un bon 6c, però un senyor de Terrassa que no li sortien els passos va ampliar els cantos!!! La ressenya la vaig fer després de reequipar les vies, fa gràcia veure que apareix per internet al cap dels anys. Bones trepades, Xavi.
Carai Xavi, així que ets l'autor de la Ressenya? Ostres, et sap greu que l'hagi publicat?! Si no em dones el teu consentiment la trec :S
Les Gaites és un lloc collonut, tot i que de moment puc fer poques vies... lo bo és que me'n queden per anar-hi anant anys i anys :D
Enhorabona per la ressenya, és collonuda de veritat!
No hi ha cap problema per publicar-la. Si li serveix a algú per passar una bona tarda d'estiu escalant a l'ombra ja està bé, que per això la vaig fer. La ressenya va sortir al butlletí núm. 95 de la Unió Excursionista de Sabadell, amb d'altres ressenyes. En Gabriel Portí la va publicar també a la seva revista de l'Esplai Alpí (en va treure 3 números, em sembla, i ja està). La via que es va retocar les preses és la 22 (no la 26 que em sembla que es va obrir directament amb els cantells picats). Bones escalades per Sant Llorenç. Xavi.
Publica un comentari a l'entrada