Per arribar a La Foca, vem seguir les indiacions de la guia de la Cara Sud de Montserrat: Aparcar el cotxe a les oliveres d'El Castell, seguir el camí del Clot del Tambor (marques vermelles cada pocs metres) fins arribar a una bassa característica on agafem el camí de l'esquerra (el de la dreta ens porta al Clot del Boixar) fins arribar a sota les parets de La Proa. Allà seguim les parets cap a la dreta passant per sota l'Agulla del Senglar direcció l'Agulla fina dels naps de baix on ja finalment, remuntant un petit tram del torrent de la Coma dels Naps, just abans del Pas dels Ferros, hi ha una fita molt grossa a mà esquerra. Amb una petita grimpada arribem al peu de via.
Abans d'arribar al Pas dels Ferros però, surrealisme! Ens trobem al Gerard, al Marsi i la Lara del CAU que feien el barranc en sentit descendent... mira que Montserrat és gros i ens els hem de trobar allà i amb el dia què fotia... vaia tela! Intercanviem 4 paraules i ens comenten l'anècdota, vandàlica, d'arribar al claustre del monestir rappelant (ejem ejem amb l'ensigalada, hehehe).
Al peu de via vem fer un petit mos i ens vem posar a fer feina... El primer llarg (i en principi tota la via) em tocava a mi de primer, així que vaig improvitzar un estrep amb dues bagues per poder arribar a xapar la 2na assegurança i vaig trampejar el tram d'A1e com vaig poder (6a en lliure). Un cop s'acabava el petit diedre la via segueix per la paret de l'esquerra, on és més fàcil i no hi ha problemes.
Els problemes van venir a l'hora de que pujéssin els 2ns, el tram d'Ae els hi va costar horrors i vem perdre molt de temps. A la primera reunió... morros, experiencia negativa i JA EREN LES 4! Preparo els rappels i baixem (amb una corda de 70 no hi ha problemes per rappelar el primer llarg). Recollim el material i fem un petit mos tot baixant.
Ja comença a fosquejar així que ens hem de donar pressa... però de cop "ostres, aquest camí ja no em sona", i és que ens hem saltat el camí que ens porta cap a la Proa! Estem baixant pel barranc de la Coma dels Naps!!
Decidim anar baixant per intentar de seguida que poguem tirar a mà dreta per agafar el camí bo però el boscatge o la roca no ens ho permet i seguim baixant... blocs a esquivar, cordes fixes per les que baixar a pols, muntem un parell de rapels (un d'ells en un arbre) i finalment arribem al Clot del Boixar. Allà s'acaba el mal trangol del barranc, i il·luminats per la lluna plena arribem al cotxe....
Ja ho deia jo... excursió d'aventura! :D
Sort que l'Alvaro duia frontal i vem poder apanyar-nos per baixar el torrent, llàstima que al arribar al camí del Clot del Boixar, al treure'ns el casc, li caigués el frontal el perdés :(
PD: Vaig haver de pagar un bon sopar a un italià de Terrassa...
PD2: Avui hem dormit més de 12h (comptant la migdiada). Tenim unes agulletes infinites!
Foto 1: L'Alvaro sota l'Agulla del Senglar i l'Alba sota l'Agulla fina dels naps de baix.
Foto 2: Alba a la còmoda R1 amb morros.
Foto 3: Alvaro arribant a la R1, mala experiència.
Foto 4: Els 3 tornant cap al cotxe (abans d'equivocar-nos de camí).
Foto 5: Baixant trams del barranc (abans d'equivocar-nos de camí, un cop equivocats no vem fer fotos...).
Foto 6: Montserrat des del cotxe a les 19:20 (el Photoshop fa miracles de fotos negres)
13 comentaris:
Val a dir que amb l'aventureta del dissabte, ara ja em conec una mica més la petita zona del Vermell, Desdentegada, Cova de l'Arcada, la Proa, Torrent de la Coma dels Naps i Clot del Boixar.... sempre s'ha de mirar pel costat bo!!! ;)
Doncs el Faraó està a tocar de la zona on vau estar. Casi ens trobem. Clar que a les 14 jo ja estava a casa, que el dia no era com per tirar cohets.
Per cert, igual als teus amics (els del barranc) ens els vam trobar quen pujavem...
Ei Pere! Lo més important es haver conegut la zona, que pel que dius sembla un pèl liat...
Ara només falta poder-hi tornar ben aviat per repetir la via fins dalt i llestos!:)
Apa, records!
Ja,ja,ja... com us agafi en Gatsaule! Que és això d'anar a fer tapia i no matinar!!
Per sort la part de barranc que vau tenir que baixar no té gaires complicacions i les cordes estan força bé... ;)
El pròxim cop us tocarà matinar que a l'hivern el dia es fa curt, i és que l'escalada clàssica és molt dura, ja,ja,ja!
Haviem quedat a les 9 a casa meva (jo estava a punt, amb els entrepans fets i la bossa feta... que consti! hehehe) pero entre el mal de cap de l'un i la son de l'altre no vem marxar fins les 10:30
Aixi clar que no surten les coses hehehehe
A les 10.30 ???? Si és tard fins i tot per anar a fer esportiva... Un frontal petit dins la motxilla no fa mai nosa.
Celebro que t'agafis l'aventura de manera positiva, perquè un bivac improvisat dins d'una canal montserratina no fa gaire gràcia en aquesta època....
Je je...una bona experiencia ¿eh? de tot s'en apren, ja veig que t'ho mires de manera positiva.
De totes maneres, estic amb la resta, matinar, i un frontal petit a la motxilla son per a mi inexcusables (digue'm clàsic) ;-)
Per cert...quina merda de día dissabte!!!!
salu2
flx
Veig que us ho vau passar be.. jeje una historia d'aquestes que acaba be, es una anecdota interessant.
Jo tambe crec que vagis on vagis.. un frontal de leds a la motxilla quasi no es nota, i si finalment fa servei ho agraeixes.
Apa.. vagi be
Vaia percal Pere! Tio es que mira que començar aquella hora... Quan us vam veure i ens vau explicar el que anaveu a fer i de la manera que estava el dia... Jo com a mínim vaig flipar un munt.. Ja imaginava que d'alla no surtieu amb llum del dia..
Bueno, qui no ha tingut experiencies montserratines d'aquest estil?
Nosaltres vam acabar fent el barranc del tres en ratlla, birra al Bruc, nit a la cabana d'Agulles i escalada per Agulles el dia següent!
Salut fiera!
Apa nano quina aventura! Potser ja va anar bé que costés el primer llarg, perquè sinó us pilla a mitja via.
Ara aquesta via l'has de fer per nassos, que no se't quedi atravessada.
Salut.
Quines hores d'anar al monte eh? Ja diuen que "lo que no mata engorda" jeje... Nosaltres dissabte vem anar a fer el Camí de l'Alsina però estava impracticable així que vem acabar al Garraf amb sol a estones i tot!
Amb l'Alvaro aquest vaig coincidir un dia al Bacallà tibant-li i resulta que és colega teu, que petit és el món!
Salut!
p.d. si, me'n recordo que tinc les teves ressenyes, però el dia a dia és un no parar d'anar de cul...
Bueno, Así se aprende...
-en invierno anoche temprano
-hay que llevar frontal
-hay que ir al loro por los caminos
etc. etc., muy buena experiencia ¿no?
Todos, todos, pringamos de en cuando. Va bien para recordarnos quien es el jefe...
Hola!!
d'Aquestes aventuretes després sempre et queden bons records.
El frontal sempre el porto a la motxilla i amb piles en bon estat que mes d'una vegada et pots trobar amb frontal i sense batería, amb la corresponent mala llet!!
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada