22.10.07

Triomfant de nou a Solius!

Dijous vaig estar liat amb el PFC, cap al tard no em venia de gust anar al rocòdrom i me'n vaig anar a fer unes cerveses amb els amics.
Al arribar a dissabte, em notava amb ganes d'escalar. Tenia bones vibracions :)

Ja havíem quedat amb el Marc que aquest dissabte aniríem a Solius i després de fer un bon esmorzar a Terrassa, autopista i cap a escalar en granit!

Al arribar, ens n'anem a l'Agulla Central per tornar a fer una primera presa de contacte:

  • Elogi a la paciència, V. Crec que és una de les primeres vies obertes del Tranki. Ens surt bé als dos. Degut a la aglomeració que es comença a fer a la zona (tot i estar ben acompanyats per uns escaladors Gironins), decidim moure'ns cap a una altra agulla.
Arribem a la cara Est de l'Esperó i recordo que hi ha una via que no vaig acabar una vegada fa temps amb l'Alba, el Mohawk i familia:

  • L'Avi pitu, V+. Fàcil fins que arribes als passos abans de la reunió on t'has d'equilibrar bé i trobar els bons laterals que et permeten fer el pas i xapar la R. Tornem a triomfar els dos a la primera. Bé, ja m'he tret una espineta que tenia clavada.



El sol començava a apretar i ja que érem on érem, ens n'anem cap a la cara nord de l'Esperó a fer un parell de sisens que hi ha, bastant guapos:

  • Toloumne Meadows, 6a. Fa dues "24h d'escalada a Solius" vaig provar-la i em vaig fer caqueta al pas on vaig decidir desmuntar i anar a una altra cosa. Aquest cop el Marc se la treu a vista i jo amb cintes posades, encadeno també al 1r intent. Bé Pere, anem bé! Una altra espina fora!

  • Beatle Juice, 6a+. Eufòric de l'encadenament de Toloumne Meadows, li poso les cintes a Beatle Juice i ho provo a vista. Primera sorpresa del dia: m'emporto un bon saque en el pas clau (avui la ment està a favor meu i li ha agradat!). Segueixo amunt i munto la via amb només aquest petit percanç. Al baixar em miro el pas i trobo la meva seqüència (encara que després me n'oblido!). El Marc s'hi posa i com no, encadena a la primera. Jo m'hi torno a posar i aquest cop si que encadeno! Perfecte! 2n triomf important del dia! :D
Bien! Avui pinta bé la cosa, ja m'he endut dos sisens, un saque i encara estic més motivat!
Ja pelats una mica de fred per la zona ombrívola on érem, anem cap a la cara sud de l'Esperó per barallar-nos amb una via d'un sol pas dur i bastant exposada (4 parabolts + R en 18m aprox):

  • L'Ernano, 6a+. Els dos acabem fent el 1r pas en A0 i vinga a passar por per xapar els següents parabolts. Quins alejes tu! Tot i això... la via és ramposa i se suposa que no cauràs però... ai, si caus! Al baixar, la torno a provar i l'acabo encadenant en top-rope trobant una seqüència de passos que va per l'esquerra del 1r parabolt. El Marc també li fa l'intent en top i també se la treu. Ja tenim deures pel proper dia si ens ve de gust patir una mica... ;)
Moment de fer una parada tècnica mentres dinem (entrepà i olives) al mirador que hi ha davant del Totxo del Porc, amb vistes a quasi totes les agulles... Quin lloc més idíl·lic :)



Vinga, hem acabat de dinar i encara ens queden agulles on anar a trepar! Finalment ens decidim per anar a la cara Oest de Roca Ponça:

  • La gavina (L1), 6a. A aquesta via li tinc ganes, és de les "fàcils" que em queden per fer a la cara Oest. Li demano al Marc si me la deixa intentar a vista posant cintes. No hi té cap objecció i em cedeix els honors. Començo, visualitzo bé la seqüència del monodit (quin monodit més genial!) i perfecte, surt la via sense problemes! Estic amb la R1 als nassos i començo a dubtar: tiro amunt? Li deixo al Marc que la faci fins a dalt i la provo en top-rope?... Mentre dubtava, el Marc i un parell d'escaladors que estaven al costat em comencen a animar i si si, a intentar el 2n llarg!
  • La gavina (L1+L2), 6b. Buf.. primers passos difícils, això està molt dret i els cantos son molt petits! Més d'una vegada m'entra una mica de poca confiança en mi mateix i si em sortiran els passos, però com que fa res he volat, ara mateix no tinc por ni de que allunyin (que no és el cas) ni de volar (perquè és vertical) i pas a pas vaig progressant.. hi ha flow! Els moviments flueixen un darrera l'altre! Fins que... arribo a la reunió! No m'ho crec! El primer 6b que encadeno i a sobre A VISTA! QUE CONTENT QUE ESTIC! :D
Llàstima que els dos no poguem compartir la felicitat ja que el Marc cau a les últimes xapes, quina putada ;( (igualment, així hi ha excusa per tornar-hi! :D)



Al baixar intercanvio el telèfon amb un futur habitant de La Bisbal per quedar per anar a escalar, en Roger (un dels que m'havia donat ànims per tibar-li al 2n llarg). Salutacions des d'aquí als dos si ho llegiu! :)

Decidim marxar quedant-nos sense fer la que volíem que fos l'última via del dia, La llum de l'Alba, ja que començava a ser tard.

Auto-reflexió: Cal forçar més l'escalada al meu límit. Avui sense pors, però apretant ben fort, he encadenat un 6b, el meu primer 6b. A sobre, a vista!
Què vol dir això?
- Que puc fer molt més grau del que estic fent ara?
- Que he de començar a provar coses més dures?
- Que hauria de tenir molts més 6b's encadenats abans d'haver fet aquest a-vista?
- Que l'"entrenament" dóna els seus fruits?
- Que em deixi de tonteries i me'n vagi a escalar més?

Aconselleu-me mestres!!!!

22 comentaris:

Marieta ha dit...

I esclar que pots fer més grau!!!
Només és qüestió d'escalar i escalar i escalar i escalar.
Anims i a tibar fort!

Piter ha dit...

Nano... a fotreli a la roca !! que aviat estas al 7a jeje Jo aquesta de la Gabina encara no l'he encadenada...

Per festes de girona anem a tibarla en calcari ??

Ozzy ha dit...

Aplicant una frase del gran Johan Cruyff:
"La escalada es así". Un dia triomfes , com en el teu cas a Solius i un altre, el mateix esport et fot una patada, com a la Placa Sibarit.
Com veus no és qüestió de l'equipament, és qüestió del coco i les ganes que hi possa l'escalador.
A seguir triomfant!

Ciao!!!

tinkpor ha dit...

Molt be noi, aixó ja et tocava!!!

Ara a apretar i a probar moltes més.

Moltes Felicitats!!!

Raquel ha dit...

Jo crec que el grau és quelcom molt relatiu... tot depèn de com estiguis tu, de quin equipament hi hagi, de quin tipus d'escalada es tracti (i quin se't doni millor)... però el més important és gaudir de cada pas, escalant, penjat o volant... i superar-se sempre a un mateix, que un dia pot ser una superació de grau, un altre una superació de por... i està vist que tu has superat més del que esperaves, així que a demanar-te més a tu mateix!!
Felicitats!!

jaumeppiqueras ha dit...

Felicitats Pere, com et diu la marieta, el secret és escalar i escalar i pel que veig, no pares.
A gaudir-ne Bou!

Isidre ha dit...

Bo per la via a vista com ja t'ha dit tothom a seguir foten-li gasto !!!! I a triumfar.

MSN ha dit...

Està clar que pots fer més grau del que fas ara! El que passa és que necessites creure-t'ho!
I sense dubte el que em de fer es escalar, escalar i escalar!!! jeje

Vinga maquina, enhorabona!!

Anònim ha dit...

Zoronoiak!

No importa el grau, sino escalar més i més… a més, escalada… més grau!

Ikusi arte!

itxi

Gatsaule ha dit...

Sense ànim de pontificar, Pere, una mica de via llarga entremig de tanta esportiva, al coco l'hi aniria de fàbula !

PGB ha dit...

marieta, es el que vull... escalar escalar i escalar :)

piter, lo del 7a no crec pero si que espero seguir tibant. Per festes quedem i anem a Bellavista ;)

Ozzy, ni que ho juris! Un dia triomfes i un altre dia pringues...

tinkpor, seguirem apretant! Merci :D

Raquel, ho vaig veure clar. Un cop superes les teves pors.. dones el millor de tu mateix :)

jaumeppiqueras, a veure quan ens tornem a trobar eh?!

Isidre, merci i si, seguirem fotentli gesto!

msn, llastima que no triumfessim els dos. Ens n'haguessim anat al bar de pet! :D El proper dia a seguir apretant com el dissabte! Amuunt!

itxi, eskerrik asko! Encara que m'hauras de traduir alguna altra praula del missatge ;)

gatsaule, tens tota la rao... ja toca algo de via llarga... per fer una reentre podriem fer un parell o 3 vies a Malanyeu, no? :)

Josep (lowllobregat) ha dit...

Que si, que si, que jo estava a peu de via quen vas fer el 6b, soc el Josep, l'amic d'en Roger.

Salut!

PGB ha dit...

Ei Josep! Carai.. el mon es un mocador, poc que m'ho imaginava que tb eres blogger (ja et seguia de fa temps! -quan actualitzaves-)

Vinga! A veure si ens tornem a veure ;)

Marfull ha dit...

felicitats!

ara toca provar i provar sense por !! ja voras com igual encadenes 6b com un altre dia ni t'hi mous...en això es basa el progreés....

si passes pels graus no dubtis de fer el 6b de 35m que t vaig recomanar!

salut

TRobador ha dit...

Iepa bou..

Si treps continuament
Escalaras més bé que malament.
Molt de volum, molt de bloc
i grimparàs com un boc


ehem..i potser amb una antena ( encara que diuen que fa pena)
no et fas caqueta, i muntes alguna vieta una mica més dureta.

Si vas a un plafó,
acabes amb un nivell de por,
i si et pilles "entrenadó"
igual et fa més bo.

No et dopis, és dolent,
i encara que surtis a les revistes,
guanyis copes,
i et facin entrevistes,
la farlopa deixa-la estar
que no fa engalomar

Saluuuut

Xavi ha dit...

Hola Pere felicitats pel 6b, a partir d'ara segur que en cauen molts més. Amb ganes, entreno i coco tot surt.
Adéuuuuu

jclaramunt ha dit...

MOLTES FELICITATS CRACK!!! Això mateix m'haig d'aplicar a mi mateix...escalar més i fotre-li collons a vies de més grau!
A veure si anem a escalar junts algun dia!
Salut

marsi ha dit...

neeeng!! Molt bé tiu! 6b a vista! M'alegro que vagin sortint les coses (verticalment parlant). NO afluixis! Estic amb el Gatsaule.. ja t'ho he dit més d'una vegada.. Fer més via llarga i fotre catxarros t'ajudarien a relaxar el coco. Felicitats per sacar i tornar a manxar la via! Això diu molt! Merci pel post!

Salut

Jortx ha dit...

Ara ja no tens cap excusa per venir a Moretona a provar la meva Panolieta :)

Jo et diria que t'ahs d'atrevir a provar el que sigui! Jo també durant molt temps he passat d'acostar-me als sets tot i fer 6c a vista........ Em feien respecte! I provant provant van sortint!

A seguir-li així campeleon!

Pekas ha dit...

Una mica com tots... el secret... escalar..escalar... i escalar..

peró jo afegiia una "coseta" més..
DISFRUTAR del que fas... disfrutar de l'escalada... dels colegues... de les muntanyes... de escalar...sense més... tan si encadenes com si no... com si avui encadenes el 6b i demà no fas res més que quintillos... el plaer de l'escalada es per mi lo principal... :-)))))))

Salut i muntanyes... :-))))

xaviCAU ha dit...

Molt bé nano!! Escalar a roca sempre que puguis i més classica, que no hi ha res millor pel coco que forçar burils i pitons en lliure.
Endevant BOU!!

TRanki ha dit...

hehehe..

L'ELOGI A LA PACIENCIA la vam obrir cap al 85...

Joer, he vist que esta REEQUIPADA, per sort...crec recordar que pujava com podia, posava un plom ( tros de tub de plom xafat,amb un cordino)i burilava amb una broca de taladradora i un martell...feia el forat i hi posava un cargol ( tamany burí) i una xapa feta a mà amb mecalux...igual en aquesta ja vam posar xapes de buril...estava una mica per matar-se...

Entre aquesta i la DUES MILLOR QUE UNA, un dia, vam decidir "atacar" una mena de canaló negre, i pujant pujant novaig poder parar-me a posar res...va sortir la SUICIDAL VAILETS, quue crce que ara també està equipàda i amb un altre nom...

Quin anys.

Allò de ELOGI A LA PACIENCIA era dedicat a un company que vaig ENGANYAR perquè m'assegurés dues tardes...i la paciència que tenia el bou!

res tu...Solius Forever!

Saluuut