Després de dinar, va tocar visitar aquesta important i concorreguda escola del Maresme. Al arribar, tot i ser festa, hi havia 4 o 5 cotxes al aparcament.
Cal caminar prop de 10 minuts en pujada fins que s'arriba a peu de les parets.
Sobre la roca: me l'esperava més tipus Solius i la veritat és que té molt més quars i segons quines vies estan bastant llepades.
Sobre l'equipament, la gran majoria impecable i a distancies properes.
Les vies fetes durant la tarda van ser al sector Clàssic:
- Infanticides Compulsius, 6a. No les tinc totes al 1r pas i l'he de provar un parell de cops fins que surt i puc encadenar la via. Si em diuen que es V+ hagués dit que si, però deu n'hi do el 1r passet :)
Superat el 1r pas, la resta es fa molt bé.- La nebodeta, 6b. (si no es toca la paret de darrera!). Es una via nova a la dreta de The fly. M'hi poso en top-rope després de que el Mohawk l'encadeni. Jo faig alguns trapis a la part dura inicial per acabar gaudint de la placa final.
El dur tram inicial de la Nebodeta...- The fly, 6a+. M'hi poso de primer però em falta convicció per acabar de fer un pas per sortir de lo difícil. Baixo i deixo que en Jortx em tregui les castanyes del foc.
En Jortx abans del dinàmic cap al lateral bo.- La tia pepa, IV+. Placa d'adherència a rebossar de quars. Es fa però es pateix una mica per la patinosi.
Adherenciant...Acabades aquestes vies al sector Clàssic, pugem a dalt a fer una petita joia que ens recomana el Mohawk:
- Pereira el portugues, V+/6a. Dues xapes canyeres que amaguen passos llargs i bonics. Guapa via que em costa pero l'encadeno a la primera :) Comptaria com a flash ja que davant meu hi passen el Mohawk i en Jortx i els hi clisso tots els moviments i preses ^_^
Semblava que no però si! Encadenada :)I amb aquesta, recollim els bàrtols i cap a casa havent conegut dues escoles del Maresme i havent escalat un bon grapat de vies durant tot el dia. Gracies family! (Esther, Laia, Josep i Jordi).
M'ha quedat un bon regust de boca de les Banyadores. Tot i que a em cauen més aprop altres llocs, algun dia hi tornarem :)
6 comentaris:
Ostres jo ho tinc a 3 km de casa i des que ho han equipat no hi he anat mai.
Felicitats per l'activitat
Carai, PGB, ara els sisens ja són escalada fàcil, com canvien les coses...
De fet, en aquests blocs tan baixets de dues xapes, deus arribar a la reunió si t'estires una mica !
Ja era hora Pere! ens tenies molt abandonats...a veure si comencem aviat ammb les tardes Sant Llorençanes.
mingo, doncs es un lloc prou agradable :) a veure si la gent va sent mes polida despres de les advertencies que va penjar el Mohawk. Que el lloc s'ho val!
Gatsaule, no ens confonem! Els sisens em segueixen costant! Igual que els V+, pero ara... ja m'atreveixo a posar-m'hi. Val a dir que en aquestes vies curtes pels alts, depen del pas, acostumen a ser una mica dures (et queda el cul molt enrera) pero si que hi ha passos en que ser alt ajuda ;)
jaume, vaig bastant atabalat amb la feina i el projecte interminable... La idea es acabarlo aviat per poder disfrutar de moooltes tardes a Santllorenç! ;)
Ei! Estàs molt maresmenyo eh!
Ja trobarem algun foradet per anar a Sant Llorenç per les tardes, que no hi ha res com baixar pel camí dels monjos quan s'amaga el sol.
Ja en tinc ganes.
Salut
Vinga bou que ja vas passant de pantalla cap al tresor...!
Salut!
TRANKI
Publica un comentari a l'entrada