El
dimarts 2 de Juny, quedem amb el
Marc i el mestre-i-mentor (aka Mimo) per anar a fer totxo. Sembla que en Dani vol seguir exemple d'altres
companys que fent friki han progressat a la tàpia... hehehe
Sent imparells donarà per fer poca cosa, potser ens hauria valgut més quedarnos al
Diafragma, a la
Sardineta o als
Diedres, però aprofitem per fer de guies de sectors esportius al Dani i cap al
Gruyère, que sempre ve de gust anar-hi.
- Punt Vermell, 6a. Bona per escalfar pels no-lolos. Passet dur per sortir del podrit i passet dur per sortir a la rampa roma final. El Dani l'encadena a vista bastant ràpid posant cintes, jo l'encadeno al meu ritme de tortuga i el Marc la desmonta.
Dubtem en quina atacar després, si la
Quan farem grau? o la
Ella es así. La primera sabem que té
lo dur al podrit, la segona és més via. Així que està clara la decisió.
- Ella es así, 6b. S'hi torna a posar el Dani primer posant cintes, cau a la sortida de roms del final però acaba pujant. Jo tinc els meus problemes en el mateix punt, em penjo i finalment m'acabo agafant a la següent cinta per xapar. El Marc encadena xiulant.
Comença a fer-se fosc i amb el Xavi del
CAU, que havia vingut a passar la tarda escalant amb un company per la Soleia, ens n'anem cap al cotxe amb el frontal. Sempre som els que tanquem la paradeta :P
Dimecres 3 de Juny pujo a les
Gaites a trobar-me amb el
Mohawk, Jortx i
Silver. Han estat fent un bon grapat de vies i embarcant-se per segons llargs innexistents. Ells rai que estan fortíssims!
Al arribar jo, en Jortx i en Silver ja marxaven, i amb en Mohawk ens n'hem anat cap a la cara sud del
Cavall Bernat a fer el clàssic. Allà hem escalat la
JA-RO amb la entrada a la R0 d'aquesta per la
Insoculòrum. D'aquesta manera he repetit
la meva primera via dels germans Masó (en aquest cas un germà i el pare Masó).
La combinació de vies deu ser
la més llarga del Burret: fa uns 65m repartits en 2 llargs. Ha estat restaurada canviant alguns dels seus vells i deteriorats spits i burils per parabolts però encara en conserva algun jusament en un dels passos durs (romàntic style).
Els llargs han quedat repartits en que jo faria el 1r i el Mohawk el 2n.
Pel que fa a dificultat la via no és exposada. Al
primer llarg hi trobarem 4 spits a la via dels Masó, que ens faràn pujar molt tranquils. Després s'arriba a un replà on comença la JA-RO, que té un primer pas, per caçar un spit, d'aquells de millor no caure. Tot seguit xapem un parabolt i ve el pas més difícil del 1r llarg, cal anar pujant peus per preses bones fins que ens hem d'estirar per sortir al replà, flanquejar a la dreta per bona presa fins a un parabolt al costat d'un spit (no fer reunió aquí, com jo que m'he confós!) seguir amunt per un diedret amb bona presa, xapar un spit al sortir-ne i flanquejar de nou a dretes fins a la reunió de dos parabolts amb anella en una petita repisa.
El
segon llarg surt recte amunt, primer per uns passets de V, en fang premsat, assegurats amb parabolts ben apropet. Algun que altre còdol sobresortit ens ajudarà a pujar amb més tranquilitat. Tot seguit trobem un bombo on haurem de pujar bastant de peus i tibar de bona presa per enfilar-nos-hi, allà començen els 2 o 3 passos de 6a. Un cop superat el bombo, caldrà enfilar-se sobre un bloc de tamany tauleta-de-nit on hi trobarem una possible reunió. Aquí és on hi ha un spit ancestral que m'ha ajudat a tirar-li amunt d'A0 ja que se m'ha trencat l'única presa bona que hi havia, i no he volat perquè tenia el pes sobre el gran bloc, que sinó... El grau ara deu haver pujat una lletra o es deu haver d'escalar una mica més a l'esquerra, pel mig del bloc.
Un cop sobre el bloc, queda un tràmit de IV+ per una zona amb menys podrit i més bona roca fins al cim.
Una
via bastant recomanable per fer alguna cosa diferent de la
Normal :)
