6.5.09

A Siurana amb la colla

A l'endemà de Mont-Ral anem a Siurana (5 d'Abril), havent dormit a Lo Refugi, com l'última vegada.


Siurana

L'idea era anar al sector Can Melafots, amb la idea de quedarnos per la zona de les vies Trigonometria i Viernes 13, però obviament aquestes vies estaven agafades per guiris i vem optar a canviar de sector. Així que vem anar cap al Grau dels Masets i ens vem quedar al camí a fer 3 vies bastant bones.

  • Fam fàcil, V+. Una via força llarga i bona amb un pas complicat al principi i la resta canto bo (amb alejes). Molt recomanable.
  • El show dels teleñecos, 6a+. Em canten el pas, concentrat en sortir d'un desplom per uns invertits, i encadeno al flash :)
Oriol al Show, jo a la Baronia.
  • Baronia de Cabacés, 6a. Amb les cintes posades encadeno a vista :D

Marc a Aleva

Tots fem aquestes vies i baixem cap al sector principal on l'Oriol vol provar la Pluja de pedres (7a+) però per variar està ocupada (així com les altres vies). Ens resignem i el Marc es posa amb la Aleva (6b+) però els passos són massa llargs per ell. Després de 2 o 3 intents decidim deixar un maillon, fotre el camp i donar el cap de setmana per acabat. Ens ha entrat una mandritis a tots....

Abans de tornar cap al Vallès, fem un bon àpat a un dels bars de Cornudella. Bàsic!

Fotos by Aleix

5.5.09

A Mont-ral amb la colla

El cap de setmana del 4 i 5 d'Abril vam baixar cap al Priorat. El dissabte 4 d'Abril va tocar una visita a Mont-ral, on vam anar-hi directament des de Terrassa en Marc, l'Alba i jo. Allà ens hi esperaven l'Oriol, l'Aleix, l'Edu i dos companys d'ells que no me'n recordo com es deien, sorry! :P

Arribem i estàn escalfant motors a Terra Negra, així que ens hi quedem a escalfar nosaltres també:

  • Llamp de llamp, 4+. Placa amb una bona fissura de dalt a baix de tibar de canto amb un passet una mica tonto cap a l'última tercera part de la via. L'Alba encadena sense problemes.
  • Recoponostiofono, 6a tricky. L'havia provat una vegada l'últim cop que vam ser-hi i no vaig encadenar però si que recordava haver-li tret la seqüència. Miro com l'escalen el Marc i l'Aleix i amb les cintes posades li foto un bon intent encadenant-la a la primera. Començem bé! :)

L'alba a Llamp de llamp
L'Aleix a la
Recoponostiofono
  • Yes fatu o faiste, 6a. Aquesta l'han anat fent tots així que m'he anat quedant dels cantos i dels passos. Mentre jo estava a la via anterior, l'Alba la prova de segona i se'n surt prou bé i em diu que hi vagi a muerte, i així és... tota la via és de canto, al principi V i al final IV, però al mig té una seqüència una mica complicada, que havent vist als altres i tinguent l'embergadura que tinc no m'ha costat gens. Surt al flash :)

Decidim canviar de terç i baixar a la cara est de l'Arrepenjada. Totes les vies d'allà són molt bones: de pila, llargues, distàncies entre seguros acceptable, més o menys canto...

  • La Pandilla, V+. S'hi posa l'Aleix abans que jo, i me la deixa amb les cintes posades. Al baixar-lo li comento que l'aleje em fa respecte i que vagi al lloro. Vaig fent, la trobo molt pilosa i arribo al canto d'abans de passar-me a la via de l'esquerra una mica just i havent hagut de fer un dinàmic per agafar-lo. Allà baixo revolucions i veig que la següent xapa cau a can collons... respiro i vaig pujant de peus amb millors cantos de mans, arribo al bolt i el xapo. Un cop allà ja només queden 4 passos verticals però amb bon canto i em torno a apuntar un altre rotpunkt al flash. Per mi la via és un 6a com una catedral comparant-la amb els 6a's que acabem de fer a Terra Negra.

Jo a La Pandilla
L'amic de l'Aleix a Mala vida

Al baixar em deixo les cintes posades a la Pastera del Dimoni, un 6a+ pilós amb un pas a bloc al sortir de la repisa intermitja, i paro d'escalar una estona per nar a mirar aquí i allà, menjar, xerrar i sobretot, reposar. Que La Pandilla m'ha inflat!


Ambientillo a peu de via i en Marc a Bombero Torero.
  • Mala vida, 6a+. M'hi poso en top-rope amb la idea de desmuntar-la i al baixar posar-me amb la Pastera. També l'havia provat en top-rope i l'havia trobat molt tècnica. Sorprenent-me l'encadeno amb més facilitat de la prevista. Al arribar a dalt en canvi, m'agafa una mandra de tot i quan l'Alba em despenja desmunto la Pastera i anem recollint.
Abans de marxar de Mont-ral, el Marc i l'Oriol s'han estat barallant -sense èxit- amb la Bombero torero i la Trempera matinera, 6b+ i 6c respectivament, als Gegants per dins. A l'Arrepenjada el Marc ha tingut més sort i s'ha endut la Kin Kony, 6b, al segon intent.


En Marc a Kin Kony i l'Oriol a la Trempera matinera

I d'allà, cap al refu de Cornudella, que a l'endemà volem anar a Siurana!

1.5.09

Bastiments 2009

Quan semblava que la temporada d'ski de muntanya ja començava a minvar, el mal temps de Setmana Santa, convertit en nevades al pirineu, allarguen la temporada d'aquest esport.

Així que l'únic dia de bon temps de la setmana de vacances que m'havia agafat per Setmana Santa va ser el dijous 9 d'Abril i cap al Bastiments amb gent de La Bisbal.

Era el primer cop que feia aquest cim i tot i ser fàcil i ràpid, et deixa ben satisfet.

Tot just sortir del pàrking ja tens una bona remuntada per les pistes de l'estació de Vallter2000 que et posen a to. Un cop deixem enrera el Gra de Fajol gran, ens desviem a l'esquerra, per sota les seva pendent, per anar a buscar el Coll de la Marrana (a sota). El vem trobar en molt bones condicions i gens encornisat.



Des d'allà només cal anar a buscar la pala del Bastiments per la seva esquerra on fent poques però llargues i interminables zetes arribarem al cim.


El dia va ser radiant i hi havia unes vistes a tot el pirineu Oriental guapissimes, com ja es veu a la foto de cim amb el Marc on hi ha una esplèndida estampa del massís del Canigó.

Al baixar per la pala vam disfrutar com camells tot i que la neu ja estava tova. Un cop feta, vam decidir tirar-nos per una canal on girar ja costava més, a part que a cada gir tiravem bons blocs de neu rodolant avall...



Un cop a baix, només ens quedava una rapidíssima i disfrutona baixada per les pistes de l'estació i cap al cotxe! Va ser un matí molt ben aprofitat amb en Pere, en Marc i en Villo, 3 esquiadors Bisbalencs.

30.4.09

Tarda de Sibaritis

El 22 de Març ens n'anem amb l'Alba a passar la tarda a la Placa Sibarit. Jo encara hi tinc moltes vies pendents i també hi ha vies faciletes per ella. També quedem amb l'Ivan, la Carol i la Txell que arribarien més tard.

Començem de dreta a esquerra:

  • Pa los niños, IV. Al tanto que els seguros estan lluny, no és una via precisament d'iniciació. Igualment és bastant maca i el pas dur de l'inici es pot escaquejar per l'esquerra (no va ser el cas ;P).
  • Pa las niñas, IV+. Més difícil que l'anterior ja que es van superant unes panxetes on cal parar més atenció on col·loquem els peus que a les mans.
  • Nas de mocs, V. L'havia provat un cop en top-rope feia temps, recordava que ni molt menys era un V+/6a com marcava a les meves ressenyes. És una via vertical però amb bona presa sempre, només cal remenar bé per trobar el canto i anar pujant els peus.
L'Alba a la Nas de mocs
  • #4, 6a. Al baixar de la Nas de mocs, l'Alba m'hi posa les cintes i m'assenyala un parell de cantos claus. M'hi poso per sota (ja estava bastant provada en top rope des de fa anys) i al arribar al cul de vàter m'encallo i no sé com superar-lo, primer provo pel mig i després per l'esquerra. L'Alba s'adona que se m'està fonent la pila i em canta un peu salvador que em permet pujar prou per agafar alguna cosa i tibar amunt. I si! Encadene! Merci baldufa! ;*
  • L'insuportable pes del cul, V+. Curiosament no la tenia encadenada, aquest cop no va posar resistència. El pas és un xic més fàcil que la via #4, més que res que és molt més evident.
Al despenjar-me de L'insuportable pes del cul, vaig posar-me les cintes al Vuelo del Dória i al veure i recordar que els passos eren durs, prefereixo assajar el pas en top-rope.

  • El vuelo del Dória, 6a+. Veig que no el tinc massa controlat així que li faig un pegue en top-rope on encadeno in extremis. Al segon top-rope no sona la flauta i em penjo... queda pel proper dia!
MSN al Vuelo del Dória, foto d'arxiu

De mentres han arribat l'Ivan and company i han estat escalant a les vies que hem anat deixant lliures. L'Ivan també s'ha montat el Síndrome de Woltan des de la Mono Pestoso, ja que li he demanat si me la podia muntar per ferli un top-rope.

  • Mono pestoso, 6b+. Li faig un pegue no massa bo en top-rope. La sequencia està controlada però els meus dits hiperlaxes no poden amb la primera regletilla, el proper dia hauré de venir amb esparadrap i fer-me tappings.
Al baixar asseguro l'Ivan al Síndrome i la desencadena. Poc a poc bou, que duies mesos de parón! ;)

28.4.09

Guia d'escalada de Sant Llorenç del Munt

Més de 2 anys de feina i molta gent a darrera...

Web-Guia d'escalada del Parc natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l'Obac.

Dijous 14 de maig a les 20h.
Centre Excursionista de Terrassa




Us hi esperem! ;)