Dilluns de pasqua a Can Jorba

El dilluns 10 d'Abril del 2009 era el meu últim dia de les vacances de Setmana Santa i feia bon temps! Aquella setmana el temps ens va jugar una mala pasada i la majoria de nosaltres ens vam haver de resignar mirant com plovia quasi a diari...

Quedo amb el Dani al bar Anna del Bruc. Al arribar me'l trobo tancat i vaig al Xicu, on hi ha el Salva, el Zombi i companys esmorzant. Esmorzo amb ells mentre arriba en Dani. Mirem ressenyes i parlem una mica fins que marxem cap a Can Jorba.

• Bego-Miguel-Kush (croquis)
  

Aquesta via, juntament amb la Sol Solet, és de les més fàcils de Can Joba. Amb l'alicient que la Bego-Miguel-Kush arriba al cim de l'Agulla de Can Jorba, permetent-nos escalar uns 240m en un grau de dificultat molt assequible i amb la seguretat del seu actual equipament.

Em fa una mica de mandra comentar cada llarg, ja que ja l'han piat molts companys (escalatroncs, trabalon, flx, geam...), així que només en faré quatre pinzellades i afegiré algun comentari.

Nosaltres vam empalmar els 2 primers llargs: Amb una corda simple de 70m s'arriba just (molt just!) sense haver de sortir al ensamble. Alerta! (ja ho veuen) Cal planificar-ho bé i dur cintes prou llargues per evitar el roçament. Recordo que el Dani no va xapar la R1 i va posar cintes molt llargues a la última xapa del L1 i a la primera del L2. Crec que duiem unes 17 cintes express.

Jo arribant a la R2

El tercer em va tocar a mi i es notava que feia temps que no feia cap via llarga, quina lentitud escalant, llàstima que a la que li agafava de nou el gustet a les distàncies entre assegurances vaig arribar a la R3, 2 parabolts amb anella situats en una bona repisa.

En Dani muntant la R4 i jo recuperant el llarg

El 4t llarg el va fer el Dani i el 5è i 6è els vaig empalmar en un de sol. A destacar la sortideta de la R4 que té un passet finet finet.

Jo al L5 i en Dani arribant al cim

Al acabar la via vem acabar de fer cim a l'Agulla de Can Jorba i vam fer un curt ràppel des d'un arbre a la cara est. Per tornar al cotxe vem fer-ho pel camí de la Palomera, tardant aproximadament 1h i 10 minuts.
La idea inicial era fer dues vies, al acabar aquesta posar-nos a la Drac Gos, però jo tinc dinar familiar i amb els horaris que dúiem ens va ser impossible. Queda pendent!

Primeres afternoon sessions del 2009 a Santllors

Divendres 27 de Març vam pujar amb l'Aleix i el Marc a les Gaites.

L'Aleix va tornar a calçar-se els gats després d'un parón de 2 setmanes i va fer-li un primer pegue a la Súper cucona. Un 6a clàssic de les Gaites amb assegurances justes (5+R) que protegeixen els passos més complicats dels seus 20m. Amb les cintes posades vaig intentar-ho jo també.

• Súper cucona, 6a. Comença amb presa no gaire bona i polida, a la segona xapa li apreto i en surto airós, descanso a la feixa mentre em decideixo a encarar la fisura final, poc a poc i complicant-me la vida en algun xapatge, degut a la distància entre xapes, arribo a la cadena amb un somriure :) Feia molts anys que la tenia pendent i encara no havia trobat el moment per tornar-hi!
  

Animats per l'encadene, el Marc es monta la Vertical Extrem, un antic 6b més complicat que el 6b+ de la seva esquerra. Amb la nova revisió ha quedat de 6c però això ho sabriem més tard.
El Marc li fa un bon intent de primer però hi ha un parell de passos molt llargs a baix que el tomben. Jo m'hi poso en top-rope i al loro que no estamos tan mal! No controlo els passos de baix encara, són durs... però estudiant-los bé pot sortir! La part de dalt és un V+ finet de continuïtat amb un sol pas més dur de tibar-li més.


El divendres 24 d'Abril quedo amb el Marc per anar per Santllors però els dos tenim propostes diferents, que si quedarnos al Diafragma, que si als Diedres... al final el convenço per anar al Gruyere, ja que ell encara té 6c's per fer i jo tinc molta feina a la part dreta.

Al arribar-hi, algunes vies gotejen però les que volem provar estàn aparentment seques, així que el Marc escull la Fes-te'n un fes-t'ho, un 6c+ clàssic de la zona. Abans però, per escalfar farà l'Hemisferi Nord (com li he proposat) i així jo ja hi tinc les cintes posades per provar-la.

No sè que li passa al bou però avui no té el dia, l'acaba muntant renegant a dalt... al baixar m'explica que està tota la sortida mullada i que fa força yuyu. Dubto al principi, però tiro la corda avall i m'hi poso de primer.

• Hemisferi nord, 6a+. Té entrada comuna amb la Punt Vermell, llavors flanqueja a dretes força metres sense assegurar, molt fàcil, per pujar paral·lela al diedre de la Punt Vermell per una placa. El primer pas difícil el faig més tranquil ja que degut a la meva embergadura el xapo d'un invertit bastant bo. Cap a mitja via el fred ja es nota i perdo sensibilitat a les mans, per sort els cantos son bons i no me'n vaig avall. Arribats a la placa roma de dalt de tot pateixo i maleeixo l'aigua, però poc a poc i bona lletra (i tibant de roms molls) acabo encadenant un dels meus molts projectes del Gruyere. Un de menys! ;D

Vist el panorama, passem de fer cap més via allà, ja que les altres sortides encara estaven més molles que la de l'Hemisferi nord, així que reculem i optem per anar al sol del Diafragma, allà ens trobem amb el Marcel i l'Anna que hi porten tota la tarda escalant-hi. Xerrem uns minuts i anem al projecte del Marc, la Dolça despedida. Un 6c+ de 4 xapes a bloc. Fa un primer intent i no surt, l'acaba de muntar i es queda amb els passos. Llavors és el meu torn per seguir fent els deures, i em poso a la Batvia Esquerra i a la 3ra xapa em penjo. M'ha passat el de sempre, els peus se'm queden avall i no veig on són els forats per posar-los :\
Tornem a la Dolça despedida i casum dena, tampoc hi ha sort! Una caiguda fent el flanqueig a dretes li espatlla el rotpunkt. I si proves per l'esperó, bou?
Ara si... 2n i últim intent a la Batvia esquerra... i ara amb les cintes posades i sabent on son els cantos.

• Batvia esquerra, 6a. No té més secret que no entretenir-se i no deixar-se els peus avall (almenys jo, que sóc força alt). La via és pilosa i de canto petit. Però en aquest 2n intent acaba caient.

Ja començo a enfilar els vells projectes! :D

A Siurana amb la colla

A l'endemà de Mont-Ral anem a Siurana (5 d'Abril), havent dormit a Lo Refugi, com l'última vegada.

Siurana

L'idea era anar al sector Can Melafots, amb la idea de quedarnos per la zona de les vies Trigonometria i Viernes 13, però obviament aquestes vies estaven agafades per guiris i vem optar a canviar de sector. Així que vem anar cap al Grau dels Masets i ens vem quedar al camí a fer 3 vies bastant bones.

• Fam fàcil, V+. Una via força llarga i bona amb un pas complicat al principi i la resta canto bo (amb alejes). Molt recomanable.
  

• El show dels teleñecos, 6a+. Em canten el pas, concentrat en sortir d'un desplom per uns invertits, i encadeno al flash :)

Oriol al Show, jo a la Baronia.

• Baronia de Cabacés, 6a. Amb les cintes posades encadeno a vista :D
  

Marc a Aleva

Tots fem aquestes vies i baixem cap al sector principal on l'Oriol vol provar la Pluja de pedres (7a+) però per variar està ocupada (així com les altres vies). Ens resignem i el Marc es posa amb la Aleva (6b+) però els passos són massa llargs per ell. Després de 2 o 3 intents decidim deixar un maillon, fotre el camp i donar el cap de setmana per acabat. Ens ha entrat una mandritis a tots....

Abans de tornar cap al Vallès, fem un bon àpat a un dels bars de Cornudella. Bàsic!

Fotos by Aleix

A Mont-ral amb la colla

El cap de setmana del 4 i 5 d'Abril vam baixar cap al Priorat. El dissabte 4 d'Abril va tocar una visita a Mont-ral, on vam anar-hi directament des de Terrassa en Marc, l'Alba i jo. Allà ens hi esperaven l'Oriol, l'Aleix, l'Edu i dos companys d'ells que no me'n recordo com es deien, sorry! :P

Arribem i estàn escalfant motors a Terra Negra, així que ens hi quedem a escalfar nosaltres també:

• Llamp de llamp, 4+. Placa amb una bona fissura de dalt a baix de tibar de canto amb un passet una mica tonto cap a l'última tercera part de la via. L'Alba encadena sense problemes.
  

• Recoponostiofono, 6a tricky. L'havia provat una vegada l'últim cop que vam ser-hi i no vaig encadenar però si que recordava haver-li tret la seqüència. Miro com l'escalen el Marc i l'Aleix i amb les cintes posades li foto un bon intent encadenant-la a la primera. Començem bé! :)

L'alba a Llamp de llamp
L'Aleix a la Recoponostiofono

• Yes fatu o faiste, 6a. Aquesta l'han anat fent tots així que m'he anat quedant dels cantos i dels passos. Mentre jo estava a la via anterior, l'Alba la prova de segona i se'n surt prou bé i em diu que hi vagi a muerte, i així és... tota la via és de canto, al principi V i al final IV, però al mig té una seqüència una mica complicada, que havent vist als altres i tinguent l'embergadura que tinc no m'ha costat gens. Surt al flash :)
  

Decidim canviar de terç i baixar a la cara est de l'Arrepenjada. Totes les vies d'allà són molt bones: de pila, llargues, distàncies entre seguros acceptable, més o menys canto...

• La Pandilla, V+. S'hi posa l'Aleix abans que jo, i me la deixa amb les cintes posades. Al baixar-lo li comento que l'aleje em fa respecte i que vagi al lloro. Vaig fent, la trobo molt pilosa i arribo al canto d'abans de passar-me a la via de l'esquerra una mica just i havent hagut de fer un dinàmic per agafar-lo. Allà baixo revolucions i veig que la següent xapa cau a can collons... respiro i vaig pujant de peus amb millors cantos de mans, arribo al bolt i el xapo. Un cop allà ja només queden 4 passos verticals però amb bon canto i em torno a apuntar un altre rotpunkt al flash. Per mi la via és un 6a com una catedral comparant-la amb els 6a's que acabem de fer a Terra Negra.

Jo a La Pandilla
L'amic de l'Aleix a Mala vida

Al baixar em deixo les cintes posades a la Pastera del Dimoni, un 6a+ pilós amb un pas a bloc al sortir de la repisa intermitja, i paro d'escalar una estona per nar a mirar aquí i allà, menjar, xerrar i sobretot, reposar. Que La Pandilla m'ha inflat!

Ambientillo a peu de via i en Marc a Bombero Torero.

• Mala vida, 6a+. M'hi poso en top-rope amb la idea de desmuntar-la i al baixar posar-me amb la Pastera. També l'havia provat en top-rope i l'havia trobat molt tècnica. Sorprenent-me l'encadeno amb més facilitat de la prevista. Al arribar a dalt en canvi, m'agafa una mandra de tot i quan l'Alba em despenja desmunto la Pastera i anem recollint.

Abans de marxar de Mont-ral, el Marc i l'Oriol s'han estat barallant -sense èxit- amb la Bombero torero i la Trempera matinera, 6b+ i 6c respectivament, als Gegants per dins. A l'Arrepenjada el Marc ha tingut més sort i s'ha endut la Kin Kony, 6b, al segon intent.

En Marc a Kin Kony i l'Oriol a la Trempera matinera

I d'allà, cap al refu de Cornudella, que a l'endemà volem anar a Siurana!

Bastiments 2009

Quan semblava que la temporada d'ski de muntanya ja començava a minvar, el mal temps de Setmana Santa, convertit en nevades al pirineu, allarguen la temporada d'aquest esport.

Així que l'únic dia de bon temps de la setmana de vacances que m'havia agafat per Setmana Santa va ser el dijous 9 d'Abril i cap al Bastiments amb gent de La Bisbal.

Era el primer cop que feia aquest cim i tot i ser fàcil i ràpid, et deixa ben satisfet.

Tot just sortir del pàrking ja tens una bona remuntada per les pistes de l'estació de Vallter2000 que et posen a to. Un cop deixem enrera el Gra de Fajol gran, ens desviem a l'esquerra, per sota les seva pendent, per anar a buscar el Coll de la Marrana (a sota). El vem trobar en molt bones condicions i gens encornisat.

Des d'allà només cal anar a buscar la pala del Bastiments per la seva esquerra on fent poques però llargues i interminables zetes arribarem al cim.

El dia va ser radiant i hi havia unes vistes a tot el pirineu Oriental guapissimes, com ja es veu a la foto de cim amb el Marc on hi ha una esplèndida estampa del massís del Canigó.

Al baixar per la pala vam disfrutar com camells tot i que la neu ja estava tova. Un cop feta, vam decidir tirar-nos per una canal on girar ja costava més, a part que a cada gir tiravem bons blocs de neu rodolant avall...

Un cop a baix, només ens quedava una rapidíssima i disfrutona baixada per les pistes de l'estació i cap al cotxe! Va ser un matí molt ben aprofitat amb en Pere, en Marc i en Villo, 3 esquiadors Bisbalencs.