Setmana Santa 2010 - Loja

Aquesta setmana santa l'hem passat per terres andaluses. Entre canyes, tapes, desplaçaments de cotxe, canyes, tapes, visites turístiques i més canyes i tapes, hem escalat una mica :P

La primera escola va ser Loja, a la província de Granada.

Loja té la particularitat de tenir parets al nord del poble i parets al sud, d'aquesta manera s'hi pot escalar tot l'any. Nosaltres vem anar a les parets orientades al sud, la zona es diu El Hacho.

Loja amb el Tajo de la estación a l'esquerra i el Tajo del diedro al mig.

El Hacho té dos sectors principals: Tajo de la estación i el Tajo del diedro.

Si hagués estat només per l'Ivan i el Marc haguéssim anat al Tajo de la estación, ja que la majoria de vies són desplomades i també hi ha una cova amb xorreres, coliflors... Però al haver de buscar un sector amb vies de IV a 7a ens vem decantar pel Tajo del diedro.

El sector no està malament: Té bons peus de via amb l'extra de trobar-hi blocs amb vies marcades amb punts vermells. La roca és un calcàri de bona qualitat, gens sobada. La majoria de vies estàn amb químics i la resta parabolts.

Malhauradament, la pluja va fer acte de presència abans d'hora i no vem poder escalar massa.

L'Ivan i la Carol van començar per unes vies curtes i explosives que comparteixen reunió: Limpiate el culo que tienes magnesio IV, Abrete de piernas V, Levanta el culo 6a+. Les troben molt dures pel grau proposat.

Jo començo per la Quasimodo, un 6a+ de 4 xapes i reunió amb molt canto en baixada. Em costa prou però encadeno a vista. En Marc ha optat per començar per un 6b que té una pinta brutal, Mascarada: placa, bombillo, fisura-diedre i placa abans de la R. Molt completa! Jo com a segona via, abans d'encarar la Mascarada, segueixo escalfant amb Carnaval. Un 6a+ boníssim!!!! Canto canto canto i un pas que em costa però m'acabo treient abans de xapar la R.

Mentrestant, l'Ivan s'està esbarallant amb un 6a molt cabró, Tributo. No l'encadena i la deixa muntada fins on ha arribat.

Parem un moment per menjar i beure una mica i començen a caure gotes, més que gotes és un ruixat bastant cabró! Oops, i nosaltres amb la Tributo i la Mascarada muntades!!! En Marc acaba la Tributo i jo em poso a desmuntar la Mascarada en top-rope. Acabem xops!

Pleguem trastos amparats en el desplom, anem fins al cotxe i passa el que ha de passar... que para de ploure! Per unanimitat decidim anar-nos-en a Granada a tapear!

Escalant amb Empordanesos

Aquest dissabte em reuneixo amb una bona colla del club Matxacuca (Sevide entre altres!). Quedem per anar a descobrir el sector Infinity de Begur però al final, ningú hi sap anar i veient com està el dia d'ennuvolat, anem cap al plà B: l'Estartit.

Deu n'hi do la destrossa que ha fet el temporal de neu: molts arbres caiguts i la drecera que puja a Rocamaura per darrera les cases està impracticable. Així que s'ha d'agafar el camí que surt del final del carrer per accedir-hi.

A Rocamaura ja hi hem estat tots, així que aquest cop ens n'anem cap al sector de Torre Moratxa (ressenyes).

Àlvaro a la via 5 de Torremoratxa

Allà faig les següents vies:

Num 5, V+/6a. Començo escalfant aquí. És la que em falta d'aquest mini-sectoret de 3 vies llarguetes. Entrada tècnica amb poca presa, un bombet i una placa d'equilibri abans de la R. Surt sense problemes a vista.

Num 11, 6b. Fallo a vista posant cintes, l'acabo de muntar i veig com s'ha de fer el pas. Al 2n intent no fallo i el pas que a vista m'havia semblat durissim, el faig apretant la meitat. Una via molt ben assegurada i recomanable! Malgrat els comentaris dels graus de les vies al blog de l'Alex, a tots ens ha semblat un bon 6b.

Num 13, 6a+. Veient el què comenten els companys, la distància i l'estat dels spits i pitons m'hi poso en top-rope. Aquesta via amb un restaurament canviaria, i és que hi ha trams exposats i el material fixe no és que sigui l'òptim per a escalda esportiva. En top-rope encadeno però la trobo difícil i tècnica. Sobretot la meitat inferior. La meitat superior és més atlètica però encara hi ha algun bloc inestable i cauen pedres. Compte!

Num 2, 6a+ dur. Seguim gastant forces en aquest desplom. Comença l'Enrique però no té el dia i es baixa, l'Álvaro l'acaba de muntar i jo la provo amb les cintes posades i sabent com va. Es tracta d'una via amb un principi d'adherència fàcil, però poc assegurat, i un pany desplomat amb bon canto. Aquesta és la via que m'infla més del dia, tot i així encadeno al flash :D

El gruix del grup marxa i ens quedem l'Álvaro, l'Enrique i jo. Així que anem a gastar els últims cartutxs a Rocamaura. Allà provem:

Canto de sang, 6c?. Som incapaços de resoldre la dura, difícil i bloquera entrada, així que faig A0 de la primera cinta i segueixo amunt. El desplom final suposo que s'ha d'afrontar per la placa i no utilitzant el diedre (com comprovo al baixar), però un és llarg i la fa com la lògica li mana. D'aquesta manera queda un V+ amb entrada d'A0.

Pika fort, 6b. Acabem el dia encadenant els 3 aquesta curta i bloquera via de 3 xapes. Ells tiren pel recte i jo, que no estic tant fort, m'he d'inventar uns moviments de bicicleta. Tot i així arribem els 3 a la cadena :)

Un bon dia amb bones sensacions. Val a dir que valdria molt la pena invertir en aquests dos sectors, reequipar-los i sanejant les vies més velles. I a més, encara hi ha possibilitat per nous equipaments!

Primera foquejada de la temporada

Dilluns 8 de Març del 2010

A les 13h marxavem de la feina. Cervesa al bar amb els amics, dinar a casa dels pares, preparar trastos i a esperar un company que plegava a les 17h que ens recollís a l'Isma, al Pol i a mi.

El carrer de davant i de darrera de casa

Tardem molt en arribar a lloc, ja que la gent s'ha d'anar canviant pel camí de pujada parant a diferentes cases.

Diferents carrers de Matadepera

No arribem a Can Robert malgrat les cadenes (de corda), ja que una s'acaba sortint. Així que deixem el cotxe a l'alçada del carrer que puja cap al boulder del Cap del Faraó i ens equipem.

Aparcats i amunt!

En Jordi puja amb raquetes, el Pol i l'Isma amb l'snow a l'esquena i jo faig la primera foquejada de la temporada (a bones hores!).

Molta neu!

Pujem fins al pàrking de les Agonies sense problema. Allà jo m'he de treure els skis ja que m'enfonso fins al genoll.

Vista del Cavall Bernat des del pàrking de les Agonies

Pujem per la Canal de les Bruixes obrint traça fins a la pista de Can Pobla a Can Robert.

Pujant per la Canal de les Bruixes i per davant de la pista de Can Robert.

Allà em calço els skis de nou i seguim fins a Can Pobla. Són les vuit del vespre. Malhauradament no podrem arribar al cim de la Mola i cap avall.

Tots a can Pobla i vistes de Terrassa

Una baixada divertidíssima per la pista fins a Can Robert i des d'allà, seguir esquiant per l'Avinguda Can Marcet fins a la rotonda de l'escola Montcau - La Mola, al Passeig del Pla.

Esperat retorn a Beuda

Tenia ganes de tornar a Beuda i la recent aixecada de la prohibició em va motivar molt.

És curiós com uns argumenten nidificacions quan en realitat, el que volen dir és posar la por al cos als propietaris, coaccionant i enganyant dient-els-hi que en hipotètics casos d'accidents, ells en serien els responsables....

Sort que els escaladors locals, ajuntament i FEEC han fet una bona gestió i ara, tots podem tornar a gaudir de l'escalada a Beuda.

Quedo amb en Dani, Adri i l'Enrique de Platja d'Araal bar de Beuda a les 9.30 però no arribo fins tocades les 10 (el despertador em fa una mala passada). Sorry nois!

Ens dirigim a un dels sectors principals, El Castell. Just al costat del sector Gossos. Allà tenim bastanta feina entre V i 6c.

En Dani i l'Adri es posen a la Ginesta per anar escalfant mentre jo i l'Enrique fem cordada:

La mamella, 6a. Començo escalfant en aquesta via. Té un passet tonto a mitja via que el pots escaquejar per l'esquerra i queda un xic més fàcil. Jo el faig pel recte, la presa és més petita i t'has de col·locar bé de peus. De seguida es torna a agafar bon canto i s'arriba d'una manera curiosa a la R (bavaresa horitzontal).

Guxefti, 6a+. Comparteix entrada amb la via anterior i es decanta a l'esquerra per una placa d'adherència. Afronta l'arribada a la R per una placa molt vertical amb uns passos atlètics i amb alguna presa petita. També surt a vista.

Toca posar-se amb un dels objectius del dia... l'Enrique la monta sense poder encadenar i jo em vaig mentalitzant...

Bavaresa Namasté, 6a+. Una de les vies recomanables de Beuda en el seu grau. Bé, tots coincidim que és un 6a+ dur. Inici en diedre per afrontar el crux a la placa tècnica (curiosament, entre els spits hi ha un parell de pitons en el pas). Me'l miro, controlo els peus, em col·loco bé i agafo els cantos que toquen. Que bé, surt a la primera! :D

Tot eufòric de l'encadenament, em deixo muntada la Garrotxa Exòtica (6c) per provar-la després en top-rope. Just al tocar a terra coincidim amb l'altre grup que estàn escalant al sector Gossos: ni més ni menys que en Quo amb la Susi, en Ferran i la Laia (i en Güllich!).

La Laia té montada una via que li fa mandra desmontar, i dóna la casualitat que jo tinc pendent encadenar-la de primer (va sortir en el primer intent, en top-rope, a la primera visita de l'escola).

Una fiblada a la pell, 6a+. Una via llarga i atlètica amb un passet una mica cabrón cap a la meitat, de presa petita. En general molt disfrutona. Comparant-la amb la Namasté, aquesta és més suau. El que passa és que l'altra és molt dura!

Menjem una mica i el Ferran fa un 6b+ que m'estava mirant de reüll. Amb l'Oriol ens plantejem fer-li un top-rope, però el Ferran ens anima a intentar-ho de primers. Que si no ens surt ell la torna a fer.

Speet de maig, 6b+. Inici raro per agafar una placa vertical molt guapa, amb més canto del que aparenta. Ara que, cal col·locar-se bé i no fallar cap moviment. El Ferran em fa un flash brutal de bo i sense adonar-me'n em planto a l'últim pas. Em poso un xic nerviós buscant el canto per sortir. Replantejo la jugada: miro avall, recoloco peus i els pinçaments que em semblaven dolentots, ara se'm fan més bons. Yuhu!!! 6b+ al flash!

PGB a Speet de maig.

L'Enrique la intenta però està molt petat li surt amb dos descansos. L'Oriol fa el tonto en el primer intent i quan ja la tenia decideix parar. Instint clàssic, suposo xD

No sap si fotre-li o què, però li pot la pressió del grup i al segon intent no falla ;)

Mentrestant, el Ferran ha escalat la Garrotxa Exòtica i li ha agradat prou. L'Enrique li fa un top però no pot amb la seva ànima i es baixa a mitja via. Començen a caure gotes i la via s'ha de desmontar. Així que li fotré en top-rope, que ja era la intenció inicial.

Garrotxa exòtica, 6c. Em faig el nus, m'assegura el Ferran. Li demano que no em porti molta comba, que a mi els 6c's encara m'impressionen numericament. Començo pujant per la placa, el canto és prou franc i els passos surten bé. Això si, hi ha uns alejes de cuidado! El pas més dur de la placa és arribant a la xapa de sota el sostre, on les regletes es tornen molt petites i els peus van en adherència. Desxapo, agafo el gran canto del sostre i em deixo guiar per la meva intuïció i els consells del Ferran (no se m'hagués acudit talonejar en aquell tac, per exemple). Pas a pas, vaig superant-me i arribant a la seguent xapa, i a la següent... i sense adonar-me ja sóc a dalt d'aquests 25m! Increïble, no m'ho crec... hauré de tornar per poder homologar el meu primer 6c!

Acabem el dia fent una cervesa i parlant de sectors, projectes, ilusions i hiperlaxituds al bar de Beuda, tot fent una cervesa gaudint dels colors de la posta de sol. Un dia magnífic!

Fred a Penya Senyal

9 de Gener. Dia gèlid i tota Catalunya bastant tapada. Decidim que la millor opció és anar cap el Garraf, que sembla que hi haurà alguna clariana... a veure si tenim sort a Penya Senyal.

A les 10 ens trobem a Port Ginesta l'Aleix i l'Oriol de Barcelona, l'Albert i el Xavi de Sabadell i jo i el Marc com a representants Terrassencs. Carda un fred de collons i ens refugiem al bar on esmorzem. Jo, que menjo molt pels ulls, em deixo endur per un entrepà de calamars amb all-i-oli. Molt recomanable però compte que no us passi factura després ;)

Enfilem cap al sector, fàcil de trobar amb les indicacions i ressenyes del Fernando. Allà segueix fent fred i vent. Jo m'abrigo amb el plomes però passo d'escalar, com l'Aleix, el fred ens pot. En canvi, el Xavi, l'Albert, el Marc i l'Oriol es posen a la Nacha de Noche, Niña de puerta oscura, Del Sergio...

Sembla que el vent para i el sol guanya terreny als núvols. Hora d'escalar, Aleix?

• The end is the begin, V+. Surt a vista. No està mal per escalfar si no fa fred: arribo a la cadena amb les mans gelades i al baixar i treure'm els gats, tinc els dits grocs... collons quina rasca!!!
• #20, 6b. L'Aleix la monta i veient la ubicació de les xapes passo de posar-m'hi de primer: pots picar de peus a la repisa inicial xapant el primer i segon bolt. Després té un aleje considerable del 3r al 4t i uns passos tècnics amb una roca que no m'acaba de donar massa confiança. Tot i així l'encadeno en top-rope.
• #17, 6a+. M'hi poso per sota a vista però un cop a sobre la llastra hi ha un pas que no el sé veure, m'aprofito de que l'Oriol està baixant de la via del costat i em canta els passos on-the-fly. Me l'apunto al flash.
• Marcel·lí, 6b+. Aprofito que el Xavi l'acaba de pujar, per colar-me abans de l'Albert i fer-li un top-rope. Bufff, una via molt física i difícil a vista! Això si, una línia brutal! M'arrossego una mica i ja dono el dia per finalitzat.

Bé.. encara rai que amb el fred que feia vam poder fer algo. Això si, ja m'agradaria tenir la resistència a l'entorn dels meus companys: el Xavi es va apuntar 8 vies a vista entre 6a i 6b+ i una al 2n intent!

Sobre el sector, no és cap meravella. La roca té poc forat, és més aviat roca trencada que fa cantos plans i regletes. L'equipament és correcte a tota la zona però al sector de les vies Viana Jones, Spirou... a les vies que vaig provar semblava fet amb tira-linies. És a dir, despenjant-se a sac des de dalt i posant bolts cada X metres sense buscar els llocs òptims d'on xapar. Si més no, és la impressió que vaig endur-me.

Tot i així, la roca no està sobada i és un sectoret a tenir en compte a l'hivern (quan no faci tant fred) per gent que es mogui pel 6è grau.