La Maladeta (3.308m)

A les 8 del matí del dissabte ens trobem els del CAU a la UAB, ens repartim pels cotxes, carreguem motxilles i estris, omplim el dipòsit de Benzina i cap a Benasque on ens trobariem amb el Dani, Albert i Marsi que venien des de Manresa.

Puntualitat britànica, tant bon punt aparquem a Benasque, arriben els manresans. Fem un volt per la tenda Barrabés (era el 1r cop que hi estava, ...em falta tant material!) i ens decidim finalment, per majoria, per fer la Maladeta.

Cotxes i cap a l'Hospital de Benasque on hi arribem als volts de la 1 del migida, fem un mos ràpid, ens vestim adequadament i comença el trajecte pel mig del bosc fins al refugi de la Renclusa al que arribàrem al cap d'unes 4h de camí. El Gerard i el Tomàs van patir una mica ja que no duien raquetes i l'Albert i el Dani també (però no tant), perquè anaven amb skis i la neu semblava un granizat de llimona.

Un cop a la Renclusa plantem tendes a fora, ja que el refugi lliure del costat estava tancat (a l'endemà sabriem que l'obren a les 10 de la nit quan la Renclusa no està tancada, la resta de dies el refugi està obert. El negoci és el negoci diuen...). Entrem la Renclusa on vem fer-nos el sopar i a les 9 del vespre a dormir, ja que a l'endemà a les 4:30 del matí tocava llevar-nos.


Ens despertem, esmorzem, desparem tendes, deixem les coses no-necessàries al refugi lliure (que ja estava obert) i a les 6 de la matinada ens dirigim cap a la zona del Portillón Superior. Al principi vem posar-nos les raquetes però la neu estava impecable i vem canviar a crampons rapidament (i el pes extra de les raquetes a l'esquena). El Dani i l'Albert feien molta enveja amb els skis, a part anaven molt més rapids que nosaltres i es cansaven menys.
A part de nosaltres, molts més alpinistes, esquiadors de muntanya i surfistes amb raquetes ens acompanyaven cap amunt.


Al cap d'unes hores arribem a la gelera de la Maladeta, on la pujada no era tant forta. Finalment ens trobem a sota el coll de la Rimaya on haviem de pujar per una canal d'uns 40-45º molt disfrutona. Deixem els trastos abaix i cap amunt! Un cop a dalt només ens quedava fer la cresta, cim i gaudir de la vista :)

Al cim, després de 5h i 45mins, vem fer-nos la foto amb la senyera del burro català que la Françoise (estudiant d'erasmus) va portar, i li vem signar tots a dalt. Ja només quedava baixar i desfer la canal. Els manresans van muntar un merlet i amb dues cordes van muntar un passamà que va anar perfecte per baixar més ràpid i segur.


La baixada va ser la delícia de l'Albert i el Dani (els dos esquiadors del grup), ja que la neu estava de conya, pols i sense cap clapa de gel ni cap perill important.
A les 14h érem al refugi per dinar, recollir les coses i cap avall.

Aquesta baixada va ser més dura que la del cim al refugi, ja que la neu era una pastarada per sota els 2.000m. El Marc i jo, tot i ser els últims en marxar i no atrapar a ningú pel camí, no vem ser els últims. N'hi va haver que es van equivocar i van tenir que travessar algun riuet amb els pantalons arremangats...

Una vegada al cotxe, encara no haviem acabat l'aventura... sort que en Gerard va ser el primer a marxar, ja que va punxar roda! Els altres 4 cotxes vem parar a socorre'l però cap teniem una clau de la mètrica de les femelles de la seva roda. Per sort, el Marsi va parar un cotxe que si que ens va poder salvar i van canviar la roda. L'home del cotxe era ni més ni menys que el cuiner de la Renclusa hehe.

Vaja, que a les 18:30h ens posem en camí i fins les 23:30h no arribem a l'Autònoma. Jo arribo a les 00:00h a casa, em desfaig la maleta, em faig una pizza mentre miro la repetició de la primera part del Barça-Madrid (no faré comentaris), dutxa i a dormir vora les 2h.
M'he llevat a les 14h amb les cames baldades però més recuperat... quina sort no tenir classe els dilluns! ;)