La via escollida va ser la Alberto Gonzalez, amb 2 llargs de 45 i 35 metres respectivament, i amb dificultat de IV sostingut en tota la via.
El primer llarg va per una placa tombada amb alguna petita panxeta a superar amb bona presa. Són 45m protegits amb 6 o 7 parabolts (alejes considerables però posats on toca) on la màxima dificultat serà veure la següent xapa. Aquest llarg el vaig pujar jo de primer, després de fer-li un recordatori del muntatge de reunions, triangles de força, etc... al Marc.
En Marc arribant a la R1El segon llarg el va pujar de primer ell. Comença amb uns passos més tombats de III per encarar una placa més vertical de IV amb bona presa i finalment torna a tombar fins al cim de la paret, on hi ha la reunió. Segueix la tònica dels 5 o 6 parabolts (una mica més junts al tram vertical).
En Marc a la "seva" R2
Jo a la R2 amb la Pastereta al fonsLa via és ideal per iniciar-se a vies de varis llargs que crec que és el que es buscava. Per baixar toca rappelar: vem unir la 2na corda, que duiem a la motxilla, amb la que escalavem per tal d'assegurar-nos arribar sobrats a l'instal·lació de sota i amb un 2n rappel a terra.
Rappelant...Vem aprofitar bé la tarda tot i lo ennuvolat que estava. L'únic fallo va ser descuidar-me el casc a casa ;(
6 comentaris:
Ja es tracta d'això, anar guanyant metres i experiència!
Iepa pere!
Que segueixin les cròniques de vies llargues! Ja t'ho vaig dir: n'estic segur que t'atraparia més que l'esportiva.
Jo classica forever! Diumenge amb el Xavi Farré vam fer la Gam de la paret de diables i avui amb un colega de Manresa em fet el diedre Pericman a la nord d'Ecos! Quins viacals les dues! Fent vies així t'adones que n'es de bonic escalar!
Sort i amunt
Ei Pere!
Vía molt maca, ideal per iniciar. A mi em va agradar molt.
Per cert quin descuido amb lo del casc, les cabres sempre et poden fotre quan menys t´ho esperes.
Salutacions!!
jortx, i tant. Ara ja puc anar a fer alguna altra via mes llarga amb el Marc ;)
marsi, el que jo faig comparat amb els viacals que escales... fa pena! tu si que ets un bou!
I referent a la via llarga vs esportiva... si que se que m'atraparia mes, pero per causes diverses l'esportiva la puc practicar molt mes que la via llarga...
A veure quan tornem a escalar junts!
ivang, es ideal per inciar, si. Sort que es molt ramposa i veus el cim per anar controlant les cabres... sino ens n'aguessim anat a fer esportiva :P
Ei, molt bona pinta la via. Hi portaré al meu germà, que fa molts anys que no fa cap via llarga, i penso que seria un bonic retorn.
Ahir vaig arrancar una presa de la Barco de locos (penso que no era una presa trascendental) i tampoc duiem la gibrella al cap, CAGUNDENA!!
Salut!
Ayssssss.... el cap.... :-))))
Una bona forma d'anar encadenan metres i experiencies... :-))))
Sin prisa pero sin pausas... :-)))
Publica un comentari a l'entrada